Un grapat de bones intencions

La Regidoria de Medi Ambient i Esports de l’Ajuntament del Vendrell ha estat una de les pioneres al Baix Penedès que ha obert un fil directe amb el seu responsable polític a través del facebook. Espero que aquest sigui el primer aventurer internàutic perquè altres segueixin aquesta interessant i prometedor mitjà de comunicació. Òbviament el tema, a priori, central és el pla de Convivència i Civisme del Vendrell. Hi ha moltes participacions sobre contenidors, efectes de la ventada del 24 de gener i les seves repercussions a les instal·lacions esportives del carrer Doctor Robert.
La veritat és que en el moment en què escrit aquestes línies, el tema de la convivència no l’he vist aparèixer per enlloc. Suposo que a la gent no el preocupa el més mínim aquest tema i tampoc el pla d’Immigració. És una cosa ara per ara sembla interessar només a la classe política local. Una excusa més per omplir titulars de diaris i algun espai en la televisió local.
La convivència al Vendrell ha canviat molt en els darrers mesos per culpa de la crisi que cada dia és deixa notar amb més intensitat. Durant un temps enrera vàrem necessitar molta mà d’obra forana per al sector de la construcció i derivats. A partir d’aquí vàrem haver de recórrer als nostres veïns del nordafricans que per aquest camí varen tastar les excel·lències de la nostra societat del benestar amb els seus pilars cada dia més fràgils. Aquesta bombolla que semblava imparable del totxo i el ciment s’ha acabat, alguns d’aquests nous veïns han tornat als seus orígens. Altres, s’han quedat entre nosaltres per veure quan troben una altra oportunitat per refer les seves vides i lluitar contra els mals temps que corre. Hi havia una cosa que era força clar, aquests nouvinguts, a grans trets ocupaven els sectors més desafavorits de la nostra societat. En molts casos hi havia una relació directe i evident entre nouvingut i pocs recursos econòmics.
La crisi actual s’ha carregat totalment aquesta divisió social i ha situat en la mateixa línia de migrats recursos els forans i els indígenes. Els que ho passen malament poden ser d’allà i d’aquí de tota la vida. Llavors que passa? Cada dia també augmenten els destinataris dels escadussers recursos públics destinats a ajudar a aquestes economies a aguantar tot el sotrac de la crisi.
Un dels principis bàsics és que la gent ha de menjar i a partir d’aquí sorgeix la picaresca que guarda una curiosa relació curiosa amb la línia que separa la legalitat del seu oposat. Alguns d’aquests podran recórrer a mètodes que surtin dels mínims establerts. Els drets i deures socials necessiten uns mínims garantits perquè la gent ho pugui complir. En el cas que les persones no puguin arribar a cobrir els seus mínims necessaris. Què han de fer? Ja no parlo de petits luxes, simplement menjar i pagar les necessitats bàsiques de cada dia com l’aigua, la llum i el pa i alguna cosa més per posar-se a la boca.
Què han de fer? El ventall de solucions no és gaire ampli. Muntar un negoci quan veus que alguns estan tancant les seves portes. Intentar buscar una nova feina, la veritat és que no és una tasca gens fàcil. Parlar de convivència i procurar que tothom compleixi els seus deures i pugui gaudir dels seus drets. Però hi ha necessitats bàsiques que s’han de cobrir i el fet de ser bon nen, a vegades, és tot un luxe. No per manca de voluntat sinó perquè les portes quasi sempre estan tancades i l’administració fa el que pot dins els seus límits
Per fer més lleugera aquesta situació no consisteix ni molt menys en posar policia a cada cantonada. Tampoc hem de recórrer un cop a l’any fer aquí una demostració de cotxes policials i agents identificant persones pel carrer i buscant per allí on poden estar els dolents de la pel·lícula Això ja ho veiem prou al cine. El que necessitem aquí i ara més que mai és una política social amb cara i ulls. Donar feina a qui vol treballar i ajudar a pescar per als que volen aprendre un ofici i sortir de la seva situació
Parlar de bones intencions és molt fàcil i omplir informatius locals tampoc no costa gaire. El que hem d’aconseguir és donar un cop de mà perquè la gent perquè pugui sortir d’aquest viarany que porta a llocs foscos i desconeguts i de difícil sortida. Per això, la gent en aquest foro s’interessa més pels contenidors que no pas per les bones intencions amb segell polític. Aquí és pot veure ben clar per on tiren els uns i els altres.

Publicat ell 27 de febrer de febrer del 2009