Sembla extrany i fins i tot curiós, però la gent ens escolta per la ràdio o més tard a través de la seva ràdio a la carta. A vegades sembla que parles sol pels micròfons, però algú ens escolta. Avui un company de la ràdio ha dit que la gent que ens escolta, alguns no tots, són com els que voten el PP que ho fan i no ho diuen. Doncs això, algú ens escolta. Gràcies ja sabem que esteu allí. No hem fet escoltes, però la gent ens ho diu pel carrer, algú no tots, però de mica en mica anem agafant audiència.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimecres 18 de febrer de 2009
La gent escolta Pas de Vianants de la ràdio El Vendrell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
jajajja miki jo penso com tu a vegades em penso que només som nosaltres dins l'espai sideral :)
Miquel!!!
Quina cagada!!!
Comparar els teus oients amb el PP. Amb la moguda que hi ha en aquesta olla de cols del Rajoy.
Vols dir que no s'et cabrejaran?
Mesura les comparances o deixaré de sintonitzar-vos.
Cordialment
El Mèlich
Publica un comentari