dilluns, 7 de juny de 2010

Avui ha mort un dels meus herois, Antonio Arans

Avui s'ha mort l'Antonio Arans del Vendrell. Un persona que fa molts anys que lluitava dia a dia per sobreviure a la vida. Un dia per ell era un cim, una gesta un nou descobriment. Als 50 anys la vida li ha guanyat la partida i ella ha perdut. Però queden molts records d'aquest mig segle deluita. Durant molts anys ha estat molts cops cara a cara amb la mort. Sempre et recordarem com un home bo i que pensaves amb els altres. Un heroi que no passarà pas desapercebut.

5 comentaris:

Esther Riambau ha dit...

Moltes gràcies Miquel pel teu comentari. Em sona molt el nom d'aquesta persona, però no sé relacionar.la ara mateix!!!

Salutacions

Esther

Albert Recasens ha dit...

Realment l'Antonio ha estat, és i serà un exemple a seguir. Sempre que rebia un cop (i fort) es tornava a aixecar amb la il-lusió d'un infant.

Anònim ha dit...

Sóc la tieta de l'Antonio Arans, gràcies per aquests comentaris que diu molt sobre la seva persona. És veritat ell va viure sempre amb il·lusió, content quan es trobava bé. S'adaptava cada vegada a allò que la seva salut li permetia. Sempre tenia un somriure, era agraït. Ens ha deixat un buit molt gran però sabem que ell és al Cel. No podia fer moltes coses però això no el va privar de tenir molts amics. Gràcies a tots.
M.Rosa Roca

Anònim ha dit...

L'Antoni el coneixia de fa molts anys. La seva senzilles deixava un rastre de naturalitat.

Mn. Jordi Figueras i JOvé

Anònim ha dit...

RECORDS PER SEMPRE
Ja sabia que la gent s’estimava a l’Antoni Arans, el meu germà, però no pensava que fos de la manera que s’ha demostrat. La meva família i jo estem molt agraïts pel carinyo i suport rebuts, en uns moments tan tristos i dolorosos, de debò que una bona part de la meva gran pena acaba amb una rialla “com la que acostumava a fer-me el meu germà quan em mirava”. He llegit missatges dedicats a l’Antoni plens de bons records, demostrant quant se l’estimava.
De debò, gràcies a tothom per estima’l i recorda’l com es mereix. Parlo en present, perquè per mi no ha marxat, el tinc tant present que sento que encara hi és, sempre serem quatre germans res ho canviarà. L’Antoni és un àngel del CEL, que ens ajudarà a suportar aquesta pena.
En Miquel Casselles diu que ha marxat el seu heroi, és veritat, i com tal se’l va acomiadar igual que un heroi, el seu comiat va ser molt emotiu. L’Església estava plena d’amics que se l’estimava, es respirava en l’ambient, és una realitat.
El meu germà el vam acomiadar tots amb molta pena, però amb el seu record, i l’ajuda de Déu hem de mirar endavant.
Antoni, germà, vas prendre el vol com un colom ara ets lliure, el cel no hi ha mal i si hi ha tu els hi trauràs.
Cuida’ns a tots. Un petó, dels qui t’estimarem sempre.

Glòria Arans Roca