Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 4 de juny del 2010

El Vendrell, en la cruïlla de dues vies oposades

El Vendrell és una ciutat amb mentalitat de poble que presenta una sèrie de coses que no deixen de sorprendre a propis i estranys. Hi ha un seguit de circumstàncies que des de la Màscara Púnica de Mas d’en Gual han marcat la nostra identitat i el nostre caminar per la història. Potser la clau ja la tenim en aquesta important màscara púnica del segle III AC. Que ja ens mostra un posat curiós. Una bona imatge per il·lustrar moltes coses peculiars que passen a casa nostra.
Una de les coses que salten a la vista és el sorgiment de noves zones urbanitzades amb poques o ningú edifici en els seus solars. Tenim el cas del Botafoc que està allí esperant amb candeletes els primers valents que comencin a posar totxos per fer el seu habitatge. La zona del Tancat del Galan que durant aquest hivern hem vist la gran transformació d’uns terrenys sense conrear per acabar en un espai amb carrers i fanals a punt perquè algú s’hi passegi. Tornem a tenir els carrers massa estrets, però això ja és un defecte endèmic del Vendrell que sembla que ningú hi vulgui posar mà. Ens parlen de les ARE’s de Santa Oliva i la de les Madrigueres. Dues invencions que es poden convertir en realitat o potser que el pas del temps ho deixa en bones intencions que tantes altres coses hem viscut al Vendrell com el pàrquing de la Rambla. Un projecte que a vegades sembla que es vulgui fer realitat, però la cosa encara viu en el món virtual. Tenim altres aventures similars que pot acabar tot plegat com el Francaset de Roda de Barà que va creixent al ritme que marca la crisi o sigui a velocitat de cargol amb problemes reumàtics. Recordem tot plegat els molts i variats cartells de “es ven” que pengen de molts balconades.
En l’aspecte comercial ens passa tot el contrari. Fa uns mesos que hi ha una campanya per internet demanant que es posi un Mercadona al Vendrell. La cosa sembla que al final es farà realitat, però fins que almenys no posin la primera pedra no se sabrà la seva veracitat. A part d’aquest episodi conegut per tothom, hem de reconèixer que al Vendrell de franquícies comercials en tenim ben poques. Hi ha una mena de voluntat popular formada per alguns comerciants que refusen que vingui cap tipus d’aquest tipus d’establiment modern. Veuen en aquestes noves tendències comercials un greu perjudici per a les seves economies amb mentalitat de botiguer. Llavors, alguns pensen que per fomentar millor el comerç millor a casa nostra que no vingui ningú que ens poden prendre els pocs clients que tenim.
Estem clarament davant de dues opcions totalment contraposades. Una ens aplana el camí a tots aquells promotors que a qualsevol preu volen construir encara que després tornen a caurà en el mateix parany. Perquè els solars queden allí mig morts de fàstic després de posar uns diners. A part han de netejar els solars de les males herbes.
Per l’altra banda, allà on la vila hauria de créixer que és amb comerç variat i amb franquícies perquè totes les persones que et pots trobar una tarda de dissabte per Vilanova, Vilafranca o Reus tinguin menys excuses per anar a altres indrets a comprar allò que ja tenim al Vendrell. Vam crear un espai d’oci on el que aguanta amb prou feines és el cinema perquè no hi ha alternatives tampoc i un supermercat amb els preus més econòmics que altres marques que proliferen pel Vendrell. La resta de propostes han passat per setmanes i mesos reeixits, però la rutina els ha tornat de cop a la rutina diària que ha estat molt dura.
Si la cosa fos la revés potser ens aniria millor. Tindríem molts i variats comerços i els habitatges justos per anar tirant. Els preu de l’habitatge seria molt més car. Aquest seria el nostre peatge per tenir una ciutat amb a les antípodes del que tenim ara mateix quan sortim al carrer.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de juny del 2010