Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 11 de juny del 2010

La burca que no ens deixa veure la realitat

La nostra societat porta posada una burca que no es deixa veure la realitat. En unes finances públiques tocades i esperant amb ansietat els propers capítols econòmics ens preocupem per un grup de tres dones que per algun motiu porten la burca quan van pel carrer. Ens permetem el detall de fer-los-hi una normativa exclusiva que reguli on poden anar i on tenen el pas vedat. Hi hem d’incloure sancions per si de cas s’atreveixen a infringir aquestes normes personalitzades. No dic que portar la burca sigui una meravella, ni que s’hagi de portar, ni mil altres coses que es poden arribar deduir d’aquest escrit. EL problema és que a Lleida ja ho varen fer per aquesta vestimenta que és tot un símbol que ens mena a un altre temps i a una altra manera d’entendre la vida. Dins el islam no hi ha una posició clara sobre aquest tema. El Corà i la Sharia també es mostren ambigus en aquest aspecte. Llavors cadascú ho pot justificar com vulgui que segurament trobarà arguments en contra i a favor. Això també passa a casa nostra amb alguns punts normativa nostra que segons el jutge que et toqui pot acabar amb sanció o amb llibertat sense càrrecs. Tot és segons amb el vidre amb que es miri. Diuen que la gràcia està en la varietat. Al final el que compta és la voluntat de la dona i l’ús que en fa. Si ella ho porta. Doncs és la seva decisió personal Si ella no es queixa doncs hem de pensar que hi està d’acord. Òbviament li hem de deixar un marge de maniobra en l’àmbit familiar i social com a la resta de mortals. No posarem un educador i un policia al seu costat per si el seu marit agafa el plat més gran per dinar o l’obliga a anar a buscar el pa. Llavors potser que posem una camera de vigilància a cada llar i 10.000 policies que les vigilin. Patètic, però tots podríem arribar a gaudir d’una presumpte igualtat. A partir d’aquí està l’actitud. Si aquestes persones es desfan de la burca quan li demanen o en llocs puntuals. Llavors on tenim el problema? Hi ha persones amb ulleres de sol monumentals que els tapen quasi tota la cara. Però clar, això són figues d’un altre paner.
Hi ha mil coses més importants abans que muntar tot aquest espectacle mediàtic per un nombre simbòlic de persones. Al final, malauradament el que passarà és que si aquestes persones sortien al carrer i realitzaven una vida més o menys normal a part de portar aquesta vestimenta d’inspiració islàmica. A partir d’ara molt possiblement quedaran recloses a casa per evitar sortir en cap fotografia en primera plana d’un mitjans de comunicació i que tampoc es notin observades més del normal per la resta de gent. Llavors tot el que hem aconseguit amb aquesta mesura serà totalment al contrari de la nostra manifesta intenció inicial. Perquè de multes tampoc penso que n’arribin a posar mai cap. Es nota el nerviosisme electoral.
H ha altres variants quan algun municipi s’ha dedicat a legislar sobre el fet d’anar en banyador pel carrer o anar en bicicleta per alguns vials més transitats de la localitat. Una cosa que pot agradar o no, però segurament hi ha més persones afectades que en aquest cas que ha tornat a posar al Vendrell i altres municipis en primera filera de l’actualitat després de Lleida.
Hi ha altres situacions com aquestes terrasses d’estiu que es planten al mig del carrer i has de fer un tomb rar per esquivar-los sinó vols passar de gairell per enmig dels clients amb les seves patates braves i refrescs sobre la taula. Tenim el tema dels sorolls de bars, restaurants, de les motos i de les reunions improvisades sota el balcó de casa a alta hora de la nit i amb la finestra oberta. Per combatre aquests problemes poden tenir o no tenir ordenança, però si existeix l’ordenament no ha servit per gairebé res.
Arriba un punt que als nostres polítics els agrada massa el detall i dediquem moltes hores a un col·lectiu ínfim d’unes tres persones. El que aconseguirem és crear un clima gens propici per una pau social bàsica perquè tot i ser el nombre ínfim la resta de la societat adopta posicions i molts cops aquestes són irreconciliables. Potser tindrem més persones que porten burca per defensar els seus orígens. La conclusió més evident de tots plegats és que molts porten la burca virtual sense adornarse’n compte perquè només veuen el món pel trist forat de la carnassa informativa de titular sense contingut. Llavors un altre dia es queixen dels resultats electorals, però ja és massa tard i han tornat a perdre una nova oportunitat. És la burca virtual que no els deixa veure més enllà.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el dia 11 de juny del 2010

1 comentari:

Glòria ha dit...

És trist que l'imatge que projectem és la d'un poble preocupat en imposar per la via del decret. És massa difícil i poc rentable fer pedagogia, inculcar el respecte als altres, i quan dic altres, amb refereixo ambdues parts.
Però el sentiment de por d'un poble davant d'uns forasters, que a més són tan diferents a nosaltres,sempre han causat recel, tan sols s’ha de seguir la història de la humanitat per adonar-se’n que les idees impositives mai han donat bon resultat.