A l'any hi ha dues nits en què t'ho has de passar bé o molt bé. Una és la d'avui i una és la de cap d'any. A partir d'aquí pots fer el que bonament puguis. Si la cosa no funciona sempre tens l'alcohol que t'ajuda a trobar-te o a no trobar-te i després ressaca, però ja has complert. No m'agrada aquest esperit d'aquest nit, diuen que és màgica però al final sembla que estigui patrocinada per una marca de felicitat de grans magatzems.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimecres 23 de juny de 2010
Una nit en la que has de ser feliç
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari