La Gloria Planas l'altre dia comentava en un article al Diari del Baix Penedès que segons un treball encarregat pel CiT al Vendrell encara hi havia comerciants que no tenien un tracte molt acurat amb el client, per no dir una altra cosa. Ella deia que era una llegenda urbana. Jo i crec que més gent pensa que hi ha de tot al Vendrell en honor a la veritat, però també et pots trobar amb frases "com si vol un despertador el mira a fora", "li cobro aquesta bossa que val 5 cèntims" i altres que molta gent sap prou bé. Però el dolent de la peli és que sempre recordem el més negatiu, però torno a dir que al Vendrell com a Calafell i a Vilanova hi ha de tot, però una mica de llegenda urbana encara es pot trobar i no precisament en els establiments més nous del municipi com a línia general.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 27 de juny de 2010
La llegenda urbana del comerç del Vendrell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Només m'han deixat de tractar com a persona a una botiga del Vendrell, i mai més he tornat. En general, el tracte és bó.
Publica un comentari