Els carrers del Vendrell ahir tarda estaven deserts. Mig poble estava a la nova escola de música i l'altre mig estava mirant la Roja. La resta en aquest cas no comptan. Feia trist anar a les 9 del vespre pels carrers principals i no trobar ningú. Només hi havia caliu davant els bars on es veia la selecció fent alguna cosa davant d'Honduras, és com si el Barça s'enfrontés al Lleida. És que sinó guanya val més que pleguem. Diuen els entesos que la selecció ho té cru que si guanya divendres i passa, Brasil se la menjarà amb patates.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimarts 22 de juny de 2010
Un vendrell dividit entre cultura i esport
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari