La veu del poble

La veu del poble

dissabte, 31 de juliol de 2010

Un pista de tennis a Masllorenç una mica cutre

Una de les cites de la festa a la comarca va ser ahir el concert de De Noche a Masllorenç. El grup molt bé, però el lloc habilitat estava una mica cutre. No tenia lavabos, ni portàtils, però potser ahir era millor aprofitar el camp per fer les necessitats que posar-te dins d'uns d'aquells aparells que segons a quines hores estan molt malament. Alli en el camí de la pista de tennis fins a la carretera de Masarbonés li falten un parell o tres de fanals perquè allò queda una mica aillat.

divendres, 30 de juliol de 2010

Tot un honor per mi sortir als Tothosaps del Diari




És un honor per mi sortir al Tothosap del Diari del Baix Penedès. Aquest cop per partida doble. Aquí us els reprodueixo per si nó es veu en l'escaneig: Dos Miquel Casellas. La festa major ens ha deixat algunes imatges colpidores. De totes elles, la més tranquil·litzant ha estat la de la doble visió. Molts hem pogut constatar que en comptes d'un Miquel Casellas, n'hi havia dos, i que fins i tot estaven junts. És fàcil imaginar que aquesta visió era fruit de l'alcohol, que ha corregut a dojo. Però no és el cas. Un Miquel Casellas era ell i l'altre és el Pep Bassa. Vestits de forma similar, amb el mateix tall de cabell, les mateixes ulleres, la mateixa bossa en bandolera.

L'altre diu: Mastegots i exabruptes afectuosos. Ells mateixos s'han adonat del fet i es van fer una foto junts al concert de los Suaves, i Casellas, the original, l'ha penjada al seu bloc. Diversos redactors del DIARI, desconeixedors de la similitud, han saludad amb mastegots i exabruptes (carregats d'afecte) el Pep Bassa pensant que era el gran Casellas. I el pep no s'hi ha tornat. Gràcies Pep Bassa, perquè una garrofa teva ens hauria posat en òrbita, i segurament ens l'hauríem merescut. Però és que sou clavats. Vols escriure un article setmanal al DIARI?


Un cap de setmana màgic amb els Laxen i l'OCE a la Lira


Hem deixat enrera un gran cap de setmana musicalment parlant. El Vendrell vivia una experiència original, única i esperem que no sigui irrepetible. Després de quasi mig any de treball constant, d’anar lligant caps, assajos, adaptació de partitures i de cuidar cada detall era l’hora de la veritat. La Lira del Vendrell (Teatre Àngel Guimerà) del carrer Sant Jordi es va omplir de gom a gom en aquesta cita ineludible per als seguidors dels Laxen i dels amants de la bona música. Tres dies, dues nits i una tarda que van registrar un ple absolut. Una aposta incerta, però que a mesura que s’acostava el dia, els seus responsables anaven veient que seria un gran èxit. Realment la gent va respondre. Més de 1.200 persones es van acostar a provar aquesta combinació explosiva entre, Lax’N’Busto, Orquestra de Cambra de l’Empordà i on també s’hi van afegir el Cor Joves Veus i el Cor Zóngora. Una aposta que va venir de la mà del CIT del Vendrell i del seu president el Juanjo Espina que hi ha posat molt de la seva part perquè tot això fos realitat. En els tres concerts els músics li han agraït en noms i cognoms aquesta gosadia amb un final exquisit. Han tingut el detall de dedicar-li una de les peces històriques de la formació vendrellenca “Vas tot sol” que il·lustra molt bé tot el trajecte recorregut fins arribar a aquest moment àlgid i tan esperat.
Parlar de concert és parlar de sensacions, emocions, records, vivències, passat, present i també futur. Un cita obligada que no es pot explicar en paraules perquè el més fàcil és que ens quedéssim curt per descriure l’energia i sensacions que es donaven en aquesta sala remodelada del carrer Sant Jordi. Moltes coses per resumir en paraules. La combinació és perfecte amb un Joan Albert Amargós i Josep Maria Duran que han sabut treure el màxim suc a la proposta. Una orquestra que sonava genial i uns Laxen que es trobaven vivint en un somni i aportant el màxim de la seva ciència i experiència en el món de la música. Temes antics que feia anys que no sonaven com “No sé pas com” i altres que ni han sonat gaire com “Fum”amb temes nous. Al final no hi ha faltat la contribució dels Laxen a la restauració de l’orgue amb la cançó, “Instants”, creada especialment per aquest esdeveniment. Les dues corals amb aquesta peça van posar la cirereta a tot aquest gran espectacle. Tot junt ben barrejat i ben dosificat perquè l’orquestra li dones el seu toc especial. Esperem que altres ciutats en puguin gaudir en directe de tot aquest espectacle que ha vist la primera llum al Vendrell gràcies a l’esforç del Centre d’Iniciatives i Turisme que ha apostat per aquest muntatge original que ha tingut un gran ressò arreu.. La televisió del Vendrell es va encarregar d’enregistrar el concert de diumenge. Esperem que ben aviat el puguem tenir a les botigues en format cd i/0 dvd. A part del valor seu contingut a moltes persones els portarà un record molt especial. La meva cordial felicitació al Juanjo Espina i al CIT per fer realitat un somni que molt possiblement arribarà a altres ciutats. La veritat és que 25 euros o 20 euros si eres soci del CIT era un preu que semblava car a primera vista, però al veure tot el muntatge resultava molt econòmic per tota la gent que hi ha estat implicada.
Abans d’acabar, vull fer un petit comentari de le Casino que divendres feien el seu tercer concert en un bar de l’Eden Park. Una formació amb alguns músics que ha passat per altres propostes de la comarca que se’n parlarà en la propera tardor. Pop, rock de qualitat per aquells que busquen un estil diferent entre la nova fornada de grups baixpenedesencs. Un cap de setmana intens que dóna pas a la Festa Major del Vendrell. No us perdeu Huecco, prometia. Los Suaves, la veritat és que encara viuen del seu passat. Un grup llegendari que pot servir més que res per recordar velles glòries del rock estatal sense valor afegit.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 30 de juliol del 2010

dijous, 29 de juliol de 2010

La gent prefereix Rac 1

La gent prefereix Rac1, segons la meva darrera enquesta amb 4 vots. 3 persones opten per Catalunya Ràdio. En dos vots empaten les emissores locals i Rac 105. Curiosament ningú s'ha decantat per la Ser, ni Teletaxi ni la Cope.

Contra la crisi tot s'hi val.

Per combatre la crisi, prohibim el burca, seguim la selecció espanyola, discutim les vegueries, traiem els toros (de moment), cridem contr al sentència d'Estatut que si va quedar esmirriat, ara és que no s'aguanta. Jo voldria saber les persones que al setembre aniran al carrer amb la nova reforma laboral. La cosa no pinta gaire bé i d'això només se'n parla entre toros i burques i futbol.

Les etapes de la vida i les festes majors

Més o menys la vida se separa per etapes, alguns les van seguint, altres se se salten algunes, pero la cosa va més o menys aixi. nen, adolescent, jove, adult, 3a edat. Les festes majors acostument a organitzar concerts per a joves amb diferents grups que tots coneixem i altres concerts per a altra gent, com el que s'ha fet a la rambla del vendrell amb la Volcan i etc. Hi ha gent que no es troba identificada ni amb els uns ni amb els altres. No són ni joves per anar a veure Huecco ni grans per anar a veure la Volcan. Tampoc tenen canalla per anar a la Pep Jai. Hi ha gent que m'ho ha comentat. Per solventar això potser faltaria algo com el teatre o alguna cosa semblant, no ho sé. Però he volgut deixar aquest apunt perquè és una cosa que a més d'un i de dos els hi passa.

dimecres, 28 de juliol de 2010

La gent respon fins a les tantes de la nit

Una de les coses que impressionen d'aquesta festa major del Vendrell és que nits com la d'ahir i fins quasi a les 4 de la matinada a la Rambla hi havia molta gent. Entre estudiants, aturats, de vacances i altres situacions la gent pot estar fins a les tantes entre setmana gaudint d'una molt bona proposta com la d'ahir amb dos grups de versions, un de Mecano i l'altre de Fito. Avui suposo que la cosa continuarà igual d'animada. La gent respon. La veritat que aquesta festa ha estat molt bé. Els Suaves van mantenir uns serveis mínims, els Nens van complir. La veritat és que falta una mica de caliu ahir a la cercavila de balls populars. Hi havia gent a plaça Nova, però per altres carrers com el doctor Robert faltava caliu al carrer. A la plaça Nova, plena a curull.

dimarts, 27 de juliol de 2010

Una festa major del Vendrell que ha donat molt de si i encara té piles

La Festa Major del Vendrell del 2010 crec que ha estat una de les més llargues dels darrers anys. La cosa va començar divendres amb l'alternativa i acabarà aquest dimecres amb un concert de música del país. 5 dies de festa, concerts, cultura p0pular i de molta son al matí pels que han de treballar. Però jo crec que ha valgut la pena. La veritat que la majoria de coses han estat encertades. El tema castell de foc, una mica fluix però estem en restriccions. Els Nens van fer el carro gros i el diables van repartir a tort i a dret. Hi havia anys que eren versos molt molt lights, però enguany s'han posat les piles. Era bonic veure les cares dels polítics que hi havia a dalt. A aprofitar que encara queden dos dies i els Malcasats entre altres coses. Ja ho sabeu si us voleu acostar, aquí encara estem de festa.

dilluns, 26 de juliol de 2010

Versió personal del Track Baix Penedès


Quan vaig escoltar el veredicte del Track Baix Penedès em vaig quedar patidifuso. No ho acabava d'entendre, ni de veure que guanyés el Saura. El tiu és l'home orquestra, una persona molt original i amb personalitat, però que guanyés això ja són figues d'un altre paner. Em van agradar molt La sombra que no els coneixia. Hip Hop del Vendrell de qualitat i també el Crueladevil que van mostrar el seu nivell. No sé, peò ja veig que per fer de jurat seria un inepte. Sobre els Suaves molt bé. Em van agradar molt. Els músics són genials i el cantant tot un personatge que mai ha sabut cantar i berrejant ha arribat on ha arribat. Potser ha intentat cantar algun cop, però no és el seu fort. Aquí teniu una foto d'un gran descobriment que varem fer ahir. El seu nom artístic és el Pep Bassa i hi ha gent que ens confon pel Vendrell. Aquí teniu la prova gràfica

diumenge, 25 de juliol de 2010

Felicitats pels Plou Com Mai

Primer de tot felicitar al Plou com Mai que van guanyar la tercera edició del Track. L'any passat el van guanyar en l'àmbit baixpenedesenc i enguany ha guanyat en la categoria absoluta. Realment era del bo i millor que ahir es va tocar i cantar al Botafoc. A vegades és difícil donar un premi perquè ens trobem davant estils ben diferents i clar entre Almargen i The violet Frequency, la cosa és molt dfierent, però bé. El primer any va guanar un grup de Tarragona, Salt L'any passat els vendrellencs Mr. Pez i enguany els de Llorenç en un total de més de 100 grups participants del territori català. Enhorabona al Miguel i un Nombre Bonito, tot un personatge amb grans músics al seu voltant. Avui és el torn de la comarca. Encara que barrejar el hip hop de La Sombra amb el rock personal de Un nombre bonito és una cosa arriscada perquè són propostes totalment ben diferents. És com si entre un equip de basquet i un futbol haguessis s'escollir el millor. Però això és cosa del jurat. Pel que fa al tribut a Sau, una mica fred al principi, però la cosa es va escalfant fins al final amb Boig per tu. Els millors Joan Masdeu i Miquel Abras. Pere Espinosa s'ha equivocat de feina, la seva vocació és el show i no la música. La Berta, no sé que hi feia per allí i el Joan Tena té una veu que no enganxa. Segueix la festa major. Una de les més llargues dels darrers anys.

divendres, 23 de juliol de 2010

Reedició del llibre Noms d'Albinyana de Manuel Bofarull

La reedició dels Noms de Lloc d'Albinyana del malaurat Manel Bofarull que es va presentar el passat dissabte al municipi es pot comprar per 5 euros a l'Ajuntament d'Albinyana. Una gran obra que ha estat reeditada i revisada pel seu autor i ara veu la llum. Una bona per la gent que estigui interessant en Albinyana o en la cultura i tradició popular.

L'Estrella és la millor cervessa.

La millor cervessa és l'Estrella Damm, amb 6 vots ha guanyat l'enquesta. En segona posició queda la Moritz amb 4 vots. Amb dos vots han empatat la Sant Miquel i la Coronita. Ningú ha opotat ni per la Damm ni per la Mahou, per alguna cosa serà.

Suaves, Vendrell, Concert, Festa Major

Aquest diumenge dia 25 a partir de les 3 de la nit tindrem els Suaves en viu i en directe al Vendrell gratis. La cosa està prop de l'entrada del Vendrell per la carretera de Valls. Esperem que el Vendrell estigui curull de gent i festa i molt animació. Ens veiem.

Dos Mercadonas, al Vendrell, realitat o mirable?

Tot apunta a que el Vendrell tindrà un Mercadona, de moment, al costat de la masia que hi ha al Botafoc i un altre a Coma-ruga, prop de la rotonda de Coma-ruga a la banda de la muntanya abans que la carretera passi per sota el pont. Ja era hora que hi hagués aquesta gran notícia. Hem pedut el Mac Donald's, la ITV i només tenim Eroskis i Sumas i Condis. Com que diuen que en la varietat està el gust a veure si es veritat i ben aviat els trobem funcionan. També donarà feina a gent de la comarca que prou que ho necessita. També tenim Area de Guissona que té molt bona acollida, però el Mercadona, la veritat és que val la pena. S'ha acabat anar a Vilafranca i Cubelles. Ara al costat de Casa.

dijous, 22 de juliol de 2010

Les unitats policials especials: ELs Pupes

Calafell i el Vendrell tenen una unitat policial amb voluntat elitista dins el seu gremi amb un nom curiós que ara no ve al cap. Tampoc tinc cap interès en transcriure’l en aquest escrit perquè és una cosa sense més transcendència. Desconec si altres localitats del Baix Penedès han seguit aquest exemple, però ara de moment només en tinc constància en aquests dos municipis. En el meu entorn els coneixem com Els Pupes, que vindria a ser l’acrònim de com “Policies Uniformats Per Evitar Sorpreses”. Els vaig descobrir un any a la platja de Calafell amb motiu de la seva Festa Major quan un estol d’aquesta guàrdia pretoriana voltava el membres del de música Catalana Gossos que havia de fer un concert a la sorra. Quins temps eren aquells que els concerts eren bons i més sense pagar ni un cèntim a part dels cubates a 4 euros amb got reutilitzable. En fila índia i com si es tractes de personalitats importants o de grups de musicals que comportessin un cert risc o per la pressió de les admiradores o perquè practiquen algun estil musical no políticament correcte. Però res de tot això. Allí estava la formació manresana la mar de tranquil·la amb el seu cantant al mig que sobresortia sobre la resta de membres d’aquesta rua improvisada. En el seu recorregut no hi havia ningú demanant autògrafs als seus ídols, ni cridant ni incordiant.. Amor, pau i sorra als peus. Jo no sé que devien pensar els membres d’aquest grup català envoltats de tanta policia en mig d’aquest mar de calma. Els seus trets principals encara que també hi ha forces excepcions són: les mesures atlètiques del seu cos, la seva musculatura, el seu posat atlètic, el cinturó que l’acostumen a portar ben dotat amb defenses, pistola i altres embalums que estan allí rodejant la seva cintura feta amb moltes hores al gimnàs suant la cansalada. La part més objectiva és la seva gorra curiosa que sembla que l’hagin treta d’una pel·lícula antiga d’acció americana. Hi ha un seguit de moments durant el calendari anual que són uns dels protagonistes de l’actualitat. En festes majors, a l’hora de netejar l’escenari dels concerts a les tantes de la matinada i en actuacions musicals que es van celebrant al llarg de l’any. Ara que Calafell viu un moment molt animat amb la revisió del POUM i tot el que això comporta en els seus tres nuclis de població. Els polítics per evitar alguna sorpresa o algun ensurt en les seves reunions també han fet ús d’aquest cos especial d’èlit de la policia local. Potser la seva missió era intimidar a la gernació enfurismada, però aquest sentiment pot convertir-se en una provocació d’una gent que ja fa molts dies que no entenen moltes de les explicacions que els hi ofereixen en la revisió d’aquest pla urbanístic de futur.
Ells sempre estan allí quan hi ha algun concert a l’aire lliure o manifestacions o actes que no sigui una simple trobada de fidels per pregar que faci sol a l’estiu i ens visitin molts turistes. Per cert, a veure si enguany la nostra malmesa economia local i comarcal.Hi ha vegades que s’amaguen com fan els Mossos d’Esquadra que acostumen a buscar una posició molt propera però un xic dissimulada fora de la vista de la gent. Estan allí però molts ni ho saben perquè estan fora de la vista de la majoria de mortals. Alguns cops es posen a primera vista perquè siguin vistos i fer respecte als allí presents Si estan en formació no t’atreveixis a preguntar ni per una adreça, ni per algun tema informatiu. La seva tasca és molt més elevada a aquestes coses mundanes que fan els seus companys de caserna amb menys o més sort. A partir d’ara, i en ple estiu jo crec que tindreu l’oportunitat de veure’ls en acció, almenys ben plantats vigilant que ningú s’equivoqui de camí i segueixi el que sempre t’han ensenyat les normes d’educació de tota la vida. Ara mentre els mires de lluny et vénen al cap unes quantes qüestions fonamentals per entendre millor el seu paper real: què fan aquestes unitats de dia? Quan no hi ha festa nocturna a què es dediquen? Quins són els requisits per vestir aquesta gorra tan peculiar? Quantes hores del seu horari laboral passen entre màquines al gimnàs? Tenen alguna formació especial a part de les deduïdes a simple vista? Ara per la festa major segur que els veieu al Vendrell, és quan els seus serveis són, a priori, més necessaris.



Publicat al Diari del Baix Penedès el 23 de juliol del 2010

El Vendrell us espera amb la seva festa major

Esteu on esteu penseu que si voleu una mica de tot aquest cap de setmana heu de venir al Vendrell, música, tradició, foc, música i altres ingredients per passar uns moments i uns dies inolvidables. Una bona oportunitat de coneixèr el Baix Penedès i els seus secrets. En aquest link trobareu el programa de festa major. Ja ho sabeu aquí estem. Nosaltres no ens podem moure, però valtres si. http://wwww.elvendrell.cat

dimecres, 21 de juliol de 2010

Le particularitats del Track del Vendrell

Primer de tot vull felicitar a la gent del Track perquè és una currada i hi ha molta feina, però jo crec que està tot massa junt per la festa major. S'hauria de posar un altre dia i no aprofitar que venen els Suaves o els de Sau i que portin gent. Jo crec que no és el més adecuat. Hi ha més dies que llonganisses o amb grups de menys renom. La gent que vindra de por ahi a veure els suaves jo crec que els importarà tres pepinos qui toqui abans i menys estils que poden ser totalment diferents. S'ha de reiventar. Una altra cosa, Si un grup del baix penedès està a la final del track general no cal que aspirés al millor de la comarca. No li trobo gaire sentit a que un grup toqui dos dies diferents, un per la comarca i un pel general. Què hi hagi alguna cosa pels d'aquí d'acord, però si aspires a guanyar el track ja en tens prou i hauries de donar oportunitat a un altre grup de la comarca. Suposo que m'enteneu, oi?

El sector públic està en crisis

Amb tot això de la retallada als funcionaris i empreses depenents de l'estat, tothom hi sortirà perdent perque el sector públic cada dia és més feble i té menys poder de reacció. Des del sector sanitari, fins els mestres i també els controladors aeris que també manifestaran el seu desacord amb aquesta mesura. Jo crec que un dels problemes d'aquest estat és que el sector públic està en crisi i cadascú ha de pagar la seva part.

dimarts, 20 de juliol de 2010

Una hora més a Canaries, Una peli per passar l'estona

Una proposta de cine que tenia ganes de viure i que ha estat creat per le mateixes mans que Dias de de futbol i per al Otro lado de la Cama. Aquest cop era una comèdia fresca amb aspiracions a musical cutre que s'anomena Una hora más en canarias. Una comèdia de final previsible on es pot veure les estratègies femenines per conquerir un home i que entre la realitat i la ficció no hi ha gaire distància. Una peli per passar una estona rient de tant en tant, sense grans escenes, ni una gran dosis de creativitat surts del cine una mica més content del que has entrat, però tampoc no dóna gaire de més. Per matar el temps i la calor i poca cosa més.

dilluns, 19 de juliol de 2010

Els pros i contres de la nova Lira

Una de les coses que s'han fet més importants a la Lira fins ara ha estat aquest concert entre els Laxen i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. El concert genial i fantàstic i un 10 pels organitzadors. El que no m'agrada de la Lira són un seguit de petites coses. Primer de tot que els reposa braços són curts i incòmodes. 2n que per veure el número de la cadira l'has d'aixecar perquè està a sota. Clar si esta lliure molt bé i si està ocupada que farem? demanar-li al del costat. 3r. Les escales de la sala són molt estretes, potser massa. No sé ni entenc perquè li diuen TAG, com a molt li poden diar a la sala, però en el seu conjunt és la Lira. Com a coses bones: Els passadissos són amples. De dalt se sent millor del que es veu.

diumenge, 18 de juliol de 2010

Una festa major de Calafell per oblidar

Calafell ha celebrar la festa major del Poble. Dissabte vaig anar a la plaça Catalunya que per cert tampoc m'ha agradat com ha quedat perquè no quadra amb l'entorn, però d'això ja en parlaré un altre dia. Els conjunts d'ahir que no sé el nom ni em porta el mínim interès eren bastants dolents. Pel que fa al Castell de foc, guaita, allò era el castell de foc, Doncs si. Encara que hi hagi pocs calers s'han de saber administrar. No es pot fer de ric amb butxaca de pobre i a sobre amb mal gust.

Genials, fantàstics els Laxen i la OCE a la Lira del Vendrell


No tinc paraules per escriure el concert d'ahir a la Lira amb els Laxen i la Simfònica de l'Empordà. Jo només recomano que a la gent que els agrada mínimanet que hi vagin serà una experiència inexplicable. Des de la primera nota fins al final em vaig pujar al núvol de la emoció i ja no vaig baixar. Recordar temes vells com Les nitsdel Liceu, No sé pas com, Fum i altres amb la total entrega dels músics que fan partícip al públic de cada moment del concert. També trobem la participació del Cor Joves Veus i el Cor Zóngora en la part final del concert. Genial. fantàstic. No us ho perdeu. No deixeu que us ho expliquin. Avui a els 7 una nova oportunitat.

dissabte, 17 de juliol de 2010

Un grup de rock vendrellenc busca guitarrista

Un dels grups novells de música del Baix Penedès, Luna de Alcoba, busca guitarrista. Ja ho sabeu qui estigui interessat que es posi en contacte amb aquest grup i sinó que m'ho digui i jo ja els hi faré arribar. Ja ho sabeu. Si teniu ganes de formar part d'una nova proposta musical aquesta és una bona oportunitat. Ni més ni menys que en un grup com Luna de Alcoba que ha passat a la final de l'Ebre Músik 2010. Un concurs prestigiós de música de casa notra. Ja ho sabeu. Una molt bona oportunitat.

Un concert rodó de Le Casino al Vendrell


La novell formació musical le Casino oferia ahir el seu tercer concert en el bar el Caliu de l'Eden Park del Vendrell. Hi havia amics i parents que no es van voler perdre les primeres passes d'aquest grup que practica una música que trenca amb la resta de formacions de la comarca. No tenim davant ni punk, ni hip hop, ni música de versions en plan festa major. Ells estan especialitzats en pop rock. Hi podrem trobar Beatles, Los Planetas i Antonio Vega, tampoc hi falten les peces pròpies que van anar construint a base de creativitat i bona música. Cada dia es trobem més segurs sobre l'escenari. Endavant. Us seguirem per bars, pizzeries i cafeteries i els llocs on faci falta. A seguir tocant i a seguir treballant aquest estil propi a la comarca. Una de les peces del trencaclosques que es trobaven a faltar, la veritat. Molt bé xavals. Carles, Santi, Pepe i Tomàs a seguir tocant en públic o assajant per fer nous concerts.

Avui és el dia del gran concert dels Laxen amb la Simfònica de l'Empordà

Ahir vaig anar a veure el concert de le casino al bar el Caliu de l'Eden Park i al sortir vaig passar per la Lira. Eren dos quarts d'una de la nit i es veia ambient amb alguns músics parlant amb la gent. Avui serà el nostre gran dia. L'oportunitat de veure una cosa diferent amb els laxen i la gent com a protagonista. En tinc moltes ganes

divendres, 16 de juliol de 2010

Esperem un gran èxit pels Laxen a la Lira

Esperem que en el concert dels Laxen a la Lira omplin fins a la bandera. Esperem que hi hagi sort en aquesta aposta arriscada i siguin moltes les persones que en gaudeixin. Després un cd i si potser un dvd. Felicitats a tots els que heu fet possible. Sembla ser que divendres i dissabte ja està molt ple i diumenge encara hi ha algun lloc per omplir. Esperem un gran èxit a tots plegats.

La crisi és el que preocupa més a la gent.

El que preocupa més a la gent és la crisi amb 6 vots, En segona posició està l'Estatut amb 4 vots, tot seguit tenim la Seguretat Ciutadana amb 3 vots i en darrer lloc la Roja amb només un vot.

dijous, 15 de juliol de 2010

La fornada de nous grups musicals al Baix Penedès



El Vendrell i la comarca estan vivint una plena efervescència de noves formacions musicals en diferents estils i tendències. L’Escola de Música del Vendrell i altres espais on es pot seguir una formació musical és una de les claus perquè la gent s’atreveixi a provar sort en aquest món. La intenció dels nous artistes no és en la majoria de casos guanyar-se les garrofes sobre l’escenari, però si que procuren que al cap d’un temps s’hagin amortitzat la majoria de despeses invertides en instruments, aparells. Si per coses de la vida s’inclou la gravació d’una maqueta o similar doncs millor que millor. Tot això en una població que ronda al voltant de 37.000 habitants en el marc d’una comarca que acull uns 100.000 persones. Unes xifres que ja permeten a priori gaudir d’una sèrie d’elements claus perquè prosperi aquestes inquietuds inicial.
Hi ha empresaris de bars, discoteques i altres que fa anys que han vist aquest moviment i ho han intentat incorporar a la seva oferta amb més o menys encert. Des de l’Alambique, El Quadrat i a la Barretina i més recentment l’Eclèctic han acollit concerts en els seus locals en uns horaris que han procurat una bona entesa entre la gresca dels clients i el descans dels veïns.
La proposta més seriosa va tenir lloc fins l’any passat a les Matas, el Sam. Un local que arribava a oferir 3 i 4 concerts setmanals en les seves instal·lacions concretades a un restaurant amb un petit escenari. Per diversos motius la proposta se’n va anar en orris. Ara funciona una versió molt més simple del que va ser aquest punt que va arribar a acollir una fase dels premis Tracks. Una aposta comarcal que de mica en mica es van obrint pas en l’àmbit musical català i aspira a creuar fronteres.
Sempre s’ha de donar un vot de confiança en aquestes noves promeses musicals que són el present i algunes futur d’una de les cares de la nostra comarca.
Sempre que puc, encara que a vegades les ofertes se solapin com acostuma a passar a l’estiu, intento seguir aquests noves formacions. Des dels Plou com Mai que ja fa dies que ens acompanyen amb la seva música. Crec que per alguna raó no han tingut la sort que es mereixen després d’haver superat les fases inicials. La veritat és que tenen un estil molt recomanable, però en això de la fama i tenir molts concerts hi ha molts altres factors que tenen un paper prou important per anar saltant etapes en aquest món de la música on la gent no està gaire acostumada a aportar ni un cèntim, ni per la compra ni per a assistir als directes.
Hi ha altres formacions com els Porlan’s que han tornat a sorgir renovats després d’un temps de silencis i incerteses. Els Mr Pez i Un nombre Bonito, N Crisis són altres apostes que de tant en tant els vas veient sobre l’escenari dins i fora de la comarca.
No cal parlar dels Lax’N’Busto que avui i fins diumenge ens ofereixen una nova proposta molt interessant a la Lira amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Jo crec que la gent que hagi crescut amb aquest grup com la meva generació no es pot perdre aquest esdeveniment tan especial amb un toc molt diferent i on podrem escoltar peces que fa anys que no s’inclouen en els seus concerts. Encara hi ha places lliures. Costarà a que és torni a repetir aquesta original posada en escena on les seves creacions s’amplien a una orquestra. He tingut l’oportunitat de gaudir d’un petit tastet durant els assaigs la setmana passada. La veritat és que em vaig emocionar. Aquest cap de setmana teniu l’oportunitat de viure aquesta experiència.
A banda dels clàssics consolidats, tenim noves propostes de grups joves que han començat a fer concerts en petit format com els The Casino. La conjunció de diferents intèrprets amb peces pròpies i versions d’alguns clàssics que tots tenim a la memòria. Una formació que de ben segur encara se n’ha de sentir parlar molt més. Primer s’ho han d’acabar de creure els seus protagonistes. La proposta promet. No podem oblidar els Sweet Margaret que també gaudeixen d’alguna oportunitat per mostrar el seu art. L’any passat va ser el torn dels Fonder’s amb un bon grapat de concerts. A veure com els va aquest any. Hi ha altres iniciatives semblants com el Luna d’Alcoba que comencen a sonar fort. Amb tot plegat, estem immersos en les setmanes centrals on aquestes formacions i altres apareixeran en festes majors i similars. No us ho perdeu. Hem de donar una oportunitat als nous grups de la comarca perquè el millor premi que poden aconseguir és la nostra presència i els nostres aplaudiments.




Publicat el 16 de juliol al Diari del Baix Penedès

La K-mama de Calafell retrata a la perfecció una societat en plena crisi de valors



Anar a Calafell a veure una estrena de la K-mama en un principi planteja dues qüestions força clares: la primera és que la sala del Teatre Auditori Municipal probablement estarà plena i la segona és que no saps el que et trobaràs. S’ha d’anar a provar. Doncs el passat dijous, com marca la tradició vàrem anar a veure la nova creació de la K-mama, “L’Auditor”. Des d’un bon principi ja es va veure que la convocatòria havia estat novament un èxit total com he dit abans. Només faltava veure per on anirien les coses. S’obre el teló puntualment i comença a sonar la música de la Trinca amb un dels seus clàssics com és “la faixa” mentre es va muntant l’escenografia amb peces soltes molt vistoses de colors formant estructures representatives prou conegudes per tots. A partir d’aquest sorprenent inici t’asseus bé a la cadira i a deixar-te portar fins el final.
Aquest nou muntatge que és una versió reduïda i “tunejada” de l’obra l’”Inspector” de Nikolai Gogol que va estar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya durant uns mesos entre el 2008 i 2009
La K-mama ens presenta una mena de titelles de carn i ossos sembla que estiguin extrets d’un còmic. Des de l’alcalde que vol imitar a l’Adolf Hitler fins el regidor de Sanitat que mostra una addició sospitosa al tabac i a les escopinades al terra. Una sàtira mordaç, que des del primer moment ja ens vol aniquilar tots els personatges només per la seva presència. En l’altra banda dels protagonistes, trobem una reedició de Don Quixot i Sancho Panza en les persones de l’Auditor i del seu ajudant. Més enllà, un tercer grup integrat per la família del batlle. Aquestes ens apareixen sortides d’una mostra de titelles amb les seves formes i vestits totalment ridículs i esperpèntics i fora de lloc.
L’obra des del punt de vista global és excel·lent. Han sabut donar-li un sentit diferent i un toc personal que està molt acurat. És un món irreal i còmic on des del decorat, fins a la música, passant pels vestits segueixen una línia ben definida i que reafirma el sentit particular d’aquesta lectura de l’obra i li dóna més empenta als ulls dels espectadors. Si anem a pams, sobre l’escenari trobem actors més que consolidats com Josep Maria Papiol, Teresa Bolet, Desirée Domingo, Josep Sans de la mà de noves promeses en aquest art com Eva Llanguas, Tomàs Cachinero, Montse Rovirosa entre d’altres configuren un elenc que mostra un treball magnífic on es nota que la gent està a gust en el seu personatge. S’integra i el fa seu. El cas més clar és el de Rafael González que s’apropia del seu paper i l’adapta a la seva justa mesura. Una cosa no gens fàcil a primera vista. Una de les claus de tot plegat és el vestuari. La cirereta d’aquesta relectura d’aquesta obra russa de la primera meitat del segle XIX que encara està en plena actualitat.. Lili Degan com a dissenyadora i Dolors Mercader, Rosita del Rio i Maria Teresa Bolet realitzen un treball realment exquisit per saber trobar el punt just en els vestits que dóna aquest toc de qualitat a l’obra. Un altre pilar és l’escenografia que li va com anell al dit per definir aquest sentit global a tot plegat que és la gràcia d’aquest muntatge que tot i tenir una clara font d’inspiració es presenta en una lectura molt més actualitzada i satírica que l’original.
Felicitats a tots plegats perquè durant aquestes dues hores amb un quart de descans molt ben trobat heu sabut presentar al públic aquesta administració degradada juntament amb tots els pecats de la societat d’una forma elegant i buscant la màxima expressió artística per donar més sentit i força a aquest carictura teatral que porteu a escena. Espero que tingueu allà on aneu i a part d’aconseguir premis feu passar una bona estona a tots els espectadors amb aquest viu retrat d’una societat en plena crisi de valors. Realment, aquesta és una obra més que recomanable per a tothom i molt adient amb els temps que corren. Per cert, la música de la Trinca està molt ben escollida. Hi ha coses que no moren mai amb el pas del temps. Felicitats a tots plegats pel gran treball que heu fet i pels seus fruits selectes, començant pel Mèlich i acabant amb el so a cura de Maite Papiol. Enhorabona per tot el que es veu i tot allò que es pot intuir. Molta merda.




Publicat al Diari del Baix Penedès el 16 de juliol del 2010

Pel reciclatge del paper inútil a la bústia de casa.

Avui quan he arribat a casa i he trobat el percal a la bústia. He agafat la revista dels socialistes del Vendrell, l'Opció i la revista nova de la Diputació de Tarragona i un llibret del Media Market i tot a la brossa del paper. Cada dia t'mplen la bústia amb paper que passo de llegir perquè el més autèntic era el de Media Market que té les idees clares i saps el que tens. Els altres és política barata i molts de diners tirats en va.

Albinayana en els bitllets del sorteig d'avui de la Loteria Nacional

Avui és un dia històric per Albinyana en tots els bitllets del número del sorteig de la Loteria Nacional d'avui surt una foto d'Albinyana. Una altra acte del seu milenari. Molta sort al guanyador i encara que no guanyi li quedarà un record d'Albinyana que no passa mai.

dimecres, 14 de juliol de 2010

Els símils entre la crisi del totxo i la de la fil·loxera

La crisi del totxo actual és una mica com la de la fil·loxera de finals del XIX. Mentre a França ja atacava aquí anàvem plantant ceps fins que va arribar un dia que ens varem quedar amb el cul enlaire. Varem estar uns 15 anys per recuperar-nos. Esperem que ara no estem tants. Però hi ha molts paral·lelismes entre una cosa i una altra.

La plaça de la Sardana del Vendrell per celebrar el triomf de la Roja

La policia municipal del Vendrell desviava cap al puig a tots aquells que diumenge volien celebrar la victòria del Mundial. Hi ha coses que no les entenc. No sé si volien que es muntessin la festa al cementiri del Vendrell, pàrquing del puig o plaça de la Sardana. Potser aquest era el lloc escollit per la policia per la victòria de la Roja

dimarts, 13 de juliol de 2010

Aquest divendres nou concert de le Casino al Vendrell


La nova formació musical vendrellenca Le Casino os ofereix aquest divendres dia 16 a partir de dos quarts d’onze de la nit un concert a la cafeteria El Caliu de l’Eden Park. Un bar ubicat al número 23 del carrer Enric Morera del Vendrell. Aquest grup majoritàriament vendrellenc va néixer el passat novembre a la capital de la comarca i esta format per Carles Guarinos, (veu i guitarra), Santi Martin (Guitarra i Veus) i Pepe Alcalde (baix i Tomàs Cascante (bateria). Tots ells tenen una llarga carrera musical en altres formacions. No va ser fins al novembre passat que va fer el salt musical amb aquest nou format. Els seus inicis van ser amb versions de pop rock en anglès i castellà (Beatles, Pereza, Antonio Vega, entre d’altres). Al cap de poc temps van descobrir la seva potencialitat creativa i es van atrevir a crear les seves pròpies peces. En aquests moments, en els seus concerts inclouen 5 ó 6 creacions personals. Les més populars són “Ya lo ves” i “Por última vez”. Una de les seves aspiracions és enregistrar un primer treball a finals d’any. De moment, han fet dos concerts amb una nombrosa assistència de seguidors que han volgut conèixer de prop aquesta nova seriosa proposta dins l’àmbit musical baixpenedesenc. Un projecte nou que va prenent força gràcies a totes les persones que des del primer moment han mostrar la seva confiança en aquest nou grup que té molt a dir.

Un Shrek que ja està sobreexplotat

Feia setmanes i dies que no anava al cine. Ahir vaig anar a veure Shrek. La quarta proposta de la mateixa factoria. La cosa ja no podia donar molt de si perquè la idea ja està molt exhaurida. S'ha de reconèixer que aquesta nova versió amb personatges nous i en un marc diferent vol trencar amb les anteriors. Però la veritat és que no mata. Ho intenta i es queda aquí en un intent. La veritat és que no val la pena perquè no dóna gaire de si. Al final torna a la línia de les entregues anteriors. Millor anar a prendre una cosa fresca que xupar una hora i mitja de cine. Algun acudit divertit, però no gaire la veritat. No la recomano.

dilluns, 12 de juliol de 2010

El cap de Setmana de les banderes

Aquest cap de setmana ha estat el de les banderes. El primer dia era el torn de la catalana que havia de defensar-se davant de l'opressió de la Espanyola que la vol esprimrir fins a convertir-la en un suc sense gust, ni color. El segon dia era el torn de la Espanyola que amb una gran pes de la catalana s'alçava campiona del món. Un cap de setmana de contrastos i emocions intenses.

La selecció, un exemple d'integració autonòmica.

A mi no m'agrada el futbol, pero hi ha coses que no es poden obvia. Aquesta selecció és el Barça en samarreta que no és la seva entrenats per un que ho havia estat del Madrid. Una cosa que agrada a tothom i és una forma que les coses ben fetes vinguin d'on vinguin poden triomfar i tothom està content. És un exemple d'integració interautonòmica.

dissabte, 10 de juliol de 2010

Una esquela que afecta a moltes persones


ESQUELA + Rogad a Dios por caridad por el alma de Don Aumento de Sueldo, desaparecido en España en edad avanzada, viudo de doña Subida de Precios, que conducía su vehiculo con excesiva velocidad, debido al nuevo carburante del plan de Desarrollo. R.I.P. Su afligida 2ª esposa doña Modesta Paga Extraordinaria, hijos don Anticipo, doña Vergüenza (ausente), doña Deuda Perpetua y don Ayuno Forzoso, hijos políticos doña Esperanza Frustrada, doña Letra Vencida y doña Necesidad Urgente, primos, acreedores y demás familia os ruegan un piadoso recuerdo en sus oraciones Agradeceremos vuestra asistencia a la conducción del cadáver desde la casa mortuoria del Ministerio de Trabajo al cementerio de la Esperanza Perdida. Varios excelentísimos ministros han concedido buenas palabras en la forma acostumbrada. 90 días de indulgencia recitando la siguiente oración: ORACIÓN "Z P nuestro que estás en la Moncloa, glorificado sea tu nombre y el de tus 640 asesores, con los que no paras de arruinarnos. Hágase tu voluntad y la de tus Ministros, que tan a gusto nos exprimen, perdona nuestras deudas que vemos aumentar por momentos, así como nosotros intentaremos perdonar a los que nos están robando, y déjanos caer en la tentación de buscar algún empleo que tanto necesitamos. Amén. JACULATORIA Bienaventurados los que viven del sueldo base, porque pronto verán a Dios.



divendres, 9 de juliol de 2010

El Vendrell necessita grans superfícies comercials

El Vendrell segons la meva darrere enquesta necessita grans superfícies comercials. 8 persones han votat aquesta opció i altres 2 han dit que no. La cosa està prou clara. No us sembla?

Un exquisit retrat de la política municipal i dels seus aprofitats


Una de les obres més esperades de la cartellera baixpendesenca es va presentar ahir dijous. La K-mama de Calafell després de mesos i dies d'assajos estreneva la seva proposta teatral. Aquest cop els protagonistes eren els polítics d'un petit poble que tenien uns costums un xic censurables. Davant aquest situació ens trobem tot un personatge amb el seu ajudant que s'aprofitaran de tot plegat per treure partit a la seva manca de recursos. Tot això amb música de la trinca i molt ben amanit amb els actors de la Ka-mama on podrem trobar des del Josep Maria Papiol,f ins un ja prou conegut Josep Sants i un Tomàs Cachinero que era una de les seves primeres apariccions passant per altres intèrprets. La proposta es tornarà a representar avui divendres i demà dissabte a dos quarts d'onze de la nit al teatre Auditori de Calafell. Una obra dirigida per Josep Mèlich. Us la recomano. Són dues hores que donen molt de si.

Per tots els Oriols del Vendrell

Fa molts dies que l’Oriol ho té tot controlat per aquesta setmana que finalment ja ha arribat. Ha anat a buscar subvencions públiques i també ha trucat a les portes de molts negocis privats per fer realitat un any més la festa del seu barri. En honor a la veritat, s’ha de dir que ja no viu allí. Per coses de la vida ha anat a parar a una altra zona del Vendrell on també hi participa buscant gent pel sopar de veïns en aquesta setmana atapeïda de festetjos. Però el barri que li té el cor robat és aquell on va néixer. Des de petit amb els seus amics hi deixen moltes hores i fins i tot diners per tenir-ho tot a punt pel gran dia. Molts dels seus companys i amics de la tendra infància també han anat a viure a altres punts de la geografia local, però sempre es tornen a trobar en aquestes dates tan esperades per donar vida i color al seu barri.
L’Oriol no li agrada gens ser el protagonista. És una persona molt treballadora i més aviat discreta que ha cregut sempre en el seu barri i des de l’anonimat ha fet que tot tiri endavant. La gent el coneix com el “Presi”, però la veritat és que aquest nom només l’incentiva a posar-hi més ganes i mirar amb més cura que no falli cap detall. Ell té clar que cadascú ja sap el seu paper que fa anys que realitza i no calen grans decisions, només que entre tots s’ha de fer un any més el que sempre s’ha fet pel seus veïns i resta de gent que es vulgui afegir a la festa.
Fa un parell de setmanes que dorm molt poc per les nits per tenir-ho tot en ordre i surti el millor possible. No només participarà durament en les festes que ell organitza, intentarà deixar-se veure per la resta de barriades del municipi. Sempre ha tingut molt clar que entre tots s’han d’ajudar per donar cos i sentit a aquestes cites de principis de juliol que és una de les més autèntiques de la vila. Allí on hi ha més caliu encara que sigui entre setmana. Molts des seus seguidors més d’una nit ni tant sols ha aclucat l’ull.
Ell pensa en els grans, en els joves, en els més petits, en els amants del rock i en aquells que prefereixen moure’s als ritmes de les melodies dels anys 60. Sap que en un barri hi ha de tot i per a tots els gustos, per això vetlla perquè tothom tingui el seu acte dedicat. Tothom suma.
El nostre protagonista d’avui va a missa en aquelles celebracions on no hi pot faltar, però ell sap que tot anirà bé i que no plourà perquè aquest fenomen li podria esguerrar tot el que fa setmanes que està elaborant meticulosament. No cal posar espelmes a ningú. Ni fer res estrany. Només cal esperar. Mai ha passat res, doncs no cal cridar al mal temps.
En aquesta festa ha implicat a tots els seus amics i parents perquè hi col·laborin. Perquè tothom hi posi el seu granet de sorra. Cadascú hi participa en la mesura del possible, pintant, tirant coets o servint cerveses a la barra. Segons la disponibilitat i els horaris de la persona. Ningú se sent obligat a participar. Simplement li obre les portes del barri. L explica el qui hi ha. Al cap de no res, el nou fitxatge sempre es decanta per allò que més li escau. Sempre de bon rotllo, sense forçar ningú a res. S’ha de deixar fer que les persones es vagin situant soles dins l’ampli ventall que ofereix participar en una festa del barri.
El dia següent que tot hagi sortit rodó, anirà a prendre alguna cosa amb els amics i es parlarà d’aquelles coses que es poden millorar per l’any que ve. Allò que es pot anar polint, escoltant totes les parts que hi diguin la seva.
A vegades li he dit perquè no es passava a la Comissió de Festes del Vendrell i m’ha dit que ell el que més s’estima és el seu barri perquè allí estan els seus amics de veritat i realment ho viu tot molt de prop. Allí és on gaudeix pot gaudir de veritat de tot aquest món de la festa..
Aquest és l’Oriol. Una persona senzilla que no ha volgut ni figurar ni com el seu nom real, però per donar més pistes sobre la seva identitat real, la gent el coneix com l’home de la Montse. Una parella que ha fet i fa ,farà molt pel seu poble amb aquesta senzillesa i treball constant i silenciós que els caracteritza. Per vosaltres dos i per tots aquells Oriols i Montses que aquesta setmana és la vostra festa gran i per fer-la possible per tots aquells que ens hi hem afegit després.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 9 de juliol del 2010

dijous, 8 de juliol de 2010

Le Casino, un grup de pop rock que no us podeu perdre

Un grup de músics del Vendrell que ja fa dies que roden en aquest moment han decidit fer concerts. No fa molt van començar amb la Barretina i avui era el torn de l'Ecléctic. Pop-rock amb bones melodies i ben dosificat. Tenen temes propis i altres versions. Si els podeu escoltar, realment val la pena. Sona molt bé. Us aviso, tenen molt per fer, però ara estan en els primers bolos per bars i pizzeries. Temps al temps. El seu nom le Casino

Albinyana et pot donar la sort

En el sorteig de la loteria nacional del dia 15 de juliol a la fotografia del número surt una foto d'Albinyana. Per 3 euros pot ser una persona una mica més rica del normal, però sempre podràs guardar aquest record d'Albinyana en número de la sort. Ja ho pots anar a comprar a qualsevol administració de loteries.

600.0000 euros per als membres de la Roja si guanyen

Molts no creien que Espanya pugues guanyar el Mundial, però cada dia n'hi havia més que si perquè es van emportar la darrera Eurocopa. Ara si diumenge guanyen, que pot passar, cada jugador s'emportarà 600.000 euros de prima. Tota una fortuna per la majoria de persones d'aquest país. Jo crec que per quedar bé atès que ja cobren el seu salari haurien de destinar aquests diners a alguna causa social justa a Espanya. Ells ja han guanyat, ara falta que la resta puguin seguint llaurant el dia a dia.

Hi havia una vegada.....: Critica oberta als mossos!

Hi havia una vegada.....: Critica oberta als mossos!

dimecres, 7 de juliol de 2010

Fins l'any 2013 no sortirem de la crisi del totxo

Aquest matí deien per la ràdio que el sector immobiliari no es recuperarà fins el 2013. La cosa encara no ha tocat fons i encara estarem un parell o tres d'anys com a mínim perquè torni a repuntar una miqueta. Jo crec que encara ha de venir el pitjor. Quan l'atur s'acabi a moltes persones i no sàpiguen que fer per arribar a cap de mes. Ens hem de preparar que vénen corves.

dimarts, 6 de juliol de 2010

Jo no sé perquè al Vendrell es lloguen grups per fer concerts

Jo no sé perquè al Vendrell fan concerts amb grups. El dia del barri de França hi havia unes 4 metres entre el grup i la gent que estava escoltant. La majoria de gent estava a la barra i davant el grup a un distància més o menys normal per ser un concert no hi hvia ningú. Si el grup resulta dolent doncs mira és una mesura que pot estar bé per indicar alguna cosa als que estan a l'escenari. Però el dilluns era el torn dels Tremendos que són molt bons. Similar va passar al barri del Serrallo i Font de la Menya. A veure que passa avui amb la Carretera amb els De Nocho.

dilluns, 5 de juliol de 2010

Moltes gràcies al Barri de França per posar-me a la falla


Ha estat tot un plaer per mi sortir a la falla. Jo crec que aquí és on està la veu popular del vendrell a través de totes les comissions que tiren endavant les festes del barri. En aquest cas ha sortit la meva passió pel facebook. Doncs molt encertat i moltes gràcies als del Barri de França perquè ara encara ja estigui més que sucarrimat durant un temps he format part d'aquesta gran festa que són els barris del Vendrell. No us les perdeu. Al costat del Juanjo Espina i de la Ballaruga. Tot un honor

divendres, 2 de juliol de 2010

Espero equivocar-me amb els Laxen a la Lira

Una de les cites ineludibles pels amants i seguidors dels laxen són els tres concerts que fan a la Lira del Vendrell el 15, 16 i 17 amb l'orquestra de Cambra de l'Empordà. 25 euros per persona i si ets del cit, 20 euros. Jo crec que aquí punxaran perquè al vendrell, molta gent està acostumats a veure'ls gratis i en els darrers anys cada any han vingut sense pagar ni un duro. La setmana anterior toquen a la Polba de Mafumet per la patilla. Si que és una cosa molt diferent i original. Ara d'això a pagar 25 euros i tal com està el pati, jo crec que d'omplir no ompliran els tres dies, pero crec que almenys m'agradaria molt que poguessin salvar els trastos. La idea és molt bona, però potser el moment i el preu no són els més adequats. Ja dic, espero equivocar-me. M'agradaria que si algú llegis això i estes en el dubte d'anar i no anar, es decantés per la primera opció, però com a fan, com a seguidor i com a vendrellenc adoptiu crec que no serà un gran èxit. Espero equivocar-me. Jo també tinc dret a somiar.

Els Plou com Mai són el Millor grup del Penedès

Millro grup del Baix Penedès, Plou com mai amb 3 vots. En segona posició, Porlan's amb dos vots i en tercera els Fonder's amb només un vot. Ni Mr. Pez i N Crisi han aconseguit cap suport. La cosa està clara. Els guanyadors són els de Llorenç

Les ofertes de Telefònica, una estafa

Jo pago 70 euros per telèfon i per adsl. Resulta que si em posen l'imgenio en pagaré 60. El problema que jo la tele no me la miro. Suposo que la gent que agafa aquesta oferta quan s'acabi li tornaran a clavar uns quants diners que ara no paga que suposo que serà més de 70 euros. Això és com él 2 per 1 de les pizzes. Tu vols una pizza, però en pagues dos perquè si només en vols una l'altra ja l'has pagada. Una presa de pel. El millor és pagar pel que menges i no tot això que són una autèntica estafa.

A Calafell, molts passegen i pocs consumeixen.

Una de les coses curioses que passa a Calafell, on es veu més, és que hi ha molta gent passejant i poca assentada a les terrasses i bar. Això abans no passava en aquests nivell. Això fa que la imatge sigui enganyosa perquè trobem molta gent, però els comerciants veuen pocs calers perquè estem davant dels turistes diesel. Un format que per la crisis cada dia són més numerosos.

Uns nous reptes molt arriscats del Cor Joves Veus del Vendrell

Un concert del Cor Joves Veus del Vendrell és una cosa que no m'acostumo a perdre, perquè és del bo i millor que tenim a al comarca. El passat dissabte em van proposar un concert espectacle amb intèrprets que posarien música a les seves veus. A més hi hauria l'oportunitat de veure el gran tema del nou musical, “la Resposta” que l'Albert Recasens i el Xavi Sanjuan estan muntant per abans de Nadal. El volien estrenar ara, però la cosa està molt verda i un deixat per quan el dia tingui menys llum solar.
El Cor Joves Veus com a coral que és sempre l'he trobat molt bé. A partir d'aquí hem d'anar a pams. Què hi hagi gent dins el Cor Joves Veus que hagi pujat a l’escenari a cantar una cançó coneguda, algunes de la llista del 40 principals de fa un temps o d'ara ja és una cosa que s'ha de puntualitzar. Una cosa és formar part d’una coral on tothom hi posa la veu dins una conjunt coral i l'altra es fer-ho individualment o per parelles. Hi ha gent que ho van fer molt bé i altres doncs que els hi falta una mica. A alguns fins i tot una mica més. . Em va sorprendre positivament molt la veu de l'Anna Imbernón que imitant a Rosa d'OT es la que en particular va atraure més aplaudiments. Pel que fa al musical que es vol fer per Nadal ho trobo molt bé, dins un àmbit de Cor de Joves amb un compositor del Vendrell i uns músics locals que han estat molt ben trobats. Per això, doncs està encertat, però a partir d'aquí s'ha de treballar molt. Si volem trencar aquest marc, s'han d’invertir moltes hores. Un musical comporta una gran complexitat per fer-lo realitat. S'ha de fer mínimament bé, sinó la cosa trontolla. Espero que d'aquí 6 mesos i si fa falta més, el puguin estrenar, i que doni bon resultat, però dins el marc en què estem treballant d’una coral que vol provar una cosa nova. Valoro molt bé el fet que aquesta coral faci coses diferents i que surten molts cops del que ens tenen acostumats altres corals locals. Un bon ambient amb gent que s'ho passa bé. A més s'aprenen moltes coses. Uns bons ingredients que fan aquest formació estigui en plena forma i afronti nous reptes.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de juliol del 2010

Què passa quan tenim més de tot

El programa radiofònic de Ràdio el Vendrell, Pas de Vianants que tot just ha tancat la seva tercera temporada. Un programa d’entrevistes, tertúlia i debat que s’emet en directe cada dimecres de 7 a 8 de la tarda a través de la ràdio o també per internet a través de la web de l’emissora. El Xavi, L’Alfredo, la Marta i un servidor estem involucrat en aquest programa que pren el pols a la nostra societat. Al voltant de la Fira de Santa Teresa hi tornarem amb noves propostes i convidats. Uns pocs mesos de pausa per pensar i participar en les diferents propostes en àmbits diversos que es fan a casa nostra. Un dimecres de maig, en concret el dia 19, va ser el torn de Joan Bosquet, ànima del Cafè Filosòfic del Vendrell que ens va parlar des de diferents angles del món al voltant de la filosofia. Una conversa distesa i pràctica apta per a tots els públics.
Al final del programa va comentar una cosa que és prou evident per tothom, però a vegades, com diuen, els arbres no ens deixen veure el bosc. És potser el que passa amb la nostra situació actual. Estem, a grans trets, immersors en una situació privilegiada que en comptes de compensar-nos en una situació similar produeix efectes totalment contraris, almenys aquesta és la sensació per percebem moltes persones.
En el moment que tenim més hospitals i més preparats, més policies, més cameres de vigilància, més ajudes a tothom, més propostes lúdiques i culturals, un accés més fàcil a la informació, un ampli i millor ventall de formació per a totes les edats. Ara el problema és que en moltes coses hem retrocedit en la mateixa mesura que hem millorat. És com si estessim al ball i féssim dos passos endavant i dos enrera. Fins i tot, en moltes coses en reculem tres.
La deducció és que alguna cosa ens falla. No pot ser que les estadístiques i els mitjans emprats hagin millorat considerablement, però els serveis hagin empitjorat. Què ens passa?
El que potser no ens funciona són les persones que s’encarreguen de gestionar aquests recursos o els mètodes que utilitzen. En principi, la majoria de decisions correspondrien a la classe política que són els que tenen la capacitat legal de fer-ho.
Però estem en un sistema pervers i cada dia sembla que la cosa no va a millor. El fet que els polítics hagin de passar cada any, per una cosa o altra, per les urnes és una cosa bona i democràticament necessària. Però això implica uns efectes secundaris que són nocius i perjudicials per tothom. En primer lloc hi ha uns moviments polítics viciats que són perversos perquè l’estructura social s’aguanti. Hi una sèrie de principis no escrits que fan molt de mal a tot plegat. El principal és: Jo mano i tu no. A partir d’aquí n’hi ha uns de derivats: Fins que hi hagi eleccions podem gastar el que tinguem, els altres que facin el que puguin amb les capses buides. Jo no tiro endavant aquest projecte que van preparar els altres. Jo en faré un de nou encara que s’assembli molt a aquest, però li farem un canvi radical a les tonalitats que resultarà molt més lluït. Donat que el nostre càrrec només pot durar quatre anys. Ves a saber el que passarà després. Ens hem de concedir el mateix sou que els President de l’Estat o el de la Generalitat per compensar les hores perdudes amb els maldecaps inclosos. No podem de deixar de fer aquest acte que fem cada any, encara que no hi vagi ningú és igual. Sempre s’ha fet i això no es pot perdre. Les coses no canvien mai.
Doncs amb aquesta petita mostra de frases que en un moment o altre poden sorgir en àmbits restringits de la política es pot demostrar fàcilment la incoherència global que estem vivint actualment. La solució no és baixar els sous del funcionaris que no han viscut en les seves nòmines les glòries del boom immobiliària i quan tot es convertia en un negoci rodó. Els que anaven de casa amb jardí i primeres marques de cotxe ja han tornat al pis de lloguer i turisme de segona mà per la crisis. Però els funcionaris, la majoria, sempre han tingut el pis de 69 metres quadrats i el cotxe de marca nacional.
Com molt bé deia el nostre convidat a Pas de Vianants, estem davant d’un problema d’incoherències que ens ha portat a la situació actual. A veure com ens en sortirem.

Publicat el 2 de juliol del 2010 al Diari del Baix Penedès

dijous, 1 de juliol de 2010

Hem de rebaixar els impostos.

La pujada de l'IVa i les altres històries en contra dels matxaques d'aquest país poden provocar que augmenti l'atur i l'economia es vagi enfonsant. El que s'ha de fer és que la gent tingui diners. Ells mouran els diners. No cal donar subvencions als mateixos de sempre. Aquests diners han de servir per abaratir costos i tots hi guanyarem perquè anirà tot una mica més ben repartit.