El congrés del PSC ha estat un voler i no poder. Dins el PSC hi ha moviments que aposten per més autonomia, però l'aparell del partit no esl deixa moure. Potser haurem d'esperar uns quants anys perquè això passi. De moment hi ha moviment i en públic. Esperem nous capítols. Això de la política hauria de ser més agil que ara que hi ha molts càrrecs que són quasi vitalicis.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 18 de desembre de 2011
El PSC s'ha mogut. Això ja és important
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari