El congrés del PSC ha estat un voler i no poder. Dins el PSC hi ha moviments que aposten per més autonomia, però l'aparell del partit no esl deixa moure. Potser haurem d'esperar uns quants anys perquè això passi. De moment hi ha moviment i en públic. Esperem nous capítols. Això de la política hauria de ser més agil que ara que hi ha molts càrrecs que són quasi vitalicis.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada