La veu del poble

La veu del poble

dijous, 1 de desembre de 2011

No necessita més qui més plora


Una de les moltes lectures que es poden fer dels resultats de les eleccions legislatives del passat 20 de Novembre, quan el PSC va tocar fons i el PP va pujar fins a una alçada considerable, va ser que els electors no són tontos. Evidentment que no ho són, però els polítics s’ho pensen o almenys algunes actuacions els delaten.
Sóc una de les persones que pensen que no és el que el PP hagi guanyat sinó que la resta han perdut estrepitosament. A part de CiU i Iniciativa que han pujat traient partida a aquesta ensorrament..
Ara és el moment d’apretar-se el cinturó. El Mas i el seu equip han estat durant els primers mesos del seu mandat intentant practicar algunes retallades socials en diferents àmbits bàsics com la sanitat o l’ensenyament, entre d’altres. Aquí a Catalunya, la gent ho ha entès i han assolit els millors resultats en unes legislatives fins el moment. També ho podem interpretar com que entre el vot útil del PP i el PSC, tampoc no hi havia gaires alternatives. Hem de tenir en compte també els alts nivells de vot en blanc i vot nul. Però anem al que interessa.
Els ajuntaments amb més endeutament de la comarca han començat a prendre serioses mesures econòmico- socials per intentar aguantar la nau abans que caigui en un precipici insalvable. El més senzill és fer retallades als treballadors. No han de fer gaires esforços i alguns són amics i no es queixaran gaire. Un parell de restes i ho tenen tot arreglat i diners ràpids a caixa. Els polítics que s’apliquin uns salaris amb els temps que corren perquè molts tenen doble feina o representativitat. Són els treballadors que només tenen allò i encara gràcies
Aquesta mesura aplicada als treballadors la trobo indignant al veure moltes actuacions polítiques que es realitzen a diferents llocs de la comarca on es llencen sense gaires miraments. Si posem un punt fora del si de l’administració, un dels punts que s’hauria de retallar és el tema de les festes populars subvencionades. Jo estic totalment d’acord que es faci, però hem de retornar als temps no tant llunyans quan al mig de la plaça Nova del Vendrell i a molts llocs hi havia un envelat on tothom pagava per entrar. Si presumim de que tenim la butxaca plena i hem portat grups com Mojinos Escozíos, Mago de Oz i altres amb un caché considerable potser és millor que repartim aquests diners entre altres propostes molt més econòmiques. Es tracta de donar més possibilitats als grups de casa nostra. Qui vulgui aquests concerts, doncs a menys d’una hora de camí té una àmplia oferta. . El concurs de música Track és una gran idea, però prefereixo no parlar d’aquest tema després dels resultats de l’any passat. .Alguns ajuntaments ha actuat una mica com a ONG i s’han de dedicat a comprar andròmines a punt per una reforma total com el Teatre Brisamar de Coma-ruga, fer i desfer un carril bici a Calafell, pagar hores extres a treballadors amics que les feia des de casa mentre mirava la tele. Jo trobo que aquesta manera de fer ha arribat al seu fi. Ara hem d’assegurar en primer terme el pa i l’aigua a la gent. El més fonamental que tots els ciutadans tinguin pa, roba, sostre, aigua i llum. A partir d’aquí discutim que és el més convenient. Hem d’oblidar que l’Ajuntament és la caixa oberta per a tots aquelles que vulguin muntar una festa o celebrar que ja no són tan joves.. Hem de fer una política amb cara i ulls amb certa coherència. No necessita més qui més plora. Segurament hi ha gent que calla i no es mou de casa per no molestar que ho necessita més que els que es dediquen a trucar portes i concertar entrevistes amb els polítics per millorar la seva vida.
A mi la cosa que em preocupa seriosament és quan tallen l’aigua a les cases. Molt més que un nen no faci activitats extraescolars, que també són important, però hem d’establir unes prioritats per seguir, no negant el pa amb els uns i tirant coets perquè la resta els pugui veure des de la finestra de la seva segona residència a la platja. S’han d’establir unes prioritats i complir-les. Els ajuntaments poden pujar els impostos fins el màxim legal. Algú és pensa que si la gent no pot ni pagar l’aigua satisfarà l’IBI o les escombraries?
La cosa és seriosa i hem de fer les coses amb cara i ulls. No s’hi val a badar sinó a les properes eleccions hi ha partits que val més que no es presentin. Si a la política s’exigissin responsabilitats per les mesures que s’han pres en nom de la ciutadania, a part que alguna entitat púbica ja faria dies que hagués tancat les portes, alguns polítics estarien en el millor dels casos inhabilitats per tocar un cèntim públic. És el moment de netejar tot una generació que ha pujat amb aquesta versió dolenta de la democràcia que tenim. Hem de donar pas a una nova generació. Els que manaven ens ha portat fins aquí quan el vent bufava de cara imagina ara que bufa d’esquena on ens poden portar. Hem d’estar a l’aguait. Els polítics que s’apliquin uns salaris amb els temps que corren perquè molts tenen doble feina o representativitat. Són els treballadors que només tenen allò que és molt més minso i són moltes administracions que hi volen posar mà.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de desembre del 2011