Tothom ha sentit a parlar per pares i avis de la guerra civil. Jo crec que avui en dia anem perillosament a una etapa de postguerra sense tenir guerra. La cosa encara no ha tocat fons. Potser al final només menjaran els pagesos com passava llavors. Esperem que no arribi això. Abans Europa ens donava subvencions i ens ajudava a moltes coses. Ara ens exigeix mà dura i ja veurem com acaba tot plegat en nom de l'Euro. Potser que ens fem del Magrib i serem els reis. Val més ser cap de rata que cua de lleó, o no?.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 11 de desembre de 2011
L'Europa que ens apreta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari