La veu del poble

La veu del poble

dijous, 22 de desembre de 2011

Escena del pessbre per aquest 2011

Una de les tradicions d’aquestes pàgines amb motiu de les festes nadalenques és  dibuixar, any rere any, un pessebre més o menys actualitzat  tenint en compte els darrers esdeveniments político socials de la comarca. Tot i la crisis, el nostre pessebre gaudeix d’una gran vitalitat. Un pessebre en una situació crítica com l’actual es representaria amb un parell de furgonetes d’antidisturbis de Mossos que vindrien a desallotjar l’establia per ocupació indeguda. Uns metres més enllà trobaríem els membres d’alguna plataforma aguantant una pancarta on hi posi alguna cosa semblant a “volem pa per tothom”. No ens faltarien unes quantes cameres de televisió cobrint la notícia en directe. Fins i tot alguna furgoneta amb una parabòlica en el seu sostre per connectar en directe amb algun programa de màxima audiència. Al final, des del Govern de la Generalitat es decideix posposar uns dies l’acció policial per permetre que es pugui realitzar tot el procés que des de fa més de 2.000 anys es duu a terme a molts indrets del món
En els seus corresponents locals, els responsables polítics farien una lectura acurada dels esdeveniments convulsos d’aquest espai com un fet aïllat dins el municipi. Ens jurarien que la immensa majoria dels veïns de la localitat estan vivint una situació econòmica sostenible  com les finances de la Casa Gran que encara viuen els efectes del superàvit dels darrers exercicis. Segons els portaveus polítics moltes de les  economies familiars del municipi registren un superàvit al tancar el present exercici. Per això, només es pot fer una apujada d’impostos per reduir els problemes a l’hora de col·locar els estalvis. Els membres de la coordinadora de plataformes anti sistema negarien totalment aquestes dades falses a l’hora que valorarien la gran resposta popular de la iniciativa.  Aprofitarien els mitjans allí presents per convocar als oients a altres actes  posteriors de protesta post. Els veïns que ho ha vist amb els seus propis ulls  pensarien que estan parlant de coses totalment diferents.
En aquest marc incomparable no hi faltaran uns quants cartells als diferents habitatges i edificis anunciant el seu lloguer o venda. Inclòs algun més agosarat inclouria amb lletres ben grosses el preu de l’oferta immobiliària. No hi poden faltar un parell o tres de basars xinesos, paquistanesos i un parell de kebabs per donar una mica de color i actualitat a tot plegat. Aquests establiments serviran per adquirir tot el material necessari per a realitza aquesta escenografia temporal. Els establiments de menjar s’encarregaran de subministrar els diferents àpats dels dies als nostres protagonistes.
Els nostres protagonistes estaran lligats per un contracte temporal d’obra o servei fonamentant-se en el salari mínim interprofessional.  Evidentment no els hi seran reconegudes ni les hores extres ni el fet de treballar per torns de nit i dia. Encara gràcies que puguin cobrar abans d’un any. Fa pocs dies es queixaven  dels mileuristes, però cada dia tenen més clar que una persona que cobri una mica menys de 1.000 euros mensuals avui en dia és tot un privilegiat. Els alts índex d’atur que es registren estan trastocant els valors socials que teníem fins ara.
Tots els nostres personatges estaran proveïts d’un smartphone amb connexió a internet i amb perfil al facebook, twitter i altres. Tots ells a banda de la seva imatge física participaran d’una imatge virtual que es podrà veure a través dels ordinadors de tot el món. En aquest espai a la xarxa es podran fer comentaris, veure els perfils dels protagonistes i altres coses que els usuaris podran des de les seves llars.
Camuflades entre les parets i la zona boscosa hi haurà un seguit de cameres de televisió que transmetran les imatges a un parell o tres de pantalles gegants instal·lades en la plaça major del poble més gran del costat. Allí es podran seguir tots els esdeveniments que es succeeixin  en aquest petit estable.
Per la data de la inauguració vindran polítics de tot arreu i de tots els colors que faran els seus discursos lloant la noble iniciativa. També se servirà un pica pica suculent per a tots els presents en aquests  freds a l’aire lliure. Tot i que les finances municipals estan en una situació preocupant, no podem oblidar la nostra imatge de cara als electors. Un bon berenar ajuda molt a mantenir ferm el discurs polític de torn i a suportar les embranzides electorals.
Tots veiem els resultats  de les  retallades del Mas en els serveis fonamentals. Ara cal esperar que aplica  el Rajoy, però ara toca viure el Nadal amb alegria i il·lusió.  Els polítics no ens ho esgarraran pas. Molt bon Nadal a tothom i a gaudir al màxim de les festes sense esgavellar gaire ni la salut ni l’economia..

Article publicat el 23 de desembre del 2011 al Diari del Baix Penedès

1 comentari:

Víctor de la Torre ha dit...

Molt bon article, realment! Ens estan prenent el pèl. Et deixo el meu bloc on toco temàtiques ben semblants http://superviventcatala.blogspot.com/ I bon nadal també!