Hi ha una sèrie de punts de referència en el calendari com Nadal, Setmana Santa, estiu. Són punts que et diuen que has superat una etapa i ja estàs en una altra. A la vida aixo no passa. Pots tenir 50 anys i fer com si en tinguessis vint, ningu et marcarà si tu no vols. A vegades hi ha el risc de morir sent jove. Això es bo. El fotut és que només hagis estat jove i no hagis passat cap més etapa.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimecres 28 de desembre de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Prefereixo això a no pas ser vell als trenta, que també n'hi ha algun d'aquests.
Nou bloc? mateix títol? la "benvinguda" dels Manel és tot un punt. Ara que a tothom fan ràbia...
Publica un comentari