Avui he anat a la Fira de Santa Llúcia de l'Arboç. Hi havia molta gent i a més feia molt bon dia. Dos elements necessaris perquè la cosa funcioni. En aquesta fira ja fan com a altres on ho ajunten tot. Et posen posar una paradeta de descalcificadors al costat d'una de joieria i a l'altre costat un tiu que fa bocates. No és qüestió d'omplir. Ens hem d'acostumar a valorar les coses no pel volum de gent sinó per la gent que hi va. Si vols gent doncs hi posen embotits i bijuteria barata i aplenes. Hem de treballar les fires concretes amb productes i venedors de la nostra comarca.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 11 de desembre de 2011
El tuti fruti de les fires
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari