La veu del poble

La veu del poble

dijous, 29 de setembre de 2011

La Integració dels polítics

Ara després de l’estiu els nous inquilins de la Generalitat s’han dedicat a retallar en els principals pilars de la societat del benestar com és sanitat i ensenyament públic. Fan rodes de premsa per dir que tot va sobre rodes, però tot és imatge per quedar bé davant l’elector. El considerat tercer pilar de la societat del Benestar com és la Llei de la Dependència del flamant govern de Zapatero, no cal que s’apliqui. Aquest miracle pels més desfavorits ja va néixer prou tollida i presenta més mancances que encerts. Posats a treure les tisores doncs hem d’eliminar tots aquells elements que són més prescindibles que no pas el que ens vol aplicar el govern d’Artur Mas.
Hem de començar per dalt i agafar una escombra i fer una selecció natural tots els directius, caps i persones que ocupen llocs presumptament decisoris, però que en realitat estan estacionats dins l’administració pública amb uns honoraris més que envejables esperant temps millors per fer el salt on marqui el partit. Alts càrrecs que no s’atreveixen ni a entrar en l’empresa privada, ni a deixar el seu ritme de vida a costa de la nostra comprensió i benevolència suposades. Si traiessim els consells comarcals i repartíssim les poques competències entre els ajuntaments corresponents segur que tots en trauríem millor partit que no pas atacar els punts per on més es necessita. La classe política entre ella es defensa. S’han aixecat molts tabús intocables que tenen un gran cost en la butxaca del pobre ciutadà. A vegades penso que tot això no podria ser res més que una campanya encoberta en favor de les clíniques i centres educatius privats. Podria ser una altra lectura perfectament entenedora per la majoria de gent afectada. Però són només deduccions que estan a les nostres mans.
Retallem en les grans jubilacions i els privilegis per a senadors, congressistes, parlamentaris i presidents de govern i grans empreses. Sort que la política per molts es com una professió. Estem creant una mena de classe social que acull a tots els polítics fora de servei que resulta més temptadora que no pas ser marques de qualsevol municipi perdut de la muntanya amb arrels quasi mil·lenàries. Indubtablement els beneficis són molt mes suculents
Llavors també es demana una mica de coherència i sentit comú. Tothom sap que la gran majoria dels polítics no volen ni tenen cap ganes ni d’arreglar el poble, ni de un fer un municipi sostenible, coherent i integrador. El seu objectiu és només guanyar eleccions. Si per això hem d’inaugurar aeroports sense avions es talla la cinta o si el que toca es posar primeres pedres de projectes sense finançament es posen i no se’n parli més. Algun arqueòleg ja la trobarà d’aquí 1.000 anys. Totes aquestes despeses innecessàries i amb un marcat caire electoralista es podrien estalviar totalment i destinar-los a un millor fi. Tu, per furtar una llauna de sardines en un supermercat et poden sancionar. En canvi, per enterrar uns milions d’euros de la hisenda pública en una obra innecessària et fan president d’una autonomia. La cosa no té gaire lògica.
A nivell local a part d’imprimir tots els documentes oficials en paper per les dues cares, també s’hauria de tenir en compte a qui van dirigides les subvencions i com les administren. Jo trobo del tot innecessari subvencionar àpats varis i trobades al voltant de d’una taula amb plats. Val més que ho dediquem a la cultura en els seus variats formats per apropar-la al poble. També algú ha parlat que els principals manaires vagin en transport públic. Si ho fan aquí al Baix Penedès, en molts caos hauries de perdre un matí o una tarda per una reunió de mitja hora al mig del matí. El transport públic és un dels temes pendents que s’ha de reorientar cap a algun cantó. Un municipi de més de 10.000 habitants ha de gaudir de transport públic, però que molts d’elements d’aquesta flota pública vagin buits o gairebé, potser ens està dient que la cosa està mal programada.
Quan un fa règim per perdre uns quilos, no beu alcohol, ni menja pa ni derivats del porc. Si beu aigua gairebé sempre s’aprima. En les institucions si es trauen subvencions per grans àpats públics , menys càrrecs de confiança i una mica de sentit comú a l’hora de gastar la cosa en quatre dies s’arregla una mica. La gràcia és que els polítics viuen en el seu núvol. Necessiten integració social perquè cada dia estan més amunt en un món irreal rodejats d’aduladors subvencionats. Mentrestant qui dies passa anys empeny. El mateix passa amb les universitats i els ports marítims que van creixent molts cops sense alumnes ni vaixells.

Article publicat el 30 de setembre al Diari del Baix Penedès

dimecres, 28 de setembre de 2011

La Cara Oculta, per passar el temps

Una peli espanyola protagonitzada per Quim Jiménez es pot veure aquests dies a dos euros, dema ja no va. el cine del Vendrell. El títol és la Cara Oculta és una mena de thriller una mica light, però té un punt d'originalitat. Sense ser una gran proposta s'aguanta i es deixa veure. Encara que hi ha altres propostes com la Deuda o Como acabar con tu jefe que són molt més bones.

Els grans economistes no van en cotxe oficial

Aquí al Vendrell som especialistes en muntar-nos històries mediàtiques buscant grans caretos que surten al telentícies i altres programes de guardar. Sembla ser que el dia 21 d'octubre vindran a casa nostra el Rajoy, el Mas, el Duran i Lleida i altre gent entre empresaris principals d'aquest país. Vindran a fer el paripé i a parlar com fan per la tele però davant de la tele i fent campanya. Si ells ens han destrossat aquest país, el que hauria de parlar és un pare de família amb tots al paro i amb una hipoteca que pagar. Aquests que vénen són uns xixarelos amb cotxe oficial. Jo vull que vingui els que realment han patit tot això i han de lluitar cada dia per menjar.

Realitats i imatges personals

Tenia una amiga que li agradaben els nois alts amb melenes llargues i en plan penjats. Va tenir dos o tres novius semblans fins que al final es va casar amb un de baixet i calb. Jo li vaig dir: ara t'has enamorat de veritat. Molts cops ens guiem per imatges prestablertes que ens poden portar als nostres pares o germans o el que sigui, però ho fem perquè tenim una tendència curiosa a una imatge, però fins que la realitat no trenca això no trobem la realitat dels nostres sentiments.

dimarts, 27 de setembre de 2011

La Generalitat té 3.264 pisos buits

La Generaltiat té 3.264 pisos buits per llogar o vendre i molta gent la fan fora per no pode pagar ni lloguer ni hipoteca. Estem en un país de contrastos i de coses que no es fan bé. Diuen que la majoria estaran ocupats abans de l'abril. Esperem que sigui cert.

Pobres però castellers

Jo crec que la Fira de Santa Teresa ja fa dècades que necessita un canvi radical, però sembla que això no es vol veure o simplement no es veu. Fa quatre dies aprovavem uns pressupost austers i ara hem d'eixugar el deute i lloguem 4 colles de castells per la Fira. Hem de ser una mica coherents. No podem anar dient que estem escurats i després portem 4 colles a plaça. Algo no funciona. No dic que no sigui bonic, però la cosa s'ha de repartir. Us aviso que la gent que vulgui dinar seran les 4 de la tarda almenys si la cosa no és fa amb una mica de seny.

Cómo acabar con tu jefe, xorra, pero interessant

Ahir avui i demà pots anar al cine dels Oscar per 2 euros per sessió. Has de tenir una mena de targeta que donaven la setmana passada. Ahir vaig anar a veure Cómo acabar con tu jefe, en que tres currantes volien liquidar als seus caps. La peli la veritat que és molt divertida, tot i ser una xorrada té escenes originals i es molt entretinguda. Dins les pelis xorres aquesta és una gran proposta.

diumenge, 25 de setembre de 2011

Un pavello per acollir concerts al Vendrell

Al Vendrell tenim molts pavellons. Cada escola en té el seu i fins i algun més. Ja està bé que en tinguessim, però ens falta algun una mica més gran i relativament cèntric per acollir els concerts de la Fira del Vendrell en cas de pluja o altres esdeveniments especials. Ara és mal temps per tot això, però en els darrers anys s'ha parlat molt de recinte firal i s'han construït pavellons, però aquí d'un pavelló un xic especial per acollir concerts res de res.

I si fem un canvi radical a la Fira del Vendrell?

Al Vendrell es necessita una polític que tingui idees i poder per portar-ho a terme. Jo crec que aquesta fira de la cultura urbana que es vol fer s'hauria de fer a la Rambla del Vendrell en comptes de pela patates, descalcificadors i penjolls. Tot això que ja fa anys que tomba a la Rambla s'hauria de portar a la Rambla Miret o a on fos que segur que ompla. Ens hem de donar compta que estem al XXI i no tot és qüestió de diners.

Reaccions massa tardanes

A l'Ajuntament del Vendrell és com una bassa d'oli amb aquest pacte de les quatre rodes, tothom està encantat i com PxC es mononotemàtic i hi ha temes que no els tocarà perquè no sap com agafar-los en la seva visió de la realitat doncs seria bo pensar en una sèrie d'informacions que aquesta setmana han sortit a la llum pública. Primer de tot, es trist que ara, després de 4 anys ens donem compte que el lloguer del Numbrú és molt car. Això ja ho deien els socialistes i la resta al principi de tot. El tema del autobusos doncs igual, qui ho va decidir en el seu moment no va tenir en compte el preu que s'havia de pagar. Ara ens ho venen com a grans mesures d'estalvi, quan ja fa anys que rutlla i des d'un bon principi ja no s'hauria d'haver fet. A veure si espavilen tots plegats una mica que ja toca. De moment si que sembla que el top manta ha desaparegut. A vegades hi ha algun venedor, però això pot tornar a rebotar. No cantem victòria per haver guanyat una guerra.

Ofertes per anar a treballar a Mercadona del Vendrell

Al Mercadona del Vendrell ja recullen currículums per anar a treballar a aquesta supermercat que obrirà el 12 de gener. Aquesta setmana ja fan reunions informatives amb els candidats. A veure que passa. Sembla ser que només necessiten 30 places. Diuen que le primer dia ja es van presentar 300 currículums. A veure com evoluciona tot plegat.

dijous, 22 de setembre de 2011

Carta de un Médico Catalan- tret d'internet

> Me despiden. A partir del día 1 de Agosto no podré atenderles más debido a los
> recortes presupuestarios en sanidad proyectados por el gobierno de la
> Generalitat. Según me han comentado en subdirección médica, el
> hospital de Bellvitge no tiene dinero para pagarme este verano. Ni a
> mí, ni a los otros 56 médicos eventuales que, como yo, serán
> despedidos. Inicialmente el plan es recontratarnos en septiembre u
> octubre, con contratos renovables de mes a mes, sin derecho a
> vacaciones y posiblemente con una rebaja del sueldo.
> > Estas opciones son casi una invitación a los médicos para que
> abandonemos la sanidad pública. Lo mismo está pasando desde hace mucho
> tiempo con enfermeras, auxiliares y demás sanitarios que han visto
> empeorar sus condiciones de trabajo en los últimos años.
> > Estos recortes, junto con los realizados previamente y el actual
> cierre de hospitales, contribuirán a aumentar las listas de espera
> tanto para consultas como para quirófanos y a reducir la calidad de la
> asistencia hasta el punto que, quien quiera tener acceso a la salud,
> sólo le quedará la opción de pagar un seguro privado. Además de los
> gastos de este seguro deberá contar con el hecho de que la aseguradora
> no tendrá la misma cobertura de salud que la sanidad pública.
> > Esto será un gran beneficio económico para las aseguradoras de salud,
> que posiblemente ya se están frotando las manos pensando en los
> millones de euros que ganarán aprovechando esta penosa situación.
> También será un gran beneficio para las arcas de los gobiernos que
> habrán de gastar menos dinero en salud. Es decir, la salud de las
> personas es una carga para las arcas de los gobiernos. Pero entonces,
> ¿por qué pagamos impuestos?
> > > Resulta curioso que no haya dinero para pagar médicos pero que sí haya
> para pagar un parlamento europeo, otro nacional, un parlamento
> autonómico, diputaciones y alcaldías. (No sé si son necesarios tantos
> "jefes").
> > También hay dinero para pagar pensiones vitalicias, y de cantidades
> importantes, a diputados y senadores. Yo personalmente prefiero tener
> un cirujano y una anestesista contratados que un político en su casa
> felicitándose por las cosas buenas que hizo cuando estaba trabajando
> para levantar el país.
> > También hay dinero para mantener coches oficiales que evidentemente
> son coches de gama alta y para que nuestros eurodiputados viajen en
> primera clase para que se cansan si viajan en clase turista. Eso sin
> contar dietas, alojamientos y otros gastos.
> > Hay miles de millones de euros para rescatar a los bancos de la crisis
> pero sin que después se les pida que devuelvan el dinero que se les ha
> dejado, este préstamo es lo que nos deja sin dinero para la salud y la
> la educación. Pero claro, los políticos y los bancos siempre son muy
> amigos y la economía de libre mercado intocable. ¿No hay dinero? No me
> lo creo.
> > Señores pacientes. Luchen por su salud: porque se la están robando.
> Con la excusa de la crisis, han retirado el dinero a lo más necesario
> en benificio de unos pocos. Nuestra sanidad, se está hundiendo y no es
> por falta de dinero sino por puros intereses económicos .. Quizás
> acabaremos como en Estados Unidos donde, quien no se lo puede
> permitir, no tiene derecho a la salud.
> > Luchen por su salud. Hagan reclamaciones, demandas judiciales,
> manifiéstense, asóciense, indígnense. Los sanitarios ya hemos luchado,
> ahora les toca a ustedes.
>
> Quieren privatizar LA SANIDAD Y lo conseguirán si USTEDES NO LO IMPIDEN.
>
>
>
>
>
>

Menjar calçots amb guants

Fa uns anys, una de les bromes que circulaven en algunes ciutats i municipis del nostre territori consistia en afirmar que si es feia una enquesta sobre qui vota el PP segur que pocs et dirien que han dipositat la seva confiança en els seguidors del Rajoy. Després mires els resultats i reflexiones sobre on han sortit tants de vots per assolir aquesta elevada representativitat? El mateix passa amb PxC. Si ha s’ha convertit en tres legislatures en la força més important del Vendrell seguint els talons dels dos partits tradicionals és que alguna cosa passa. Si tu vas a fer una enquesta, com amb el PP, pocs et contestaran que han votat aquesta formació. No sé per quin motiu però molts et diran que ells no han estat, però els resultats són els que són. Un veredicte que no es pot amagar de cap de les maneres.

Un dels problemes de la nostra societat des de que mengem els calçots amb guants és que ens hem tornat políticament correctes de cara a la galeria, però en el nostre interior encara mantenim aquella idea o aquell pensament que pot trencar les normes de convivència establerta. Si tu preguntes qui fa recollida selectiva, molts enquestats et diran que ells a casa, de tota la vida. Llavors vas a donar un tomb als containers que els corresponen i veuràs que la realitat és una altra a les estadístiques. No parlem ja dels resultats manipulats o fets amb finalitats interessades. No és el mateix emplenar les enquestes a la porta d’un centre privat d’ensenyament que davant d’un centre públic amb un 80% d’immigrants. La realitat és ben diferent.

La gent ja està farta de moltes actituds i de molts polítics que constantment ens assetgen a través de la ràdio, la tele o la premsa escrita. Llavors fins i tot pot aguantar el discurs oficial esperant que donin les imatges del darrer gol del Messi. Perquè si els esports i el temps els posessin al principi. Vosaltres creieu que la gent aguantaria totes les notícies? Jo crec que el zaping augmentaria a nivells escandalosos.

A la nostra comarca, els polítics no parlen mai en negatiu. Estem acostumats a morir d’èxit, un darrere l’altra. Ningú entona la paraula fracàs per parlar d’ells mateixos. Davant d’aquests petites deïtats de carn i ossos que tenim a casa nostra, doncs alguns aposten per aquells representants de la sobirania popular que si que veuen els problemes i ho diuen públicament, encara que molts cops amb massa èmfasi. Curiosament la resta tenen el mateix comun denominador i miren a una altra banda, però això és igual. Aquests nous manaires que diuen el que veuen serveixen perquè la gent trenqui aquesta amnèsia col·lectiva que la classe política ens vol imposar enlluernats en la felicitat constant.

Aquests són els que denuncien els excrements que suren plàcidament, a vegades, pel riuet de Coma-ruga, de la mancança de la bandera blava a Sant Salvador, els focus de mosquits tigres que tenim a la vila i altres històries que els polítics tradicionals també veuen i coneixen però com mengen els calçots amb guants no ho poden dir perquè queda políticament incorrecte. Llavors creen el seu món de convivència i civisme amb unes normes i uns deures per tots i mil històries més que ens porta a no assaborir el regust del calçot com és mereix.

Tot això ja es complicat amb una majoria simple o una absoluta dissimulada, però la cosa assoleix uns nivells preocupants quan hi ha quatre partits que sostenen el poder d’un municipi. Aquí es produeix una mena de conxorxa de silenci sospitós on tothom te por de ferir susceptibilitats i ningú diu res més enllà de la pau global. Comença la literatura pura i dura, l’art de la prosa que parla de la felicitat i dels fenòmens atmosfèrics que afecten les nostres percepcions.

Un exemple d’això es pot veure cada dijous de cada 15 dies a les bústies de les cases arriba un gratuït que imita l’esperit de les grans cadenes comercials, però aquest pamflet no ven ni rentadores, ni llexiu, ni mòbils, simplement ens pinta uns paisatges, una felicitat i una alegria que la veritat és que em fa patir perquè ens transporta a una altra galàxia molt allunyada del dia a dia. Tinc un veí que pel bé de la comunitat per evitar que aquesta sobredosis d’innocència continguda perjudiqui algun dels mortals que viu a l’habitatge agafa tot el gruix d’aquesta mena de full parroquial en versió alegre i política i el diposita gustosament en el contenidor de paper. Ell no vol que ningú pateix cap crisi d’identitat i llavors pren aquesta forma d’actuació. Abans encara hi havia enemics en els partits de l’oposició, ara tot és harmonia i felicitat. Evidentment potser a les properes eleccions també votarà els qui veuen excrements humans i no pas formes desconegudes flotants que no ens interessa identificar per no perdre el nostre nivell de correcció pública.

Article publicat el 23 de setembre del 2011 al Diari del Baix Penedès


El mimetisme humà

Una de les coses interessants de la condició humana és el mimetisme. Un fa una cosa i els altres el segueixen directament sense més preàmbuls. L'altre dia una dona va comprar un xut a la botiga que ja estava a punt de tancar i el tenia amagat sota una safata però es veia per una punta. Les cinc següents persones també van comprar un altre xut veien com el primer se l'emportava. Es pura qüestió de mimetisme. Això el Mag Lari ho té molt estudiat perquè en les seves actuacions sempre beu aigua. Tu sempre et queda la sensació que tens set i al sortir el primer que fas és veure aigua. Realment som així de simples o complicats.

dimarts, 20 de setembre de 2011

No deixis que Movistar et prengui més el pel

Jo a casa tinc adsl i telefon amb tarifa plana de Movistar. Ara truques al 1004 i et queixes i dius que pagues molt pel que tens. Et donen pel morro una oferta amb la que de 65 euros al mes passes a paga 52 i et donen cada mes 50 minuts entre setmana i 500 minuts l cap de setmana per parlar a mobils. Només cal trucar i t'ho donen pel morro.

Àngel Ros no és un bon lider pel PSC

Segons la darrere enquesta Angel Ros no és un bon lider pel PSC. Tres persones han optat per aquesta opció i dues han apostat perquè si que és un bon lider per aquest partit. Ningú ha votat que hauria de ser de Barna.

No us perdeu la peli La Deuda

A vegades hi ha pelis que no et diuen res en un primer moment, però estan unes setmanes a la cartellera i penses que alguna cosa tenen per estar allí. Llavors investigues i depèn del resultat la vas a veure. Aquest és el cas de la Deuda que explica la història de tres agents del mosad que volen assasinar un criminal nazi. Una peli en forma de trhriller que la fa molt recomenable perquè manté la tensió fins al final. A més durant la projecció de tant en tant va endavant i endarrere amb el temps i ho fam amb gràcia, cosa que no és gens fàcil. No us la perdeu.

dilluns, 19 de setembre de 2011

A veure si Tv-3 s'entera que no m'agrada la Fórmula 1

En aquest país hi ha gent qui no ens agrada el futbol, només en casos especials, ni tenim cap passió per la Formula 1 i resulta que també tenim dret a la informació i al tracte adient dels mitjans de comunicació. L'ocupació que fa la Formula 1 de les hores importants de la tv-3 és una cosa per portar als jutjats amb el munt de canals que tenim actualment.

Una partida de tennis a la recerca de feina

Hi ha coses que jo alucino en aquest món de la recerca de feina. Resulta que a l'Eina del Vendrell hi ha uns tríptics informatius que inclouen una sèrie de cursos que es fan sobre auxiliar d'infermeria i geriatria que els imparteix una acadèmia del Vendrell. En aquests tríptics et posa la data d'inici i de finalització i tot. La segona part és la més divertida, doncs aquests són uns cursos que aquesta acadèmia va demanar i encara no saben si es faran o no i això dels horaris i les dades de duració res de res. Això són coses que emprenyen i més en un col·lectiu que ja està emprenyat per altres raons com és la recerca de feina tal com està avui en dia.

diumenge, 18 de setembre de 2011

Molt aconsellable Cop de Rock del Dagoll Dagom

He sortit força content del musical del rock català, Cop de Rock del Dagoll Dagom. Enguany que es fan 25 anys del naixement de sopa de cabra, els pets i els laxen, han anat a tret segur i han volgut donar vida a la banda sonora de moltes persones que ja tenim canes. La història d'amor que la vol centrar és una tonteria i s'assembla molt a la de Mecano, hoy no me puedo levantar, però la resta està molt ben fet i la veritat que val la pena. Està molt treballat i en especial l'escenografia. Fer una cosa com aquesta no és gens fàcil i aquest cop hi ha uns mínim garantits. Els diàlegs estan treballats i tot forma un conjunt molt recomanable. Qui hi vagi potser no sortirà content del tot si espera molt, pero hi ha molta feina bne feta.

dijous, 15 de setembre de 2011

No és un problema de calers

En aquestes darreres mesos postelectorals s’ha especulat molt sobre els sous dels nous mandataris que han entrat a formar part dels nous consistoris escollits el 22 de Maig. N’hi ha alguns que tenen sou milionaris que no té res a veure amb l’època que vivim. Altres no suposen cap despesa per al consistori perquè formen part d’altres entitats i pel mig hi ha una mica de tot des de l’oposició de la Bisbal que s’han de conformar amb 10 euros per ple.
Aquí sembla que estem valorant la capacitat de les persones segons el que s’embutxaca cada mes. Un gran error. Tothom té dret a obtenir un petit o gran benefici per la seva tasca de gestió pública. A partir d’aquí cadascú que tregui les conclusions oportunes. Ara el que hem de fer és obligar a què els polítics facin la seva feina i esdevinguin grans gestors dels interessos dels seus votants. És del tot inadmissible que estem tal com estem amb els diners que en els darrers anys s’han embutxacat polítics, gerents i càrrecs de confiança. Avui en dia cobrar per aplicar la tan popular, reiterada, reivindicada, estesa i reina de totes les polítiques que és la de copiar i enganxar és llençar els diners.
Es necessiten polítics valents que sàpiguen dir no amb convicció i amb arguments prou sòlids. Cues de palla en forma de manaire que a tot diuen que si per no perdre vots ja no van enlloc. En les darreres eleccions alguns d’aquests ha vist que tot i pensar-se el rei del municipi, la truita se li ha girat. Ara els han ubicat al Consell Comarcal que és una mena de pàrquing per a polítics.
Estem acostumats a valorar-ho tots amb els diners i això és una gran errada. Hi ha persones que amb 800 euros al mes fan molta més feina que altres amb 3.000 al mes amb pàrquing, telèfon i secretària bufona incorporada. Ara l’altre problema és que alguns es pensen que són imprescindibles i s’adjudiquen una gran nòmina per no fer res més que quatre rodes premsa sense contingut i a sobre monotemàtiques.
Estic molt interessat en veure com algun dia entra en funcionament el fet que la gent cobri per la productivitat real que desenvolupi en la seva tasca laboral. Fins ara encara s’utilitzen els mètodes que ja es feien servir en l’antiga Palfuriana que com més hores més productivitat tens. Això des del moment en què es va posar en practica ha quedat en desús i més en feines de caire administratius que no permet valorar com en altres tasques com podria ser en una cadena de muntatge.
Aquestes mancances algunes administracions públiques ja ho han descobert perquè contracten gent que se suposa que treballen des de casa seva perquè la veritat que ningú els coneix. Si algú els ha vist ha estat en moments oportuns per sortir a la foto. Pel que fa a aquests nous professionals moderns, jo posaria la mà al foc que des de la seva casa fan cada dia moltes hores portant a terme la tasca que els hi ha estat encomanada. Algún malpensat pensaria que són paràsits del sistema. No senyor. Són nous professionals de cap a peus que realitzen una tasca ingent, però a casa seva i sense haver de fitxar cada dia en algun dels dispositius especials de l’esmentada administració. A la resta de persones que no estan incloses en aquest modern mètode de treball pensat i dissenyat en el segle XXI, han de recuperar cada minut que no realitzin de la seva jornada normal de treball. Són coses dels temps que van canviant
Estic molt interessat en saber i conèixer de primera mà com s’organitza l’administració el dia que s’hagi de valorar la productivitat dels seus treballadors. Jo crec que ho solucionaran per la forma perversament objectiva que és com es porten a terme moltes coses. Un informe on jo que faig que mano, però que no mano, però m’agrada manar encara que sempre haig de fer cas als altres que són els que manen, per això sembla que mani certifico que aquesta persona és un excel·lent productor. Per tant se li ha d’augmentar el salari un 10%. Al vespre ja li explicaré al seu tiet en una reunió del partit. El problema que aquí a la comarca en la majoria de casos hem tingut salaris de ministre amb resultats de tancat per vacances o torni vostè demà. Jo ja estic d’acord que cobrin bons salaris, però que realment siguin capaços de trencar aquesta dinàmica a la comarca que no ens mena enlloc.

Article publicat el 16 de setembre del 2011 al Diari del Baix Penedès

Si tornem a la pesseta?

El problema de tot plegat és l'euro que després d'uns anys de tirar la casa per la finestra ara resulta que no en teniem ni cinc i hem de recuperar el que hem gastat. Encara haurem de tornar a les nostres pessetes i seguir amb aquesta moneda que tot i que ens allunyarà d'Europa ens permetrà arreglar una mica tot aquest patí econòmic que està fatal.

dimarts, 13 de setembre de 2011

La gent penja la Senyera per la Diada

La gent per la Diada penja la senyera. La meva darrere enquesta reflexionava sobre aquest tema i sis persones diuen que si que la pengen i només 2 no la pengen. Ja ho sabeu.

Lo contrario al Amor molt recomenable

Hi ha coses a la vida que costa molt fer una pel·licula. Entre aquestes coses hi ha les relacions humanes entre nois i noies. Això és el que retrata molt bé una peli espanyola anomenada Lo contrario al amor. Apareix molts cops escenes i diàlegs que molts recordarem perquè també ho hem viscut de forma similar. No és una peli ni per riure ni cursi, sinó que és un assaig sobre les relacions de parelles dels joves. La part còmica la posa una actriu ja frustrada de la seva carrera artística. Realment val la pena perquè està molt ben feta.

dilluns, 12 de setembre de 2011

La mani d'avui al Vendrell

Avui com a tot Catalunya hi havia una concentració davant l'Ajuntament del Vendrell en defensa de l'escola en català. La veritat és que no hi havia gaire gent, però hi havia caliu. Tot i que no era massa galdosa ja és important que es faci al Vendrell on el pasotisme sempre ha estat un dels seus punts forts en molts sentits.

diumenge, 11 de setembre de 2011

La Diada

Avui per la Diada he penjat la bandera al balcó, al carrer on visc n'hi havia un parell o tres només. No he anat a cap acte que es fan per a l'ocasió, però veig que la cosa segueix com els altres anys. Avui defensem Catalunya i d'aquí poc o fa poc pactàvem amb els enimcs de Catalunya pel poder. Jo passo d'aquestes històries. Això és una cosa que es porta al cor i ja està. No té més i cadascú ho viu a la seva manera. Cada dia hauria de ser la Diada dins nostre i no fer el paripé un dia i ja està. Encara que més val un dia que mai.

Genial concert de Sopa al Palau Sant Jordi

Un gran dia va ser el concert de Sopa de Cabra d'ahir. Realment va ser impressionant. Hi ha coses que no s'obliden facilment i aquesta en serà una. Des de que vam arribar al Palau Sant Jordi amb tot mig buit fins que de cop i volta abans de començar es va omplir de gom a gom i tots alli durant quasi tres hores de concert vibrant amb algunes de les cançons que han estat la banda sonora de la nostra adolescència. El concert va estar molt ben preparat de principi a fi, tot molt cuidat i amb les paraules justes del Gerard que sense parlar massa ni massa poc deixa ben clar el que vol dir. Val la pena destacar els venedors de cervesa que es movien entre el públic i jo encara no havia vist. Suposo que això ho deuen fer en altres concerts, però la veritat és que és molt còmode, encara que també és una mica car, però bueno tot es qüestió de valorar-ho.

dijous, 8 de setembre de 2011

Els models de retallades

Mirant el programa de festes d’estiu dels barris marítims del Vendrell vaig poder veure que hi ha més o menys el que hi havia els altres anys, però en versió reduïda. No hi falten els castells de focs, els balls, els concursos de pesca, l’animació infantil, la cultura popular i els àpats típics en format de sardinada, botifarrada i altres. La crisi no ens afecta de ple en ple. La nostra estratègia en comptes de suprimir actes i mantenir-ne alguns, consisteix en reduir pressupost en tot allò que sigui possible. Per exemple, si el castell de focs durava 15 minuts ara en dura 10. Si hi havia 8 músics a l’orquestra, ara ens busquem un duet que també serveix i la cosa funciona així. No cop més no ens atrevim a prendre grans decisions i políticament correctes anem retallant d’allà on podem intentant mantenir tota la programació, encara que sigui en nivells inferiors.
Aquesta opció fins aquí exposada és una manera d’entendre i d’actuar. Jo crec que ara el que toca és fer un replantejament general de moltes coses. Les crisis són ideals per arreglar les coses que no acaben de funcionar i fer un cop de cap. Alguns empresaris ben bé que han entès aquest missatge i tot i no tenir mals moments econòmics han fet una reestructuració a la plantilla de treballadors o de les seves condicions laborals.
Aquesta és la crisi que ens ha de servir per encarrilar aquest segle XXI que ja fa dies que ens acompanya. El model que tenim és caduc i a mesura que el temps passa no hi ha res que ens indiqui el contrari, per tant ja es hora d’actuar.
Em de posar fil a l’agulla a moltes coses des dels sistemes polítics actuals i els seus mètodes, passant per la normativa econòmica i urbanística sense oblidar els nostres costums i tradicions que no poden passar per alt d’aquesta mena de tsunami que lentament va arrasant tot el que troba al seu davant.
Pel que fa al Vendrell, des de Turismar, fins a Fira de Santa Teresa passant pel Mercat de plantes i Flors són coses que necessiten un canvi radical i en algun cas la seva eliminació en favor d’altres propostes més d’acord en els nous temps que corren. No podem seguir fent les coses amb el simple motiu de perquè sempre ho hem fet. Hi ha d’haver un canvi. Si al principi surt malament, ja ens aixecarem, però correm el perill de morir d’èxit com ens ha passat ja amb el Turismar que ha perdut totalment els seus objectius inicials i està en un situació indefinida sense rumb, ni ordre ni concert.
Al juny del 2010 els treballadors de l’empresa pública ja van patir unes retallades importants. Ara la cosa està aturada, però quan la màquina torni a començar a funcionar a mitjans de setembre hi poden haver altres sorpreses. Els rumors ja fa dies que s’escolten. Falta saber si es faran realitat o quedaran en això.
Els qui també haurien de posar de la seva part són els polítics. Aquests que tenen dos i tres càrrecs remunerats, només haurien de cobrar per un d’ells i no per tots com passa ara encara que després Hisenda els hi dóna també la seva sorpresa. Els àpats i tiberis que van a càrrec de la ciutadania anònima haurien d’anar a càrrec del sou personal del regidor que convida. La resta de treballadors ja mai hem gaudit d’aquests privilegis i els nostres representants també haurien de tenir aquest detall amb els seus votants i administrats. Evidentment els plens i les comissions informatives s’haurien de cobrar en el sistema del taximetre. A un preu per minut. No és el mateix està cinc minuts que mitja hora que tres o quatre hores debatent un tema. Aquí posaríem a prova l’enginy i la tasca dels nostres representants que buscarien noves mocions i propostes per debatre en el ple en benefici de la ciutadania.
Un altre dels temes que fan pena és l’estol de tríptics que et trobes en qualsevol administració pública. En els nous temps hi ha coses molt més econòmiques i sostenibles que omplir papers i papers amb qualsevol cosa que s’hi pugui ficar. Unifiquem criteris i fem els que s’hagin de fer i prou. No cal omplir per omplir en benefici de la ciutadania. Hi ha gent que van perdre el nord quan van saber que a Turismar no hi hauria castell de focs. Potser el que ens hem de plantejar si només deixem el castell de focs i abandonem la ja més que caduca Turismar.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 9 de setembre de 2011

dilluns, 5 de setembre de 2011

Molt bon record de Mossèn Barenys del Vendrell

Mossèn Barenys del Vendrell que porta més de 42 anys aquí en aquest poble al final es jubila als 82 anys. A mi és una de les persones que em cau bé perquè tot i tenir una edat considerable, encara que per molts sigui considerat jove i una mica més, la veritat és que és una persona de bon tracte i comprensiva i les vegades que he parlat amb ell ha estat en el seu punt, ni pesadet ni curt. És una llàstima que plegui, però per altra banda ja li toca gaudir de la vida com la resta de persones jubilades. Era una persona carismàtica i esperem que això no es perdi.

diumenge, 4 de setembre de 2011

El Ball de Sant Bartomeu d'Albinyana s'ha de fer cada any

El ball de Sant Bartomeu s'ha de celebrar cada any segons la meva darrere enquesta que ha guanyat amb sis vots. Amb 1 vot la sortit l'opció de fer-ho cada dos anys i i cada cinc anys també ha recollit un altre vot.

Les fires i els aliments

Hi ha coses que són de mal entendre. Aquesta societat es preocupa molt per la neteja de bars, restaurants, hospitals i altres llocs, però hi ha coses com els producte alimentaris que es venen a les fires que no tenen cap precaució. En ple estiu embotits ii formatges i coques a ple sol sense nevera i anar fent. Sort que no ha passat res encara. Llavors si algun dia passa algo haurem d'actuar, no?

Els mercats medievals

Ara està de moda això dels mercats medievals. Jo penso com el Mèlich que és una mena de versió dels pessebres de Nadal. Tots són iguals perquè són unes poques empreses que els caps de setmana es dediquen a plantar-ho allà on els hi paguen per fer. Està bé, però vist uns vistos tots. La gràcia és que la gent del poble hi pugui participar i trenqui aquest clonisme que hi ha en aquest gremi.

La darrera de l'Almodóvar

La darrera peli d'Almodolvar és rara, però s'ha de veure. És una proposta diferent a totes les darreres i no té res a veure amb les seves inicials. Són d'aquestes pelis que o t'agraden molt o et sembla que t'han pres el pèl. A mi la veritat em va agradar. Reconec que durant molta estona m'estava plantejant el dilema sobre el tema de la peli, però de mica en mica ho vas entenent una mica tot. El director es permet el luxe d'anar i venir amb el temps com li dóna la gana. Un gran paper del Banderas. Molta de la gent que erem al cine, en sessió golfa al Vendrell costa, 4,90 euros, al final de la sessió deia que no li va agradar. No llegeixis cap crítica. Si la vols anar a veure. Ves-hi. No et deixa indiferent.

dijous, 1 de setembre de 2011

El municipi bolcat en el ball de Sant Bartomeu d'Albinyana


El Ball Parlat de Sant Bartomeu d’Albinyana va tornar a convertir-se en principals protagonistes de la festa major de l’esmentat municipi. Per segon any consecutiu i amb una plaça Major amb unes 250 espectadors es va escenificar l’esmentat ball amb petits canvis pel que fa l’any 2010 quan amb motiu del Mil·lenari del municipi es va recuperar després de més de 100 anys sense haver-se escenificat tot i que hi va haver un intent en la dècada dels 40. El text representat és el text històric en castellà del 1887 i vertit, l’any 2003, al català per l’albinyanenc adoptiu, Manuel Bofarull. Aquest estudiós afincat a Albinyana va ser un dels precursors de la recuperació d’aquest tipus de tradicions arreu de les nostres contrades. Sense anar més lluny, segons l’historiador vendrellenc, Salvador Arroyo Julivert, tal com va posar de manifest en la seva breu intervenció abans de donar inici al ball, fruit de la seva feina a l’Arboç del Penedès, l’any 2004, l’Elenc Artístic Arbocenc va recuperar el ball de Sant Bartomeu. En el mateix any que la ciutat de Valls recuperava el Ball de la Candela que no s’havia escenificat des del 1881. Més proper en el temps, el municipi de la Nou de Gaià va recuperar el passat mes de juliol el Ball Parlat de Santa Maria Magdalena. després de més de 71 anys sense haver-se representat.

Hi havia dos canvis pel que fa a l’anterior edició en el repartiment i l’elenc queda així: David Nin ( Sant Bartomeu), Lídia Pons ( Volant), Joan Canals ( Jesús), Montserrat Ribas (pobre), Maria Casellas ( ministre), Roser Crespo ( Sacerdot), Quim Nin, ( Rei), Roser Mitjans ( filla Rei), Montserrat Güell ( dimoni), Astriages ( Sandra Nin), Josep Anton Carreras ( capità) Juan Mellado ( Soldat), Marc Guzmán ( botxí1) i Joan Guzmán ( botxi 2). Anna Gavaldà, Joel Gómez, Alba Jané, Laura Melero, Laia Casellas, Maria Casellas, Marina Mellado, Judith Vidal i Regina Aguilar representen els àngels d’aquest ball. Els apuntadors van ser Xell Bové i Maria Elena Nin, La coreografia va anar a càrrec d’Amadeu Becant, i la Josep Maria Mata i Marifé Merchan s’encarregaven de la tramoia. Pel que fa al vestuari, Lola Amigó i Joana Martínez. La Pilar Anton i Sheila Cecilia eren les responsables del maquillatge i la perruqueria. La direcció del cor va anar a càrrec de Josep Maria Guitard i de la direcció de tot el muntatge se’n va fer càrrec Sílvia Basseda.

Per fer realitat aquest important esdeveniment cultural també hi van prendre part El Cor de la Passió d’Albinyana i els Grallers “ de la Cresta de la Canya” que també formen part de la riquesa cultural d’Albinyana. A l’acabar la representació Miquel Casellas va llegir unes emotives paraules recordant l’obra i la figura de Manel Bofarull destacant la seva voluntat de recuperar les tradicions com aquesta que ahir es va tornar a fer realitat. La representació va durar uns tres quarts d’hora i a l’acabar el nombrós públic que l’estava escoltant en silenci li va dedicar un sonat i emotiu aplaudiment. L’organització d’aquest ball va a càrrec de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Diputació i els Pastorets del Vendrell.


Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de setembre del 2011

Les cartes oficials


Cada entitat pública té les seves competències més o menys marcades per la llei. Independentment de les simpaties polítiques que hi pugui haver en cada moment o de les problemàtiques que tot i dependre d’una administració afecten considerablement a una altra que no hi pot fer res, hem de respectar aquest repartiment del pastís del poder.
L’Ajuntament del Vendrell fa uns anys, pels motius que tots coneixem, es dedica a enviar peticions, suggerències i altres tipus de document en forma d’acord plenari sobre diferents qüestions en les que no té les mínimes competències. Es comporta com si fos un ciutadà molest amb l’administració del seu poble que li presenta instàncies mostrant el seu malestar. Evidentment, no cal ni que esperi resposta a la primera ni a la segona oportunitat. A base d’anar presionant al ministre o conseller de torn, potser aconseguirà una resposta que no té perquè solucionar-li els seus problemes. En aquesta fase ja li semblarà que l’administració es preocupa per ell. Si s’actua a la recerca d’una solució ja pot estar ben content perquè ha superat amb èxit totes les fases d’aquest farregós procediment administratiu.
Els municipis no tenen competències en immigració. Això és la realitat pura i dura. Pot agradar o no, però és el que hi ha. Els principals partits han de pressionar a les altes instàncies perquè això canviï, però a dia d’avui les coses són així. Si que es poden canviar, però això també requereix un procediment lent.
Suposo que els diferents ministeris de Madrid i Catalunya en altres qüestions han de tenir el nostre municipi ben ubicat en les seves bases de dades arran de les diferents cartes als reis que els hi anem enviant de tant en tant per mostrar la nostra voluntat de millorar una sèrie de coses que cauen lluny del nostre poder.
De tant en tant, no està gens malament fer aquest tipus de cartes per veure si cau alguna cosa com quan el nen un cop a l’any demana a Ses Magestats d’Orient uns regals pel dia 6 de gener quan es lleva
Aquest tipus de debats en realitat són cortines de fum per no veure la realitat que si que depèn de nosaltres i tenim competències i eines per modificar-la. Sobre el tema pressupost per portar-ho a terme és un altre assumpte que almenys sempre es discutible. El tema estrella dels plenaris són els pressupostos anuals que han de regir les bases de la gestió municipal. Els debats sobre aquest tema es converteixen sobre una mena de partida de tennis amb números i dades segons els diferents interessos presents en la sala de sessions. Un dels elements més vulnerables i més manipulables són els números que es poden fer anar com vulguis al servei dels interessos de cadascú. És molt difícil entendre aquest dinerari quan un partit li pregunta pel nom i cognoms i l’altre li respon on té la residència oficial.
Però a banda d’aquest tema que els polítics ja pretenen que sigui confús per posar-hi cullerada hi ha molts altres temes que afecten a la localitat i que massa cops queden fora dels debats plenaris.
Estem en una de les comarques amb més atur de Catalunya, amb una xarxa sanitària col·lapsada sense que hi hagi hagut encara les retallades, amb uns carrers estrets que fan pena, amb un comerç local que no s’aixeca, amb un nivell social preocupant d’inseguretat ciutadana actualitzada cada cop que vas a comprar perquè aquí vivim, oficialment, en un món quasi feliç a cop de festes majors. Aquests i altres temes són els que en realitat preocupen. Però des de que vàrem trobar els immigrants com la solució a tots els nostres problemes, els vàrem posar en el nostre epicentre i vam centrar el nostre univers en ells. Gràcies a ells tenim una mena de regidoria de convivència i civisme, una ordenança, un parell o tres d’estudis sobre la seva situació i amb moltes propostes perquè aquí siguem cada dia siguem més amics amb més bon rollo. Els immigrants protagonitzen moltes de les converses de carrer i en un altre apartat també centren el debat oficial dels nostres manaires. Ells ens han ajudat a trobar en ells el focus de molts de nostres problemes més transcendentals. Potser també seria bo que algun dia el Parlament de Catalunya o el Congrés parlés dels nostres problemes locals, dels criteris en la distribució dels alumnes en les escoles públiques i concertades, de trobar una solució definitiva al pas de vehicles en la cruïlla entre el Torrent del Lluc i la Riera de la Bisbal entre altres temes on si hi tenim competències i no sempre és qüestió de calers..

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de setembre del 2011