Jo aquesta trepa d'ERC no els he entès mai a nivell català. Amb això del tripartit i altres històries internes realment que m'han defraudat bastant, però al Vendrell hi viu un home que a part de ser un gran comunicador i una persona que entens quan parla de política és d'ERC, suposo que deu justificar tota la resta del seu partit. És un home carismàtic que sap arribar a la gent, amb la ment ordenada i que tant li fa anar als llocs selectes com està amb els dels estrats més baixos. És un 4*4 de la política local. Si es presentes a les properes municipals podria fer molt de mal, però és llest i no crec que s'hi presenti, no és tonto i té la feina assegurada tot i els temps que corren i no és funcionari. Nó és gens fàcil. Avui me l'he trobat pel carrer i m'ha donat una revista d'ERC que es diu Botafoc i que anava repartint pel carrer. És molt bona. Realment val la pena perquè és una altra manera de ser polític i parlar en nom de tota la societat.
Us l'aconsello. Hi podeu estar d'acord o no, però és molt bo. Ja ho veureu. El seu nom és molt facil de saber.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
divendres 17 d’abril de 2009
Botafoc, la revista d'Esquerra, la Repúblicana
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari