Feia anys que no anava a veure Sant Jordi a Barcelona. Avui he tingut l'ocasió d'anar-hi per la tarda. Hi ha molta molta gent. A vegades podia resultar una mica agobiant, però ja sabíem el que era. Hem vist gent coneguda com la Judith Mascó, Aisha Miró, Antonio Gala, Boris Izaguirre i alguns altres. Ha estat molt bé en un sol esplèndid que ha acompanyat tota la tarda. Un gran ambient. Festes com aquesta són les que fan grans una ciutat i li donen vila. Si fos festiu això no passaria, la veritat. Esperant el proper Sant Jordi. Al final m'he comprat el d'Eloi Vila, l'Any del senyor i el Lluís Anton Baulenes que porta per nom el Nas de Mussolini. Ja us explicaré que tal.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dijous 23 d’abril de 2009
Viure Sant Jordi a Barcelona
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
explica , explica, que me han hablado bien del "Nas de mussolini"
La meva germana i jo ens vam deixar caure per la Rambla de Tarragona. Tenint en compte la quantitat de gent que hi havia mirant llibres i els castellers... molt agobiant. Però encara van caure 4 llibres prometedors.
Publica un comentari