La veu del poble

La veu del poble

divendres, 18 de gener de 2013

Converses amb un periodista

L'altre dia al jacuzzi parlava amb un periodista de la meva edat aproximada que es ressignava a seguir fent el mateix d'aquí 20 anys. Ara es plantejava liar-se la manta al coll i anar a l'altra punta del món a trobar una cosa diferent.No volia d'aqui 10 anys seguir fent els mateixos reportatges com si fos el primer explicant el que sempre explicar un cop més i deixant la cosa més interessant dins el tinter. Ell que és una persona políticament correcte i que sempre escriu dins els canons que marca la societat i que encara que no te'ls apliquin al final acabes claudicant dins aquests termes.Jo li dia que això ara per ara no ho faria senzillament perquè no es capaç ni de sortir d'aquesta mena de corsé informatiu que ens marca la nostra actualitat a través de la majoria dels mitjans de comunicació. Quan el llegeixes i penses en ell, veus que t'enganya que escriu per vendre i perquè li publiquin. Això ho fa inconscientment sense pensar-hi més, però ho fa així perquè sempre ho ha fet. No sap fer altra cosa. Si que ho sap fer, però no s'atreveix. Ja li he dit sinó ets capaç de dibuixar la realitat més propera a tu d'una altra manera difícilment faràs el gran salt al buit que em prometies fer. Tot començar en l'escritura i a partir d'aquí, per un periodista, pots notar que alguna cosa està canvaint. Ser periodista i dir que tot és molt guay i tot ho fem molt bé, és una mordaça d'aquella persona perquè en el seu coco el que en un principi podia ser blanc, negre o gris arriba un punt que acaba sent tot del mateix color. Hem de conservar la nostra independència i dir allò que ens agrada i allò que no. El problema quan es vol fer que tot sigui bonic i aquí no passa res. Llavors avorrim el lector i matem l'esperit del periodisme. La credibilitat és nula