Quan has tocat el cel,
i sents a prop l'infern,
camines sense fe,
sense destí, sense sabiesa.
Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels,
és l'unica forma que tens,
de continuar...
Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...
Trencar aquest desencert,
convences d'un mateix,
tornem a les arrels,
dels somnis que ens van veure néixer. (Lax'n'Busto)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada