La veu del poble

La veu del poble

divendres, 4 de gener de 2013

La noia que no volia dir res

La noia que no volia dir res s'aixecava cada matí escoltant les notícies de la ràdio. S'arreglava i anava a la feina. Allí les noies que volien dir moltes coses li explicaven les seves vides i problemes. Ella que era la noia que no volia dir res les escoltava i els exposava el que pensava del que li deien, però no li feien cas. Llavors va decidir ser positiva i dir que si a tot el que li deien les amigues. La noia que no volia dir res era la millor amiga de les noies que volien dir moltes coses. La noia que no volia dir res es preocupava per les amigues que volien dir moltes coses, però elles vivien en el seu propi món i no entenen a la noia que no volia dir res. Quan arribava a casa. La mare que volia que la nena fos perfecta li preguntava a la noia que no volia dir res com li havia anat la classe. La noia que no volia dir res li volia explicava les petites aventures que ràpidament eren desateses perquè no li interessaven, però la mare que volia que la nena fos perfecta insistia en què la noia que no volia dir res li expliques com havien anat les notes i que li havia dit el profe. Però la noia que no volia di res no li importava gens ni mica el que la mare que volia que la nena fos perfecta volia saber. Al cap de poc la noia que no volia dir res li explicava a la mare les històries de les noies que volien dir moltes coses. Llavors la mare que volia que la nena fos perfecte estava contenta perquè la seva filla li deia moltes coses que després explicava a les veïnes per demostrar que la seva nena era la millor de les nenes que volien dir moltes coses.
Però un dia la noia que no volia dir res i que estava cansada que la mare que volia que la nena fos perfecta i de les noies que volien dir moltes coses va decidir comprar una arpa per explicar-li les coses que volia dir i que ningú l'escoltava. Ella li transmetia tots els secrets perquè el món s'assabentes que la noia que no volia dir res en realitat volia dir moltes coses però ningú l'entenia. La gent es preocupava de les coses materials: els diners, els estudis, el futur, les compres. La noia que no volia dir res es preocupava per les mirades, per l'alegria, pel cor de les persones, pels somriures. Les seves butxaques estaven plenes d'alegries i projectes construïts amb un lego de somnis i realitats i enganxats per la il·lusió. La noia que no volia dir res es va crear el seu món que només compartia amb la seva amiga l'arpa. Amb el temps la noia que no volia dir res se sentia rara en un mon de gent que volia dir moltes coses. Va comprar-se un vestit com el que portaven les noies que volien dir moltes coses per passar desapercebuda i sentir-se normal en un món que sentia que no era el seu. Va fer el seu camí amb aquest nou vestit que li venia gran, però que s'havia de posar per sentir-se una més de la societat. Però en aquest camí ha anat descobrint que la noia que no volia dir res encara no havia descobert a la persona que enten el seu llenguatge. Llavors la noia que no volia dir res se sentia feliç perquè havia descobert a algú com ella amb qui compartir el seu món. Vet aquí un gos i vet aquí un gat.