Hem construit unes ciutats tan perfectes que ja no es pot jugar al carrer. Quan era petit al poble d'Albinyana jugavem al carrer i de tant en tant passava un cotxe i ens apartàvem. Aquests dies estic per Albinyana i veig que està tot molt mort, tot i que els mesos que estem i entre setmana tampoc variava gaire en altres anys, però ara sense restaurants i amb un bar que fa un horari especial, hi ha molts moments que no hi ha un lloc per fer un cafè públic. Bé si queda les Peces, però està un trosset a peu. Potser podem crear moltes coses amb les noves tecnologies i les noves ciències, però el caliu que hi havia al poble quan jo era petit ha marxat. Hi ha gent a l'escola que entra i surt, però d'allí a casa o al Vendrell a fer esport o aprendre música o mil coses. Potser tindran molts títols i seran populars, però es perdran una etapa de la vida que és jugar al carrer i arribar a casa amb els pantalons bruts del terra. Signes de modernitat.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada