Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 30 de gener del 2013

Apunts per un Vendrell diferent per Liliana V. Calmet

 Fa un grapat d'anys que conec a la Liliana, encara que en fa molts  menys que varem decidir prendre un cafè per convidar-la a formar part del Pas de Vianants de Ràdio El Vendrell. La cosa va funcionar. És una persona jove amb les idees clares i que estima al seu poble i a la seva gent per això ha decidit treballar per una vila millor, més coherent, participativa i social on tothom hi pugui tenir cabuda. Una tasca difícil. Ella és sincera i honesta. Tot i ser advocada és deixa entendre fàcilment. En molts punts coincidim en altres ho hem de parlar. M'ha fet molta gràcia veure com una nova generació de joves que estimen el país diuen el que pensen i aposten per un país millor. Potser encara és aviat la nostra societat encara no està preparada per escoltar algunes coses, però tot tindrà el seu temps. És tot un detall que em citi en aquesta entrevista. Esperem que entre tots anem canviant de mica en mica moltes coses, picant pedra, però de mica en mica, la paret va creixent, encara que no ho sembli. Moltes gràcies Liliana. Volia fer quatre apunts del contingut de l'entrevista, però potser  m'he passat una mica. He de reconèixer que sentir en altres persones joves moltes coses del que penso és una cosa que m'emociona. El que he escrit aquí són aquests retalls de l'entrevista. Al final la podreu escoltar sencera.Us ho aconsello. Val la pena. Hi ha moltes coses que ens afecten a tots.
"
Les Quatre Fonts va sortir com surten les bones idees que és fent un cafè. Quan varem començar potser cap dels 4   tenia massa clar l'abast del que podia acabar sent. ( societat vendrellenca) Tenia moltes ganes de participar. No estava acostumada a participar. Encara no té ganes de participar donant la cara. Els que donen cara i nom i pots senyalar pel carrer són molt pocs. L'administració explica la seva versió o la que l'interessa per cobrar.  Lluitar contra la administració és quasi David contra Goliat. La gent s'ha de començar a moure. Durant molts anys hem confiat amb l'administració. Potser  ara si més concretament en el Vendrell. Hi havia diners. tenies quasi tot el que volies. Ara quan les vaques s'estan començant a aprimar tothom està aqui a veure que fan i que deixen de fer. Hi ha un procés de fiscalització d'actuació de l'administració que és que hauria d'haver estat. Potser la culpa és nostra que durant molt anys ens hem acomodat. Una posició molt còmode la nostra. Una de les coses que la crisis ha estat bona és que ha augmentat les ganes de participació de la gent. Comencem a moure'ns tots. No només els qui fem articles d'opinió que podem posar més el dit a la llaga. Jo m'escolto els plens tant del Vendrell com del Parlament. L'administració està obligada a donar informació de molts tràmits.  L'administració també té el deure  d'intentar explicar. A mi que em pengin els pressupostos al web. Molt bé però sinó tinc una llicenciatura en economia. Dic Vale  L'administració té aquest deure d'explicar-ho. Llavors ja està la conveniència de si vols o no vols que les coses se sàpiguen. Llegir diaris, escoltar plens, llegir normativa d'aqusta per vici. Estar una mica al dia del que es fa tan aquí com a nivell de país Jo crec que hi ha bons polítics. El que passa és que els bons polítics es tapen amb els mals polítics. Pesa més una mala actuació o un cas de corrupció amb alguna actuació puntual benficiosa pel país si parlem a nivell general. Ha quedat com la contesta políticament correcte. Al Vendrell tenim polítics mal acostumats o què han viscut quasi tota la vida o gran part de la seva vida, alguns tota, pràcticament aquí. Fins fa poc no s'han adonat que hi ha gent seguint-los i gent que vol saber i hi ha gent que pregunta. Són polítics, des del meu punt de vista, que quan portes 30 anys o 20 jo crec que perds la noció del que fas. De si realment vas entrar per tenir vocació pública o vas entrar per assegurar-te un sou.Tens la concepció del que és el diner públic o ja ho has pervertit tot. El ciutadà ha estat acostumat a anar cada 4 anys i aquí s'acaba la seva participació. A vegades em faig creus, ara ho dic a nivell general, com des d'un partit es deixar promocionar gent que no té estudis o està fent les carreres. Deixa que agafi experiència. Que toqui l'empresa privada. Llavors ja entraran a la política. Què sàpiguen que és guanyar-se els diners per si mateix. Llavors ja entraràs a la política. Amb bona dialèctica pots fer creure qualsevol  cosa i amb bona retòrica. L'administrat té la informació que tu li dones. Quanta gent va a l'Ajuntament als tràmits d'informació pública? Ningú.Si una persona t'explica una cosa amb una gran retòrica. Dius bé. Fas un acte de fe. Puc buscar les meves coses i tenir els meus dubtes. (4 Fonts)  Som joves. Només portem un any.  Justament acabem de caminar. Que la gent participi més a través d'articles, també de comentaris, però sobretot d'articles. Tenim el control de les 4 Fonts. Els articles que vaig fent dels plens del Vendrell. Jo escolto els plens i m'indigno. Sempre tinc algo que dic que això m'indigna. Jo quan parlo del Miquel. La cosa que més resalto és que el Miquel ha tingut el valor per opinar amb el seu nom. Jo això d'ell és una cosa quejo d'ell  admiro. Si fas una opinió que està bé posa el teu nom. Això el Miquel ho ha tingut clar. Miquel felicitats. Ets consecuent amb tu. Si després a l'ajuntament o pel carrer et diuen algo. Doncs, dones la cara. Un Vendrell ideal és un Vendrell on la gent participi i segon se l'escolti. Un Vendrell ideal no seria com jo voldria sinó com tota la gent que hi viu voldria. Totes aquelles persones que facin més de 20 anys que estiguin per allà (ajuntament el Vendrell) és hora de jubilar-se. Jo crec que m'odiaran més després d'això. Les platges les tens abandonades. Totes les urbanitzacions i aquests barris perifèrics integrar-los. El Vendrell ha crescut molt, però segueix sent un poble de 3.000 ó 4.000 persones que és el nucli antic. Començar a creure's que som una ciutat de 38.000 habitants que sóm capital de comarca".

Pas de Liliana V. Calmet per la Factoria