Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 31 de gener del 2013

Un món. Dues realitats

Parles amb profes de la universitat, profes d'egb, profes de música d'anglès i tots et diuen que la immensa majoria d'alumnes estan desmotivats. No saben que fer. No tenen al.licient. Estem en una societat on la gent és mou simplement per fer alguna cosa i el que hauria de ser un petit plaer es converteix en un trauma. Això és una cosa molt trista que ningú es preocupi per solucionar aquest trauma global. Estem creant unes generacions que els costa tirar endavant perquè el model que els hi tenim preparat no està adequat a les seves necessitats. Potser hem de canviar els conceptes i adaptar-los a la nova realitat. No ho sé pas Això passa per fer un reset social. Igual que passa amb els més petits, també els més grans fan cursos i cursets que en molts casos no els interessa el que fan, simplement ho fan perquè s'ha de fer i queda bé. Ens hem complicat massa l'existència i hem creat un model que ja no serveix perquè està lluny de la nostra realitat de cada dia. Tot això provoca que tant profes com alumnes visquin en situacions no gaire agradables i al final tot és molt mecànic sense que hi hagi una comunicació entre les diferents parts. Estem immersos en uns esterotips irreals que ens fan seguir cap a un atzucac. Potser la crisis ho arreglarà. No ho sé, però el que està segur que aquests vides paral·leles no poden durar gaire sinó les conseqüències poden ser molt greus per tots plegats.