A la vida hi ha persones que et sorprenen positivament que te les trobes per la vida per algun motiu o altre i et porten a descobrir nous camins. L'any passat a piscina vaig conèixer a dos grans músics, la Lucy i l'Òscar. Evidentment va costar un any a que fessin el primer concert al Vendrell, però això va passar a l'octubre. Avui ha estat el torn de Vilafranca. La gràcia del concert s'ha vist incrementada pel sopar. El primer cop va ser amb el Gerard Jané i la Silvia Marquez i altra gent. Avui només erem els tres músics i un servidor en un sawerma de Vilafranca. Les converses són d'aquestes galàctiques en què en una nau espaial parles de coses intranscendentals amb molt de sentit real però difuminades i sense rollos polítics que no porten enlloc. Però en poc temps pots arribar a entrar una mica en el seu microcosmos en petits detalls. Són moments que valen molt perquè et mostren la part humana del seu art en primera persona. Pots gaudir de la música, però la guinda la pots posar després al voltant d'una taula.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada