dimecres, 2 de gener de 2013

Mentides de la humanitat.

Ens havien dit que les persones que més estudiaven i tenien més títols més lluny podien arribar. Els endolls i les amistats interessades ja fa anys que s'han carregat aquesta llegenda urbana. Ens van dir que com més gran era un llibre era molt millor. M'agraden els petits contes i la poesia per trobar sentit a la realitat. M'havien dit que com més persones hi havia en una taula més important era el banquet. Una altra mentida, al final es van fent petits cercles i no hi ha una unitat que és la gràcia de tot plegat. M'havien dit que les coses molt preparades i estudiades eren les millors. Una altra gran mentida, un cap d'any imprevist amb gent imprevista per llocs imprevistos et pot fer descobrir nous ambients i noves persones. Com més ric ets més poderós ets, és mentida la persona més rica és aquella que menys necessita. M'havien dit que com és mòbils tenim més comunicats estem. Ara és quan estem més incomunicats que mai i moltes persones no se saben ni que dir. M'havien dir que les grans obres estan en els museus tancades amb pany i clau. M'havien dit que tot el món volia ser igual i és mentida. La desigualtat ens unifica. M'havien dit que has de preguntar als savis perr conèixer els secrets de la realitat. Jo em quedo amb els meus amics per entendre el dia a dia. He descobert que les grans obres són aquelles que t'arriben dins teu. La resta les pots trobar a través del google. M'han dit que demà serà un gran dia. Tot depèn de nosaltres mateixos. En el món profà: M'havien dit que tothom compra el bitllet de tren per anar a Barna i amb el temps descobreixes que només ho fan uns pocs.