diumenge, 27 de gener de 2013

La mítica crisis dels 40

L'altra dia al jacuzzi parlàvem d'un dels temes que de tant en tant es comenten d'una manera informal i en petits ambients. La crisi dels 40. Aquesta és una edat en què els que són pares ja tenen el fill d'una edat que els permet cera independència i poder analitzar el futur. Els que no estem aquesta situació ens ve al cap la pregunta d'aquí 20 o 30 anys estaràs en la mateixa situació? Fen el que fas ara, però amb més canes o simplement sense pèl. Llavors varem estar pensant sobre alguns canvis d'actitud. Més o menys en les coses interessants que es van comentar és que la gent torna a una segona adolescència. Hi ha persones que volen escapar de la rutina i buscar nous projectes vitals encara que sigui tirar-se al buit sense xarxa. La gent pija de voluntat però sense calers, a vegades opta per fer realitat els seus somnis de viure en un lloc d'alt estanding i amb una vida per sobre de la seva realitat. Altres els dóna per practicar algun esport, entrar en el món de la música o pintar. Altres volen recuperar la seva adolescència i fer una mena d'actualització. Altres simplmenet volen tornar a viure la vida com si tinguessin 20 anys. Hi ha moltes versions, però alguna cosa hi ha. Cal dir que hi ha persones que ho viuen als trenta llargs o als 40 curts. També altres que no ho viuen perquè viuen la vida en un copiar i enganxar que els aproximar a la seva felicitat fràgil. Altres estan plens d'interrogants i no saben que fer, però es noten rars. No sé aquesta és la meva aproximació a una mena de meitat de la vida, quan encara es tenen ganes de fer moltes coses i hi ha força i energia. És una cosa curiosa, però els alli presents varem constatar que aquest fet existeix i que depèn de la persona i de les seves circunstàncies pot apostar per un cantó o un altre. Però allí està. Quedeu avisats.