El PSC va passar el seu calvari. Ara li toca a CiU. Aquestes formacions que són ambigües o simpliment jugen a dues o tres cartes, arriba a un punt que corren el risc de passar per mals tràngols. Fer grans mocions i discursos, per no dir res ho trobo molt bé, però a l'hora de plantejar un referèndum amb un text que pugui ser entenedor i impliqui una complicitat i un resultat ja és tot més difícil. Això de dreta i esquerra ja fa dies que no funciona, almenys en els partits que tenim. Aquí política lliberal i anar fent. Ara queda saber si creem un dispositiu perquè no robin més xalets a la costra brava d'on traurem els mossos per cobrir aquest servei especial? Si no cobrem l'euro per recepta? On traurem els diners per cobrir aquesta manca d'ingressos. Són petits detalls, però cada dia més importants.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada