En aquesta entrada no parlaré de política sinó de persones que en un moment donat da la vida no ha tingut l'oportunitat d'escollir. Fa uns anys vaig conèixer una persona que volia ser músic, però va anar amb una persona del Vendrell que li va dir que ell li ensenayaria tot i que no fa falta que anès a un altre lloc, que simplement amb les seva classes en tindria prou. El fet que fa uns pocs anys una persona volgués estudiar música i fos tímida eren dos elements que a vegades costava de véncer. La persona anava a classes i era feliç, però aquesta persona va anar madurant i anava aprenent i volia aprendre més i més. Llavors va començar a buscar una alternativa seriosa a la seva passió. Era el moment d'estudiar al institut i com això no li agradava tant com la seva empenta va anar perdent empenta i a repetir cursos. Fet que la va abocar a treballar. Va buscar nous professors, però sempre dins un àmbit molt concret sense entrar en els estudis regalts. Ara aquesta persona es troba que la música és la seva gran passió, però per horari no pot estudiar. A part del tema econòmic. Ara es troba en un camí difícil de seguir. Però ella segueix lluitant. L'any passat va fer les proves de majors de 25 anys per entrar al conservatori. Quasi ho va aprovar tot, però enguany per acabar de perfilar algun serrell que li queda pendent. La història és que els entesos li diuen que pot ser una gran professional en això que l'omple, però ara les circumstàncies de la vida no li permenten permetre's gaires luxes. És molt trist que persones que es creuen importants s'hagin carregat d'aquesta manera persones amb talent i amb valor que un dia no van saber o no van poder dir, aquí et quedes. Si que ens diuen que tot es pot fer sempre, però és una de les grans mentides que hem de suportar. Potser aquesta persona que ha fet molt de mal a la nostra artista algun dia li fan un homenatge i tot, però per mi és un gran cabron que no va voler deixar volar un colom que volia anar més lluny. Aquest és un cas que s'ha repetit en diferents persones i no passa només en aquest àmbit. La gracia és saber reconèixer les limitacions d'una persona i obrir altres portes que encara que no siguin les teves, algun dia t'ho agrarirà. Aquesta és una història molt trista i esperem que algun dia pugui recuperar el temps perdut, però de moment ha fet plorar moltes vegades a aquesta persona. La vida continua.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
1 comentari:
Em fa molta pena aquesta historia com a professionel de la música perque molt fàcilment em podria haver passat a mi però vaig tenir la gan sort de tenir un gran professor que als pocs mesos de donar-me classeem va dir: Disfruto molt sent el teu professor però jo no et puc ensenyarres més. necessites més que jo no et puc donar. Jo era joveneta però ara valoro aquestes paraules honestes del meu professor. He tingut professors de luxe durant la meva carrera musical però ell va ser el millor, el que em va donar la emprenta per ser qui soc ara, una professora que s'estima la música i els seus alumnes. Vull donar anims a aquesta persona que no va tenir la sort que vaig tenir jo a que continui lluitant per el seu somni que d'alguna manera o altra l'aconseguirà.
Publica un comentari a l'entrada