dimarts, 5 de febrer de 2013

Converses de jacuzzi capitol 34

Al jacuzzi és un dels petits plaers de la vida que serveix com autopremi després de les corresponents piscines. Darrerament allí ens juntem uns quants. Jo sóc l'únic de natació, la resta ve d'espining. Allí quedem per arreglar el món i com podeu comprendre queda molt. Avui hem buscat que li passa al Vendrell entre l'elevadissim nivell d'atur i que el fracàs escolar és més que preocupant entre altres coses que tots coneixem. Després de dures reflexions entre bombolles hem arribat a que el Vendrell es el pastís de la cirereta. Fa anys algú va dir que en el futur d'aquest país eren els cambrers i els paletes. Doncs això és el que li passa al Vendrell, perquè és un clar exemple. Evidentment nosaltres hem agafat aquest tòpic i l'hem fet el nostre simbol. Estem enviant fora o simplement posant en conserva la part d'una generació que hauria de tirar el carro endavant. Els de sempre continuen davant. Alguns d'aquests joves proven sort en la política, però ben aviat es posen darrera la barrera i no diuen res. Els més il·lusos contíuen cridant i defensant la igualtat. Cada dia hi ha més que els fa cas. Ells segueixen allí, com si fos ahir. Demá o passat també hi seran. Al final el temps els donarà la raó, perquè la resta ja no tenen respostes a les preguntes i ni tan sols fan preguntes. Tot és alegria i felicitat i qui dies passa anys empeny. Estem en la ciutat prototip d'aquest país que a part de moltes peles a motls d'aquests dos oficis ha preparat molta gent per ser administratiu. Ara només ens falta el principal, feina i creure'ns una mica més qui som i on anem i què volem. Una mica de fe tots plegats.