Petita crònica de la Xatonada del Vendrell.

Dins el gremi dels periodistes la Xatonada del Vendrell és una d'aquestes històries del copiar i enganxar. Agafes la crònica d'un any i fas un copiar i enganxar i canviant quatre dades pots tenir la de l'any següent. Es fa propaganda de l'esdeveniment, però si fa bon dia la gent surt i si fa mal dia es possible que es quedi a casa. Ahir la gent va sortir tot i que el dia no era el millor.  La gent surt perquè hi ha alguna cosa de picoteo, i sempre pots passar una bona estona sense gastar un duro. Però hi ha ambient que és la gràcia. Hi ha caliu per l'exhibició dels nens i també per veure qui guanyarà, encara que a vegades has d'esperar molta estona per saber qui fa el millor xató. Abans, quan semblava que hi havia peles, es portava algun personatge famós una mica mediàtic. Ara ja no és fa, però la gent surt igual perquè té atractiu. Aquesta és una de les festes consolidades del Vendrell i que gaudeix de molt bona salut. No estic gens d'acord amb les lectures que es fan de la Fira de Santa Teresa i el Turismar, però en honor a la veritat, la Xatonada la trobo encertada. Portar uns còmics està bé, però ja fa tres o quatre anys que són els mateixos. Una mica de canvi no aniria malament, però per la resta força encertada. Com apunt final vaig trobar el xató repartit una mica soso.