La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 19 de febrer de 2013

La inutilitat de les sancions econòmiques



En època de vaques grasses ens hem acostumat a sancionar als morosos, imprudents i excessivament atrevits per les seves faltes a una multa de més o menys quantitat. Tot era qüestió de pagar uns diners i ja podies tenir la consciència tranquil·la. A canvi d’uns diners havies obtingut una mena de butlla civil. En altres casos, ja més recentment, veies que les administracions apostaven a retirar-te una part de la nòmina o embargar-te algun compte corrent perquè reflexionessis i poguessis fer la corresponent penitència aportant els diners oportuns més interessos i recàrrecs per netejar de culpa la teva consciència.
Avui enmig d’una crisis desbocada que no perdona ningú dia a dia vas veient prop teu més damnificats per aquesta gran pandèmia global que van entrant en aquesta morositat obligada sense que ningú hi aporti cap solució. Només ens aporten petits flascons amb pomades per alleugerir els seus efectes, però quan s’acaben has de tornar a demanar-ne més perquè no tens res per posar-te a la boca. No parlem de fer cap despesa extraordinària, sinó simplement de cobrir les necessitats bàsiques.
En aquesta mena d’economia de guerra sancionar monetàriament a la gent serveix per ben poca cosa perquè senzillament el presumpte responsable no té diners per pagar. Evidentment, en cas que en tingui uns pocs el que menys farà serà satisfer aquesta partida del seu pressupost. Primer destinarà els seus migrats recursos a abonar el pa de cada dia amb una mica d’acompanyament. Després vindran els serveis bàsics com l’electricitat, aigua i gas. Tot seguit les despeses del dia a dia i anar fent. En els darrers supòsits trobarem abonar una sanció.
En el cas que embarguin el compte corrent, doncs ja serà un luxe tenir un compte corrent amb saldo positiu al banc. Un camí que tampoc ofereix gaire garanties d’èxit.
Evidentment si aquesta persona no pot pagar. No estem davant d’una situació de voluntat, sinó de necessitat. Si la cosa continua i es posa aquesta persona a la presó o similar. Llavors l’estat tindrà més problemes. El marge de maniobra és molt minso. Com més elevada sigui la seva càrrega econòmica més difícil serà que aquest presumpte infractor surti del seu pecat amb l’administració.
A la rectoria d’Albinyana hi ha un llibre que correspon a la botiga de la parròquia on els veïns dipositaven ordi i blat per estar previnguts quan no n’hi hagués per algun motiu. Una part dels pocs beneficis se’ls quedava el capellà per cobrir les necessitats de la parròquia. A principis de al Guerra del Francès, principis del segle XIX, quan la gana i la misèria va conquerir les nostres viles i ciutats, el bisbe va decidir perdonar totes les deutes i començar de zero aquesta llista de morosos. Una solució ideal que va servir perquè aquesta mena de banc social tornés a funcionar. Si hagués aplicat la normativa vigent hagués estat impossible perquè la gent tornés tot el que devia. Un exemple clar de saviesa  popular perquè donar un cop de mà als més necessitats. La cosa va rutllar tot i perdre alguns ingressos.
Ara amb la que està caient i la que ens espera en aquests anys intentar aplicar correctors de caràcter econòmic a molts ciutadans és com enviar cartes als Reis Mags. Evidentment que no pagaran perquè prou feina tindran per trampejar la cua a benestar social per demanar hora per aconseguir ajut social.
Si hem de destinar una considerable quantitat de diners perquè els cossos de seguretat facin un seguiment d’aquestes persones també tirarem les poques engrunes públiques en un sac foradat.
La situació és molt complicada. En comptes d’anar perseguint a la gent perquè no pot pagar s’han d’invertir aquests diners, esforços i imaginació en fer que tothom tingui l’oportunitat de guanyar-se les garrofes en una cosa o en una altra. Si la roda de la nostra societat gira, tot funciona. No fa gaires anys, figurar en una llista de morosos pública era una cosa que et podia marcar socialment perquè no estava ben vist. Avui és el pa nostre de cada dia. Malauradament, ho continuarà sent en els propers anys. Hem de tenir clar que el que hem de fer es respectar les normes de bàsiques de convivència i aquelles que no puguin perjudicar a la resta de la gent i no comportin greuges socials. A partir d’aquí s’han de buscar altres mesures correctores per  esmenar aquests morosos com obligar-los a fer-los cursets o fer treballs socials entre molts altres que poden beneficiar a tothom. Però això de què et sancionin amb una multa de tant en tant és més un luxe per alguns i per altres un greuge més en la seva llarga llista inassolible.