Màxima expressió de la democràcia a casa nostra.

La màxima expressió de la democràcia de casa nostra són les comunitats de veïns. A partir d'aquí l'essència de la democràcia i la igualtat social es transforma fins a límits inospitats. En les reunions de veïns pot passar de tot. De la persona que es queixa del veí i ha tingut un any per dir-li a la cara abans que ho digui en comuntat. No hi falten els greuges comparatius amb altres comunitats similars pel que fa a preus i serveis. La gràcia d'aquestes reunions és que tothom parla i ningú s'escolta. Llavors això produeix una mena de conversa de patí d'escola que no porta enlloc. Llavors trobem el que repeteix la pregunta que ja han fet fa una estona i no s'ha enterat. Tenim l'intel·lectual que aprofita per fer-se el graciós després de llegir alguna carta al Pronto. Tenim el que ho sap tot i el que no sap res. Una dels episodis més interessants són les comunitats de veïns. Allí tothom aprofita per fer el seu rol. Evidentment sempre triomfa l'administrador que diu que si a tot i fins al cap d'un any no torna.