La veu del poble

La veu del poble

divendres, 1 de febrer de 2013

Fins quan aguantarem?

Estem vivint un moment històric que no ens donem compte. La classe política cada dia està més mal vista, els escàndols esquitxen un dia un partit un altre dia un altre partit dels tradicionals. Altres són molt nous a l'arena política i encara no han tingut l'oportunitat de caure a la trampa. Per altra banda, cada dia hi ha més necessitat a la societat. Entre gent que remena contenidors o no li pot posar l'esmorzar als fills que van al cole i gent que ho passa magre magre per arribar al cap de mes i ja fa dies que ha decidit invertir el poc que té en menjar. Tot això ens portarà a un carreró sense sortida que no sé sap quan ni com, però no hi haurà volta enrera. La castanya potser més gran o més petita depèn com ens agafi, però anem caient en picat. Ningú hi posa una solució coherent, la gent s'està escalfant. Per qualsevol cosa ja gent és manifesta i planta cara i la majoria de vegades el problema és que tenen raó. La gent ja està cansada de tombar d'un lloc a un altre estudiant per no res i per estar igual que abans amb menys esperança. Tot girà. El cinturó és cada cop més estret i la paciència minva. Algun dia passarà alguna cosa que ens farà entrar en un món diferent. Diuen que millor que passi quan abans millor perquè així tindrem més temps per recuperar-nos. Estem en una agonia amb poc futur per un malalt que cada dia té menys capacitat de maniobra. Les paraules buides ja cansen. La gent està farta. Esperem que el que hagi de passar passi aviat i que torni a sortir l'alba per un demà millor per a tothom. No ens enganyin més i agafem el brau per les banyes. No és un problema d'aquí. La cosa ve de lluny. Però avui en dia amb les xarxes socials és la millor arma que tenim. Ja no hi ha ferits de guerra, simplement, depressions i malalts d'esperança. Hi ha frustació. Els medicaments fan el que poden, però no donen més. La pintura, música i esport fan el seu paper en aquesta teràpia de grup. Que passi el que hagi de passar però no estem més esperant aquesta sentencia que ens ha d'arribar tard o d'hora més o menys contundent. Endavant. Que passi i tornarem a creure en un demà millor per a tothom. Això esperem. Almenys serà diferent i no unes formes viciades que no van ni en rodes amb una classe política que està molt perduda en un fangar sense ganes ni poder per sortir del llot. Esperem, però no gaire. Com més dies passem pitjor.