La veu del poble

La veu del poble

dimecres, 13 de febrer de 2013

L'amor quan el jacuzzi fa xup xup

Els estudiants d'àrab de la universitat de Barcelona tenim alguns llibres en comú. Un d'ells és el Collar de la Paloma de l'escriptor andalusí Ibn Hazm. Aquest és un llibre que tots els estudiants hem passat per les seves pàgines, a vegades en àrab i a vegades en castellà. Aquest llibre sota aquest nom tracta de l'amor i dels seus personatges i sentiments i altres històries relacionades ja sigui en prosa o en vers sobre l'amor Demà és Sant Valentí, patró dels enamorats, un dels dies que molts comerços aprofiten per fer marqueting sobre l'amor. Alguns no hi creuen i els hi cau una mica lluny perquè la data més indicada i més nostrada aquí a casa nostra és Sant Jordi. Aprofitarem aquest fet per parlar una mica d'aquest sentiment. Dedicar un dia a l'any a l'amor es com dedicar un dia a saludà a la gent o a somriure. Són exercicis que s'han de fer cada dia i es porten dins a les venes. Com el dedicat a la Sida o a les dones o a tantes altres coses que sembla que ens vulguin convertir una cosa global i general en una mena de clauer social puntual. 
Ahir al jacuzzi, varem parlar de tot això. Un lloc ideal per tractar d'aquestes coses, mentre les bombolles fan xup xup. Pots estar enamorat d'una persona, d'una cosa, d'un fet, d'una cosa abstracte, però l'amor és inherent a les persones. Va amb elles mateixes. Tothom està enamorat d'alguna cosa. Alguns dels diners i potser d'ells mateixos i no ho saben encara. És trist. L'amor és una cosa per compartir per ser feliç i millor acompanyat amb uns granets de bogeria per donar cos i forma a aquest sentiment. 
Hi ha amors de mares, d'avis, de tiets de veïns de parella. Hi ha amors que maten, però els amors generalment el que fan és donar vida. Ara tenim amors de sms, de whasap, de facebook, de twiiter i molts altres més. 
L'amor és com una cosa aliena a tú entrar a formar part de la teva vida. És com si posessis el cor d'una altra persona o un quadre o un poema dins el teu cor perquè bateguin al mateix ritme. L'amor et porta alegria, felicitat i aquest troc de bogeria que és la gràcia. Potser la segona part és tristesa, pena i soledat però després d'aquestes escenes més tristes generalment pots treure la conclusió que val la pena. L'amor no és una gran nit, poden ser caricies, besades o simplement una mirada perduda en l'horitzo. L'amor es pot traduir en música, en pintura en textos i en abraçades i carícies.  L'amor és una cosa viva que creix dins teu i també s'apaga, però sempre queda la sendra. Molts cops s'utilitza la paraula amor quan en realitat ja fa dies que ha tocat el dos. Llavors entra el compromís, l'amistat i el quedar bé. L'amor es pot combinar amb amistat amb sexe i amb companyia i el saber escoltar i el dir el que penses. L'amor no es pot retratar ni té perfil al facebook, però si tu mires uns ulls pots veure al seu darrere que h ha una xispa que encen una flamerada en el teu cor. A vegades l'amor és una de les coses més maques que s'han posat en el món dels humans. El problema que entre l'amor i l'odi hi ha molts pocs pasos. A vegades els llenguatges per definir l'amor són diferents en els seus interessats. Uns diuen amor i els altres sexes, només cal mirar els ulls que no menteixen mai per saber que s'hi amaga. Les paraules ens enganyen però les mirades no. L'amor no es busca es troba. L'amor no se serveix en copes sinó que s'asaboreix en petits instants. L'amor cura molts mals i fa que el pas per aquesta vida sigui més lleugera. Transforma les hores en segons i els segons es poden convertir en nits. Un petonet potser molt més enriquidor que un viatge a la lluna. Només s'hi ha de posar emoció. Pots enamorar-te d'una veu, d'una mirada i encara que estiguis anys a tornar-la a veure quan hi tornes sembla que fos ahir. L'amor és UFFFFF.. Aquesta és la petita reflexió sobre aquest tema que demà volen convertir en una cosa vanal i rutinària. Només us convido a fer un tastet. Val la pena.