divendres, 8 de febrer de 2013

I si atraquem un banc?

L'atracament de la Caixa del dr. Robert del Vendrell  la setmana passada sembla ser que un home va entrar al despatx del director amb una pistola de plastic i li va demanar diners. Amb el temps que va estar dins va tenir temps de venir tota la polícia del poble si fa falta. Doncs sembla ser que hi havia algú fora. Però el més important és que la persona al sortir amb els 600 euros i la pistola dins una bossa del Corte Ingles una mosso se li va acostar i li va dir que on anava i enseguida entre tres el van neutralitzar. No sé ni qui és ni si te antecendents. El que si sé que a qualsevol persona se li poden creuar els cables i anar amb un ganivet o amb una pistola mínimament creible i atracar un banc o el que sigui. La gent ho està passant molt malament. Ja hem passat l'època d'anar a demanar un crèdit, de no pagar. Ara ja estem en "jo això ho soluciono enseguida". No són lladres ni molt menys. Sinó persones desesperades que ja no saben que han de fer. Potser aquest no era el cas, però no fa la pinta de lladre professional. Ara la gent ja està farta i vol menjar. I no està disposada a esperar ni un mes per anar a benestar social ni una setmana per un plat de cigrons. La gana és la gana. Molta gent no té res a perdre i això és molt perillós perquè encara que l'agafin que segur que ho poden fer. El posen a la presó i li fan un judici i el condemnen. Hi ha moltes persones que ho poden fer sense més ni més. No tenen res a perdre. Res de res. Altres opten per tirar-se del balcó, però molts prefereixen els cinc minuts de glòria. A més aquests es poden arrepentir. Els que salten d'un balcó aquests ja no es poden arrepentir. A més ja ni surten els mitjans de comunicació per no causar alarmar, però hi ha un percentatge alt de gent que ha optat per aquesta opció.