Per un demà millor

Vaig descobrir que existia mentre tafanejava blogs amb poemes i relats d'amors i desamors que no entenia, però que de mica en mica i de tant de llegir he anat comprenent i intentant copsar el seu esperit. Va ser un esforç difícil perquè no estava acostumat a tan poc amor en el text, a tanta violència i tan desencís. Després d'uns anys de reflexió i preguntes, la vaig trobar enmig d'un silenci, esperant un vaixell on pujar per fer la seva revolució oberta a tothom que hi vulgues participar. Cansada del dia a dia volia un món millor per ella i els seus fills. No parlava de lluny, sinó de casa nostra. La vaig convidar a pujar al meu vaixell. En seguida en va dir que si. El proper pas va ser quan ella va posar-se a treballar amb els seus amics per fer realitat els seus somnis. Ella, d'una manera dolça i movent fils sempre amb un silenci està aconseguint els seus objectius. Cada dia són més les persones que la volen conèixer i volen involucrar-se en el seu projecte integrador per arreglar el que tenim aquí. De mica en mica, en silenci i tenint una immensa base de dades al seu coco que mareja amb tota facilitat, està disposada a plantar cara a qui sigui i arriba on faci falta. Ella aposta per la raó, la  força dels seus amics, les guerres no és perden mai fins la darrera batalla fins que l'enimic no es rendeix encara que alguns episodis siguin presumptament gloriosos, la resignació l'acompanya. Avui he copsat que el seu projecte cada dia és més fort i implica més gent. No calen les paraules. El que la nostra generació no va poder canviar perquè ens varen vendre una mena de partitocràcia sota el nom de democràcia, ella ho aconseguirà. Endavant. Cada dia està tot més a prop. Demà o passat o l'altra potser un gran dia i després un altre. Vindran derrotes, però la veritat sempre triomfa.