dimecres, 20 de febrer de 2013

Uns grams de bogeria

T'aixeques al matí i agafes al sol un grapat de bogeria. Segueixes el camí de sempre on veus les cares de sempre. Algun dia proves de saludar algú. A vegades tens sort i altres cops la indiferència marca l'intent. Segueix amb els grams de bogeria que trenquin la monotonia. La vida es dibuixa com cada dia al teu davant, però tu immers en el teu món particular amb la teva banda sonora i algun frase que tens marcada a la memòria que es repeteix continuament. Segueixes endavant. El telèfon i les converses intenten pertorbar la teva pau interior, però la vida segueix endavant apostat per aquell grapat de bogeria que de bon matí volies fer realitat. Allí intacte a la teva voluntat, mentre el cos es mou com sempre. Arriba el dinar i la tarda. La rutina de sempre. Algun petit canvi. Noves cares en el camí, però en el destí potser alguna sorpresa, potser una alegria o una decepció. Quan arribes a casa agafes aquest grapat de bogeria i l'intentes transformar en un conte en una trucada, en un missatge absurd. Ningú entendra res, però tu ja estàs preparat per tornar a recollir aquesta fruita meravellosa que la vida ens posa cada dia al nostre abast. No ens podem resignar a la rutina. No podem convertir-nos en robots. Necessitem que algú li posi solfa a les paraules i paraules a les sensacions. Llavors aparaeix el miracle a l'altra banda, et trobes que una altra persona també està disposada a compartir aquest grapadet de locura. Aqui comença tot, durant una estona hi haura un intercanvi d'idees, impressions, vivències, somnis i frustracions. El cansament mana. Es tanquen els ulls i al dia següent la història seguirà amb una nova fruita que tots agafarem del nostre jardí més proper. Una manera de gaudir del nostre entorn. Una manera d'apostar per la felicitat i deixar de banda la bogeria. A veure si ho proveu.