Quan era jove, encara ho sóc, però més, anava a un bar a Tarragona, per baix al port on quedàvem amb els amics, però jo arribava abans i estava una estona allí solet fins que venien la resta. En aquest bar, encara que no coneguessis ningú sempre acabaves parlant amb algú perquè hi havia caliu i bon rollo. Era gent sana que volien passar-ho bé amb els altres. Aquí al Vendrell, ara per ara he trobat dos bars que encara que hi vagis sol sempre acabes de bon rollo amb altra gent, és com una gran família. De tant de veure les mateixes cares, al final acabes parlant i creant converses comunes sobre qualsevol tema. Això és el de menys. Això molts cops no passa. No té cap explicació lògica, simplement que hi ha un ambient familiar entre les seves parets que el conscient no passa per alt i es deixa portar per la globalitat. Si , he viscut converses molt interessants amb gent que com a molt només coneixia de vista però res més. Per més pistes: un és al carrer Major i és el Cau d'en Tasi i l'altre és la Puntual de la plaça del Zodiaco. Això no passa sempre ni és automàtic, només t'has de deixar portar i ja està. Ja ho veureu.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada