dimecres, 20 de març de 2013

La importància de la comunicació: Sagrat Cor


Avui ha estat el primer cop a la meva vida que poso els peus dins el Sagrat Cor del Vendrell. Mai hi havia entrat ni com alumne, ni com a periodista, ni per anar a buscar ningú, ni per donar una ullada.. Aquest matí he vist ben clares davant meu les dues efermèrides que se celebren avui. Per una banda, la primavera i per altra banda el dia de la Felicitat. Jo crec que això de celebrar el dia d'alguna cosa fa perdre una mica el valor de l'esdeveniment en qüestió, però val més un dia a l'any que cap. Tot i que jo sóc partidari dels 365 dies l'any en aplicar aquests valors humans. La història va començar fa una Mona o dues, no sé, quan la Judit i jo ens seiem a la zona lliure d'esports i dels clàssics com el motor i etc. Ens decantem per la part poètica del grup. Un lloc on pots parlar de tot sense que hagi hagut de sortir abans al telenotícies o similar. Allí em va comentar el que feien al Sagrat Cor, però quan m'ho va dir ja havia passat o simplement no ho varem tenir en compte . Enguany no ha passat així. Gràcies a un d'aquests grups d'amics xorres de whasap per preparar la propera mona va sortir el tema i evidentment des del primer moment vaig acceptar amb gust la idea i vaig envair el mail als contactes de premsa que encara tinc. El fet de passar pel diari del Baix Penedès em permet tenir uns pocs contactes de premsa que van molt bé per organitzar aquest tipus d'esdeveniments. Un acte que trenca amb el pesimisme que ens porten cada dia els mitjans de comunicació a casa nostra. Aquesta era un cant a l'esperança i al nostre futur.
Va arribar el gran dia. He entrat ha vingut el Vinyals, la Vives, l'Albornà i el Baselga i ens hem repartit pel centre per gaudir d'aquest gran dia. Més de dos mesos i mig per arribar a aquest punt, 1.100 nens i uns 80 professors, tots ells fent realitat aquesta flashmob amb un tema molt especial: l'amor és l'unic camí de Macaco.  Petits i grans, personal docent i personal de la casa s'han ajuntat per fer realitat aquest petit miracle en el dia d'avui un dia en què s'enceta la primavera i coincideix amb el dia mundial de la felicitat. Han fet tres enregistraments, tot molt ben controlat. amb càmeres molt ben situades inclus una en un carret de la compra de supermercat que segurament donarà la gràcia a tot el muntatge.
Crec que avui ha estat un dia molt important per aquest centre concentrat de la carretera de Valls. Avui el cole ha donat una imatge nova a la societat. Ha trencat els esquemes per aquelles persones que no el coneixiem. Si molts pensaven que aquest centre era un lloc antiquat on encara hi perviuen alguns tòpics d'un cole de monges la cosa ja no funciona així. A les Monges també han canviat el xip. Avui ho han demostrat a propis i extranys fent realitat aquest muntatge on hi ha participat tots els alumnes i molts professors. Tots junts en una mateixa música i amb un mateix objectiu: l'únic camí és l'amor o potser la primavera, o potser Quaresma i tants altres que es poden anar apuntant. M'ha fet molta il·lusió veure entre la gent a la Maria, una noia que s'està recuperant molt bé d'una greu malaltia i que va veure com els seus amics li penjaven missatges d'esperança a la Patatuf perquè aviat tornes a gaudir de la vida amb tota normalitat. Ella també era una de les protagonistes d'aquest fet històric. Ho aconseguirà, ja li queda poc per tornar al dia.. Avui tots hem penjat el nostre paperet en el nostre interior, en nom de la felicitat i de l'amor i de l'esperança. Un dia per recordar. Cada dia hauria de ser com avui, però la resta de dies ho hem de fer dins nostre i amb la gent que tenim al voltant compartint aquesta música i aquest ritme del nostre interior. Gràcies a tothom per participar en aquest moment tan guay ( llenguatge modern i entenedor). Ha estat una càrrega de piles per molts mesos. Esperem que l'any que ve es pugui tornar a fer una activitat similar perquè al final és el que queda. Hem d'apendre a sentir i a viure com a persones. S'ha d'estudiar i aprendre moltess, però que els llibres no ens deixin perdre els nostres valors que ens han portat fins aquí. Per acabar i al veure aquell patí ben atapaït de petits i grans, el Basi del Diari de Tarragona i un servidor hem comentat amb il·lusió i optimisme que hi ha futur. Doncs endavant. Moltes gràcies a tothom: Basi, Mar, Pressing, Jordi, Quim Alcalà, Judit, Maria, Marian, Lara, a la noia de la porteria i a tothom que ens ha tractat molt molt bé. Ja ho sabeu: el més important no tan sols és fer les coses sinó comunicar-les. Tan a nivell d'escola com a nivell personal. Tot un plaer poder escriure aquestes ratlles que només  són un breu apunt de moltes imatges que han passat pel cap aquest matí.  De tot cor.