Avui tocava una peli d'Almodòvar, un director que m'agrada, en especial les darreres propostes que ha fet. Avui tocava el tor de los Amantes pasajeros. Una peli nova que suposa un canvi de rumb amb les anteriors. Aqui tota la història passa principal dins un avió cutre mal decorat i que en cap moment de la projecció sembli que estigui volant, sembla una maqueta feta per un director novell que no te gaires recursos. A partir d'aquí només cal posar els coleguilles de l'autor i fer allò que els agradaria fer sense més històries. Aquí, això del políticament correcte no és surti gaire ben reflectit, però ja està bé. S'han de trencar esquemes. La peli és molt gay i és una crítica amena al seu món. És com una perversió apurant al màxim els tòpics gays. Una cosa que potser pot arribar a molestar, però està fet amb "gust". És com una mena d'orgia on tot s'hi val amb una mica de fem els somnis realitats i que la gent també s'ho passarà bé. Està fet amb gràcia i estil, però dient les coses que toquen d'una forma intel.ligent. Inclús es veure clarament una crítica a la casa reial. No és una peli per veure al cine, es pot veure perfectament a casa. Per alguns els pots semblar que t'hagin pres els diners, però fer aquesta crítica d'alçada al món gay és una tasca molt difícil i el director manxec ho fa amb gust i estil. És un divertimento, sense més ni més. Això m'agrada això faigi segur que es ven. Suposo que així serà. S'ha de veure i segur que no deixa indiferent a ningú.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada