dilluns, 18 de març de 2013

La confiança fa fàstic

La confiança fa fàstic. El qui et va ensarronar fa uns anys en unes prferents que et donarien molt de si quan siguis gran. Ara potser ja no treballa al banc, però tot aquest univers ja s'ha esfumat. Ella estava pressionat a fer una cosa que potser no sabia tot el seu abast. Ara aquest banquer reciclat et fa de comercial d'una empresa de calefactors i amagat dins una granota blava et diu que el teu no va bé i que s'ha de canviar. Ell sap que menteix, però necessita pagar les factures de casa. Sap que sinó ven un tan al mes el faran fora. Ell menteix, però ara ho fa per necessitat obligada. Abans ho feia per ignorància supina. El seu company de banc treballa en uns grans magatzems i persegueix els clients perquè compri un formatge que dóna més marge de benefici  a l'empresa. No és el millor, però el seu ofici és vendre i crear necessitats a la gent que no en té. Aquesta confiança l'hem d'anar perdent perquè mai sabem si ens estan marcant un gol. És trist, però són moltes les persones que ens guiavem per aquesta fe, però en els temps que corren ja fa dies que l'hem d'haver reservat només per uns quants, els escollits. No us deixeu entabanar. El vostre termo funciona bé i agafeu el formatge del costat que és millor i més barato.