dimarts, 12 de març de 2013

Petits miracles del dia a dia

De petit m'havia passat algun cop que sembla que vivia coses que havia somiat. Feia anys que no em passa, però recordo un partit de patí d'escola de quan tenia 10 anys més o menys que ho havia somiat abans. Potser m'ha tornat a passar més endavant, pero ara no recordo. Aquesta tarda he anat al centre del Vendrell a peu. A mig camí, m'ha vingut al cap que havia d'enviar un mail a un periodista per una consulta sense importància d'un amic meu. Camino una mica més i me la trobo a l'altra vorera. Osti. He anat allà a dir-li el que li volia dir en viu i en directe, aprofitant tota la cojuntara estelar que havia provocat aquella trobada puntual. Aquest periodista no viu al Vendrell i a part de les trobades de premsa no l'acostumo  a veure. Al tornar també he coincidit amb un veïna del meu poble que fa dies que no veig i que volia veure aquests dies perquè li havia de comentar unes coses puntuals que han sorgit darrerament. Després de tot això ja he anat a piscina i nedar una mica per situar-me en el lloc. Això a vegades passa quan parles malament d'algú i aquest entra per la porta o potser ni ha sortit i el tens darrera un armari. Només són casulitats, però jo crec que molts de nosaltres al llarg de la nostra vida tenim experiències similars que ens apropa a considerar aquestes coincidències fenomens curiosos, però jo crec que això només és xiripa, però aquí ho exposo per si a algú li passa molt a sovint.

1 comentari:

Josep Manel Laliga ha dit...

Estigues tranquil a tots ens passen aquestes coses, mentre aquest "algú" el continuem tenint darrera de l'armari i no pas a DINS...