La veu del poble

La veu del poble

diumenge, 17 de març de 2013

La noia que no tenia targeta

Avui en dia viure sense una visa et deixa fora de la societat.  És una de la marca de classe que moltes persones mostren quan van a comprar i llueixen totes afilerades en la seva cartera gran. Hi ha gent que sembla que les col·leccioni en diferents formats i models. Tinc una amiga de tota la vida que, amb la boca petita em diu que no en te. No crec que ho digui a molta gent perquè podria tenir por de ser titllada d'excèntrica, però la veritat és que la Visa ens esclavitza. Ens ajuda a valorar les coses pel seu cost i per la seva forma de pagament. Ens aporta grans descomptes de coses que sembla que són vitals per nosaltres quan en realitat no les necessitem. La noia que viu sense visa és feliç perquè sap el que pot gastar i no té por que un dia li arriba a casa un extracte molt gran que li arruini la seva vida diària del proper mes. La visa és una de les grans mentides d'aquesta societat que ens ensenya que els somnis no ens pertanyen i si ho fan un somni es pot convertir en un esclau en els proper mesos. La meva amiga no va a grans restaurants, simplement comparteix cafès o tallats amb la gent que li omple o amb persones que li aportin alguna cosa. No necessita visa perquè els somnis no estan dins un aparador. Els somnis estan dins nostre. Només hem de saber trobar-los i gaudir-los. La nostra felicitat no està en omplir la llista de la visa de grans i valuoses coses sinó ajudar a les persones que més ho necessiten i comprar coses de poc valor a aquelles persones que li donen molt valor. La noia que no té visa no espera que li toqui la loteria, simplement espera una abraçada d'algu que li digui bon dia un dia més. La noia que no té visa no n'ha tingut mai perquè no la necessita. Ella sap quin és el valor de les coses i no el valor que li volen donar. Ja ho sabeu. Si ho voleu provar. És un exercici fàcil. Seguint amb l'entrada anterior. Aneu a la carretera de Santa Oliva a caminar que veureu una altra realitat de la del centre del Vendrell. Les dues són important, però s'han de conèixer també.