divendres, 8 de març de 2013

Equivocar-se o no.

En aquest món on la gent busca la perfecció, la gràcia més gran és equivocar-se per a la propera lliço tenir-ho ben après. En aquest món que tothom vol parlar i ningú escolta, el més satisfactori és que algú t'escolti mentre et mira els ulls. En aquest món de números i dades, el més bonic és amagar els rellotges i deixar que el temps passi i passi. Cada hora un segon i cada segon una hora. En aquest món d'ambició i poder el més enriquidor és compartir un cafè en molt bona companyia. En aquest món de comunicació global, el més relaxant és no dir res i escoltar a l'altre. En aquest món modern, el més gratificant és recordar temps d'infantesa i records del passat. En aquest món planificat, el més satisfactori és deixar que la sort et guii per sobre la resta de coses. En aquest món que tots busquem la felicitat, el més gran és trobar-la davant el teu nas. En aquest món de crisis, el més engrescador és ajudar-se els uns als altres. En aquest món él més bonic és estar en un altre món sense donar-se compte creient que estàs aquí. El més bonic de tot plegat és posar música i paraules a tot plegat. Molts no ho entendran, però els qui viuen segur que s'emocionaran, de veritat.