divendres, 8 de març de 2013

Els qui no varen marxar

La guerra les escriuen els guanyadors. Si repassem la nostra història veurem com encara ens falta una mena de revisió general de la historiografia o una mena de llibres sota títols com: la història segons els  homes, la història segons les dones, la història segons els guanyadors i la història segons els perdedors. Algun dia ho trobarem als nostres quioscs temps al temps. Avui al jacuzzi parlàvem dels que es varen exiliar a la guerra civil. Moltes persones van decidir tocar el dos i anar a parar a un altre país perseguits per la guerra. Si hi penses fredament veuràs que molts no van tenir aquesta oportunitat de marxar al país i varen patir les conseqüències de la guerra en totes les seves conseqüències. No han pogut tornar al seu poble com a herois perquè ja no van tenir l'oportunitat de marxar. Encara que no fossin de cap bàndol, van ser titllats de rojos o de fatxes, quan en realitat l'únic que volien era donar pa a la seva família. Aquesta és una de les injústicies de la nostra història, passar per alt a molta gent que van patir molt la guerra i que van haver d'aguntar a uns i els altres. Si avui en dia passes el mateix, no marxarien els que fan cua a Càritas, ni viuen dels menjadors socials. No. Marxarien els que encara mantene un nivell i s'ho poden permetre. Cada cosa al seu lloc i hem de defensar també el paper d'aquells que no van tenir aquesta oportunitat.