La guerra les escriuen els guanyadors. Si repassem la nostra història veurem com encara ens falta una mena de revisió general de la historiografia o una mena de llibres sota títols com: la història segons els homes, la història segons les dones, la història segons els guanyadors i la història segons els perdedors. Algun dia ho trobarem als nostres quioscs temps al temps. Avui al jacuzzi parlàvem dels que es varen exiliar a la guerra civil. Moltes persones van decidir tocar el dos i anar a parar a un altre país perseguits per la guerra. Si hi penses fredament veuràs que molts no van tenir aquesta oportunitat de marxar al país i varen patir les conseqüències de la guerra en totes les seves conseqüències. No han pogut tornar al seu poble com a herois perquè ja no van tenir l'oportunitat de marxar. Encara que no fossin de cap bàndol, van ser titllats de rojos o de fatxes, quan en realitat l'únic que volien era donar pa a la seva família. Aquesta és una de les injústicies de la nostra història, passar per alt a molta gent que van patir molt la guerra i que van haver d'aguntar a uns i els altres. Si avui en dia passes el mateix, no marxarien els que fan cua a Càritas, ni viuen dels menjadors socials. No. Marxarien els que encara mantene un nivell i s'ho poden permetre. Cada cosa al seu lloc i hem de defensar també el paper d'aquells que no van tenir aquesta oportunitat.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada