Estem en una comarca entre el mar i la muntanya, entre Tarragona i Barcelona. Un lloc on tot el que es fa són èxits per qui ho fa. Estem en una comarca en què es pot comptar amb els dits d'una mà les vegades a la legislatura que es polítics exposen els seus plans en els mitjans de comunicació quan en altres localitats, un cop a la setmana algú diu alguna cosa en nom seu o del partit. Estem en una comarca amb moltes potencialitats, però que a vegades tens serioses dificultats per trobar un hotel o un restaurant quan no són caps de setmana ni vacances. Estem en una comarca on passen pocs trens i alguns ni paren. Els hem de mirar com passen. Estem en una comarca enmig de tot arreu pero per anar a comprar has d'anar a algun lloc perquè aquí no tenim gaire gran cosa i costa molt que la cosa es consolidi. Estem en una comarca que volia crèixer a grans velocitats, però ara no els hi podem donar ni feina, ni educació i s'han de buscar la vida en altres localitats. Estem en una comarca on agafes l'agenda de fa 20 anys i l'actual i pots fer un copiar i enganxar i molts cops t'equivoques. Estem en una comarca que no tenim quasi mitjans de comunicació pròpia i els pocs que tenim has de fer un gran esforç per triar el gra de la palla. No saben que es millor 20 segons a Polònia que una cadena pròpia. Estem en una comarca per fer on tothom la vol arreglar i ningú es vol mullar. Estem en una comarca per fer.....
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Totalment d’acord en què estem en una comarca que per sort o per desgràcia té molt de potencial, que els dirigents d’aquesta comarca han apostat per un model, que avui per avui, enfonsa a més de la meitat de la població,que tenim unes connexions viaries poc satisfactòries per la quantitat de gent que les utilitza, que els mitjans de comunicació, cada dia, son menys i els que queden han de fer mans i mànigues per fer la seva feina...però, també està en la nostra mà reivindicar, moure’s , exigir i treballar, hi ha molta gent amb ganes de fer coses, com dius, mullar-se perquè es coneix-hi el Baix Penedès, no per la quantitat de paro que hi ha,sinó per la qualitat de la zona turística, cultural, comercial, rural i econòmica. Cal un canvi, això ho sabem tots, ara, cal posar fil a l’agulla, plorar menys i treballar més
Publica un comentari a l'entrada