Menys pancartes i més recursos per als problemes socials

 Aviat és el dia contra el maltractament a les dones. En totes les entitats públiques fan alguna cosa: exposició, debat, lectura, concentració i un munt de coses. Quan acabi tot això ja ningú es recordarà de res fins l'any que ve. El que s'ha de fer es dotar de recursos aquests serveis amb persones qualificades i ben pagades. Pisos perquè les dones maltractades puguin estar-hi fins a la solució del problema. Judicis ràpids amb sentències clares. Suport d'advocats de l'administració pública i agilitat en la burocràcia entre altres coses. Ajudar a les persones que ho necessiten i altres mesures que se solucionen amb diners i no en fe el paripé i posar la foto i demà a una altra cosa. La gent ja està cansada de de tonteries vàries i postureig. Anem al problema amb personal i diners i sinó anem a donar un tomb pel passeig que va molt bé per tenir les idees clares. La majoria són casos d'homes que maltracten a les dones, però també hi ha casos al revés. Potser que ho tinguem en compte també. 

Gladiator II, per tornar a la Roma clàssica

 

Aquesta és una peli que si t'agrada una mica el món romà l'has de veure. És molt semblant a la primera part, però té alguns trets que la fan diferent. Està molt ben ambientada i ens ensenya com un imperi quan està dalt de tot i es relaxa pot caure facilment. Els personatges molt ben trobats. Ideal per veure en família i encara que dura una mica més de dues hores, la veritat és que passa bastant ràpid. No us la perdeu. No és cap peli d'aquestes que marquen una època però és una digna segona part. I per gaudir-la del tot, podeu anar a la sessió Atmos que es et trobes dins la peli. Ja ho sabeu per aquest desembre fer els deures.

La clau del Vendrell és la pobra economia

 

 

 

Una de les coses més importants avui en dia per arribar a esbrinar la realitat d’una localitat, com passa en altres moltes coses, és l’economia de la societat.

Si els diners tomben pel municipi tot funciona d’una manera o altra perquè hi ha moviment. Una part d’aquesta riquesa sempre es queda a la localitat, encara que una altra part d’una manera o altra fugi a altres indrets.

Una dels missatges que sempre s’ha repetit del consistori vendrellenc, encara que últimament queda més ofuscat, per no exercir un efecte crida, és la important partida municipal dedicada a serveis socials. Les dades són prou clares, el Vendrell destina més del doble que la mitjana catalana. En total, la presumpta capital del Baix Penedès va dedicar l’any 2022 un  total de  94,79, euros per persona quan la mitjana provincial en el mateix període és de 40,93 euros  per habitant i la espanyola encara la tenim al bell mig de les dues i se situa en 61,30 euros per habitant. La cosa està clara. La previsió era de 4.000.000 d’euros sobre els més de 61.000.000 previstos en el pressupost. Aquesta partida no deixa de pujar doncs pel que fa a l’any anterior mostra un increment d’un 5,77%.

Ara hem d’ubicar el Vendrell en el marc del Baix Penedès, en les localitats de més de 1.000 habitants,  on tenim el municipi amb una renda per càpita més elevada en Llorenç del Penedès amb una renda mitjana de 30.419 euros i la més baixa li correspon al Montmell amb 24.485. El Vendrell està en la seva part alta amb 29.116 de renda mitjana.

Ara que hem descobert els nous càrrecs de la Vegueria del Penedès, donem un cop d’ull a la resta de capitals que tenim a tocar. Calafell que tot i no ser capital, de moment, és el més semblant al Vendrell està una mica per sobre amb 29.789 euros de renda mitjana. Si anem a la capital més similar  en nombre d’habitants tenim Vilafranca que en el mateix període està amb 31.506 euros. Llavors donem  un salt més alt i trobem a Vilanova i la Geltrú ja passa a 34.181 euros.

Si ens anem a la província trobem que el primers és Almoster amb 44.839 euros de renda per habitant  està en el lloc 20 de la comunitat autònoma i en el 39 del territori espanyol. A l’altra punta de la província trobem Batea amb 15.794 euros de renda ocupant el lloc 465 de Catalunya i el 2.277 del rànquing espanyol. El Vendrell està ubicat en tram final, 314 de la comunitat autònoma i un meritori 612 a nivell nacional.

S’ha de dir que en els darrers 10 anys el Vendrell ha passat de 23.974 a l’actual gairebé els 30.000 euros de renda mitjana per persona. Per altra banda, Vilanova ha passat en el mateix període de temps de 26.218 euros/persona a una mica més de 34.000 €/h. Per la seva banda, Vilafranca del Penedès ha patit una pujada menys fluixa passant de 25.845 €/h a  poc més de 31.500 €/h.

El Vendrell en els darrers períodes s’ha convertit en una ciutat dormitori amb mentalitat de poble que aposta per grans superfícies per comprar amb estacionament proper i benzineres a dojo. Aquesta és la nostra realitat i on moltes segones residències del boom urbanístic de la segona meitat del segle passat s’han convertit en primera residència. On arriba tothom que no pot comprar, llogar o “okupar” algun espai habitable amb bona comunicació amb l’Àrea Metropolitana i Tarragona.

Els lots de nadal de l'Administració en perill d'extinció

 Els simbols van caient. Ara és el torn dels lots de Nadal que era ja patrimoni d'uns privilegiats i era la manera com l'empresa ajudava a fer més lleugera la despesa nadalenca en menjar i beure. Alguns pocs resistien en tota la seva força i altres han quedat reduïts a un parell d'ampolles de vi i oli. No res poca cosa. Val més això que res diuen molt, doncs si. El que han de fer és pagar el que toca a tothom com toca i deixar de fer distincions entre algunes persones o gremis. No passa res. No cal quedar bé amb un petit lot de Nadal per quedar bé sinó que tothom tingui el que li toqui i tot arreglat. No cal tanta tonteria amb els lots que trobo molt bé que els treguin però aquests diners que no vagin a pagar projectes que no es faran o sobrecostos innecessaris  o obres faraòniques. No passa res. Tu dones diners i jo ha compraré torrons o la caputxeta vermella, és el meu problema. No cal que em donis torrons perquè sóc alèrgic.

Marco, una peli sosa i avorrida

 

Tenia ganes de tornar a veure Eduard Fernández després de la gran peli del 47, però aquesta no te res a veure. És una peli lenta, avorrida que te la pots veure a casa com a molt. M'ha defraudat molt, però al principi ja veus que passarà i passa el que toca sense més ni menys. Li falta energia i no aporta res. El personatge està bé, però tampoc ho clava. Res val més que aneu a veure una altra peli que aquesta no val gaire gran cosa.

Temps de postureig i perversions

 

 

El món, la natura i l’univers en general  ens avisa, de tant en tant, i en diferents part del món que nosaltres només som humans. Se suposa que representem la part més racional dels éssers que habiten la terra a part dels marcians que sembla ser que de tant en tant es deixen caure per aquestes contrades però oficialment ningú ho reconeix.

Fins fa quatre segons com aquell qui diu en la història de la humanitat l’home ha decidit convertir-se en un Déu amb peus de fang i desafiar l’univers. Nosaltres que som tant llestos que ens matem per banderes, fronteres i pel control de les canonades del gas hem estat capaços de dissenyar amb orgull armes que en un obrir i tancar d’ulls poden acabar amb tota l’espècia humana. No una vegada, sinó unes quantes per si algú resisteix l’embestida. A part de la destrucció de la nostra atmosfera des dels pets de les vaques fins els avions que sobrevolen la popular Ricarda del Prat hem anat destruint poc a poc un seguit de mecanismes que ens garantien que tot seguia igual. Evidentment jo sempre he cregut que la Boing ha fet més mal que els pobres animals que aporten el seu producte per la Llet Nostra que ens trobem cada dia a l’obrir la nevera. No hi ha estudis que ho avalin científicament, però la cosa va per aquí.

Doncs res. Quan jo era petit, no fa tant, doncs encara no he anat a la Seguretat Social a veure quan em queda per la jubilació jo recordo que les festes de Nadal combinàvem els torrons amb la collita de les olives. Ara poc després de la Fira del Vendrell ja tenim cofins plens d’olives per molturar. No parlem de la versió moderna de la castanyera amb màniga curta.  

Per altra banda, ara amb una collita excepcional de bolets, que ves per on surten en el temps que sempre han sortit. Aquests no  han modificat la seva estacionalitat. La gent que s’apropa a les muntanyes properes veure grans atemptats  ambientals amb grans cases al mig de rieres, càmpings ocupant una gran part d’una llera fluvial ( en aquest cas no cal anar fora del Vendrell) i altres històries com cabals de rius i rieres modificats. Aquesta mania que ens porta a tenir un port a cada poble costaner, alterant les corrents marines que després ens obliga a portar durant un mes sorra d’un poble veí a un altre amb la possibilitat que la força del mar en un parell d’hores ho torni tot tal com ho havia deixat. Som unes tristes formiguetes sobre la terra. No som més.

Tot això que en els darrers anys s’ha fet amb el consentiment de polítics, tècnics comparses i altres elements professionals que han mirat a un altre costat per tal d’afavorir que els rics fessin les seves martingales a canvi d’un complement personal a la nòmina o un alt càrrec en alguna administració superior.

Fins aquí encara la cosa podria aguantar a un nivell límit, però el proper pas és la política. Eliminant o deixant en una guingueta pinxa peces claus dels sistema d’emergències socials d’un territori. Allò que no passa mai i quan passa resulta que ningú ho tenia previst perquè feia molt que no passava. Fa uns anys teníem l’aspirina que ens va ajudar a treure el mal de cap, a reduir les migranyes  i altres petites complicacions que no requerien anar al metge. Ara els polítics només parlen de la policia que sembla ser que ha de ser la panacea  universal. Un problema de convivència fora dels paràmetres normals, la policia; un aiguat, la policia; nens que no van a escola, la policia i molts altres casos. Per ser policia només has de tenir el graduat escolar i fer un curset i potser durant 9 mesos  a l’escola. No estem parlant de personal amb una preparació per resoldre tots aquests problemes que tenim a casa nostra. Alguns són molt competents i altres més aviat mediocres i llavors tenim el del mig que ni una cosa ni una altra. Els polítics com a responsables  d’aquests departaments posem algun amic per compromís polític que potser ha fet un curs per google i endavant. Ja ho tenim tot. Per ser un conserge és demanar molt i per ser un polític no res. Aquest és el nostre problema. Els polítics haurien de tenir uns mínims coneixements del seu departament i sinó res, la universitat Juan Carlos I fa miracles. Estem pervertint el medi ambient i els nostres mecanismes per evitar tot això. Al final els de baix han de fer front a la realitat perquè els que hi ha per sobre ves a saber per quin motiu hi són.  A vegades tot va tan ràpid que agafa tot el sistema fora de joc.  Vull aprofitar per donar el meu sincer condol a tots els afectats. Hem de canviar moltes coses perquè cada dia com a societat som més fràgils encara que ens puguem autodestruir mil vegades.

Ni els colegues del partit ens fan cas

 Aquest dimarts hi hagut una reunió curiosa al Consell Comarcal del Baix Penedès de cara a la galeria on han assistit la majoria d'alcaldes de la comarca. L'objectiu és demanar a les administracions superiors més diners i que arreglin d'una vegada la situació de darrer de la cua on estem sumits. Ara que el Psoe mana a Madrid, Barna i a la majoria d'Ajuntaments del Vendrell això s'ha de fer amb altres mitjans. No cal fer aquests numerets per dir, ei nanos que aquí estem i volem més diners per posar-nos on es toca i deixar de ser els darrers de la fila en moltes coses. Això es va i es parla amb qui toca perquè ara no poden dir que no ens fan cas si cada dos per tres entre ells es veuen a Madrid i a Barna. Això és populisme pur. El que han de fer és treure els 4 vicepresidents que hi ha i pagar més als seus treballadors que estan sota mínims. De pas fer una política conjunta no que cada poble vagi al seu puto rollo i et monti un polígon industrial buit al costat del poble veí, potser que fem un pla comarcal general i ens el creguem i que el Vendrell tiri del tren o que ho faci Calafell directament perquè el Vendrell ja te feina amb la cohesió territorial que no porta gens bé. Per altra banda cal gestionar millor els diners. No cal tantes hores extres a la policia municipal amb una millor estructura i no parlem del  Tabaris que ens ha sortit per la torta d'un pan i a sobre no es paga si es fa servir. Som bones persones, però tant tontes potser no. Salut i comarca. 

Si potser fan més gran l'hospital comarcal, però de moment que facin més gran el pàrquing i posin més metges a veure si faran com l'Arboç que tindrà CAP nou, però amb els mateixos metges. Pur joc dels trileros que ens manen.