Avui he anat a l'Assamblea de les Regions d'Europa que ho porta Joventut de la Generalitat
que com no s'ha fet al Tabaris. Demà segona part. Hi ha coses que s'han de dir. Primer de tot que ha vingut la Secretaria de Cicles de Vida i Ciutadania ha llegit el discurs i ha fotut el camp. Jo crec que amb unes jornades amb gent de tots els Països d'Europa des de Noruega a Portugal passant per Holanda, Bèlgica i altres tenien representació s'hauria d'haver quedat per simple responsabilitat. Doncs res ha marxat després del discurs. Després també en un debat s'ha dit que cada dia els polítics estan més lluny del poble i que alguns, com passa a Espanya, només hi van perquè surti el seu nom al programa o a la tele, però els importa ben poc que s'hi fa. Això no tots, però alguns si. Doncs un dia molt interessant amb una visió general d'Europa per veure com va tot plegat.
QUÈ T'ANAVA A DIR
Un lloc per compartir.
dijous, 17 de setembre del 2026
Apunts per l'Assemblea General de les Regions d'Europa a Coma-ruga
No se sap ni quan passen els Reis Mags
En aquesta societat en què estem saturats d’informació, la gran majoria de gent, per no dir tothom només fan cas als titulars de les notícies. El que ve darrera queda mort a l’oblit i a vegades costa de recuperar.
Tu has dut a terme una desastrosa implantació de la recollida selectiva al Vendrell. Això ha generat una munió de queixes per tots els cantons d’aquesta nova versió del servei nefast. Després de tres mesos patint els seus efectes en ple estiu, el primer dilluns de setembre Martínez amb el seu faristol incorporat anuncia que a partir d’ara contenidors estaran oberts tots els dies, s’ampliarà la zona de neteja, hi haurà més recollida i munt de miracles afegits per anar tapant tot aquest desgavell en el servei.
La gràcia és que aquestes noves mesures per anar amortitzant la pèrdua de credibilitat del govern optimista en aquest municipi no tenen cap data exacta d’aplicació.
Evidentment quan tu escoltes el missatge principal d’aquesta roda de premsa el que primer que et ve al cap quan vas a llençar la brossa és que encara que sigui dijous trobaràs el contenidor de reciclatge obert. Doncs res, encara no se sap quan això passarà. És molt trist que facin aquestes rodes de premsa sense indicar quan es farà efectiu. Llavors d’aquí un parell de mesos et trobes que, ves per on, els contenidors ja estan oberts tots el dies quan poc dies abans no han recordat res d’aquests importants i canvis necessaris. Aquest tipus d’informacions s’han de donar amb una data propera d’execució i no per quedar bé davant de la galeria per minimitzar la convocatòria d’una manifestació al cap de 5 dies.
La gent va al dia i ja està prou carregada d’informació que circula per diferents vies. Molts cops ja no processa si es immediat o d’aquí 4 anys. Quan ho diuen el primer que penses és que ha de ser en poc temps. Sinó tens res cap dada concreta d’aplicació millor no dir res perquè al final ningú et farà cas quan realment diguis alguna. Si vols sortir als mitjans et fas una desfilada de models de roba de polític que pacta amb el PP i ja ho tenim. No cal res més.
Quan els optimistes van entrar al govern ja van parlar de posar una cinquantena de càmeres de vigilància al carrer. Doncs res. A aquestes alçades encara no estan operatives. Si algun dia funcionen. Ara falta saber la seva utilitat real que això dona per parlar un altre dia, però quan aquestes estiguin operatives molts es preguntaran si són noves o si encara són el projecte d’aquelles que de tant en tant surten en rodes de premsa en aquest regateig constant. S en posem una més o dues més o si millor en aquest carrer o en aquella plaça. Sembla una lluita d’ordinador a veure qui pot identificar més pispes. Clar si unes vies estan més controlades, altres ho estan menys. Són les que hi ha. No més.
No ens calen més rodes de premsa per vendre fum com totes les del parc del Botafoc. Si el que és salvar mínimament la dignitat d’aquest acte d’informació pública cal explicar el que hi ha i quan toca no 4 anys abans o no dir res. Si la cosa no és bona ja s’ho trobaran. Al final gairebé ningú ja els fa ni cas diguin el que diguin com ja passa actualment. La resposta més efectiva la pots tenir fàcilment a les xarxes socials depèn de quin peu calcis. Evidentment tot aquestes millores substancials tenen un cost que fins després de les eleccions municipals no es pagarà. No sigui que......
Posdata: La part més divertida de tota aquesta carta als reis sense data de caducitat roman amb els descomptes per reciclatge. Evidentment no diuen quan ni com controlaran qui recicla. Potser faran el mateix estil que pagar les la taxa d’escombraries segons metres quadrat del domicili que vindria a ser que faran més descomptes segons en quina planta de l’edifici vius. Tot quadra en aquest país on el surrealisme cada dia està més normalitzat.
dimarts, 15 de setembre del 2026
95 anys de l'Orquestra Internacional Melodia del Vendrell
L'orquestra Melodia del Vendrell celebra aquest diumenge els seus 95 anys d'història per això porta a terme un acte especial. Si mirem el Viquipedia podem veure la història d'aquesta formació musical vendrellenca
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | orquestra organització |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Altres | |
Premis
| |
L'Orquestra Melodia o Orquestra Internacional Melodia del Vendrell és un grup musical català fundat el 1931 al Vendrell per Joan Carné i Güell i amb el nom de Melody Jazz.[1] Aleshores tenia set músics i imitant l'estil de les grans orquestre estatunidenques d'aquells anys (Glenn Miller, Benny Goodman) tocava swing i altres ritmes de moda als balls municipals i als clubs de diverses ciutats.
El 1955 canvia el nom pel de Cobla-Orquestra i el nou director serà Pau Sicart i Güell, qui comptarà com a cantant amb Ramon Calduch i Gimeno. El 1966 Jaume Marcè és nomenat director i l'orquestra és popularitzada per Josep Maria Espinàs en el llibre Festa Major (1969). El seu prestigi va fer que fos contractada a l'Expocanción organitzada per Luis del Olmo a Roda de Berà. Durant els anys 1960 i 1970 arribaria a fer unes 170 actuacions a l'any no sols a Catalunya, sinó també a Aragó, Catalunya Nord, Castella, País Valencià i Illes Balears.[2]
De 1982 a 1993 el director fou Josep Cañellas, època durant la qual molts músics es jubilaren i deixà d'actuar com a cobla sardanista, baixant el seu nombre de músics de 14 als 10 actuals. Els últims directors, Àlex Gonzàlez (2000-2004) i Ramon Chacón (2004-) han estabilitzat les actuacions en un nombre de 50 a l'any. Ha participat en la banda sonora d'Últimas tardes con Teresa (1983), basat en la novel·la homònima de Juan Marsé. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi.[3]
diumenge, 13 de setembre del 2026
Dissabte de bodes al Vendrell
Aquest dissabte hi hagut 3 o 4 bodes de gent coneguda al Baix Penedès. Uns es casaven quan ja fa anys que viuen junts i ja son pares i tot això. Altres es casaven perquè vivien junts però abans de res més han volgut fer la celebració. Jo crec que el casament és una bonica festa i cadascú l'ha de fer com vol i tot és igual d'important mentrestant estigui al nivell dels nuvis. Tinc una amiga que no es vol casar perquè vol una boda senzilla i el seu home la vol pomposa i com no es posen d'acord, doncs res.
La boda és un dia de retrobament que surti bé o malament sempre recordes més o menys. Hi ha gent que no s'ha casat mai i algun crack ho ha fet tres o quatre cops. Hi ha bodes on hi falta gent i altres és lo just i necessari. Hi ha bodes organitzades per empreses i altres que t'ho muntes tu. Hi ha bodes civils, altres religioses i tot per triar i vendre. La boda com altres actes són moments especials i encara que cada dia es casa menys gent perquè es pensen que és una cosa que costa molts diners, al final totes les bodes són iguals de boniques segons qui les fa. Doncs res llarga vida a l'amor o al postureig, però almenys 15 dies de vacances les tens a la feina.
dissabte, 12 de setembre del 2026
Cercles que s'obren i es tanquen
La vida obra i tanca cicles. Ahir després de 27 anys varem tornar l'enano i jo a sortir de concert com tant tant haviem fet de joves per Tarragona, Barcelona, el Penedès i on fes falta. Ahir era el torn de la Sala Zero de Tarragon amb Last Transmission que fan versions de Joy Divission i Cured que fan versions de Cure. Un gran concert amb grups de versions en una sala força plena. Ja no es com abans. Concerts a dos quarts de nou de la nit. El meu colega no pot beure alcohol i va estar assegut i jo dempeus ballant i amb dos cubates com feiem abans. Per sopar rapid a un Kebat cutre de Tarragona. Torna a reviure el passat un quart de segle més tard. Ens varem posar la dia d'algunes coses i varem fer projectes de futur. La vida continua i la música Post Punk va ser la nostra banda sonora.
dijous, 10 de setembre del 2026
L'optimisme s’ofega al Riuet
Hi ha converses de jacuzzi que es van repetint periòdicament en algun dels dos municipals que tenim al Vendrell. Fins fa mig any tots els membres de la tertúlia remullada coincidíem en què l’equip optimista tornaria a revalidar l’alcaldia ajudat d’algun d’aquests partits que es poden comprar amb quatre promeses que no es compliran i algun càrrec de confiança. Però des de principis del passat mes juny les coses han canviat considerablement amb uns partits a l’oposició o ni tant sols això que han començat a prémer l’accelerador de cara a les properes eleccions del mes de maig.
Evidentment el punt d’inflexió ha estat la gestió d’un dels símbols del Vendrell com el Riuet que en els darrers mesos ha passat d’una estructura consolidada al minut zero amb un munt de moviments de terres i amb l’ajuda de la climatologia. S’ha creat una mena de comissió oficiosa que actua com a pseudoportaveus dels veïns que ha de decidir el seu futur juntament amb el govern. Però durant aquest procés misteriós per allí s’han fet unes obres que estic segur que ho sabien quatre gats. La intenció és que alguns firmin un xec en blanc i els de sempre fan el que volen, però amb el presumpte consentiment d’un grup de gent que només saben el que interessa als polítics.
Tot aquesta transformació va unida a una aplicació catastròfica del nou servei de recollida selectiva amb un sistema que s’ha fet pensant en un model que només existeix sobre el paper amb manca de targetes per obrir contenidors intel·ligents, punts de recollida canviats de lloc sense previ avis. No podem oblidar una insuficient capacitat per la recollida de tot el volum generat i mil coses més que han convertit aquest estiu en catastròfic aquest servei en molts punts dels barris marítims. Tot això unit a unes temperatures extremes que han fet augmentar totes les conseqüències d’aquesta acumulació ingent de residus a la via pública.
Aquestes segones residències són una bicoca per als consistoris perquè paguen els contribuents tot l’any impostos per un mes i escaig que viuen entre nosaltres, però clar quan venen aquí hi han pagat 12 mesos volen una cosa digna. Per contra es troben un panorama dantesc que acaba amb la paciència de tothom.
Tot això ha vingut rematat amb les inundacions del penúltim dissabte del mes d’agost que va tornar Coma-ruga cent anys enrere en la història tota convertida en un gran estany amb grans pèrdues materials i econòmiques per aquest fort aiguat nocturn que va irrompre sense que les alertes de la Generalitat donessin cap senyal als seus possibles afectats.
Totes aquestes persones que han vist com el Riuet s’ha convertit en una bassa d’aigua i el servei de recollida de residus en un desastre han convocat una manifestació per al 12 de setembre per reclamar doncs el que els toca mínimament com a veïns de la zona i no haver de suportar tots aquests tràngols que han viscut aquests darrer mesos.
Ara quan quedem a les tertúlies del jacuzzi ja veiem que el Vendrell optimista té els mesos comptats. Al líder suprem ha de fer una nova passera a la Riera perquè es va carregar l’antiga amb excuses poc creïbles; ha de fer una nova versió del Riuet que la cosa està poc clara. També li toca construir un dipòsit per guardar quatre vegades menys que el que va recollir el pàrquing d’un hotel de Coma-ruga el dia de l’aiguat. O sigui que se li gira feina i els altres partits estan allí a l’aguait de tot plegat donant joc a les xarxes. El problema és que potser falta un líder fort i reconegut per tots que aglutini el descontent, però com a oposició actual la Mar s’ho està treballant al peu de carrer i de la xarxa. Darrera van la resta. Encara estarem distrets uns mesos però el somni progressista del Vendrell està molt tocat i té massa fronts oberts per poder tapar amb certa coherència. Potser la xarxa que tan han saturat ja se’ls està tornant en contra. Anirem veient com evoluciona tot plegat. Ens trobem al jacuzzi. Nosaltres també som inclusius.





