I després de Franco, què?

 

Repassant la història veiem que el 20 de novembre de 1975 moria al llit Franco després d’una llarga agonia i deixava enrere una dictadura que ens havia posat al costat de l’Alemanya nazi i de l’Itàlia de Mussolini. Després d’uns anys en què el regim autoritari anava perdent pressió va arribar la presumpta democràcia amb un any molt emblemàtic com va ser l’any 1978 quan es va aprovar l’actual Constitució que portava inclosa una monarquia parlamentaria amb un rei que va imposar el mateix dictador. Avui en dia encara  conservem la seva nissaga al Palau de la Zarzuela.

Ara ens toca  fer un pas prou important per arribar a aquesta democràcia que sembla que tenim amagada darrera d’una partidocràcia que és la que en realitat mena les regnes d’aquest país.

Per aconseguir un país amb una dosis més alta de democràcia i participació real s’haurien d’anar polint alguns aspectes que van quedar fixats després del govern d’Adolfo Suárez i encara no s’han arreglat en beneficis dels qui dirigeixen la partida política d’aquest país.

Primer de tot a totes les eleccions que se celebren a l’hora de repartir la propaganda electoral i els espais en els mitjans de comunicació sempre s’apliquen els resultats dels comicis anteriors i tots no surten del mateix punt de partida. Per això sempre, abans de començar els nous que es presenten ho tenen més difícil que no pas els que han tenen experiències en aquesta escomesa electoral. És com si en una carrera de fons de 1.000 metres els que ja han participat en altres curses anteriors surtin des del punt dels 100 metres i els nous ho hagin de fer des del quilòmetre 0. Això és una gran injustícia que ens allunya d’una democràcia real.

Per altra banda, també s’hauria de fer com ja es fa al Senat que és una cambra sense solta ni volta escollint dins cada llista electoral els candidats que cadascú prefereixi i no anar seguir la oficial que presenta cada formació política. Fa anys que es parla d’aplicar-ho com a prova en les eleccions municipals  i la cosa no evoluciona.

En el món de la justícia tant el Tribunal Suprem com el Constitucional com el Fiscal General de l’Estat són escollits per òrgans polítics. Llavors quan hi ha alguna tema espinós, en molts casos ja se sap quin serà el resultat de la votació final perquè cada magistrat vota segons el color que l’han posat en aquest lloc. Hi ha molt poques excepcions i és la política la que defineix els òrgans màxim de la justícia. Aquí s’hauria de buscar un sistema on hi hagués una participació que no fos exclusivament de les quotes de poder d’aquest país que quant toca es planten cara i quan apareix un enemic perillós s’uneixen per protegir la part del pastís perquè no entri ningú més en el joc del poder. Tot és pur teatre.

Després tenim tot aquest joc d’administracions entre estatal, autonòmica, provincial, comarcal, vegueria, local que al final ja no saps de què depèn cada cosa. Hi ha coses que són molt clares, però altres has d’anar indagant a qui toca cada competència. En el moment de posar-se medalles tots acudeixen a la cita, però quan toca entrar en terrenys perillosos, llavors tothom es passa la pilota i la casa sense escombrar.

Encara queda molt per avançar en el camí de la democràcia plena. Fa 50 anys escoltàvem grups de música amb cançons que avui en dia segurament acabarien censurades perquè aquesta nova versió “woke” que ens volen imposar fa la seva feina i de tant ser correctes i pulcres i educats a una mirada mal donada et posen acusar de qualsevol delicte d’aquests que fins quatre dies ningú en deia res. Esperem que la democràcia real ens visiti i deixi enrere aquesta partidocràcia d’uns quants que ens volen imposar dia a dia.

Una presumpta democràcia que com es va demostrar el primer d’octubre del 2017 quan la cosa sembla que trontolla una mica posa tots els seus mecanismes perquè la cosa es quedi ben igual al preu que sigui. Llavors l’alarma de la unitat nacional i el vell ordre s’activa i tots els poders fàctics es posen d’acord per defensar els mateixos principis que ja feia el dictador però amb un vestit nou, però amb la mateixa essència.

Mar i cel en cinema, genial

 Tenia ganes de veure la pel·licula de Mar i Cel i al final l'he vist amb Atmos. No cal dir que és la versió de cine de l'obra de teatre, però està molt bé. Hi ha moltes escenes que des de la platea no pots veure i és molt emocionant. Amb so envolvent la cosa dona molt de si. No és el mateix que veure a casa amb un aparell de tota la vida. Si podeu aneu-la a veure dura més de dues hores i està molt bé. Hi ha detalls que al teatre no es poden apreciar. Al final sortireu cantant la cançó dels Pirates.

No només de fotos boniques viu l'home

 

De divendres passat dia  28 de novembre que va petar la caldera de les instal·lacions esportives de l'Avinguda Camp d'Esports del Vendrell. A resultes d'això no hi ha aigua calenta. Per tant no va ni la piscina, ni el jacuzzi, ni la sauna ni les dutxes. Evidentment van avisar per telèfon a les persones que van a curs de natació. Però no van dir res als qui feien servir aquests espais encara que fos per dutxar-se. NO costa gaire fer un mail general  a tothom explicant la situació i no esperar arribar allí i veure el cartellet a la porta. Igual que ara tocaria que quan anés s'avises a tothom. Els mitjans d'informació a part de donar cova als qui ho paguen serveixen per informar de tot això, com talls de carrers, obres i altres coses que afecten a la gent. És molt trist l'ús polític i partidista que es fan dels mitjans públics en lloança d'un cagamandurries i els seus acòlits.

Els meus herois literaris al Vendrell

Els meus herois són els de Coma-ruga literària que són un grup de gent del Vendrell, comarca i fora de la comarca que s'editen llibres de tot tipus i després fan fires i festivals i similars. Tot això és un gran repte en un poble de 50.000 habitants on només hi ha una o dues llibreries i tampoc és que tinguin una gran gentada fent cua per comprar. Jo valor aquests literats de tot tipus que han muntat aquesta entitat en un poble com el Vendrell. Espero tinguin molta sort però jo ho veig com convidar a un vegetarià a un restaurant argentí. Endavant pel vostre valor i molta sort en les vostres autoedicions. 

Una gran concert dels primers 10 anys de Guardafuegos a la Traviesa

 Un concert memorable ahir a la Traviesa de Torredembarra on els vendrellencs Guardafuegos celebraven els seus primers 10 anys sobre l'escenari. Encara que l'experiència d'alguns dels seus membres és molt més dilatada. En aquest esdeveniment els acompanyaven també els de Sin Reputación, el Cantante del Greco i Dani Carbonell del Vendrell. Van repassar des dels seus temes del principi com Cansado fins alguns com Bailando el agua que encara no  han sortit publicats i els van rodant en els seus concerts.

Jo calculo que ahi hi havia més de 200 persones entre dins i fora, però el que es segur és que hi havia molt d'ambient en un concert molt esperat pels seus seguidors d'un grup que fa uns 5 anys li costava reunir 20 persones en un local del Vendrell amb entrada gratuïta, però a base de treballar un estil i una indentitat es van fent un lloc en aquest difícil món de la música d'autor a casa nostra. No és el mateix tocar versions com fan molts o anar a l'estil trompetero en català i caure dins una multinacional de casa nostra i anar de festival en festival. Ells s'ho van currant dia a dia en un món alternatiu que no és gens anar pujant en una afició on no s'hi va a guanyar diners, però almenys no perdren pel camí. Molts d'allí al davant se savien les cançons i les anaven seguint des d'aquesta sala de fusta amb una gran sonoritat.

Enhorabona i endavant. Malauradament o per sort, no sé, ja tenen uns quants concerts i la gran majoria fora de Catalunya, però res a seguir el vostre pas ferm fet totxo a totxo i endavant. Tot arribarà però cadascú en la seva lliga. No tothom ha d'omplir un Sant Jordi fent rap o tocant versions.

Moltes gràcies per aquests moments i endavant. Un hora i mitja i escaig de concert i tot brutal. 

El meu black friday al Vendrell

 Aquests dies he comprat en tres botigues del Vendrell. En una vaig preguntar si em tornaven els diners si jo tornava el que havia comprat. Doncs res em van dir que si però quan ho vaig tornar em van dir que res de res que em feien un vale o podia comprar un altra cosa. Em van dir que a tot arreu feien igual. Mentida.  En un altre lloc vaig tornar el que vaig comprar i em van tornar els diners que em va costar trinco trinco. I en un altre lloc, doncs res que no ho tenien i al cap d'una setmana m'ho portaven. Cap problema. Tres estils diferents. Jo em quedo amb el del mig. Aquesta és la meva experiència pel Black Friday al Vendrell.

Subvencions, no gràcies

 

 

De totes les administracions públiques ens estan anunciant subvencions i ajudes per a tothom. Moltes d’aquestes aportacions econòmiques van dirigides a una secció molt concreta de la nostra societat. Pel que fa a la gran majoria de la societat queda exclosa de bones a primeres. Un triatge que molts cops està relacionat amb les percepcions econòmiques de la família. Aquí és on el mercat negre fa molt de mal. Hi ha molta gent que van sobrevivint amb aquests recursos fora del control d’hisenda. Gràcies a aquesta cara b que molta gent ho passaria molt malament perquè el vessant legal a vegades és molt minso per poder complir amb les necessitats bàsiques d’una persona.

Fa unes poques setmanes el President de la Generalitat va anunciar la construcció de 50.000 habitatges a tot Catalunya d’aquí al 2030. Una mesura que és tan bonica que sembla molt difícil per no dir impossible d’assolir sinó s’implementa un sistema extraordinari per a la seva realització. Avui en dia amb la demanda de llars a Catalunya si s’atorguessin totes les peticions actuals que tenim aquests habitatges de nova construcció encara quedarien curts.

Aquest tipus d’ajudes em recorden el paper de les butlles eclesiàstiques en l’edat mitjana. Si una persona no complia tots els preceptes religiosos donava uns diners al clero i quedava perdonat de la seva falta. Els nostres governs van pujant cada dia la pressió fiscal dels seus contribuents  que si la culpa la té Europa que si el medi ambient i mil coses més que es fan afegint a les justificacions. La gent cada dia va veient com ha de pagar més impostos i en conseqüència tot ha pujat el seu preu perquè algú al final de tot ha de càrrec d’aquesta pressió fiscal. Començat per aquests canons que es paguen per l’aigua que sense consumir ni un litre d’aigua ja de bones a primeres has d’abonar en alguns llocs 30 euros cada dos  mesos per finançar algunes obres que no tenen ni solta ni volta com la renaturalització de la Riera de la Bisbal al seu pas pel Vendrell que pot portar més maldecaps que altra cosa.

Ara també anuncien que el proper any els autònoms també veuran incrementar la seva quota, una nova despesa  en benefici de l’estat amb els seus assessors, càrrecs de confiança i compromisos de partit que han de posar en algun lloc perquè no perdi poder adquisitiu preparant-se per a algunes eleccions per poder tocar algun tros del pastís del poder.

Per altra banda, estem en una societat on se suposa que alguns serveis públics com la salut, la seguretat i estan garantits, però ara resulta que tota aquesta vessant pública cada dia està més desatesa. Per tant la gent s’ha de buscar solucions per suplir aquestes mancances en els serveis públics. Primer de tot començant per les alarmes. Aquest és un negoci que prospera cada dia perquè  la inseguretat creix en les nostres localitats i les forces de seguretat només s’encarreguen, si poden, dels casos més greus. Per la resta, has de fer la denúncia i potser l’assegurança et cobreix una part dels desperfectes. No cal que parlem de sanitat on les llistes d’espera poden estar un any o dos o donar-te hora per al següent any. Total, quan et toca visita ja no saps ni de què anava o directament ja no hi arribes perquè has hagut de passar per urgències.

Els serveis de neteja viària s’aplica en una part del municipi i la resta queda exclosa. Tenir mínima decent el centre neuràlgic del poble o la part més turística i la resta un cop al més i anar fent.

No cal que tantes subvencions que en molts casos has tornar una part important quan fas la declaració de renda del proper any. El que s’ha de fer es baixar la carrega impositiva, iva inclòs i cadascú que es distribueixi els excedents com vulgui. No vull la imatge política  aquesta que tenim on et treuen la cartera i després t’ofereixen un euro per solidaritat. Al final prendre el pèl a la gent, anunciar la construcció de 50.000 pisos en 5 anys quan encara no se sap ni on es faran. La gent que ho necessita ho veu i ja va a apuntar-se a una cosa que ves a saber com anirà i quin serà el seu resultat. Només postureig, resultat d’una política de focs artificials que enganya a tothom.