Tècnics de primera i de segona divisió

 

Els tècnics de les administracions públiques es divideixen en quatre grans grups ben clar segons la titulació que t’han exigit per aconseguir el lloc de treball. Tenim començant, a grans trets,  per dalt A1 que correspon com a mínim a títol universitari de grau com l’A2, que fins fa poc representava les antigues diplomatures. Llavors tenim la part dels C1 que serien els que tenen el batxillerat i els C2 que correspondria als que han assolit l’ESO.

Llavors a banda d’aquests 4 divisions tenim uns perfils que segons el nombre població estan portats per una o vàries persones que són d’habilitació nacional i que juguen a un altra lliga. Aquests són els llocs de secretari, interventor o tresorer o també hi pot haver una persona que pot fer d’interventor tresorer i fins i tot secretari segons les dimensions del municipi. En principi, en els ajuntaments més grans per exercir aquests càrrecs hi concorren persones que ja hi estan treballant com a A1 o A2, però en els ajuntaments més petits és fàcil trobar aquests perfils exercits per persones que ocupen una plaça de C1 i en algun cas fins i tot de C2. Molts d’aquests professionals no tenen l’habilitació en la categoria del lloc que els hi correspon llavors son accidentals o també en comissió de serveis esperant que la plaça es cobreixi per un titular.

 Molts ajuntaments petits tenen els càrrecs tècnics compartits amb altres administracions supramunicipals com diputacions o consells comarcals.

La literatura laboral es mostra quan alguns ajuntaments per purs criteris polítics que s’han de justificar amb una inspiració  de curta volada van dividint els diferents tècnics de la mateixa categoria en diferents subseccions segons la seva àrea. Un clàssic és que un arquitecte acostuma a tenir més bon salari que no pas un responsable de residus o de sanitat. Tradicionalment sempre s’ha valorat més una persona que dissenyi places que no pas un que es dediqui a distribuir a gestionar la política de recollida selectiva  d’un municipi. El mateix passa amb els responsables de sanitat, manteniment d’edificis entre d’altres. Molts ajuntament majoritàriament els han fet jugar en divisions inferiors per estalviar uns calerons. La situació actual està demostrant que aquests professionals històricament menystinguts  com sanitat, residus o jardineria tenen més repercussió que altres categories que històricament han tingut més prestigi i per tant millor remuneració econòmica. Hi ha costums que costen molt de canviar, però la situació actual mereix que la gent que està en l’àmbit social tinguin un salari dels més elevats d’un consistori. Molts d’aquests estan a la trinxera d’una polítiques de recursos mínims i han de fer mans i mànigues treure del sot a moltes famílies.

 

 

Miquel Casellas Porcar

No cal parlar de Palestina al ple del Vendrell

 En el proper ple del proper dilluns Erc ha presentat una moció en contra d'Israel. Jo sóc arabista i no cal que digui que penso, però crec que tal com està el patí actualment al Vendrell hi ha coses més interessants que no pas parlar de Palestina que no ens va ni ens ve. Parlem de l'ensenyament, de la sanitat, del preu de la vida, dels pagesos, del canon de l'aigua que paguem pel morro sense obrir l'aixeta, de tantes mini entitats del Vendrell i mil coses més, però parlar de Palestina no toca. Que ens solidaritzem amb totes les causes perdudes ho trobo molt bé, però hi ha coses que no cal. No necessitem plens de 7 hores per veure que el més interessant són les preguntes del públic perquè les respostes per la tangent o silenci administratiu  o ja hi estem treballant. És la meva humil opinió. Res més.

Organigrames públics de present i futur

 

La nomenclatura dels diferents departaments d’una entitat pública amb el temps han anat evolucionant. Per exemple, la  policia ha passat a seguretat ciutadana i d’urbanisme hem arribat a medi ambient; de personal a recursos humans i anem fent així en aquest món on les paraules evolucionen molt més ràpid que les circumstàncies.

En les properes eleccions municipals els consistoris importants s’han rebatejar en un nou organigrama que podia quedar amb les següents grans àrees: primer de tot renaturalització que s’encarregaria d’urbanisme, obres públiques, canalitzacions, rieres entre d’altres.

Una altra gran àrea hauria de ser el de nòmines i absències que vindria a substituir el de recursos humans i personal. La seva tasca seria vetllar per les persones encarregades de fer anar tot l’engranatge humà de l’empresa. Organitzar el personal perquè tingui reconeguts i aplicats els seus drets i deures en sintonia amb tot el conjunt de la plantilla. La part més important de la seva tasca són que les nòmines arribin adequadament en la data fixada i gestionar adequadament les absències injustificades del personal. Si de tant en tant cau algun curs interessant, promoció interna, detallet en calers per productivitat doncs benvinguts siguin.  

La tercera gran àrea seria la de subcontractacions que inclouria totes les empreses, que cada dia són més nombroses, que s’encarreguen gestionar serveis municipals des de la llum, la recollida de residus, manteniment de la via pública i tants d’altres que es van afegint a la llista.

Després hi ha altres unitats que poden existir en forma de càpsules per atendre serveis concrets, alguns cops relacionats amb el conjunt de l’ajuntament com pot ser el de la policia municipal o el de les ajudes socials i derivats. A aquest darrer en molts llocs li han posat  el nom de benestar social, però la situació dels seus usuaris està lluny d’aquesta utopia. Sobreviure i una mica més seria molt més apropiat. Després tenim el departament que ha de servir de motor laboral i empresarial del municipi encarregat de donar vida al muscle econòmic i gestionar la bossa d’atur de la localitat. D’aquest dependrà el futur econòmic de la població i de la  seva renda per capità

Després hem de crear una gran estructura utòpica transversal que agafa tots els departaments municipals sota el nom d’igualtat, eficàcia, jerarquia, descentralització, transparència, coordinació, objectivitat, sotmetiment a la llei i al Dret que serviria per tot i res.  En realitat seria la màquina de fum per semblar que tot va sobre rodes encara que els violinistes del Titanic ja acabin el seu concert a coberta. Aquí també es pot englobar desinformació pública i silenci administratiu per posar la cirereta d’or a tot plegat. Aquí tenim una aposta real per una nova lectura de l’administració de tota la vida i que està plenament actualitzada amb la realitat que es viu en alguns llocs, no en tots, per sort.

Un pilar de quatre per celebrar dos centenaris a Albinyana

 

Els Nens del Vendrell van celebrar el passat dissabte 17 d'octubre una diada històrica a Albinyana amb motiu del seu centenari i del primer segle de vida de la Societat d'Albinyana. Unes efemèrides que va servir perquè Albinyana sigui plaça de vuit, una gesta que mai s'havia assolit fins ara tot i que fa més de 100 anys que es fan castells al poble d'una forma o altra. El 4 de vuit del Nens junt amb el 5 de 7 i el 3 de 7 van ser els protagonistes de la diada albinyanenca. Per la seva banda els castellers del Foix varen fer la torre de sis i la clàssica de sis. La cirereta del pastís va ser el pilar de quatre que els Nens van aixecar davant la societat amb la peculiaritat que l'anxaneta és l'Anna, la veïna de la  Canal que ha estat una peça clau en els castells durant aquesta temporada centenària. Tot un detall molt emotiu. La noia anava amb el mocador dels aficionats d'Albinyana que fa dos anys també varen fer pilars de quatre per la festa major. Tota una fita que no es va veure continuada i que queda en el record present.

Esperant el concert que tanca una etapa de Guardafuegos, però seguira......

 Doble dosis de Guardafuegos. Aquest dijous passat a Can Ramon a Lleida i el passat a un dels temples dels Vtvs com és el Racó. Dos concerts idèntics menys una cançò que es va quedar al calaix. No havia anat mai a cap concert del Racó i la veritat és que sona molt bé, però clar veure el grup ja és una altra història perquè el concert es va fer tot just a la primera sala del local. Un concert d'hora i mitja com marquen els canons on van repassar cançons, alguna versió i molt bona música en general. 

El darrer concert és el proper 28 de novembre al Lokal Biker. Allí pararan màquines per descansar i fer un nou treball discogràfic. Porten uns anys de concert en concert per tota la península i ja toca fer una paradeta per tornar amb més força i empenta més endavant. Un grup que ha fet realitat el somni dels seus membres que és fe concert. No han fet cap Sant Jordi, però han donat molts concerts per aquí per allà. Un grup molt proper que enganxa, però s'ho couen tot ells i això els posa uns limits que ells suposo que ja estan disposats a assumir i jugar a aquests nivells. Tothom té la seva feina i a banda fan música per compartir sentitments i bons moments. Endavant. Ens veiem al Lokal. 

Un concert proper i diferent de Guardafuegos

 

Hi ha concerts únics, irrepetibles i no són ni per la gent, ni pels Wats sinó per l'ambient, l'espai i aquestes coses que no es poden dir perquè s'han de viure. Aquest dijous varem anar a Lleida a Can Ramon que està tocant a Rambla Ferran a veure Guardafuegos en acústic. Estaven tots menys el teclat. Un concert íntim, proper intens d'aquests que sempre recordarem per aquestes coses que no es poden explicar. Aquí una foto d'aquest racó amagat de Lleida que aconsello que algun dia conegueu en primera persona.

Et trobarem a faltar Sebi

 

Avui m'he assabentat de la mort d'un vendrellenc actiu que sempre estava a totes les festes, festetes i similars perquè era una persona social que fins fa tres anys hi anava amb la seva dona Teresa que ens va deixar i ara li tocava anar sol o amb la família o amics. Una persona de tracte proper, actiu, amics dels amics i molt familiar que sabia gaudir de la vida. La seva riquesa era el més proper que tenia d'on sabia treure partit per gaudir de la vida i de cada moment. Fa menys d'un menys vaig parlar amb ell per unes cadires als 95 anys de la Melodia. Es veia força bé i avui ja no està entre nosaltres per acompanyar a la seva estimada Teresa en el més enllà. 

L'Eusebi és de les persones que queden i deixen petjada i encara que ja no hi sigui el trobarem passejant,mirant un concert, gaudint del teatre i mil coses més que l'home feia amb tota normalitat. Un bon cel, una bona persona que fins darrer moment va viure la vida com ell volia, sense estrés gaudint de cada moment. Et trobarem a faltar Sebi.