Dominats pel jalu i el beure dels grans

 

Una nova fira al sac consolidant el model de jalu i beure i una mica de música. La resta d'activitats culturals com una mena de festa major amb cercavila, correfoc i castells. La cosa està bé, però clar s'ha deixat una mica de banda la gent de la casa. Si que hi havia establiments d'aquí amb productes d'aquí però la gran protagonista va ser Estrella de Galícia dins la carpa són els que varen dominar el tema. No hi varen faltar les coques de Perafita que ja són residents. S'hauria de donar més sortida a la gent de casa i també faltava els sindicats i cellers del Penedès. Pel que fa a la música, directament versions del segle passat i tira que te vas. Potser posar algún grup de casa nostra no estaria malament entre una cosa i l'altra. Enguany alguns dels protagonistes van ser el ball de Gitanes que no van poder recitar quan tocava. Hi ha un problema amb aquest grup que no tenen lloc i els van passant d'un lloc a un altre. Enguany ho van fer a la plaça Vella el diumenge i la veritat que va estar bé. Llàstima del 4 de 9 que es resisteix als Nens però clar després de tres peus desmuntats es perd molta energia per fer-ho i s'haurà d'esperar al proper any perquè a aquestes alçades ja és molt complicat. Havia de ser per la festa major, doncs res esperem a la del 2026 amb els 100 anys a l'esquena. Torno a proposar que s'anomeni festes de tardor perquè el nom de Fira de Santa Teresa no va enlloc ni és fira ni és per Santa Teresa. L'altre dia em deien que al maridatge de Terra i Taula del divendres al Museu Deu no hi havia cap personatge de l'equip de govern. Una pena, que són els de casa i s'han de cuidar. 

La tele kentiana ja reconeix que no tothom vota al Psoe i amiguets

 El Psoe el Vendrell ha recuperat la versió global del popular Per què ? que va durar un munt d'anys i consistia durant uns 20 minuts fer preguntes d'autobombo als regidors de l'equip de govern. Tots anaven desfilant fins que la passada legislatura va tenir una crisis de pluralitat i va tancar les portes. Doncs res, ara que ja som demòcrates i aquestes coses ha tornat un programa cosí germà que es diu Plaça Vella, el lloc més net del Vendrell. La cosa consisteix en entrevistar polítics del consistori, però ves per on també hi van els de l'oposició, una cosa que ha costat més d'un quart de segle en arribar, però tot arriba al Vendrell també com el rodalies. El programa dura uns 25 minuts i està presentat per la meva colega la Lourdes Meroño que feia ràdio de qualitat a Banyeres fins que els demòcrates del poble li van xapar l'invent i ara és una free lance del bo i millor que tenim a casa, però clar ella sap amb qui juga i vigila el marc.

Doncs res el primer dia, la Sílvia que va repetir el rollo del món de yupi on viu el Kenet i la seva tribu. Vinga a  la mínima anar treient els seus valors socials i universals i tot aquest fum que ens veien dia a dia i de nit també. Al seu costat doncs res, el Jero que se sent parlar i tot tot i que sempre està callat. El noi va llegir un paper escrit per algú del Partit que li va servir per fer promo del PP i poca cosa. Una cosa ja escrita encara que potser hi havia coses que no tocaven. Després el Sito que en el seu posat políticament correcte va anar dient petites coses sense ofendre a ningú i de no quedar malament. Al final el Navarrete que va començar políticament correcte, però no tant ccom el Sito pero al final va dir que l'Ajuntament es gasta 300.000 euros en fires, però clar com són tan transparents i esplèndids ho posen tot junt i no saps i es per Turismar, per la Fira o la Xatonada. Aquest premi de la transparència el podeu tirar al contenidor de residus perquè és una puta trola com això de la capital de l'esport i en el seu moment la capital de la cultura catalana. Dos negocis de colegues que sempre agafen als més virtuosos. No res. Seguim evolucionant amb anys de retard en això de la participació i pluralitat, però jo crec que amb el temps la televisió del Vendrell també tindrà lloc per a la versió no oficial de tot plegat, que és una mínima minoria però molt més que els 71 iaios dels 8000 que tenim. Parlant de iaios hi havia uns punts interessant a les clausules que indiquen que el Vendrell és diferent com que demanen el carnet de família nombrosa o monoparental a un avi. Alguna cosa m'he perdut. Això es un gran pas. Ara només falta que els plens els passin per youtube. Ja seria l'òstia.

Una Fira del Vendrell que ja li queda ben poc del nom

 La Fira del Vendrell ja fa dies que li queda ben poc de Fira perquè s'ha convertit en una mena de conxorxa de menjar, beure i música de versions. A banda d'altres coses com el correfoc i la cultura popular. La cosa està bé en els temps que corren però el que s'hauria de fer és anomenar d'un altre nom com Festes de Tardor. Això també es va fer a Lleida amb les festes de Tardor i no passa res. Però clar tu poses Fira del Vendrell i veus el que hi ha i et cau l'ànima als peus. Si poses un altre nom dones un titol al que hi ha perquè de fira ben poca cosa, quatre cotxes i res més. Ens hem d'actulitzar i estar el dia i no prendre el pel a la gent anunciant una cosa que no és.

Cada dia som més números dins l'administració. Ja no queden persones

 

En el país de la igualtat, els drets socials assegurats, la sostenibilitat i la renaturalització hem viscut un canvi de comunicació entre els caps i els peus. Abans quan hi havia algun canvi, algú que manava cridava a la persona afectada i li exposava la situació i llavors aquesta persona podia modificar inclús canviar la decissió i es podia arribar a una mena d'acord entre les parts. La segona fase  que va venir al cap d'uns anys consistia en el cap de la tribu cridada a la persona afectada al seu despatx amb les corresponents comparses i li deia hi ha això si t'agrada bé i sinó també. Ara aquests polítics valents i decidits ja passen de tot vestigi humà i t'arriba un document oficial amb la decissió, sense que abans ningú t'hagi dit res. Cal aquest mètode? on està la humanitat?

A la recerca de voluntaris

 

 

 

En la nostra societat sempre hi hagut un lloc més ampli per als voluntaris. Des dels principis de la història sempre s’han trobat persones disposades a donar o a fer alguna cosa en nom de la comunitat. Fa cent anys els nostres avis treballaven gratuïtament o aportaven material per a construir moltes de les societats que tenim en els nostres pobles i que són el punt de trobada de la gent del municipi. La cosa amb el temps ha anat perdent pistonada. No fa gaires dècades, no era difícil trobar mestres de català en un temps que aquesta llengua estava marginada pel poder polític, però sempre hi havia focus de resistència que seguien endavant perquè la flama de la llengua seguis encesa en el nostre dia a dia. No fa tants anys es podia veure col·lectius de persones que intercanviaven  hores de treball sense rebre cap diner a canvi.. Llavors si tu necessitaves una hora de lampista, una persona entesa en la matèria venia a casa i tu ho podies compensant arreglant la vora d’uns pantalons a una altra família en el mateix temps. Això era una cadena, però al final tothom sortia beneficiat, però en aquests petits mons sempre hi ha l’espavilat de torn i aquell que li toca fa més del compte. Si la cosa no s’equilibra el grup es va perdent fins que desapareix del tot.

Fa 30 o 40 anys en algunes entitats encara trobàvem voluntaris que es dedicaven a donar repàs, netejar els espais o altres, però aquests esperits altruistes van anar desapareixent perquè quan la cosa no es podia cobria s’havia de pagar. Els qui havien treballant en nom de la comunitat van veure que estaven marginats econòmicament de la resta per fer el mateix. Llavors es van apuntar al tant l’hora. Un aposta que va provocar que tot aquest dinamisme se n’anés en orris.

Fa unes setmanes Calafell Ràdio demanava personal per cooperar amb la emissora, cosa que trobo molt encertat que la gent s’incorpori a aquest gran universitat de la comunicació. Ara al Vendrell tenim el projecte Mentora que es tracta d’acompanyar alguns joves en l’educació i els valors socials perquè puguin complir millor aquesta difícil etapa de la vida adolescent.

Quin és el problema de tot això? doncs res que la majoria de gent no és tonta i veu que moltes empreses, fundacions, amics del partit i gent que acostuma a fer de comparsa d’alguna persona o formació fa el mateix que demanem cobrant directament o indirectament, Clar els voluntaris que podrien estar predisposats se li passen les ganes d’anar a fer hores en nom de la solidaritat humana.

Aprofitant tot aquest tema espiritual moltes empreses enfoquen les pràctiques dels alumnes d’alguns programes formatius per estalviar diners en la contractació de personal que faci aquestes feines estructurals. Aquí ja està tot inventat.

Abans quan hi havia voluntariat real era quan no  hi havia recursos ni per uns ni per altres, però avui en dia sobre el paper si que hi ha diners, però es destinen a algunes persones i la resta queda sense cobrar ni cinc. Abans en l’època gloriosa de Ràdio el Vendrell als voluntaris els hi pagaven un petit sopar i els donaven un detall per Nadal. Res de l’altre món, però era molta cosa. Avui en dia que vivim del superàvit en prou feines els hi donen les gràcies. Aquesta és la societat que vivim i no de veïns i veïnes que diuen els polítics sinó dels espavilats que paren la mà i dels tontos que ho fan per la comunitat. Ja està bé la broma. Bé, sempre pots acabar a de voluntari a Protecció Civil del Vendrell i tindràs el gimnàs gratuït. Val més això que res.

Seguim sumant i moltes gràcies a vosaltres per estar aquí

 

Gràcies per estar aquí un cop més a totes les persones que m'han ajudat a superar algunes etapes dures de la vida. En aquest dos darrers anys he après moltes coses per les quals no et donen ni llibres, ni títols sinó que és una lliçó de vida. En la vida no és tan important sumar anys com gaudir del moment. Els diners no serveixen per gaire gran cosa a part de pagar la hipoteca. De la gent més humil he tret les millors lliçons i dels més poderosos cada dia els veig més lluny en la seva torre d'ívori. A seguir sumant i endavant. Quan entro a la feina el primer que faig és saludar a la sra de la neteja i a partir d'aquí comencem el dia amb les persones que pots treure més.

Només beneficis per menys d’un 25% de la plantilla de l’Ajuntament del Vendrell

 

 

Un cop més m’ha resultat molt curiós veure com els sindicats de la policia pacten una pujada concreta per aquest col·lectiu i deixant, d’aquesta manera, a la resta de funcionaris i laborals d’un consistori totalment al marge. És que el consistori que aprofita qualsevol segon per verbalitzar la seva campanya institucional  d’igualtat, integració, inclusió i altres adjectius que aquests polítics “woke” estan posant de moda. És molt trist que darrera de tot aquesta façana mediàtica segueix una mentalitat clàssica de tota la vida amb els privilegiats per un costat i la resta, doncs res, al galliner mirant com surt el sol cada dia sense que hagi cap tipus de millora en la seva situació laboral. He pogut entendre que quan no hi ha recursos, doncs que no n’hi ha per ningú. Però clar aquesta necessitat fotogènica que tenen la majoria dels polítics de casa nosta els fa sortir a la seva pròpia cadena per exposar públicament aquestes diferències salarials que va ampliant oficialment la bretxa entre els escollits i la resta.

Evidentment amb aquest nou acord entre l’Ajuntament del Vendrell i els policies només es beneficia a un 25 % de la plantilla, en concret a 100 treballadors deixant automàticament de banda als altres 300. Però en honor a la veritat també es podia comptar amb els qui treballen a les empreses municipals com la ràdio i televisió local i els del patronat de la residència d’avis que també depenen de l’ajuntament per un altre camí.  En realitat  són tots treballadors municipals. En total estem parlant d’una mesura que afecta a més de 500 professionals. Evidentment la part de l’acord més interessant són l’augment dels complements que cobra aquest sector dels funcionaris, per fer nits, torns partits, dissabtes i festius. Uns complements que venen a ampliar unes avantatges ja consolidades per treballar els dies de Nadal i cap d’any. Clar tot això repercuteix amb un col·lectiu que té un complement diaris econòmic només per assistència al lloc de treball i com no podia ser d’altra manera també tenen entrada gratuïta a les instal·lacions esportives municipals.  Trobo molt correcte que gaudeixin d’aquestes avantatges sobre la resta. Una mesura que pot esdevenir com una porta d’entrada perquè la resta de personal també hi pugui accedir a aquestes mesures. Doncs res, cada dia la diferència entre la policia i la resta de companys es fa més gran. A la resta se’ls nega amb mil excuses barates qualsevol possibilitat de poder tenir les mateixes condicions. A vegades per llei no es pot fer de moment, però en un temps prudencial si hi ha voluntat política s’hi pot arribar, però quan no es vol i no hi ha cap ganes tot són traves per tots els cantons.

Fins l’actualitat encara es respectaven mínimament les formes, doncs res que convidaven a tots els sindicats sindicals amb representació a l’empresa i explicaven els seus pactes soterrats amb el sindicat vertical que blanqueja les actuacions del govern, però ara res de res, sense complexos. Un matí sense dir res a la resta de sindicats que no tenen representants a la policia, que només és un, va i organitzen una multitudinària roda de premsa per fer la foto amb polítics i els líders sindicals que han rubricat aquest conveni parcial. Ja tenen la foto. Ja ho han aconseguit.

Evidentment el nostre sindicat no signarà aquest tipus d’acord que només beneficia el col·lectiu predilecte del consistori. A la resta ni aigua. Aquest cop ni van dir res a la resta de sindicats que també representen els treballadors i el que s’aplica a la policia es pot aplicar perfectament a la resta del personal i més aquestes mesures salarials que som compatibles amb tots. Cada dia la seva filosofia real de la seva inclusió exclusiva és més evident. Hem de tenir en compte que aquest cop almenys arriba a un 20% real del col·lectiu molt superior a altres iniciatives com les vacances per la gent gran que se situa sobre l’1%, 71 beneficiaris d’un total d’uns 8.000 candidats. Tota un gran fita d’un ajuntament que s’omple la boca amb el nom amb polítiques socials i igualitàries i després és com els altres que tant critica.