divendres, 6 de març del 2026

No totes les subvencions són bones


 


Agafant el fil de la polèmica que fa setmanes que dura sobre el nou finançament singular que ens volen aplicar. Només cal dir que és una nova aixecada de camisa d’aquest govern que constantment ens diu val més això que res i ens amenaça amb la possibilitat que amb la dreta seria molt pitjor. Però clar, no diu que la política que fa aquesta presumpta esquerra ja li ha manllevat a aquesta dreta que ens vigila. Ens toca arreglar aquest problema d’una vegada definitiva. No és moment d’anar posant més pegats per un model que no és ni de bon tros el millor per nosaltres. El cafè per a tots és una política que no ens aporta res de nou. Només entretenir una mica més al personal.

Moltes administracions públiques estan a la cerca constant de subvencions i ajudes públiques vinguin d’on vinguin. Molts cops encara que no toqui s’aprofita les ofertes que hi ha en aquest camp. Encara que no sigui una necessitat primordial un ho demana i si cau tot això que tenim, però molts cops s’ha de posar una part econòmica de la butxaca per cobrir el cost real de l’obra o servei.

El que necessiten molts municipis és tenir un pla de futur a 15 o 20 anys vista i treballar sobre un pla concret i no anar donant pals a l’aire segons d’on vingui l’ajuda. De res serveix tenir diners i invertir-los en obres que no tenen ni solta ni volta. Hem de ser valents i crear models que beneficien a la majoria de la població i no pas als quatre de sempre. Demanar diners està bé però en un projecte de futur i no de qualsevol manera com un nen prepotent. Hem de tenir seny social. No només dilapidar diners i diners com un nen mimat que només vol guanyar eleccions a qualsevol preu perquè al tonto del poble sempre li toca pagar el pastís.

 

 

dijous, 5 de març del 2026

A la recerca dels diners fàcils

 

 



La nostra societat cada dia té més amants de les pràctiques per aconseguir diners fàcils encara que no siguin processos ni segurs ni legals. Com sabut per la veu popular els diners no es fan treballant. S’han de buscar altres mecanisme per aconseguir en poc temps grans quantitats de diners.

Hi ha activitats més o menys lícites. La política et pot portar de porter de discoteca a assessor de ministre d’una manera força ràpida. Una posició que et pot permetre alts ingressos i ampliar la cartera de contactes. Altres carreres menys lucratives et poden portar a esdevenir assessor d’un ajuntament sense horari ni tasques concretes ni la formació adequada. En el fons treballes pel partit encara que sigui dins un edifici municipal pagat per la resta de veïns del municipi.

Després tenim també aquests concursos televisius com OT, Eufòria i tants altres que a persones que fins ara podien tenir un perfil totalment normal es converteixen de cop i volta en grans artistes dels principals mitjans de comunicació amb una data de caducitat definida difícil de superar. Quan acabin el seu torn seran uns altres els afortunats. Ells cauran a l’oblit com tantes altres figures els han precedit en aquet efímer camí. No cal ni saber gaire música ni tenir dots especials. Simplement cauré bé davant la càmera i jugar  a aquest joc pervers. Altres personatges no cal ni que surtin sobre escenari. H poden fer en altres programes de relacions socials com Gran Hermano, la Isla de las Tentaciones on et toca vendre la teva intimitat i que tothom sàpiga que fas i deixes de fer en la teva vida diària. Quan acaba ela temporada, doncs res, un altre cop al calaix i alguna entrevista molt de tant en tant per no tenir un perfil desaparegut del tot.

Un altre món no tant lícit és el món de la droga que manté a moltes persones en el seu dia a dia. Els Mossos d’Esquadra ja alerten del  perill de les màfies d’aquest sector a casa nostra. Això vol dir que ja estem en nivells preocupants. En aquest país des de sempre hi hagut aquest comerç fora de legalitat que ja estava abans amb el contraban de tabac. De mica en mica s’ha anat adaptant a les noves necessitats del mercat. Hi ha molts establiments molt ben situats que se suposa que paguen grans lloguers que amb la venda de carcasses de mòbil per exemple evidentment no poden cobrir ni de bon tros la despesa del lloguer. Simplement són tapadores amb alguna cosa al darrera que manté tota aquesta estructura que no té res a veure amb el que oficialment ofereixen al mercat.

Després hi ha tot un grapat de persones que viuen de les xarxes socials i similars. Aquests a part de diners reben material de roba o altres objectes perquè puguin promocionar en les seves aparicions a les xarxes. Potser les seves percepcions no són tan quantioses en diners en metàl·lic, però per altra banda tenen un remuneració interessants en espècies que també poden arribar a compensar en certa manera les seves visualitzacions.

El perfil d’una persona que estudia i s’esforça per ser aconseguí un treball honrat i digne a base d’anar pujant per les escales de mica en mica cada dia està més en desús. Les noves estratègies socials i laborals d’una manera o altra potencien tots aquests perfils turbo que estan entre la legalitat i la il·legalitat que aconsegueixen uns forts ingressos econòmics. Evidentment en molts casos estem parlant de treballs efímers que pots baixar amb la mateixa velocitat que has pujat i sense pietat, però que són temptadors i atrapen a molta gent.

Tenim sort d’aquestes vies alternatives de vida que permeten que molta gent pugui viure en aquesta via microones. Els mètodes tradicionals no funcionen i cada dia estan més pervertits. Ja no són gens atractius i qui es pot busca altres sistemes encara que sigui muntar una empresa per vendre fum i crear necessitats que realment no existeixen a la resta de mortals, però de tant insistir al final semblen fonamentals. Trobar treballadors cada dia costa més perquè la gent va a la recerca del diner fàcil i sinó a buscar ajudes que li poden resultar més beneficioses treballar amb sous baixos i precarietat continua

dimarts, 3 de març del 2026

Voluntaris per la llengua, tota una experiència humana.


 

Ahir dimarts vaig participar en una mena de voluntariat per la llengua exprés que es va fer al Vendrell pel CNL. Erem uns 4 voluntaris i uns vint estudiants vinguts d'arreu. Va anar rotant entre els diferents grups i va ser molt interesssant com veus aquestes persones que fa pocs mesos  que són aquí s'interessen per aprendre català. Hi ha gent que fa dècades que hi són i ni un borrall i aquestes persones doncs hi posen tot el seu interès. Realment aquesta és una grata experiència per tothom que hauria d'arribar més lluny.

Obertura de la nova estació de tren del Vendrell




 Avui dia 3 de març de 2026 el Vendrell ha inaugurat el nou edicle ( que vol dir edifici petit) de l'estació de tren del Vendrell. Per accedir a les vies ja s'haurà de passar pels torns. Fins ara era una de les poques estacions de tren que podies agafar el tren sense haver de passar cap control. Doncs res avui s'ha acabat. Les entrades de l'estació antiga s'han tancat i aquest edifici del 1887 des de 1994 forma en gran part patrimoni de l'Ajuntament del Vendrell. El fet que el Vendrell fins ara hagi estat una estació sense control ha afavorit d'aquella manera un perfil de visitants que potser no són els més recomenables. Pocs ho sabien i avui a les 6 del matí en un dia normal sense tonteries ja ha funcionat el nou emplaçament. Endavant i tots a passar pel torn-


dilluns, 2 de març del 2026

Un ple urgent que podia esperar

 Un ple urgent pel conveni de la cessió de terrenys durant 75 anys perquè hi faci habitatge social. Un nou postureo perquè encara faltaven informes de la Generalitat sobre l'Iva i tal com està tot plegat això encara estarà uns dies o anys a ser realitat, però res uns 5.000 euros que és el que costa a aquest ple per decidir una cosa que no ve d'un dia. Molt bé el conveni, però el Vendrell passa tres pobles de fer habitatge social: quatre pactes per aquí i poca cosa més. Ell és més de fer nous locals per l'empresa d'aigües de FCC i un solar al Consell Comarcal amb una tasca més que discutida, però pel poble poca cosa. El nostre focus és al torrent i poca cosa més. 

dissabte, 28 de febrer del 2026

Un pàrquing absurd al Vendrell amb un cost, a priori, 11 milons d'euros



 Avui he anat a Tarragona i he aparcat al pàrquint de la Torroja i he pagat 1 euro per tot un matí llarg. Ho trobo genial. És del gènere idiota i una mica més gastar 11 milions d'euros en un pàrquing a les bòbiles del Vendrell amb unes 250 places de pàrquing. Europa ens dóna 4.5 milions de subvenció. Realment els nostres polítics han perdut el cap. Tenint el Botafoc si diuen que no hi ha rotació és posa un preu simbòlic i ja ho tenim i no cal tirar tants de diners al torrent. Al Vendrell hem perdut el nord i ja anem a la deriva pel torrent

El govern dels i pels amics



 

Em fa molta gràcia això del govern de tothom perquè alguns ajuntaments quan una cosa està en aquesta franja entre la legalitat o la ilegalitat segons qui ho demana no passa i segons qui és l'afectat ho salva l'alcalde. Ho entenem que tothom és igual davant el poder. Doncs això és una cosa de molt mal gust. Mira si ho fa un goven desposta i dictador doncs res, però em fa molta gràcia que ho aplique els salvadors del món i els que sempre es posen a la boca els valors com la solidaritat, la igualtat i la legalitat vigent. Patètic. Ja no cola aquesta presa de pèl sistemàtica i per decret o perquè ho salva l'alcalde a segons qui, evidentment..  El govern de les excepcions ja cansa i fa aigües per arreu.