Els joves volen festa i la societat només te porres

 El Vendrell està alarmat davant el cartell que ha sortit per la cita del proper dimecres dia 30 a la Rambla sota el títol de Blocus que és el mateix que va organitzar la destrossa del passat dissabte a la plaça Catalunya de Barcelona. Jo crec que l'estratègia està clara i és despistar a la policia i si fan alguna cosa serà a un altre lloc que no serà pas al Vendrell. Potser aquell dia ho fan a un altre lloc mentrestant la poli està al Vendrell o directament no fan res i ho fan un altre dia inesperat. Crec que sincerament és un trampa perquè encara que surtin una botiga de venda d'or, una botiga de mòbils i una d'esports has de ser molt burro per dir que aniràs a fer mal i fer-ho quan ho convoques. La gent està nerviosa i és normal. 

Estem creant una generació amb títols i sense raonament i això és molt perillós perquè quatre persones persones poden marejar tota generació i això és una bomba d'explosió, però res tots tancats en aules per passar el temps. Tenim un greu problema social que no volem i no sabem gestionar. Venen mesos calents i  els joves no estan per òsties. Encara que surti el Collboni dient que els pares pagaran la despesa, segurament la immensa majoria no pagarà un duro perquè no els te. Potser algun si que pringara però la majoria res de res, perquè simplement no els tenen i ja viuen en aquesta lìnia entre la legalitat i la ilegalitat. La societat actual no te eines per aturar aquest sector social cada dia més nombrós. Posem policia pero un cop més ens hem deixat els educadors socials que són els que poden fer alguna cosa. La polica només repartir òsties provocant a un joven que vol festa.  Algú hi està al darrera però és una generació molt fràgil.  

La Bola Negra, potser la trama és el menys important, la gràcia és com està explicada

 

No sabia si anar o no a veure La Bola Negra. Al final em vaig decidir i la veritat que em va agradar molt com estava feta. Una forma diferent barrejant un parell o tres històries fins que al final totes es troben per tancar la cinta. Una peli molt cuidada amb tot luxe de detall que serveix per explicar el final d'aquest manuscrit de Lorca. Són quasi tres hores de cinta, però la veritat és que es passa molt bé. No deixes mai d'estar pendent de la pantalla perquè es van sobreposant històries. Jo la recomano veure ja sigui al cine o a casa,  però és d'aquestes pelis que t'ho passes teta perquè està tot molt ben explicat encara que fins al final no lligues caps.

Tècnics de primera i de segona divisió

 

Els tècnics de les administracions públiques es divideixen en quatre grans grups ben clar segons la titulació que t’han exigit per aconseguir el lloc de treball. Tenim començant, a grans trets,  per dalt A1 que correspon com a mínim a títol universitari de grau com l’A2, que fins fa poc representava les antigues diplomatures. Llavors tenim la part dels C1 que serien els que tenen el batxillerat i els C2 que correspondria als que han assolit l’ESO.

Llavors a banda d’aquests 4 divisions tenim uns perfils que segons el nombre població estan portats per una o vàries persones que són d’habilitació nacional i que juguen a un altra lliga. Aquests són els llocs de secretari, interventor o tresorer o també hi pot haver una persona que pot fer d’interventor tresorer i fins i tot secretari segons les dimensions del municipi. En principi, en els ajuntaments més grans per exercir aquests càrrecs hi concorren persones que ja hi estan treballant com a A1 o A2, però en els ajuntaments més petits és fàcil trobar aquests perfils exercits per persones que ocupen una plaça de C1 i en algun cas fins i tot de C2. Molts d’aquests professionals no tenen l’habilitació en la categoria del lloc que els hi correspon llavors son accidentals o també en comissió de serveis esperant que la plaça es cobreixi per un titular.

 Molts ajuntaments petits tenen els càrrecs tècnics compartits amb altres administracions supramunicipals com diputacions o consells comarcals.

La literatura laboral es mostra quan alguns ajuntaments per purs criteris polítics que s’han de justificar amb una inspiració  de curta volada van dividint els diferents tècnics de la mateixa categoria en diferents subseccions segons la seva àrea. Un clàssic és que un arquitecte acostuma a tenir més bon salari que no pas un responsable de residus o de sanitat. Tradicionalment sempre s’ha valorat més una persona que dissenyi places que no pas un que es dediqui a distribuir a gestionar la política de recollida selectiva  d’un municipi. El mateix passa amb els responsables de sanitat, manteniment d’edificis entre d’altres. Molts ajuntament majoritàriament els han fet jugar en divisions inferiors per estalviar uns calerons. La situació actual està demostrant que aquests professionals històricament menystinguts  com sanitat, residus o jardineria tenen més repercussió que altres categories que històricament han tingut més prestigi i per tant millor remuneració econòmica. Hi ha costums que costen molt de canviar, però la situació actual mereix que la gent que està en l’àmbit social tinguin un salari dels més elevats d’un consistori. Molts d’aquests estan a la trinxera d’una polítiques de recursos mínims i han de fer mans i mànigues treure del sot a moltes famílies.

 

 

Miquel Casellas Porcar

No cal parlar de Palestina al ple del Vendrell

 En el proper ple del proper dilluns Erc ha presentat una moció en contra d'Israel. Jo sóc arabista i no cal que digui que penso, però crec que tal com està el patí actualment al Vendrell hi ha coses més interessants que no pas parlar de Palestina que no ens va ni ens ve. Parlem de l'ensenyament, de la sanitat, del preu de la vida, dels pagesos, del canon de l'aigua que paguem pel morro sense obrir l'aixeta, de tantes mini entitats del Vendrell i mil coses més, però parlar de Palestina no toca. Que ens solidaritzem amb totes les causes perdudes ho trobo molt bé, però hi ha coses que no cal. No necessitem plens de 7 hores per veure que el més interessant són les preguntes del públic perquè les respostes per la tangent o silenci administratiu  o ja hi estem treballant. És la meva humil opinió. Res més.

Organigrames públics de present i futur

 

La nomenclatura dels diferents departaments d’una entitat pública amb el temps han anat evolucionant. Per exemple, la  policia ha passat a seguretat ciutadana i d’urbanisme hem arribat a medi ambient; de personal a recursos humans i anem fent així en aquest món on les paraules evolucionen molt més ràpid que les circumstàncies.

En les properes eleccions municipals els consistoris importants s’han rebatejar en un nou organigrama que podia quedar amb les següents grans àrees: primer de tot renaturalització que s’encarregaria d’urbanisme, obres públiques, canalitzacions, rieres entre d’altres.

Una altra gran àrea hauria de ser el de nòmines i absències que vindria a substituir el de recursos humans i personal. La seva tasca seria vetllar per les persones encarregades de fer anar tot l’engranatge humà de l’empresa. Organitzar el personal perquè tingui reconeguts i aplicats els seus drets i deures en sintonia amb tot el conjunt de la plantilla. La part més important de la seva tasca són que les nòmines arribin adequadament en la data fixada i gestionar adequadament les absències injustificades del personal. Si de tant en tant cau algun curs interessant, promoció interna, detallet en calers per productivitat doncs benvinguts siguin.  

La tercera gran àrea seria la de subcontractacions que inclouria totes les empreses, que cada dia són més nombroses, que s’encarreguen gestionar serveis municipals des de la llum, la recollida de residus, manteniment de la via pública i tants d’altres que es van afegint a la llista.

Després hi ha altres unitats que poden existir en forma de càpsules per atendre serveis concrets, alguns cops relacionats amb el conjunt de l’ajuntament com pot ser el de la policia municipal o el de les ajudes socials i derivats. A aquest darrer en molts llocs li han posat  el nom de benestar social, però la situació dels seus usuaris està lluny d’aquesta utopia. Sobreviure i una mica més seria molt més apropiat. Després tenim el departament que ha de servir de motor laboral i empresarial del municipi encarregat de donar vida al muscle econòmic i gestionar la bossa d’atur de la localitat. D’aquest dependrà el futur econòmic de la població i de la  seva renda per capità

Després hem de crear una gran estructura utòpica transversal que agafa tots els departaments municipals sota el nom d’igualtat, eficàcia, jerarquia, descentralització, transparència, coordinació, objectivitat, sotmetiment a la llei i al Dret que serviria per tot i res.  En realitat seria la màquina de fum per semblar que tot va sobre rodes encara que els violinistes del Titanic ja acabin el seu concert a coberta. Aquí també es pot englobar desinformació pública i silenci administratiu per posar la cirereta d’or a tot plegat. Aquí tenim una aposta real per una nova lectura de l’administració de tota la vida i que està plenament actualitzada amb la realitat que es viu en alguns llocs, no en tots, per sort.

Un pilar de quatre per celebrar dos centenaris a Albinyana

 

Els Nens del Vendrell van celebrar el passat dissabte 17 d'octubre una diada històrica a Albinyana amb motiu del seu centenari i del primer segle de vida de la Societat d'Albinyana. Unes efemèrides que va servir perquè Albinyana sigui plaça de vuit, una gesta que mai s'havia assolit fins ara tot i que fa més de 100 anys que es fan castells al poble d'una forma o altra. El 4 de vuit del Nens junt amb el 5 de 7 i el 3 de 7 van ser els protagonistes de la diada albinyanenca. Per la seva banda els castellers del Foix varen fer la torre de sis i la clàssica de sis. La cirereta del pastís va ser el pilar de quatre que els Nens van aixecar davant la societat amb la peculiaritat que l'anxaneta és l'Anna, la veïna de la  Canal que ha estat una peça clau en els castells durant aquesta temporada centenària. Tot un detall molt emotiu. La noia anava amb el mocador dels aficionats d'Albinyana que fa dos anys també varen fer pilars de quatre per la festa major. Tota una fita que no es va veure continuada i que queda en el record present.

Esperant el concert que tanca una etapa de Guardafuegos, però seguira......

 Doble dosis de Guardafuegos. Aquest dijous passat a Can Ramon a Lleida i el passat a un dels temples dels Vtvs com és el Racó. Dos concerts idèntics menys una cançò que es va quedar al calaix. No havia anat mai a cap concert del Racó i la veritat és que sona molt bé, però clar veure el grup ja és una altra història perquè el concert es va fer tot just a la primera sala del local. Un concert d'hora i mitja com marquen els canons on van repassar cançons, alguna versió i molt bona música en general. 

El darrer concert és el proper 28 de novembre al Lokal Biker. Allí pararan màquines per descansar i fer un nou treball discogràfic. Porten uns anys de concert en concert per tota la península i ja toca fer una paradeta per tornar amb més força i empenta més endavant. Un grup que ha fet realitat el somni dels seus membres que és fe concert. No han fet cap Sant Jordi, però han donat molts concerts per aquí per allà. Un grup molt proper que enganxa, però s'ho couen tot ells i això els posa uns limits que ells suposo que ja estan disposats a assumir i jugar a aquests nivells. Tothom té la seva feina i a banda fan música per compartir sentitments i bons moments. Endavant. Ens veiem al Lokal.