Resum de la festes històrics del Vendrell

 

Amb el Serrallo i Font de la Menya comença la setmana dels barris històrics del Vendrell que acaba dijous amb plaça Vella. A banda queden la Muntanyeta i el Puig i el Pèlag que són recents. Enguany han tornat les falles, els pa beneïts, els sopars de carrer, els concerts com fa segles que passa amb els seus canvis històrics. Enguany ha fet molta calor amb temperatures que han superat els 35 graus de dies i nits tòrrides per sobre dels 22 grauts. Tot un record que ens porta cada dia a viure en una mena d'infern climatològic. A més en aquesta setmana s'ha encès un foc a Aiguamúrcia i un altre a Sentmenat prop de Sabadell, entre d'altres que han cremat i que s'han anat controlant.

Les falles enguany han estat més fluixes en general que altres anys. Una nova generació ja està al capdavant d'aquesta veu popular que parlar de les coses més properes. Hi hagu creativitat com a França que han recreat el tour o al Serrallo que han posat una falla en forma de passarel·la que el Kenneth s'ha carregat i que algun dia potser tornarà. Altres curiositats és el super violoncel de cartró de la plaça Nova que era més gran que no pas el del parc del Tabaris. Els temes principals doncs la destrucció del Riuet, la contractació de Mafalda amb un concert que es retardar dues hores i que van tancar més tard quan els barris han de tancar la barra a les tres de la matinada. S'ha parlat dels problemes i les reivindicacions dels mestres després d'un any amb moltes movilitzacions  Potser un dels petits grans protagonistes va ser la mort del Pep Bargalló que ens va deixar el passat dissabte dia 4 i va ser enterrat en un acte multitudinari el dia 7 de juliol. Una persona molt vinculada  la cultura del Vendrell i molt actiu. També és important que enguany per primera vegada a la història ha passat el Tour pel Vendrell el diumenge del Barri de França. No hi falta la situació de degradació del Vendrell en temes com la brutícia dels carrers, el desgovern municipal i la manca d'aire condicionat a la Biblioteca del Vendrell. Una festa on cada cop hi ha més djs que grups a la nit tot i que encara hi ha més grups, però el cost d'aquest fa que no es puguin permetre el luxe de la contractació de grups i hagin d'apostar per dj's. Evidentment els grups són tot de versions. Seguim endavant. Ara només queden els dos darrers barris per fer les seves festes.

Les administracions no han de demanar documents que oficialment ja tenen

 

Algunes entitats públiques demanen documentació dels seus treballadors que ja tenien abans, una mesura que no està contemplada en la legislació actual. A  Catalunya i a la resta d'Espanya, aquest principi de no tornar a aportar la mateixa documentació està recollit principalment a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En concret, l'article 28 estableix que:

• Els interessats no estan obligats a aportar documents que ja estiguin en poder de qualsevol administració pública o que hagin estat elaborats per una administració.
• És l'administració qui, amb caràcter general, ha de consultar o obtenir aquests documents per mitjans electrònics, llevat que la normativa aplicable exigeixi el consentiment de la persona interessada o aquesta s'hi oposi quan la llei ho permet.

Aquest principi també està relacionat amb el dret dels ciutadans a no aportar dades o documents innecessaris, en el marc de l'administració electrònica i la simplificació administrativa.

Ni un any d'amor i concòrdia amb la policia

 

Ni un any ha durat el pacte entre el govern optimista i els sindicats de la policia del Vendrell. La necessita d'una foto obliga a prometre fum i més fum que als nous mesos ja s'ha vist que és el de sempre amb pressupostos que no arriben ni de lluny a les necessitats reals de la plantilla. Això és una mostra d'un model que està en franca caiguda i que tal com està el patí difícilment remuntarà. L'any que ve eleccions i a veure que passa, però el Titanic cada dia està més tocat i els músics ja només toquen per als quatre gats que se'ls creuen. 

A buscar nous socis dels Pastorets allà al cel

 Avui el Vendrell i comarca ha acomiadat a l'Església del Vendrell en Pep Bargalló i Jané tot un homenot d'un temps i d'un país. Una església plena a vessar on han parlat algunes persones vinculades per amistat o per sang a ell. No hi han faltat els símbols del Barça, Armats, Pastorets entre d'altres. Una cerimònia molt emotiva on ha sonat entre altres el cant dels ocells. Es pot dir que durant 44 anys ha estat president dels Pastorets que fa 60 anys que pugen a escena, però en Pep era molt més profund que no aquestes dades. Gràcies per tot senyor. Com molt bé ha dit el seu nebot Jordi ara buscarà socis dels Pastorets allà dalt del cel.

El arte de entender el caos. Un llibre d'amor clar i proper de Laura Colet

 

Un dia de sorpresa descobreixo que la veïna ha escrit un llibre. Investigo quan fan la presentació i res hi vaig. Curiosament només estava ella a la taula durant la presentació perquè generalment hi ha algú més que parla de l'autor i el llibre. Aquest cas era especial. Per altra banda parlo amb el seu pare i em diu que ells fins fa poc tampoc no sabien res de tot això. Vaig pensar la cosa promet.

Doncs he aprofitat l'estiu per acabar el llibre. Com ja vaig comentar està escrit en Dual Pov on en cada capítol ens parla un personatge i molts cops de la mateixa escena que et permet veure almenys dues visions dels fets.

El llibre és un llibre que porta per nom El arte de entender el caos i està escrit per Laura Colet. Una veïna de Bonastre establida al Vendrell.

El llibre parla d'amor de dos joves que per casualitat és coneixen i van passant coses fins que acaba el llibre. Està ambientat entre Estats Units i Canadà, però podria estar a casa nostra, però és una aventura d'amor molt de pel·licula. És un llibre que enganxa des del primer capítol fins al final i no el pots deixar de llegir. Estar molt ben escrit i hi ha escenes que sembla que estessis mirant una peli perquè està narrat molt bè, directament i amb tota claretat sense frases tontes que no diuen res sinó que tal com parlarien dos joves d'avui en dia. Sense complexos. Un llibre pressumptament normal que van pujant i baixant el nivell, les relacions, les comunicacions i tot això que ens aporta la vida a cada dia. És un llibre amb caràcter, amb les coses clares i que entra molt bé amb una lletra i edició que ajuden a la seva lectura sense ser gens pesat. Ara que fa calor ús l'aconsello. Suposo que el trobareu a l'Amazon amb el nom de l'autora Laura Colet i el seu nom El arte de entender el caos". No té cap cosa sofisticada, però s'agraeix la seva manera tan planera i entenedora d'explicar les coses sense gaires artificis literaris. Molt clar i apte per a tothom. Us agradarà. Ja està treballant en un nou llibre.

Contrast històric vendrellenc Km 0

 Aquest és el tercer any que l'historiador Salvador Arroyo fa una ruta pels carrers del Vendrell, en concret pels del Barri del Serrallo i Font de la Menya amb motiu de les festes del Barri.  Ell va caminant pel carrer casa per casa i va comentant les persones destacades que en els darrers segles hi ha viscut. Els protagonistes de l'altre dia eren principalment grallers i castellers, però en altres recorreguts han sorgit altres persones anònimes que han significat en la història local. No trobem gairebé ningú de la Viquipedia, però és una manera de conservar el nostre passat recent i valorar el que tenim. 

Aquests itineraris estan dins un projecte que s'anomena, "El Vendrell i la seva gent" que pot acabar en llibre o similar.  Alguns cops el Salvador es troba amb persones que han conegut o són parents dels fills il·lustres descrits i fan aportacions a aquest projecte que es va elaborant de mica en mica amb documents, xerrades i les aportacions in situ de la gent. Una gran feina que s'ha de fer abans que tot això desaparegui en el torrent de l'oblit. Gràcies sr per aquesta gran feina de formiga

El pas històric del Tour pel Vendrell i zona de la costa

 

El Vendrell ha acollit el pas del Tour de França en la seva edició 113. Aquest és el primer cop que passa pel Baix Penedès aquesta cursa que és la més prestigiosa del món en la seva especialitat. Sobre dos quarts d'una del matí ha passat al caravana repartint propaganda, gorres, mocadors, bosses, caramels i altres coses. Eren cotxes i furgonetes soltes que anaven passant i repartint coses mentre cobrien el recorregut del Tour. Jo estava a la zona del monumen als castellers i hi havia gent, però tampoc no era res de l'altre món. Pensava que hi hauria hagut més gent. També hi havia gent en el seu pas per la Jaume Carné, però bé sense excessos en un matí de diumenge que estàvem sobre esl 35 graus.

Sobre les 14:25 han passat els corredors amb tres escapats que venien al davant de tot i al cap de pocs segons ha vingut el pelotó. Entre la caravana i els corredors la gent ha fet el seu picnic a la zona verda del voltants dels castells i comprant al Carrefour que està sempre obert. Un grup de la resistència Indepe també ha vingut allà amb les seves estelades perquè la gent ho veiés. Tot amb molt bon ambient i de tranqui. 

Els corredors han passat molt ràpid per en el seu camí cap a Barcelona. Tot i que fa molts dies que es parla d'això no ha estat tan transcendental com ens volien pintar les administracions. EL Vendrell ha tingut el seu minut de glòria. Evidentment els francesos són molts llestos i per exemple l'Ajuntament de Barcelona ha pagat quasi 10 milions d'euros perquè el Tour fes parada a la capital catalana i rodalies. El Tour com tantes coses és negoci més amb la caravana publicitària que vindria a ser com els anuncis abans de la peli, però un cop més duren més els anuncis que la peli que com a molt dura un minut. Per on estava jo hi podia  haver unes 700 persones de totes les edats. Algunes amb el color groc per fer ambient i altres doncs en plan còmode i tranquil. Ha estat un dia bonic, però sense estridències d'una cursa que és molt important a casa nostra. Des de divendres que estava el circuit preparat i tothom avisat que aquest matí millor no apropar-se a la N-340. Ja hem tingut el Tour a casa nostra de forma ràpida i que suposo que encara que no ens apassioni el ciclisme són coses que queden a la memòria. Un matí distès i calorós i sort de les ombres.