Un lloc per compartir bona música i bon ambient

 Hi ha molta gent que va als auditoris i coses similars. Nosaltres ens agrada sempre que ho mereixi anar a veure grups alternatius que dificilment tocaran en auditoris que està reservat a un tipus de musica i exclou la resta. Però no passa res, al Vendrell tenim el Lokal Biker i la Alternativa que van donant vidilla  aquests grups d'aficionats amb taquilla inversa i amb molt bon ambient. Allí l'ambient és selecte perquè molta gent ja no hi va ni cal que hi vagi. Un lloc per passar una bona estona amb família amb la gent de sempre i els nous que tenen bon gust. Moments per viure. No cal ni grans campanyes de publicitat ni rodes de premsa xorres. Aquí es viu en directe sense colorants ni conservants. Una bonica experiència que uns pocs, que ja està bé, ens agrada. Ahir va ser el torn de Ovejas Negras, un grup de versions de Barricada.

Una nova jornada castellera a Sant Jaume dels Domenysl

 A ràdio Arboç hi ha un programa de castells que es diu Quarts  amunt i ha organitzat una jornada castellera nova al calendari que coincideix amb el Diumenge de Rams. Han actuat els castellers de Vilafranca els de Terrassa i els Nens del Vendrell. Els castells màxims han estat de vuit. Encara no ha començat la temporada i ha estat com un assaig general. Molt bé la iniciativa que suposo que ha pagat l'Ajuntament i llàstima de la caiguda dels Nens que ha canviat una mica la part final de la jornada, però feia un dia estupendo i aquest és una localitat on els castells encara no hi havien arribat. Ara ja hi són. A veure si si queden o només ha estat un acte puntual. A veure que passa. 

La veu d'un poble torna per Diumenge de Rams

 Un any més vaig anar a la representació de Pàgines de Passió del meu poble, Albinyana, amb molt bona acollida Un cop més un part important del municipi participa d'alguna manera en aquest muntatge de caire religiós, però amb un toc modern. La història va començar l'any 1990 per recollir diners per la restauració de l'Àngel i ha durat fins l'actualitat amb l'obligada parada del Covid. Aprofitant la passió de Crist és fa un repàs a l'actualitat d'una manera general i amb dualitat de veus. Sempre ha tingut molt bona acollida i per alguns és una cita obligada de cada Diumenge de Rams. Una experiència de poble on petits i grans participen en un projecte unitari que fa de pal de paller d'un poble que encara manté certa cohesió social.

Cal pagar quasi 10 milions d'euros per una sortida del tour de França?

 L'Ajuntament de Barcelona ha pagat 9,68 milions d'euros per la sortida del Tour de França. Realment cal pagar aquestes quantitats ingents de diners per un dia de glòria? Potser que els invertim en altres coses com sanitat i professors. Potser no sortirem tant als mitjans però la cosa anirà millor que ara. Perquè els polítics paguen autèntiques fortunes per fer-se una foto. Estem molt malament si aquesta és la nostra política del futur. Evidentment el Tour es important però crec que hem perdut els papers, un cop més. Bé. Crec que ja hem perdut la carpeta amb tots els papers.

Menys fotos i més seguretat al Vendrell

 Quan et fas portar tota la plana major de seguretat al Vendrell per fer una foto i dient unes estadístiques que no creu ningú tenim un problema. Si la cosa no fos greu no tindríem aquestes reunions d'alt nivell perquè no faria falta i tothom s'ho creuria però com la gent no s'ho creu llavors passem al segon grau que és el teatre barato amb la foto d'uniformes, xapetes i amics i res. Un cop més la gent normal es queixa de la inseguretat que tenim aquí al Vendrell i en un lloc tan visitat com l'hospital comarcal. Els polítics i amics ho saben, però no passa res, però la gent ja n'està farta d'aguantar aquestes situacions eternes que sempre putegen als més pobres. Doncs aquí us deixo el twit del comitè de l'hospital perquè això de la seguretat vendrellenca és una pura mentida.

Limitació dels mandats

 

 

Una de les coses bones que té la democràcia americana és que limita a dos mandats seguits la presidència del país. Altres països no tan coneguts també ho practiquen com Brasil a dos consecutius i Filipines a tres mandats. Més propers també tenim Itàlia, però segons de les dimensions del municipi. Aquesta seria una bona mesura per anar renovant la casta política que tenim a casa nostra. Alguns polítics porten més de vint anys al capdavant de la localitat i han fet una bona tasca, però seria bo que deixin entrar a nous valors del municipi sinó la cosa s’enquista i no hi ha ningú que ho mogui en cap sentit. Si aquesta persona que ha estat dues legislatures al capdavant d’un consistori vol repetir que descansi un període electoral o que vagi en altres posicions de la llista. Però en conec pocs que després d’alcalde hagin passat a simple regidor. Suposo que és una cosa molt dura de suportar i prefereixen sortir per la tangent o situar-se en posicions de la llista lluny dels llocs davanters.

 Aquesta és una mesura força lògica per anar donant interès a la política que és un sector de la nostra societat cada dia pitjor valorat i on l’abstenció va ampliant el seu segell. El nostre univers electoral està preparat perquè encara que votin quatre gats les eleccions són igual de vàlides. No cal que parlem de les llistes obertes en les eleccions. Aquestes dues mesures que no suposen cap despesa aniria molt bé perquè els pocs que encara creuen en aquest muntatge ho segueixi fent i no augmentar el nombre de desafeccions, però sembla que no deuen interessar tot i ser molt coherents i practicables.

 

 

 

A la recerca de públic

 

 

 

Les nostres societats estan farcides d’actes de tot tipus que es van concatenant en agendes de cap de setmana principalment. Per informar-nos tenim les xarxes socials, mitjans de comunicació i com no, el boca orella que no falla mai. Primer de tot falta saber que fan perquè estem tan saturats de propostes almenys en les localitats i en dates puntuals que la gent ja ni s’ho mira. Has de posar un toc especial i diferent perquè la gent perdi un segon en aquell cartell i pugui captar la informació continguda i no passi per alt. Un cop arriba al coneixement de les persones falta que sigui el suficientment atractiu perquè hi vagi. A partir d’aquí s’ha de buscar un bon horari i molts cops ja s’anuncia directament doncs  el pica pica o la simple copa de cava per veure si s’hi afegeix alguna persona més. Un dels públics que es mouen més són els jubilats que tenen, en teoria, més temps d’oci, però avui en dia tal com van moltes famílies quan una persona arriba a aquesta etapa de la vida té més feina que no pas quan havia de complir amb uns compromisos laborals. La nostra societat utilitza els avis per compensar algunes mancances, com la cura de menors. Quan als pares els toca treballar i no hi ha diners per contractar a una persona.

La resta de sectors de la societat si que és mou però hi ha d’haver una bona causa a banda d’un petit refrigeri: regalar un llibre, sortejar alguna cosa, la visita d’una persona mediàtica entre moltes altres. Quan jo era jove, i no fa tants anys, la gent es movia més pels diferents actes. Avui en dia costa molt moure a la gent encara que posis algun al·licient. Hi ha actes de partits que sempre hi van els condicionals encara que amb el temps van perdent poder de convocatòria. Abans un partit polític de govern et podia omplir una Lira avui en dia en prou feines poden amb mitja sala polivalent de l’Escola de Música.

És molt trist perquè a vegades veus propostes interessants en aquestes comarques del Penedès i hi van quatre gats per compromís i poca cosa més. Cada dia hi ha menys d’aquestes persones que te les trobaves a tot arreu. Suposo que avui o van al gimnàs o estan a casa traient profit al comandament a distància i potser cuiden els nets perquè els pares han de fer moltes hores extres per arribar a final de mes.

Ens estem quedant sense públic en la majoria de casos i això és molt trist però entre tots ho hem aconseguit. No cal que parlem del que faran les properes generacions que només els tocarà fer-ho a través del tik tok i de curta durada. Estem perdent aquesta vitalitat social en favor de les pantalles i el món virtual.