La Renfe, un cumul d'aventures

 

Anar en tren a rodalies és una aventura amb trens que apareixen i desapareixen de la pantalla. Es paren i ningù diu res a mig camí, però hi ha coses top com aquestes que explico.

Un dia jo anava en un tren direcció a Manresa i a mig camí, a Martorell, el maquinista avisa i tira marxa enrere per tornar a Sant Vicenç.

Un altre dia en un tren anunciava que anava a Vilafranca, fora al cartell posava Sant Vicenç i dins Martorell.Al final varem acabar a Vilafranca.

Avui un tren que anava a Martorell ha desaparegut. Ha vingut un que anava a Sant Vicenç i quan pugem a la pantalla en comptes de posar les properes parades en direcció Barcelona, les posava en direcció Manresa.

Tot és un gran desproposit. No parlem del temps i altres històries, però sort que conec el territori que un dia de Sant Vicenç de Calders vull anar a Barcelona i acabo a Caspe. 

Un congrés multidisciplinar sobre el Riuet de Coma-ruga

 

 

Conec gent que treballa en hotels i establiments de la platja i aquest estiu no preguntaven ni pels 150 anys de Pau Casals ni pel centenari dels Nens del Vendrell. Els gran protagonista de l’estiu han estat sens dubte la degradació per fases del Riuet de Coma-ruga fins arribar a l’estat lamentable actual a l’espera de noves actuacions acordades entre veïns, polítics i derivats. Jo crec que el que s’hauria de fer és agafar el brau per les banyes i muntar un congrés sobre el Riuet allí mateix al Tabaris on hi puguin participar des d’arquitectes, biòlegs, ecologistes, físics, paisatgistes, ambientalistes, veïns,  entitats i tot un grapat de professions que podrien estar almenys un cap de setmana debatent sobre el futur d’aquest toll i del seu voltant. La veritat és que tindria molt més poder de convocatòria que la nit de l’empresa local que  no és el principal punt fort del Vendrell.

En aquest fòrum de debat podria participar gent d’altres contrades a través de connexions virtuals i altres eines modernes. Cal aprofitar la tirada que ha tingut aquest element del nostre litoral per poder treure el suc que encara pot donar de si. Tenim aquí tot un brollador mediàtic que cal explotar perquè es pugui arribar a una mena de consens entre les diferents parts amb un resultat que pugui satisfer a la majoria de gent. Encara que algú no combregui amb el que al final dicti la majoria del participants.

El pas de l’actualitat et va mostrant per diferents circumstàncies tot allò que realment interessa a la gent que alguns cops no coincideix amb el que els polítics volen imposar entre els temes d’actualitat. Aquest congrés internacional on hi poden prendre part des de l’Estat, fins la Generalitat, la Diputació i si ho furguem una mica podem tocar fins i tot Europa ara per ara és una qüestió que està allí aparcada i pot donar molt de si. Li hem d’afegir visita guiada a l’espai que està a tocar, reportatge fotogràfic de les darreres inundacions com la del passat 22 d’agost i altres elements que poden fer d’aquesta trobada realment espai multidisciplinari que podria servir per posar fil a l’agulla per una solució definitiva  que tothom mostres sobre la taula les cartes sobre el tema. Aquí ho deixo. És una llàstima que no s’aprofiti tot el rebombori que ha provocat aquest espai per trobar una solució oberta a tothom perquè aquesta obra toca molts aspectes que estan en plena actualitat per la situació de canvi climàtic que estem vivint.  

Reviure i recordar grans moments

 Varem estar 14 anys nedant junts a la piscina. Erem un grup d'uns 15. Alguns han marxat, altres no han pogut venir, però sempre que podem quedem per mantenir l'essència de quan anàvem a piscina. Erem una gran família que el covid va trencar, però encara estem aquí per reviure i pensar en el nostre futur. Gràcies per tots aquests moments.

Els lladres no truquen a la porta

 

 

El Vendrell també va viure el passat 30 d’octubre un episodi peculiar que segurament no havia viscut en aquestes dimensions fins aquesta data. Quan una cosa ha de passar s’anuncia en una data i en un lloc concret. Potser al final la cita queda en res per mal temps o indisposició, però les dates prèvies al dia 30 d’octubre van ser d’una gran expectació general arran dels fets succeïts durant la tarda del 24 a la plaça Catalunya de Barcelona. Durant la darrera setmana d’octubre tothom parlava d’aquest tema des del punt de vista que l’afectava. Els comerciants ja varen quedar de tenir tancat pel que pugues passar. Altra ja es va quedar a casa per evitar algun ensurt inesperats. Alguns joves estaven amatents a veure de com acabaria la cosa. Si algú apareixeria per allí per omplir l’escenari d’aquest marc controlat.

L’Ajuntament va fer una reunió amb els comerciants de la vila que va registrar més assistència que de costum per explicar el dispositiu preparat per aquell divendres. Es van retirar contenidors, tanques i altres elements que en un moment donat podien servir d’arma llancívola contra algun establiment i edifici públic. El Vendrell es va veure un ampli desplegament policial amb les unitats d’elit que tenim per  casa, només hi vaig trobar a faltar la Roma que és la gossa de la unitat canina de la policia local que a la mínima acció sempre apareix per allà amb nom i sense cognoms descobrint algun porret camuflat.

Polítics i comandaments de la policia es van situar davant les pantalles connectades a les poques càmeres que tenim escampades pel municipi per veure com evolucionava la cosa, tots amb el seu uniforme per donar més solemnitat a aquesta cita fracassada.

Entre les diferents versions que tombaven pel poble durant  aquesta setmana amb un divendres tarda incert. Jo era dels que pensava que aquests tipus de joves  no són tan incrèduls per filtrar un acte amb fortes connotacions vandàliques pel que havia passat a Barcelona i fer-ho realitat en el temps i hora anunciat. Intuïa que podia tenir lloc en un altre poble i en una altra hora. Això només havia estat una maniobra de distracció que havia sortit bé perquè totes les càmeres estaven apuntant a un escenari buit.

Evidentment tal com està tot també hagués estat possible que l’amenaça s’hagués complert segons l‘enunciat encara que les possibilitats eren ben minses.

Total que al final el nuvi que s’havia posat totes les gales per la gran cita a cegues va haver de tornar a casa seva sense conèixer a la seva promesa. Es va aprofitar tot el muntatge per demostrar que sobre el paper tot funciona i el més preocupant que es pot arribar més lluny  amb una imatge d’IA anònima que no pas amb una campanya institucional per a la  recollida selectiva. En definitiva que els polítics tenen por molta por i més davant d’una cita a les urnes. Esperem que aquesta posada en escena de les administracions publiques es quedi aquí pel record i no visquem cap episodi com el del dia 24 a Barcelona. Però un cop més cal recordar que el teixit comercial  al Vendrell està molt tocat i necessita d’actuacions contundents que aportin muscle. Aquesta és una realitat que la classe política local no vol veure des de la seva torre d’ivori. L’altra dia la cita d’un nuvi plantat.  

Jo ho veig així a l'Ajuntament del Vendrell

 

Anem a fer aquest joc que mai resulta però que dóna caliu  i vidilla. Aquests dies he estat fent consultes sobre els propers resultats a l'Ajuntament del Vendrell en el proper maig. Jo veig la cosa així i segurament està equivocat però dic el que penso i a vegades penso el que dic.

Psc 6

Erc i Companyia 6

Mar 3

PP 2

AC 2

Vox 2

El Psc caurà i el vot es repartira entre Vox i la Mar. AC viurà dels rebotats de Junts i Erc i la Mar està fent molta feina de formigueta i crec que això és notarà. Pot passar de tot, però això no està fora de lloc.

Els votants de Junts són pocs i molts estan rebotats i aniran a altres llocs. A l'actual candidat li falta xispa i és massa normal per tenir representant en un poble tan catxondo com aquest.

El Vendrell és una ciutat fosca

 

 

El Vendrell realment i metafòricament és una ciutat fosca. En aquestes dates finals de l’any es veu clarament. Abans del canvi de l’hora a finals d’octubre i a finals de l’any quan les hores de llum del dia són les mínimes. En aquestes períodes passa que quan la gent és mou per anar a la feina o a escola,   entre dos quarts de vuit del matí i dos  quarts de nou, la llum del sol és minsa llavors s’ha de substituir per enllumenat artificial. Aquí que segons perquè tenim l’estalvi assimilat a l’adn aprofitem per apagar els fanals quan més aviat millor. Si el dia està més o menys clar doncs mira un està acostumat.  Quan està núvol o plou llavors entres en una dimensió desconeguda ubicada en plena foscor esperant que la claror agafi embranzida en els carrers i places del municipi i aparti la negror del nostre horitzó. Fa un any va sortir aquest tema al ple i aquí tenim els optimistes que són molt recurrents van dir que s’estava estudiant apagar més tard les llums del carrer a canvi de reduir el mateix temps en una època dels mesos d’estiu quan aquest efecte no és nota tant pel moviment de la gent al carrer. Jugades de trileros pures i dures. La solució és ampliar l’horari de l’enllumenat públic en general i ja està. No cal  treure i posar minuts al llarg de l’any perquè al final de tot sumi igual.  Arregles un franja i en perjudiques una altra.

A part de la part real d’aquest titular també és fosca perquè hi ha coses que curiosament interessen a la gent perquè són diners de la seva butxaca. Fa quatre dies es van posar en exposició pública les ordenances de la recollida selectiva que et permetia estalviar si ho fas bé i has anat a buscar la targeta i el cubell, 38 cèntims anuals que jo ja no sé ni que fer amb aquesta quantitat d’estalvi. Doncs en un ajuntament normal, no cal ni que sigui sostenible, ni integrador, ni inclusiu i potser no cal que renaturalizador fas una nota de premsa o un tall en els mitjans del partit municipals i que la gent ho miri si vol i sinó doncs res però aquestes coses s’han de comunicar. Afecta a tothom perquè la gent ha de saber que ha de pagar en impostos.

No potser que quatre anys abans de les càmeres de vigilància ja en parlem i a hores d’ara no sé sap quan funcionaran. No potser que avui anunciem que fem un dipòsit de pluvials al parc dels enamorats que pot acabar flotant pel seu pes. Dues setmanes després diem que toca canalitzar les aigües de la pluja amb uns motors que no podem tenir per manca de potència elèctrica. Al final de tot plegat no fem res. Ve tot un senyor al darrer ple i dóna una solució ràpida i efectiva que és fer canals al mar perquè surti l’aigua al mar. L’alcalde li diu que ho estudiarem. O sigui que ho deixen estar o fem una obra que no servirà per a res. Que a l’ajuntament li donin una plaqueta per transparència en la web municipal ho trobo diví. Hi ha moltes d’aquestes històries que tenen un nivell molt baix com l’ensenyament en general. A la mínima et donen el títol i després, si cal, ja t’espavilaràs.

Portem mig any del Riuet i del tema recollida escombraries i aquí tot està igual o pitjor. Tot es mou per estar igual o més malament. El Vendrell és un poble fosc en tots els sentits. Sort que el destí ens ha posat estratègicament en un bon lloc sinó les passaríem malament.

Pilar de la cohesió territorial, Eix Diari

 

Tot conjunt de persones, animals i fins i tot coses té la seva estructura que està constituida per elements naturals o artificials. Qualsevol estri te les seves peces segons unes normés de física i mecànica. La natura també ens ensenya que els éssers vius estan cohesionats d’una manera que tothom en pugui treure un rendiment a canvi d’un preu a pagar.

Porto més de 30 anys en el món del periodisme altruista tot i que durant una petita etapa de la meva vida vaig entrar en el món dels professionals de la comunicació. Quan vaig començar a mitjans dels anys 90 el periodista tenia un pes important en la nostra societat. Representava una mica la veu d’aquest poble anònim que va avançant en el camí del  temps. Hi havia rodes de premsa on la gent fins i tot podia preguntar sobre temes més espinosos. Totes aquestes notes de premsa i aquestes fotos oficials que els partits i consistoris s’afanyen en inundar xarxes i similars per arribar més lluny gairebé no existien. La gent obria el diari i veia les notícies del territori. Algunes eren conegudes per altres mitjans com la ràdio i la televisió, però en el paper escrit s’hi podia veure més informació i fins i tot alguns cops algun aportació personal de qui escrivia la nota per donar valor a la notícia.

30 anys després de tot això tothom pot fer de periodista o comunicador mediàtic. Ara el que interessa d’una notícia principalment són els titulars i la fotografia. La resta de la informació ja queda només en els ulls de persones interessades pel tema o simplement nostàlgics d’altres èpoques.

No fa tant hi havia una mena de cohesió social en el territori. Per proximitat la gent del Vendrell mirava a través dels diaris que es cou a Vilafranca o a Vilanova o a qualsevol poblet del Penedès. Avui en dia la majoria de gent està desconnectada de la resta de la  comarca i fins i tot seu poble i comunitat de veïns. Fer periodisme  és fer territori. Explicar que passa en un entorn contrastant la informació i separant el gran de la palla que cada dia abunda més en aquest afany de vendre fum. Una tendència que està deixant a gran part de la societat estabornida i ja no sap ni que és la renaturalització ni la cohesió i potser ni la figura de Pau Casals que ja el fan servir per temes que li queden una mica lluny de la seva figura original.

Vull donar les gràcies a l’Eix Diari per la gran tasca social que fa de posar punts en comú a la gent del territori, des d’informació del Penedès fins al temps passant per l’obituari que sempre atrau a algun curiós a veure si algú ens ha deixat sense avisar. Una feina de formigueta que ens ajuda i molt a què tots ens coneguem una mica millor. Avui que estem tots amb el tercer braç del mòbil tenim aquest gran mitjà per donar un cop d’ull al nostre entorn si menganito repeteix com a candidat a l’alcaldia o al poble del costat per ser família nombrosa et fan un descompte en el rebut de la recollida selectiva. Mentre fem un kit kat de la rutina podem veure aquelles notícies que tenim més properes, de la resta ja ens aniran bombardejant per la resta de mitjans més generalistes, però hi ha informacions que només pots arribar a través de l’Eix Diari que arriba al quart de segle. Gràcies per ser-hi i fer que encara conservem aquesta identitat arrelada al nostre territori que està al mig de tot arreu i a vegades sembla que no estigui enlloc. Enhorabona per arribar fins aquí i a seguir sumant realitats i experiències.