Als problemes, policia

 

 

En aquests ajuntaments que tenim per aquí i en la majoria sembla que només treballin policies en els seus consistoris. Els tècnics només apareixen quan hi ha un problema que no es vol o no interessa resoldre llavors apareix per allí aquesta paraula màgica que sembla que hagin de ser els encarregats de treure les castanyes del foc quan la solució no agrada potser a qui li ha d’agradar. Evidentment sempre hi ha diferents opinions tècniques perquè acostumen a ser casos complicats o almenys de diferents lectures. La cosa pot durar dies i dies per treure una solució real a la situació i si vol es pot consultar a la Generalitat, una universitat o alguna fundació fantasma..

El societat que tenim a les nostres contrades cada dia aporta més problemes perquè aquí hem volgut créixer a qualsevol preu i sense tenir cap tipus de mirament. Ens hem trobat amb municipis amb una gran població estesa al llarg del terme municipal amb unes necessitats econòmiques i socials que són més complicades que una municipi cohesionat

La policia és com els ibuprofenos en la sanitat. Tu no  controles mai la teva salut, ni vas al metge ni et fas analítiques amb certa periodicitat i no vigiles ni el que menges ni el que beus. Et gastes en diners en obres que no tenen ni solta ni volta L’esport només el veus per la televisió. Llavors quan un dia no et trobes bé prens una pastilla que t’ha aconsellat el chat GPT  i potser ho arregles. Però si la cosa no funciona has d’anar al metge perquè potser la cosa és seriosa tot i que no ho vols reconèixer i ho trobes una cosa puntual. Aquesta és la funció de la policia posar una cinta quan cau un fanal, avisar a una parella que es crida per la nit, amonestar dos joves que estan fent el burro pel carrer i mil altres històries, però hi ha altres protocols que s’han d’aplicar per cobrir normalment aquests buits que han de cobrir les forces de seguretat quan no hi ha ningú més que li toqui fer aquesta gestió.

Hi ha elements que no funcionen perquè senzillament no existeixen. Un clau són els educadors de carrer que han de vetllar per aquests joves que no van a escola en horari lectiu o tenen un comportament lluny de les normes socials. Persones que quan els seus pares reben algun tipus de sanció per mals comportaments defensen a ultrança els seus fills idealitzats.

Els problemes de maltractaments entre persones falta personal especialitzat en la matèria que pugui gestionar aquestes mancances amb les parts i arribar a  buscar una solució. Aquí fem un minut de silenci amb foto oficial quan hi ha algun tipus de crim, però la nostra societat te una greu manca de recursos humans i d’equipaments per trobar una via a aquests problemes que alguns cops acaben de la pitjor manera. És molt fàcil penjar fotos i fer discursos eteris per salvar el mon quan no inverteixes un cèntim per buscar solucions a les problemes que entren en aquesta situació perillosa. Però quan la policia es dedica a posar multes potser no recapta ni un 20% de les sancions imposades, però això no es diu mai públicament. També és molt graciós veure a policies locals mostrant serveis que no els correspon com unitat canina quan es deixen pel camí altres tasques que si que els són inherents però no serveixen per guanyar eleccions. Vivim en un excés de fotos i manifestos ideals i poca voluntat d’arreglar realment els problemes de casa nostra

 

 

Què és primer la renaturalització subvencionada o les persones grans?

 

Aquesta renaturalització invasiva i brutal que està vivint el Vendrell en aquesta legislatura no ens deixa veure les preferències reals que tenim a casa nostra. A principis d’aquest segle va entrar en funcionament la Residència de la Muntanyeta amb gairebé un centenar de residents. A tocar tenim el Centre de Dia Anna Serra que es va posar en funcionament després d’uns 8 anys que compta amb una seixantena de places per cobrir les necessitats diürnes en aquest camp al Vendrell. Per altra banda al cor del Vendrell tenim a la llar Santa Anna que funciona des de finals del segle passat amb una capacitat de 32 persones.

En aquest temps el Vendrell ha doblat sobre el paper el nombre d’habitants passant d’uns 20.000 als 42.000 i escaig que tenim actualment tot i que segons el consum d’aigua superem fàcilment els 50.000 habitants. En tot aquest temps no s’han incrementat una sola plaça en aquest camp. En honor a la geografia urbana també s’ha de dir que la Residència Assistida de la  Policlínica del Vendrell a tocar a terme municipal també té una oferta de 24 places.

Estem vivint un important canvi social en els darrers anys. Les cases on viuen tres generacions sota un mateix sostre s’ha quedat una mica obsolet. Tenim les de dues generacions cada dia perdent pes específic en el conjunt de la nostra societat Les famílies es van disgregant de mica en mica. La nova tendència és que cadascú visqui en el seu espai, encara que sigui petit, però això de compartir habitatge generacional sinó es per necessitats econòmiques o humanes, però les típiques cases pairals ja formen part de la història o es converteixen en cases rurals per llogar.

Tot això s’ha afegit que l’esperança de vida ha passat de 79,59 al 2000 fins als 84, 2 actualment.

Hi ha empreses que ha vist el negoci que hi ha en aquest món i han muntat les seves instal·lacions privades com la que trobem a Llorenç del Penedès amb 121 places.

Està molt bé que parlem de futur amb boniques infografies que ens dibuixen un món irreal i que segurament ens passarà com els projectes i al realitat d’aquest vial fluvial que han posat entre els dos ponts de la Riera de la Bisbal que entre el paper i la realitat és com comparar una all amb una ceba.

Al Vendrell ens volen vendre un futur de ciència ficció, però en atenció personal a les persones grans i les que tenen patologies greus estem igual que a finals del segle passat, sense avançar res en aquest camp a part de la frase típica i tòpica del ja ho estudiarem.

Si han parlat de fer una nova seu del Consell Comarcal amb unes funcions que es poden distribuir d’una altra manera fins arribar a deixar l’ens com una cosa simbòlica. S’ha parlat de fer una nova seu galàctica a l’empresa que gestiona l’aigua del Vendrell i que ens cobra uns canons fixes encara que no obrim l’aixeta, però ningú parla de les persones que és un tema clau en el nostre futur. L’excés renaturalitzador ens fa molt de mal. Fem càlculs un centenar de places de residència per a gent gran en una població d’unes 50.000 persones reals d’aquestes posem que n’hi ha 10.000 de més de 65 anys, un irrisori 1% de la la població de gent gran només podrà tenir plaça a les residències. Aquest és un tema que gairebé ningú esmenta.

Potser el ple més càlid de la legislatura i no era per la naturalització

 

Un ple per tancar el juny molt acalorat amb les finestres obertes i tots els regidors dotats de vanos per ventar una mica perquè l'aire condicionat estava esgavellat. No fa gaire a la Sala del Portal del Pardo va passar igual, però allí varen posar ventiladors i la cosa era més lleugera, però quasi qutre hores de ple són molt dures amb una calor espantosa. Al final si la gent fa preguntes doncs com sempre o no es respon directament o se surt per la tangent sense perdre la línia oficial del discurs optimista. Es dona compte d'un pla d'igualtat de l'Ajuntament i al punt següent s'aprova un reglament de productivitat on la policia cobra un complement que a la resta de gent els hi ha estat negat perquè se suposa que només aquest cos és essencial i a la resta que els bombin. Bé si si compleixes un 25% del que diuen els requisits algo cobraràs, però és igual que et treguis un master que un curs de primers auxilies en tres hores. Aquests mèrits només duren un any. Patètic. Totalment deplorable. Aquí s'han tret uns complements personals perquè eren ilegals, alguns dels quals feia més de 15 anys que funcionaven i fins ara ningú havia vist res. Hi haurà nous capítols. Per arreglar tot això s'ha de fer una RLT del personal com deu mana i no una merda com s'ha vingut fent fins ara basat amb criteris polítics i res més.

Res que al nou passeig fluvial del costat del xino de la Riera no passen els camions de bombers, clar perquè no són naturals i no deuen estar naturalitzats. L'altre dia per poc s'ofega un home al bassal de Coma-ruga perquè l'ambulància no podia entrar perquè clar també era un vehicle no naturalitzat. Ara sembla que a la urbanitzacio Nirvana li volen posar un super a l'entrada perquè sembla si que és natural. Tot una mica dramàtic. I amb tot això tenim un Botafoc que és un espai verd que abans no s'hi planificava pàrquing, pero ara sembla que si que una mica a cada costat i tot plegat uns 11 milions d'euros per seguir destruint la natura com s'ha fet al Riuet i a la Riera de la Bisbal que han abocat 6 milions d'euros per quedar pitjor que abans. Un ajuntament que ha perdut el rumb,  però la gent ja està cansada i es comença a notar certa rebotament general perquè si tu no  fas res et poden criticar per no fer res, però si tu et carregues el poc que tens i a sobre amb tonteries la gent es cansa. A veure que passa, però la cosa està divertida.

Un espectacular i provocador festival de drons de Coma-ruga

 Potser que ens dediquem als drons perquè el castell de focs de Sant Joan va ser bastant penós, però els 400 drons van ser espectacular pel nivell del Vendrell perquè no estem davant de la visita del Papa a la Sagrada Família. Un espectacle que va durar uns 14 minuts i poc perquè aquests aparells tenen unes piles de 20 minuts i la durada ha de ser inferior sinó tots caurien abans per manca de bateria. Va sortir, el corriol camanegre, el Pau Casals, la llauna de sardines del Tabaris, els Nens que fan 100 anys, la Tortuga que organitzava l'acte per allí i com no, no podia faltar un esment al Riuet que va ser una provocació pels tots els que estaven alli perquè sempre que es riguessin de la gent que ho veia després de com l'han deixat. Molta molta gent, dels actes més concorreguts a les platges amb cotxes aparcats a on podien i cues i un ambient dens, però el resultat va ser molt bo amb aquest toc provocatiu del toll del Riuet i no hi podia faltar l'escut optimista del Vendrell amb la farigola al mig. Seguiem endavant i aquest festival ha vingut per quedar-se.  

Aromes optimistes a les Madrigueres de Sant Salvador

 

En aquestes èpoques de l'any que fa calor i tenim la costa plena de turistes i segones residències allí al costat de la desembocadura de la Riera de la Bisbal tenim un emissari submarí que bombeja l'aigua de les platges a la depuradora de Santa Oliva. Nosaltres som així de xulos i tirem la merda riera amunt. La depurem i torna a baixar per la riera, però només la part més aprofitable. Doncs per aquella zona del costat de l'emissari fa molta pudor perquè clar estem tractant amb merda i fa molta calor en aquestes temporades. Suposo que molts veïns ja s'han acostumat perquè fa anys que hi és. Ens remuntem al segle passat. La gent ja coneix el percal però a aquestes coses costa acostumar-se i la gent d'allí deu estar contenta de totes aquestes olors. No sé si seria possible alguna modificació perquè no fes tant de mala olor ara que estem en plena renaturalització. Va sortir una plataforma per recuperar l'aigua de la depuradora per regants, però clar està tant feta malbé que entra molta sal i això ja no se salvarà, però almenys si es pot disminuir aquest impacte olorífic i de pas també ambiental. 

Pista E. Manchon I quan la pilota surt fora de la pista?

 Aqui a la llauna de sardines del Tabaris de Coma-ruga li hem de posar cosetes, un parc amb un violoncel de fusta que estat prsentat socialment amb foto però que encara està en obres i al costat tenim una pista de futbol sala amb unes petites grades que per quedar bé amb el Barbes li hem posat Eduard Manchon. Ja hem fet la inauguració i tot això. Però clar en una pista de futbol sala nosaltres que som optimistes li hem posat el nom d'un jugador de futbol. Però res això a aquestes alçades ja és igual. El problema és que la pista no te xarxes per costat i algun dia es trobaran alguna pilota volant per algun costat  i per allí està l'avinuda Generalitat de Catalunya que té bastant de cotxes i sobretot a l'estiu. A veure si hi posen tanques a tot al seu voltant perquè després no passin coses. Es pot fer una reinauguració si es vol, però així la canalla no pot jugar tranquila sinó que juguin a caniques i ens evitarem problemes.

Un emocionant i merescut homenatge a Maria Gay a Santa Oliva

 Un centenar de persones va assistir el passat divendres dia 26 a un homenatge a Maria Pitxot que era més popular pel seu nom artístic de Maria Gay que va nèixer a Barcelona l'any 1876 i va morir a Nova York el 1943. Maria Gay es considerada com una de les primers artistes espanyoles que va aconseguir una veritable carrera internacional en el món de l'òpera en un dels moments que no era gens fàcil aquest cami per a les dones. Va ser tota una revolució en el seu temps. L'homenatge va anar a càrrec de Griselda Ramon i Àlex Jordi al piano. Van repassar algunes de les peces més emblemàtiques d'aquesta cantant lírica catalana des de cançons populars fins a un frament de tots conegut de la Carmen de Bizet. La sala es va omplir de gom a gom per aquest acte que anava amb taquilla inversa.

És d'agrair a totes les persones que ho han fet possible perquè aquesta és una manera de donar a conèixer el nostre patrimoni i en especial aquelles persones que per algun motiu han estat desbancades dels primers llocs de la popularitat a casa nostra. Va ser un acte molt emocionant on els autors van anant combinant música i biografia comentada d'aquesta gran diva catalana que va actuar en els principals teatres del món. Tot un encert i molt bona la seva resposta en un ambient molt amè i amb ganes de repetir. Tota una petita gran gesta amb un gran final ple d'emocions i satisfacció per part dels allí presents.