Un segle de la constitució de la Societat Recreativa d’Albinyana

 

El meu poble de tant en tant celebrem alguna efemèride important. Enguany li toca a la Societat Recreativa Unió Albinyanenca que és el pal de paller social del municipi..

L’origen d’aquesta entitat està en una sala que funcionava a l’actual plaça Major d’Albinyana coneguda com la “Sala del Janetó” que encara conserva el seu aspecte  d’antic trull. Els seus assidus tiraven més aviat cap a les posicions de l’esquerra. Aquest espai va començar com a local social a tombant del segle XIX i XX. Tot i que el municipi durant aquests anys anava perdent població perquè va passar de 1.118 habitants a 778 al 1930 va sorgir aquesta entitat per cobrir altres necessitats socials. Es volia crear una mena assistència mèdica per als socis i familiars per quan aquests no poguessin treballar per edat o malaltia. Aquesta conjuntura va provocar que un divendres 11 de juny de 1926 es formalitzés legalment aquesta societat amb la finalitat plenament vigent com la  d’organitzar festes i actes culturals i altres objectius que avui per sort ja han quedat obsolets com eradicar l’analfabetisme que era massa freqüent en aquells temps. De moment ja tenim constituïda l’entitat. El proper pas serà l’any 1930  amb la compra dels terrenys al carrer Bonastre de 22 metres d’amplada i 21 de llargada per un preu de 1.500 pessetes que serien 9,01euros actuals. A partir d’aquí es comença a construir l’actual edifici i es deixa de banda el seu antecessor de la plaça Major del poble. El nombre de socis en aquests temps es movia al voltant del centenar. Entre els diners aconseguits per la venda de la brisa del raïm, els préstecs subscrits i la voluntat dels socis amb els seus jornals altruístics  es va fer realitat aquest somni social al bell mig del poble. Estem parlant d’un municipi que devia rondar els 500 habitants com a molt. La resta des veïns del poble vivien principalment a les Peces i en algunes masies disseminades pel terme municipal. La font d’ingressos bàsica era  l’agricultura amb el conreu de la vinya, l’oli i els cereals com a principals elements. També hi havia alguns ramats de bestiar al municipi.

Els actes més emblemàtics al llarg de l’any que s’hi celebraven eren al voltant de les dues festes majors: la de la Mare de Deú del Carme que és la petita i la més important que és la de Sant Bartomeu amb un programa més que consolidat: vermut, ball de tarda, concert i ball de nit. Per aquest escenari tot i no ser molt gran han passat grans orquestres de casa nostra com la Sensació, la Rosaleda, la Melodia, Caravana, la Costa Brava i un llarg etcètera. En èpoques més modernes a finals de la dècada dels 80 del segle passat varen tocar els Laxnbusto en un dels seus primers concerts per un preu de 35.000 pessetes. En concret va ser el mateix any que es va treure la pantalla de cinema que estava activa des del 1961 amb la programació clàssica de dues pel·lícules amb el famós No-do al mig.   A partir d’aquí es va adequar per poder fer projeccions de vídeo en una pantalla plegable ubicada al bell mig de l’escenari. La sala gran de la societat ha acollit altres activitats locals com teatre per grup locals i forans, desfilades, cursos, presentacions de llibres, balls, àpats de tot tipus i moltes més coses en aquests 96 anys de funcionament de l’actual edifici. D’aquesta entitat va sorgir l’actual fira d’artesania d’Albinyana que se celebra a principis d’octubre des del 2006 només aturada per la pandèmia del Covid. Entre les cites peculiars cal destacar que des de les darreres dècades del segle passat  el dimarts de carnaval se celebra el tradicional sopar exclusiu d’homes que fa us anys s’ha vist com el dia anterior si hi ha afegit el sopar de dones.

Al llarg d’aquest segle actual el seu pes essencial per les festes majors han anat deixant protagonisme a favor de les instal·lacions de l’Escola Joan Perucho per les seves dimensions i situació, però la Societat encara conserva la seva essència i el seu esperit centenari que hereta aquest esperit que fa quasi 150 anys va donar sentit a aquests espais d’oci i diversió pública locals. En uns temps en què les comunicacions eren bàsicament a peu o en animal i no cal que parlem de la televisió i els seus derivats que encara estaven per inventar.  La informació principal  d’aquest article a qui vull agrair la seva aportació cabal   l’he extreta  del llibre de Xavier Nin Vidal i Josep Maria Cañellas Nin que porta per nom “Memòries d’Albinyana 1930 – 2000”. Publicat l’any 2008. Per molts anys esperem que  tinguem aquesta societat sent el punt de trobada de la gent d’Albinyana i rodalies

La el finançament singular de Tabarislandia

 A Tabarislandia que és un país inventat tots els uniformats cobren cada més i la resta doncs una miseria un cop cada any sense criteris sense una partidada clara assignada. Agafar els diners que estaven al pressupost que són 74.000 entre 300 ànimes tot repartit és igual que facis i no facis. Tots contents i enganyats perquè els uniformats no s'enfadin i en facin alguna. Els 100 escollits doncs els toca 125.000 euros repartits. La política dels polítics de Tabarislandia que és el trilisme d'amagat i la llei del tu si i tu no perquè aquí mano jo i punt. Treballem la desigualtat consolidada perquè aquí molta gent per sortir a la foto però quan hi ha problemes no queda ni el tato. Tothom s'escaqueja. Hi ha molt de caliu a aquest imperi amb peus de fang i les butxaques buida. Seguirem nous capitols d'aquest finançament singular i tossinàire que copìen a Espanya i a Catalonia.

Una experiència inolvidable.

 

Un any més vull recordar i ja en fan 4 la meva experiència personal amb el covid que em va portar a les portes de la mort. Van ser quatre mesos d'hospitatlització molts durs amb dos mesos d'estada a la Uci entre la vida i la mort, entubat i a veure que podia passar dia a dia. Entre els metges i la meva resposta al final vaig sortir d'aquest atzucac amb 60 kgs menys i sense gens de força. El meu repte era anar al lavabo des del llit de l'habitació, però amb l'ajuda de família, amics i metges ho vaig aconseguir i aquí estic. Tot això em va portar a una altra vida i ara puc dir que puc viure amb condicions. Amb 180 kgs de pes i la pressió, la respiració i altres elements estava al limit i no podia portar a terme una vida normal. Fe fet un viatge intern que m'ha portat a la normalitat que feia anys que no tenia perquè de jove sempre estava gordet, però amb el pronokl fa uns 12 anys la cosa es va complicar amb el rebot i res aquí estem i un cop més gràcies a tothom perquè van ser uns mesos molt emotius que vaig viure intensament i m'han marcat molt. A partir d'aquest cara a cara amb la mort tot ho veig diferent. Gràcies a tothom que ho va fer possible.

Rodes de premsa de ciència ficció

 

 

Encara hi ha organismes públics oficials que practiquen i creuen en les rodes de premsa com si fos una mena de butlla papal que arriba a tota la població mundial com una veritat sòlida i inqüestionable, però la realitat és ben diferent. Per la crisi del periodisme a la majoria de rodes de premsa només hi van els mitjans subvencionats que donen veu a qui els paga i no poden fer preguntes incòmodes.  La resta de mitjans per una saturació informativa ja no hi va i en els millors dels casos reprodueix alguna nota de premsa que algú ha filtrat a posteriori de l’acte de fe periodístic.

Hi ha un seguit de notícies que s’han filtrat enguany que és més fàcil que Rodalies funcioni amb la precisió dels Ferrocarrils de la Generalitat que no pas que es faci realitat. La primera és la Comunitat de Regants del Penedès que agafa les tres comarques penedesenques amb un cobertura de més de 25.000 hectàrees. Fent una xarxa per aquest ampli territori és ara per ara totalment improbable, però de moment si només parlem del Baix Penedès fins que no s’arregli el problema salinització de les aigües que van a la depuradora de Santa Oliva  provinents de les canonades dels barris marítims del Baix Penedès, la cosa va per eterna. L’altre gran invent d’una altra dimensió és la ruta de rieres del Baix Penedès. Ja sé que costarà molt fer un creuer en un petit vaixell des de Llorenç fins Coma-ruga i viceversa. La meteorologia que tenim hem de deixar que les rieres facin la seva feina perquè si poses algun obstacle en el seu camí l’aigua tornarà a ocupar el seu lloc natural i tot el que es trobi pel mig li és un destorb i un perill. Hi ha moltes rodes de premsa, mocions i propostes d’acord que sempre acaben oblidades en un trist servidor.

La família tradicional en plena crisi

 

 

La nostra societat cada dia més farcida de totes les ètnies i fórmules de convivència està deixant més fora de joc la tradicional i típica formació familiar. Aquest arquetip que ha estat pal de paller al llarg de la història fins els nostres dies estava formada per avis, pares i nets en una mateixa llar. Els avis doncs res ja fa dies que viuen sols o estan aparcats en una residència. Potser simplement hem contractat a una persona vinguda de lluny que a canvi d’habitatge i un salari baix els cuida i els treu a passejar almenys un cop al dia. Ara ens queden els pares i fills que han d’anar confeccionant el dia a dia d’aquesta nova fórmula. Per una banda els fills cada dia ho tenen més negre per trobar una feina digne perquè entre cursets, màsters i altres estudis tenen tot un pen ple de títols i han d’acabar treballant en una gran superfície comercial a un preu de Salari Mínim Interprofessional amb les 14 pagues anuals prorratejades i poca cosa més. Altres han de fer la ruta de cursets i programes que acaben en unes pràctiques de fer fotocòpies o agafar el telèfon sense cobrar un duro. Tot això en nom de l’experiència i el currículum i sobretot un futur ple de possibilitats de cartró pedra.

Abans aquests joves sortien. Avui en dia no poden pagar un cubata per 15 euros i ja només els hi queda el botellot o la cervesa. Si la policia els enganxa amb la botella de dos litres que aguanta el combinat els tocarà als pares pagar la multa, però potser millor això que no pas tenir el nen dins a casa dins el búnquer parlant amb un japonès simpàtic.

Llavors la part central de la família que són la parella podem trobar moltes persones soles o simplement dues persones que hagin estat o no parella i que per problemes d’accés a l’habitatge ara els toqui viure en un mateix habitatge encara que no hi hagi cap tipus de relació ni familiar ni sentimental. A vegades són pocs, però tal com està el patí tampoc és difícil veure famílies de dos i tres membres en una habitació en un pis que els toca conviure amb altres unitats familiars en un mateix habitatge. Llavors tenim les combinacions de fills de diferents parelles que conviuen juntes perquè els pares han reiniciat una nova relació i els toca compartir taula amb germanastres o altres històries que la nostra societat cada dia va generant.

Tot això és un “tetris” familiar que en aquests dies es va posant a prova perquè encara es porta bastant, encara que cada dia menys, això de celebrar el Nadal en família, encara que ja no sigui a casa amb la tradicional sopa de galets sinó que alguns directament ja opten per un restaurant xinès on cadascú tria el que vol sense problemes ni d’espai ni de preferències culinàries.

Aquesta família ja no és com la tradicional que treballa de dilluns a divendres en horari de matí i tarda. Et pots trobar en alguns casos que treballa a torns de dilluns a diumenge i de tant en tant coincideix un festiu en cap de setmana. També hi ha alguns afortunats que treballen en horari intensiu, però ens estem acostumant malauradament a tenir alguns establiments oberts unes 12 hores en sessió continua. Es pot donar el cas  que a tres quarts de deu de la nit puguis anar a comprar un enciam per fer l’amanida per sopar. Una cosa inaudita fa uns anys i que ens fa perdre els ritmes vitals.

Quan veus una parella jove passejant un nadó pel carrer ja no pots dir al frase tradicional: te els mateixos ulls que el pare, pots córrer el risc de posar la pota del tot.

Estem avançant a velocitat de microones cap a nous tipus de famílies que no són ni pitjor ni millor, però que evidentment són fruit d’aquesta globalització i diversificació d’un dels pilars bàsics de la societat perquè cada dia tothom té més clar que ara per ara el pilar fonamental és l’individu que molts cops ja ha de lluitar endavant sol sense el suport del seu entorn més immediat que de mica en mica es va esmicolant. A viure en la nova conjuntura social que és la que ens ha de menar cap al futur esperant noves actualitzacions.

Els regals materials estan en caiguda lliure

 Avui dia de Reis quan la gent juga amb les coses que els hi ha portat els personatges màgics més que mai valorem que el que busca la gent no són coses materials sinó espirituals. Avui en dia molts tenim de tot o potser no però ja estem tips d'aquesta societat consumista que ens van portant coses quan ho volem i no cal esperar als Reis. Ho comprem per internet o a la botiga del costat quan toca i ja està. Els somnis no són tan forts com abans perquè la il·lusió es va perdent en les noves generacions. No fa gaire a un nen li van portar moltes coses i al final jugava amb el plàstic d'embolcallar. Anava passant de la resta de regals que eran la clau de tot plegats. Molta gent ja aspirar tenir companyia, amor, comprenssió, un bon dia amable i i una amistat legal. No volem ni jocs, ni mòbils de darrera generació. Volem una mica d'humanitat en un a societat cada dia més freda. Volem salut i no esperar dos anys a una radiografia per la Seguretat Social. Voem coses intangibles que de mica en mica hem d'anar guanyant cada dia en aquesta societat cada dia més dura. També hi ha gent que necessita un llit nou, un abric nou perquè això sempre es necessita i hi ha gent que espera a reis, però crec que són la minoria. Els nous reis ens han de portar grans valors socials que són els que ens omplen. 

Cap d'any a plaça Vella ha vingut per quedar-se

 Una de les cites que tot just enguany arribem a la segona edició són les campanades de Cap d'Any a la plaça Vella del Vendrell. Una festa que ha vingut per quedar-se perquè si l'any passat hi havia gent enguany ni havia molta més. El primer any no es van sentir les campanes enguany la cosa ja ha millorat. La gent aquesta nit te ganes de sortir i com al Vendrell de propostes nocturnes no en tenim gaires doncs els qui no van a la carpa jove doncs poden anar a aquesta proposta gratuïta  amb els dotze raïms i el cotilló gratuït. No es pot demanar més. Molt bon ambient i molt bon rollo amb gent a partir dels 40 anys. En un principi hi havia més gent però a partir de la una els joves van tocar el dos cap a la carpa del carrer Colom. La resta fins a les 2 que va tocar un gran grup com són els 80 Principals nes ho varem passar teta. Els Administradors de la Festa Major varen portar la barra, però vaig veure que la gent no beu com a l'estiu que amb la calor i la pols del Botafoc li dona més al drinking, però aquest dia tot i la gent que hi havia el servei de barra anava fluit sense aglomeracion ni tot això. Enguany es va estrenar la modalitat infantil el dia 31 a les 12 del matí que també va reunir molta gent per celebrar aquesta modalitat per als més joves.