Diccionari optimista - català i viceversa

 

Tota cultura necessita un bon diccionari adaptat a cada moment per conèixer el significat real de cada paraula. Aquí deixo anar una petita aportació d’unes paraules claus en aquesta variant optimista que tenim a tocar.

 Renaturalització: Aquest mot que fa molt poc que s’ha introduït al diccionari és la manera de justificar qualsevol tipus d’obra nova en espais cèntrics i emblemàtics del municipi per deixar-ho alguns cops com estava o en altres actuacions com el Riuet de Coma-ruga molt pitjor de com estava abans. Es pot utilitzar el terme perfectament per col·locar  papereres, bancs i fanals al bell mig d’una riera encara que el primer dia que caiguin una mica més de quatre gotes ho posi tot cap enlaire, però políticament és tot molt electoralment interessant. Aquest terme va unit molts cops a subvencions d’altres administracions que et paguen una petita part del cost del projecte encara que els ciutadans al final acabin aportant molt més del que estava pressupostat inicialment.

 Passeig fluvial: Passeig de tota la vida amb ciment o terra guarnit amb quatre jardinets que ben aviat es veuran ocupats per herbotes autòctones que aniran prenen protagonisme al que marca el projecte inicial. El tema fluvial és per despistar perquè estem parlant del lateral superior d’una riera on hi passa l’aigua molts pocs cops l’any. Per altra banda,  la ubicació física  pot estar sis metres per sobre de la llera de la riera que curiosament només s’hi pot accedir en moments puntuals i no precisament per passejar el gos.

 Negociació, diàleg i similars: En els millors dels casos jo agafo a una colla de persones més o menys afins del partit per posar punts en comú sobre algun tema més o menys important. Els ensenyo quatre detalls la meva proposta ràpid i corrent i poc abans d’acabar el termini. És indiferent el que em diguin i les propostes que puguin aportar perquè jo ho faré igualment el que vull. Queda molt bé de cara a la galeria practicar aquest esport tan democràtic i nostrat que ja s’havia fet servir en altres època passades, però sense tanta pompa i esperit participatiu.

 Hi estem treballant: Frase que  ubica l’expedient del problema en qüestió en un arxiu sense cap tipus de voluntat que es vulgui solucionar perquè allí no fa nosa i amb aquest mantra ens podem passar dies i dies sense moure un dit real per posar fil a l’agulla per solucionar el quid de la qüestió.

 Tècnics: Persones que són els culpables ideals quan les coses no es poden o no es volen fer. Llavors s’aprofita aquest element humà i racional per carregar totes les culpes contra aquest col·lectiu. Quan toca es busca algun tècnic d’alguna empresa amiga i tot s’arregla fàcilment i amb una bona entesa. En aquesta moda de defugir responsabilitats política els tècnics oficials són els que tenen la culpa de tots els mals perquè alguna cosa no avanci. Quan la cosa arriba a altres nivells, com és el cas del Riuet ja es recórrer a altres administracions superiors per anar repartint responsabilitats de decisions pròpies  totalment errònies.

 Mocions i propostes de resolució: Excuses ideals per parlar en un plenari de moltes coses que no interessen i on el municipi no té cap tipus de competència creant un ambient fals que pot arribar a generar cert interès als oients, però que a l’hora de la veritat acaben en un arxiu pels segles dels segles.  Sempre es pot recuperar quan convingui però per seguir mantenint els problemes reals de cada dia amagats sota l’estora. Molts cops es tornen a reeditar en noves versions passat un temps amb el mateix cicle vital que les precedents o sigui, fum, fum.

Coses de poble, taller de memòria

 

Al meu poble, Albinyana, fan coses per la gent gran. Una de les propostes són els tallers de memòria que serveixen per això i per passar una bona estona per recordar el que es pugui. Ma mare ja fa anys que ho fa i s'ho passa molt bé i la resta de gent també. Són petites coses que fan que la gent gaudeixi de la vida sense grans excursions ni projectes, però ajuda molt a viure, la veritat.

Un segle de vida de la Societat d'Albinyana en un dia per recordar

 Feia dies que ho esperava i al final ha arribat el gran dia, la celebració del centenari de la Societat Recreativa d'Albinyana, la Soci, que diuen. Ha estat un acte amb un dinar, una exposició, uns parlaments, un dinar, una mica de teatre per recordar una mica la història. No hi ha faltat l'himne amb lletra i música de Blai Rovirosa i interpretat per Anna Roca, i el cor de la parròquia dirigit per Jordi Pascual. En els 50 anys no havia mai tanta gent a la societat per celebrar aquest gran esdeveniment. Hi havia al dinar 182 comensals que han ocupat totes les dues sales de l'entitat. Ha estat un acte molt ben trobat i emotiu en alguns moments al recordar totes les persones passades per aquesta entitat i d'una manera especial el darrer president que va morir de sobte el mes passat. Li han dedicat una ovació molt sentida perquè era una persona molt estimada al poble. Un dia especial que ha servit per recordar el passat i per veure que l'entitat està plenament viva adaptant-se a les noves generacions i als canvis que s'hi van produint amb el pas del temps. Hem pogut veure l'edifici del trull de la plaça de l'Ajuntament on va sorgir l'entitat que va ser inaugurada al desembre del 1930 i que durant la guerra civil va servir de cuartel. Un dia que ha servit per trobar-se persones que encara viuen al poble i altres que per un dia hi han tornat per gaudir d'aquesta data tan especial. No han faltat ni les espelmes, ni els records tot això en una societat amb ganes de seguint sent el punt de trobada del poble d'Albinyana. Entre les coses de la jornada s'ha fet una fotografia als presidents vius de l'entitat que han participat en aquesta festa.

 

El cor musical d'Albinyana també batega amb molta força

 

En aquests darrers mesos ha arribat al nucli d'Albinyana una escola de música de la Ka del Vendrell que abans estava a les Peces i buscava un lloc i ara està al costat de l'Escola d'Albinyana. Més de 100 persones de totes les edats i condicions passen per aquest punt durant la setmana. Una activitat que dona vida i alegreia a la localitat. Ahir varen fer el concert de fi de curs i la veritat és veu clarament que la gent s'ho passa teta en aquest lloc aprenent música i compartint. Un 80% dels alumnes són neurodivergents, fet que li dona un toc especial a aquesta escola d'Albinayana. Molta sort i endavant seguim compartint música i vida.

El arte de entender el caos de Laura Colet

 

La meva exveïna del Vendrell acaba d'autopublicar un llibre amb el títol El arte de entendre el caos. Es un llibre ecrit en dual POV on els dos personatges de la novela es van alternant els capítols. El tema és l'amor i crec que d'adolescents. Encara no l'he llegit. Quan acabai en faré una resenya. L'autora és diu Laura Colet i és del Vendrell. El llibre és pot comprar per Amazon. Doncs res aquesta és la primera proposta literària d'aquesta jove de trenta i poc que aposta per l'amor. Us la recomano tot i que no l'he llegit la seva autora és una persona amb molt de carisma i a part és mestra. Vinga ja ho sabeu. No espereu al proper sant Jordi. Un llibre per llegir ara a l'estiu.

Rara avis

 

 

 

 

En els quasi dos anys que porta inaugurat aquest punt de trobada de Coma-ruga i comarca anomenat Tabaris avui he parlat amb una persona que encara no l’ha trepitjat. Una cosa molt peculiar tot ser una persona de Bellvei amb una feina al Vendrell. Evidentment no forma part d’aquestes empreses, sindicats, entitats, col·lectius que han passat en algun moment per aquest modern espai del nostre litoral. Molts són els que ja ho han fet unes quantes vegades per diferents motius, però a la vida sempre hi ha gent que se surt d’aquesta mena d’obligacions que ens volen imposar des d’un lloc o un altre.

Quan torni a trobar aquesta persona li preguntaré si també serà capaç de realitzar una altra activitat durant la vesprada del 12 d’agost del 2026 quan se suposa que la immensa majoria de la població estarem almenys amb unes ulleres homologades per poder veure aquest fenomen astronòmic de l’eclipsi solar que no es tornarà a repetir fins el 17 de novembre del 2180. Uns temps que encara potser encara tindrem vigent el pla d’ajust de l’ajuntament del Vendrell i jo diria que Renfe ja podria començar a ser puntual. Esperem que aquest dia no hi hagi cap boirina que amagui aquest fenomen puntual en la nostra història

No podem deixar en el tinter fer-li esbrinar una altra obligació per aquest any. On estarà durant el matí del cinc de juliol quan una etapa de 182,4 quilòmetres del Tour de França entre Tarragona i Barcelona passi per la nostra estimada vila. Un petit detall, l’Ajuntament de Barcelona ha pagat gairebé 10 milions d’euros per mostrar-se al món durant un dia en aquest esdeveniment mundial. Ens tenen entretinguts en tots aquests focs artificials  que ens esperen a la cantonada mentrestant seguim tenint desateses totes les coses bàsiques de la nostra societat com la sanitat, l’educació, el manteniment de la via pública, la seguretat. Ens venen cada dia més fum perquè estem mirant el sol durant un minut mentrestant l’estora dels nostres peus està més malmesa.

Encara hi ha persones que són capaces de triar el gra de la palla per no caure en aquesta riera renaturalitzada que ens volen imposar en el nostre dia a dia. Un dels pilars bàsics de la nostra personalitat és la formació, però amb el nivell que tenim cada dia hi ha més ovelles que segueixen el ramat i són incapaces de fer el seu propi camí i marcar el seu estil com en el seu dia varen fer Pau Casals i Àngel Guimerà sense haver de buscar gaire lluny. Les rara avis són una espècie en vies d’extinció cada dia més necessària en el nostre dia a dia.

 

 

 

Juan Domingo Peron mai va estar a Coma-ruga

 

Ahir em van dir una persona que coneix el territori que Juan Domingo Peron mai va estar a Coma-ruga. Aquesta és una història que una persona es va inventar i que aquest expresident argentí mai va estar per les nostres contrades. Si que va estar a Madrid, però a Coma-ruga res de res. Hi ha un cambrer que diu que el va servir, però sembla que és mentida. Ho exposo aquí en honor a la veritat. Tampoc no hi ha cap prova objectiva que ho certifiqui.