El meu poble de
tant en tant celebrem alguna efemèride important. Enguany li toca a la Societat
Recreativa Unió Albinyanenca que és el pal de paller social del municipi..
L’origen d’aquesta
entitat està en una sala que funcionava a l’actual plaça Major d’Albinyana
coneguda com la “Sala del Janetó” que encara conserva el seu aspecte d’antic trull. Els seus assidus tiraven més
aviat cap a les posicions de l’esquerra. Aquest espai va començar com a local
social a tombant del segle XIX i XX. Tot i que el municipi durant aquests anys
anava perdent població perquè va passar de 1.118 habitants a 778 al 1930 va
sorgir aquesta entitat per cobrir altres necessitats socials. Es volia crear
una mena assistència mèdica per als socis i familiars per quan aquests no
poguessin treballar per edat o malaltia. Aquesta conjuntura va provocar que un
divendres 11 de juny de 1926 es formalitzés legalment aquesta societat amb la
finalitat plenament vigent com la d’organitzar
festes i actes culturals i altres objectius que avui per sort ja han quedat
obsolets com eradicar l’analfabetisme que era massa freqüent en aquells temps. De
moment ja tenim constituïda l’entitat. El proper pas serà l’any 1930 amb la compra dels terrenys al carrer Bonastre
de 22 metres d’amplada i 21 de llargada per un preu de 1.500 pessetes que
serien 9,01euros actuals. A partir d’aquí es comença a construir l’actual
edifici i es deixa de banda el seu antecessor de la plaça Major del poble. El
nombre de socis en aquests temps es movia al voltant del centenar. Entre els
diners aconseguits per la venda de la brisa del raïm, els préstecs subscrits i
la voluntat dels socis amb els seus jornals altruístics es va fer realitat aquest somni social al
bell mig del poble. Estem parlant d’un municipi que devia rondar els 500
habitants com a molt. La resta des veïns del poble vivien principalment a les
Peces i en algunes masies disseminades pel terme municipal. La font d’ingressos
bàsica era l’agricultura amb el conreu
de la vinya, l’oli i els cereals com a principals elements. També hi havia
alguns ramats de bestiar al municipi.
Els actes més
emblemàtics al llarg de l’any que s’hi celebraven eren al voltant de les dues
festes majors: la de la Mare de Deú del Carme que és la petita i la més
important que és la de Sant Bartomeu amb un programa més que consolidat:
vermut, ball de tarda, concert i ball de nit. Per aquest escenari tot i no ser
molt gran han passat grans orquestres de casa nostra com la Sensació, la
Rosaleda, la Melodia, Caravana, la Costa Brava i un llarg etcètera. En èpoques
més modernes a finals de la dècada dels 80 del segle passat varen tocar els
Laxnbusto en un dels seus primers concerts per un preu de 35.000 pessetes. En
concret va ser el mateix any que es va treure la pantalla de cinema que estava
activa des del 1961 amb la programació clàssica de dues pel·lícules amb el
famós No-do al mig. A partir d’aquí es va adequar per poder fer
projeccions de vídeo en una pantalla plegable ubicada al bell mig de
l’escenari. La sala gran de la societat ha acollit altres activitats locals com
teatre per grup locals i forans, desfilades, cursos, presentacions de llibres,
balls, àpats de tot tipus i moltes més coses en aquests 96 anys de funcionament
de l’actual edifici. D’aquesta entitat va sorgir l’actual fira d’artesania d’Albinyana
que se celebra a principis d’octubre des del 2006 només aturada per la pandèmia
del Covid. Entre les cites peculiars cal destacar que des de les darreres
dècades del segle passat el dimarts de
carnaval se celebra el tradicional sopar exclusiu d’homes que fa us anys s’ha vist
com el dia anterior si hi ha afegit el sopar de dones.
Al llarg d’aquest
segle actual el seu pes essencial per les festes majors han anat deixant
protagonisme a favor de les instal·lacions de l’Escola Joan Perucho per les
seves dimensions i situació, però la Societat encara conserva la seva essència
i el seu esperit centenari que hereta aquest esperit que fa quasi 150 anys va
donar sentit a aquests espais d’oci i diversió pública locals. En uns temps en
què les comunicacions eren bàsicament a peu o en animal i no cal que parlem de
la televisió i els seus derivats que encara estaven per inventar. La informació principal d’aquest article a qui vull agrair la seva
aportació cabal l’he extreta del llibre de Xavier Nin Vidal i Josep Maria
Cañellas Nin que porta per nom “Memòries d’Albinyana 1930 – 2000”. Publicat
l’any 2008. Per molts anys esperem que tinguem aquesta societat sent el punt de
trobada de la gent d’Albinyana i rodalies
