Un any més el nostre amic Teo li toca fer el
pressupost per al proper 2026. Un any on s’ha d’anar cuinant principalment la
recta final de la legislatura amb unes eleccions municipals per a la primavera
del 2027. En aquesta període ja no toca pujar impostos, almenys directament.
S’han de tenir moltes obres mig fetes per anunciar que si voleu que la cosa
s’acabi ens heu de votar a les properes municipals i seguir amb aquest govern
resident en la seva torre d’ivori.
En condicions normals, el nostre protagonista
amb els seus incondicionals ja fa dies que haurien treballat a porta tancada
per poder presentar els comptes en un plenari on estaria previst, com tota la
legislatura, que tiri tot endavant fent cas omís a les propostes de resta dels
ciutadans de la vila optimista. Però enguany tenim un miracle que no podem
passar per alt. Sant. Enguany les forces celestials han conduit al nostre
reietó per uns viaranys nous de trinca.
Enguany en un dia incert de juny entre foto,
vídeo, captura, “reel” nota de premsa entre d’altres tecnologies es li va
aparèixer Sant Xavier apòstol en un racó del Tabaris per guiar el nostre líder
espiritual a l’hora de confeccionar el nou pressupost.
El nostre missioner jesuïta va inspirar el nostre jove faraó de la nissaga dels Martí
que ja fa dies que va veient com va perdent seguidors entres les seves files i
es va encomanar amb els ulls clucs als designis divins en aquesta peculiar
aparició digna de quart mil·lenni.
Aquí farem cinc cèntims del que va anotar el
nostre reporter que va estava amagat alli al voltant. Primer de tot aturar tota
la renaturalització de la Riera de la Bisbal i dins del possible tornar a
aprofitar els seus laterals per a estacionament de vehicles. Arreglar el
torrent dels Aragalls i deixar-ho en condicions. Tot i el desviament d’aquesta
riera una mica més amunt de la zona de
Sant Salvador els dies de pluja intensa aquesta llera porta molta aigua que pot
malmetre fàcilment tot allò que obstrueixi el seu pas natural al mar.
Per altra banda, arreglar d’una vegada el
pàrquing del Botafoc com Déu mana per poder deixar el vehicle prop de la vila i
uns pocs a l’any fer-hi concerts o altres activitats multitudinàries.
Tot el diner que sobri d’aquests inversions
aturades o reorientades dedicar-les als serveis bàsics de neteja, recollida de
residus i manteniment de la via pública. Com no, cuidar els parcs i jardins
municipals i renovar l’enllumenat d’aquestes zones on està en precari. El
manteniment dels serveis públics està en un nivell freàtic amb clares
diferències segons les zones del Vendrell.
L’espai destinat a la nova seu del Consell
Comarcal i a l’empresa d’aigües de l’empresa de Florentino Pérez dedicar-los a
construir pisos socials com fan els seus amics de Calafell. Està molt bé
perseguir els “ocupes problemàtics”, però al regne del senyor el nombre de
pisos socials és totalment residual amb una població real de més de 50.000
persones i amb les necessitats que hi ha al Vendrell.
Dotar a l’Ajuntament del personal tècnic en
àmbits com fires, serveis socials, via pública, policia, entre d’altres amb
personal de forma estructural i no treballadors amb subvencions que estan un
any i quan en saben han de plegar.
Potenciar el comerç local amb una reducció de
les taxes que es paguen d’escombraries, canvis de nom, obertures d’establiments
i similars.
Evidentment baixar la pressió fiscal amb l’IBI
que és un dels més cars que tenim a Catalunya.
Dissenyar entre tota la gent un Vendrell per
al 2035. Un calendari d’actuacions per marcar el futur de la vila amb el
consens de totes les parts. No anar donant pals a l’aire a veure per on podem
treure subvencions que després superem amb escreix el pressupost inicial.
Evidentment tot això serà presentat en un acte
públic a la Lira perquè tothom conegui el seu futur abans de l’aprovació
definitiva d’aquest pressupost ple plenari municipal. Això és transparència i
no comprar títols de capitalitat a preu de talonari.
Aquest és el nostre faraó, en Teo que enguany
després de tanta foscor ha vist la llum de Deu que l’il·lumina mentre l’orgue
toca una tendra melodia que ens enlaira a tocar del Tobies que ens vigila des
del seu pedestal. Gràcies senyor per aquest miracle. El Vendrell pot treballar
a favor de la seva gent i no d’unes quantes empreses que ja són de la casa.
.jpeg)
