Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

diumenge, 31 de maig del 2009

Anuncis de política a totes hores, ja n'hi ha prou

La propaganda electoral em matxaca a tot moment dins la poca tele que miro cada dia. Perquè no la posen en una d'aquestes cadenes de venda directa que miren poques persones i deixen de donar la tabarra i posar-la dins els anuncis normals. Ja en tenim prou de propaganda perquè encara ens en posin més. Si la gent com més presiona, al final es cansa més. Qui ha d'anar a votar ja ho sap i qui no sap no crec que per matxacar-lo més hi vagi. Una mica de sentit comú i que els polítics es donin compte del que pensa la majoria de gent. És pura lògica i ja està.

divendres, 29 de maig del 2009

Incompatibilitats

La nostra existència es base en un grapat d’incompatibilitats que anem sortejant al llarg de la vida. Uns cops s’esquiven amb alegria i humor i altres ens deixem portar perquè tot just no ens atrapi el brau. El carril bici que uneix el Vendrell i Sant Salvador resulta que amb el pas del temps i fruit de la seva excel·lent acollida entre vianants de totes les edats ha fet incompatible el seu nom popular amb el seu ús real. Si vols circular en bicicleta amb una certa tranquil·litat has de vigilar una mica perquè en aquest vial s’hi donen cita moltes tipologies de vianants. Alguns van acompanyats de joves caminadors i altres opten per prendre a passejar el gos mentre van a donar a un tomb per la platja.
Si seguim el nostre itinerari a trobem la segona cita d’avui, Calafell. En concret la seva platja també presenta des de fa anys una mena d’incompatibilitat que ara ha sortit a la llum pública per un decret municipal molt polèmic. En aquesta zona del municipi ens trobem carrers no gaire amples per on els vianants pugen i baixen amb la tranquil·litat de gaudir d’una estona d’oci mentre miren aquí i allà. També hi trobem en aquests pocs metres els expositors dels comerciants que utilitzen la part frontal del seu comerç per mostrar als possibles clients el que amaga la seva botiga. En aquesta situació, però que aquest decret ha passat per alt, trobem les taules dels bars i restaurants que es troben rodejades per cadires sota un tendal que priva de l’ombra tot el seu domini físic
El consistori actual va decidir que per donar més espai a aquests concorreguts carrers s’havia de prohibir la presència d’aquesta material de mostrari al carrer. Els interessats ràpidament es van queixar refusant la mesura. Van enganxar fotocòpies dels articles de la premsa comarcal i provincial a les seves façanes i altres cartells queixant-se d’aquesta polèmica decisió política. Aquesta pressió ha generat una petita reacció de les autoritats competents. Ja no són tots els carrers sinó que excepcionalment si que es podran plantar aquests elements de màrketing adreçat al vianant en el passeig Marítim.
Tots coneixem proa bé quina ha estat la causa d’aquesta mesura prohibitiva provocada per unes situacions en uns períodes marcats del calendari anual.: Setmana Santa, juliol i agost i força caps de setmana de l’any en una franja horària de tarda força determinada.
La veritat és que hi ha moments que passejar per la platja de Calafell és fa una mica pesadet, en especial alguna tarda a l’estiu quan la calor apreta. Potser el problema no són aquest mostrari extern sinó les cadires i taules que ocupen la via pública. Però clar si a alguns restaurants i bars els traiem aquell espai a l’aire lliure i el negoci si que realment se’n va en orris. Alguns tenen la filosofia d’un petit espai cobert i força taules a l’exterior, en relació a la seva superfície en el seu interior.
La solució per tots està dins les causes perdudes. L’espai hi ha el que hi ha i miracles no se’n poden fer. Una mesura seria limitar aquests aparells externs per a cada establiment. Sense oblidar que hi hagi un seguiment perquè sigui aplicada amb coherència i igualtat per a tothom. A partir d’aquí, aplicar les sancions oportunes o altres mesures que es creguin adients Aquí el problema és un altre. S’ha de regular l’espai públic perquè hi ha punts molt concrets que estan molt disputats entre comerciants i clients potencials en circulació. No és el mateix una filera de taules que dues fileres de rajoles més per a tots els vianants. Tot això és nota més en temps de crisi i quan s’espera que l’estiu salvi en la mesura del possible una de les temporades més crítiques dels darrers anys. Sort que a Calafell no ha caigut dins els mercats preferit pel Top Manta. Ara per ara, Coma-ruga és el punt d’atracció a la comarca a prova dels diferents cossos de seguretat que trobem per les postres contrades. De moment, tothom sap qui és el guanyador real d’aquesta situació on trobem una presumpta incompatibilitat entre legalitat i il·legalitat.
Prendre una mesura dràstica d’aquest tipus no porta enlloc i al final, les passes enrere resten credibilitat i confiança en els seus responsables que l’han dictat. En un municipi on l’alcalde ha d’aclarir en algun acte oficial si parla com en qualitat d’alcalde o com a president del Consell Comarcal és fàcil que es donin aquest tipus d’incompatibilitats. És qüestió que cada cop que és posi una camisa diferent perquè la gent ho tingui clar des de les primeres paraules del seu peculiar discurs públic.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 29 de maig del 2009

dijous, 28 de maig del 2009

Un dia per recordar, la Champions a la Rambla del Vendrell

Sortir al carrer el dia de la victòria del Barça a la Champions va ser molt interessant. Són d'aquestes coses que realment valen la pena, perquè no acostuma passar gaire. Tret d'algun xulo piscines amb la seva moto o cotxe, la gent es va comportar molt bé. Va ser un dia per recordar, ahir a la Rambla del Vendrell semblava com un dia de festa major. Molt bé per tots i per aquells que també varem sortir més o menys seguidors

La gent recicla una mica

La gent, almenys els de l'enquesta recicla una mica. 7 persones han dit això. Només 3 ho fan tot i ningú gens. La consciència social va augmentant i això és bo

dimecres, 27 de maig del 2009

Un dia marcat pel futbol

Avui és un gran dia que marca a la gent entre els amants del futbol i els que no en volen saber res. També hi ha els que tant els hi fot, però és un dia especial. Molts s'ho passaran bé, altres no tant, pero serà per molts un dia diferent inclús pels que no volen sentir res de futbol

dimarts, 26 de maig del 2009

Una pantalla gran al Vendrell pel gran partit del Barça

No m'agrada el futbol, ho reconec, però no estaria malament que el dia demà davant la gran final hi hagués una pantalla gran al carrer on la gent pogues viure en directe la gran final. Això en comptades ocasions està bé. Demà és un dia que quedaria perfecte. Hi ha gent per tot, per anar als bars i per sortir al carrer. De moment, jo no he vist res, però sempre hi ha temps pel miracle.

dilluns, 25 de maig del 2009

Esperant la televisió del Vendrell per la TDT

La gent del carrer cada dia més es pregunta com és que no podem veure per TDT la televisió del Vendrell? Vilafranca, Vilanova ja es pot veure per aquest nou mitjà analògic, però del Vendrell, res de res. Què passa?

Un bon consell per si aneu a Beceite

Si algun dia voleu conèixer un ambient diferent, veure que l'estress, les presses i el dia a dia potser diferent aneu a la Antigua Posada Roda de Beceita. Allí us trobareu com a casa, bona companyia, un ambient familiar i a gaudir de la Matarranya. Us ho aconsello de tot cor. No us enpenendireu. A més és baratet. Per més informació www.antiguaposadaroda.com Potser ens hi trobarem

Una festa de famosos en bici

Cientificament ja demostrat que la festa de la bicicleta del Vendrell té una certa bona acollida perquè hi van famosos de la petita pantalla. Llavors realment on està la gràcia. Jo li donaria un canvi radical i els diners dels famosos a Caritas o similar. Si una cosa no funciona doncs no funciona i no passa res. Es proposa una cosa diferent però sense confondre a la gent i en comptes d'esport estem venent aquí una altra cosa que no té res a veure. Jo crec i ho he dit moltes vegades que aquesta festa s'ha de canviar radicalment. Per altra banda, trobo molt bé el tema de la pedalada nocturna, però el matí del diumenge ja costa més de pair. Les coses són com són i al final encara que vinguin molts rostres populars cauen pel seu propi pes.

PSOE, uns cartells que no acabo d'entendre

El que no m'agrada són els cartells de les europees del PSC. No sé que hi pinten tots aquells liders mundials allí. Sort que són el PSOE i és un partit que és gran perquè si fos petit a la fi de comptes no saps ni a qui has de votar. Crec que més d'un encara no sap quin partit representa. La gent això de la política no ho té tan a mà com alguns dissenyadors es pensen. Cada dia és una mica més residual. Falta comunicació entre elegits i votants. Tampoc és gaire indicat perquè aquí amb una gran majoria de governs del PSOE, la crisi també ens afecta i de ple en ple. A mi que em perdonin, però jo aquesta campanya no l'hagués posat mai. Ha de ser innovador, però aquí s'han passat tres pobles. Potser és un excés de matèria gris. A veure que diuen les urnes i que diuen els electors.

diumenge, 24 de maig del 2009

Un excel·lent exemple de campanya electoral, la Matarranya

Allí als pobles de la comarca de la Matarranya que hem visitat hi ha uns pocs cartells grans de suro on els partits hi posa la seva propaganda. Però estan en llocs molt puntuals i sinó saps de que va ni t'enteres. Ho trobo molt encertat. Aquí embrutem carrers i places amb papers que després van a la brossa. Allí si que s'ho monten bé. Quatre cartells penjats en aquest plafons i ja n'hi ha prou. Si això és fes aquí tothom ho entendria, però ja veig que els polítics han tornat a caure a la trampa.

La Matarranya, no només per desconectar.


Cansat de la rutina del cap dels caps de setmana, aquest varem decidir marxar amb la Marta, l'Alfredo, la Montse, servidor i la dona a la Matarranya. Ens ho hem passat molt bé. Hem conegut de prop Vallderoures, la Fresneda, i Beceite. Allí la gent és molt diferent a la vida que hem anat fent nosaltres. Tot és molt més tranquil. Hi ha pocs cotxes, per les carreteres. No he vist ni un sol senyal de radar que tan acostumats estem a les nostres carreteres. Hi un urbanisme sostenible que és relatiu dins el seu municipi. no com aquí que ens hem passat de fer casetes i ara trobem el qeu trobem. La gent parla català al carrer. És un lloc que pertany a Terol i ja voldria el Vendrell tenir el nivell de català al carrer que hi ha allí. Tot és més racional. A vegades va ver recuperar una mica el sentit a la vida i tornar a descobrir la bona companyia i aquestes coses que a vegades la vida ens passa per alt. Us ho recomano, no tan sols per deconnectar sinó per viure el ser humà en un dosis més racional i sincera que la que ens trobem molts cops per aquí. Gràcies per haver-ho demostrat en dos simples dies que hem passat entre vosaltres

divendres, 22 de maig del 2009

L'IEP es politicament correcte amb els seus premis

L'IEP ha donat uns premis que a part que s'ho mereixin o no alguns dels premiats són políticament correctes. Dos homes i una entitat. Cadascun representa a una comarca així ningú s'esbaralla. Jo crec que haurien de dir tots els candidats presentats per saber si l'elecció ha estat justa. Jo me'n fio, però no estaria malament que diguessin la resta de finalistes a veure que hi diu la gent.

Comença el compte enrere per les properes municipals

Comença el compte enrere per les municipals que més ens interessen. A veure com es configura aquesta comarca. Jo crec que en la majoria de pobles les cares un cop més es repetiran per no variar. Però al Vendrell la cosa pot estar interessant. A veure si l'actual alcalde hi torna o ja es retira de la política. Qui serà el seu substitut? Hi tornarà? Aquest és un dels dilemes de les properes municipals. Jo no veig que hi hagi gaires alternatives ni moviments clars i convicents. Tot es va movent al ritme del dia a dia. Però faci el que faci s'han de començar a posar les piles perquè d'aquí quatre dies ja estem en les municipals del 2011. Avui al Tothosap ja insinuava moviments rars per Calafell dins la política. Esperem a veure com passa tot i com evoluciona. Tots aquells que es queixen el que ha de fer és muntar un partit o agafar un d'aquests petits i ficar-se dins a veure que rasquen. Ara és el moment de començar a treballar en seriament. També seria bo saber qui seran els independents del Vendrell. Si és que n'hi ha, jo crec que si. Ara falta saber quin peu calçaran.

Santa Rita, pregueu per nosaltres

Els funcionaris de l’administració local celebren en el dia d’avui la seva patrona, Santa Rita. A aquesta religiosa italiana nascuda a finals del segle XIV també se li reconeixen altres virtuts, com un cop de mà per aconseguir algun impossible. Advocació per la qual és més coneguda arreu. Com a nota curiosa també és patrona dels elaboradors de botifarres i dels fabricants de seda. Sense voler-ho, també s’ha vist implicada en un trio i juntament amb Santa Gemma i Sant Tomàs d’Aquino formen el tripartit perfecte per ajudar als seus devots a aprovar els diferents exàmens que van sorgint al llarg de la vida. Més en aquestes dates, quan molts estudiants els tenen ben presents a la seva agenda i a la seva formació.
La nostra protagonista d’avui està en franc declivi al costat dels Àngels Custodis (Gabriel, Miquel i Rafael) que són els sants protectors de les forces de seguretat, policia municipal inclòs. Ara mateix els funcionaris uniformats són els que gaudeixen de més prestigi dins l’estol de funcionaris. No cal anar gaire lluny repassant en les nostres hemeroteques veurem com els principals partits polítics del consistori vendrellenc en aquesta legislatura han vingut demanant més i més policia per a la capital del Baix Penedès fins arribar a la xifra simbòlica del centenar. Després també ens han vingut els Mossos i entre una cosa i altra de cop i volta tenim més efectius treballant per la nostra seguretat i per vigilar on deixem estacionat el vehicle. Tampoc els temps que corren marcats per la indomable crisi no són com abans.
Tornem a la nostra patrona d’avui i deixem per un moment les altres capelletes del santoral. Si tornem a la premsa comarcal un partit, presumptament d’esquerres, criticava a un altre, presumptament nacionalista sobre el fort increment de personal en la plantilla de l’Ajuntament del Vendrell en aquesta legislatura. Crec que l’important és que hi hagi un Ajuntament fort amb personal suficient i preparat que cobreixi la majoria de les necessitats. Externalitzar alguns serveis com l’aigua, les escombraries, parcs i jardins ho entenc. Són elements prou importants que necessiten una infrastructura costosa que li resulta molt difícil assumir a un ajuntament de la mida com els que tenim a casa nostra. A la fi de comptes Santa Rita cada dia té menys devots perquè el funcionariat té els anys comptats. Una figura clàssica que amb el temps ha anat evolucionat. Després de la seva etapa de força, crec que tots assistirem a la seva extinció lenta i sense fer soroll a favor de multitud d’empreses de serveis. Unes s’encarregaran des de penjar la bandera al balcó principal el dia de la festa major, altres optaran per gestionar la centraleta de l’alcaldia encara que sigui desviant les trucades a un país Sud-americà. Llavors tots els que es mouran per les oficines municipals portaran un carnet indicatiu identificador amb la fotografia, nom, el càrrec i un codi d’accés als diferents serveis de la seva competència. No és bo veure com cada setmana una persona diferent frega les escales del consistori. En molts d’aquests casos no hi ha implicació amb la feina perquè no hi ha un vincle entre treballador i tasca concreta. L’empresa és com una mena de família que te la trobes i amb qui passes moltes hores del dia..
Mentrestant si és vol garantir un millor servei als ciutadans s’ha de tenir un personal al servei de l’ajuntament fort i cohesionat amb un organigrama clar on els seus protagonistes tinguin unes carreres administratives clares i entenedores a prova d’eleccions municipals i de canvis polítics. En un conveni on s’especifiqui clarament en quines condicions temporals, formació i responsabilitat es pot accedir a la promoció interna. L’altre dia, en el darrer ple municipal, un regidor del Vendrell deia davant de la resta de representants polítics, públic present i possibles oients de la ràdio local a les deu i mitja de la nit que en aquest i en l’anterior conveni del personal de la casa hi figuren estipulades les condicions per canviar de tram que és una mena de promoció interna a la vendrellenca. La veritat, jo he estat buscant i encara no ho he trobat. Serà què em faig gran.
Quan un engranatge funciona és millor deixar-lo fer i no tornar a començar de nou perquè quan ja torna a estar a punt, aquest torna a ser víctima dels nous aires polítics provocats per unes noves eleccions. Per altra banda, les seves decisions, no sempre encertades i molt menys entenedores per la resta de mortals. Per tot això i molt més, Santa Rita, prega per nosaltres. Perquè la transparència, la igualtat d’oportunitats, la coherència i qui crida més no sempre és el que té raó siguin ben presents a les nostres administracions públiques per bé dels ciutadans que rebran una millor atenció.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 22 de maig del 2009

dijous, 21 de maig del 2009

Per gaudir una estona amb molt bones fotos

La Luci i el Kiko d'Enfoca fan coses molt boniques amb les fotos:
http://www.flickriver.com/photos/hipostila/popular-interesting/

http://www.flickr.com/photos/hipostila.

El Barça farà el tiplet aquesta temporada

El Barça ho guanyarà tot segons l'enquesta. 10 persones afirmen que farà el tiplet. 5 aposten que només guanyaran la lliga i la copa sense la Champions. Una persona ha votat que es quedarà amb la Copa del rei que ja tenia quan vaig plantejar aquesta enquesta

Els Angeles y demonios com una segona part del Codigo

Una de les coses que tenia pendent era anar a veure Angeles y Demonios. Hi havia bastanta gent al cine encara que fos dimecres. La vaig trobar molt semblant a la del Codio Da Vinci, però si has llegit el llibre veus que la peli li costa d'arribar al nivel del text. La recomano per les persones que els agradi Roma, perquè et permet un viatge ràpid. Les persones que la vulguin veure i no s'hagin llegit el llibre, doncs que l'agafin de la biblioteca i se'l llegeixin. Dóna molt més de si. Inclús al cine hi havia gent que deia que li havia agradat més la del Codigo al cinema. Valtres mateixos. Crec que estarà força dies en cartellera.

dimecres, 20 de maig del 2009

Un exemple d'estalvi de la mà dels polítics

Ara aquestes eleccions europees que passaran sense fu ni fa per la nostra actualitat seria el moment ideal per estalviar propaganga electoral i altres despeses. Buscar uns llocs molt puntuals del Vendrell i fer els actes allí. No estendre gaire gran cosa. Com més auster sigui més es pot creure la gent que la crisi afecta a tothom. A veure si els polítics en prenen nota.

dimarts, 19 de maig del 2009

Arbres de l'avinguda Camp d'Esports han tornat a créixer

Un dels sistemes practics perquè et facin cas es escriure coses aquí al blog. Llavors sempre hi ha algú que ho llegeix i reacciona i la cosa s'arregla. Avui és el torn dels arbres que hi ha a la vorera dreta mirant el pavelló del Patronat d'Esports. Fa mesos vaig dir que les branques no deixaven passar els vianants, doncs la cosa torna a estar igual. No tant com abans, però les persones que no tenim la mitjana nacional vendrellenca ens hem d'acotar o baixar a la calçada. Espero que la cosa torni sortir efecte, un altre cop i els podin com deu mana.

L'intercanvi cada dia té més força en la nostra societat

Tal com està el patí el que cada dia s'imposa més és l'intercanvi de coses. La gent com que no té diners està agafant temps l'intercanvi de coses. A vegades jo et dono una cosa i tu em pintes una paret i coses similars. El diner està perdent poder. La gent vol menjar i necessita utensilis que siguin útils, les marques i tot això cada dia és menys important. Els xinos estan agafant empenta i els mercats. Molta gent ho fan servir per vendre coses de la llar i aconseguir alguns diners. Els diners perden poder en favor de les coses, com passava en un principi

dilluns, 18 de maig del 2009

L'Ajuntament de Roda de Barà pren la iniciativa

L'Ajuntament de Roda de Barà ja ha dit públicament que no pagarà als proveïdors fins a finals d'any. Una mesura provocada per la crisi. A veure quans ajuntaments la segueixin. És que viure enmig d'un pacte entre PSC i PP no deu ser gaire fàcil i clar al final algú hi perd. Ara toca els proveïdors. A veure com continua.

Davant els rollos polítics per què no muntem un debat.

Inspirat pel darrer article del Roger Caballero al Diari del Baix Penedès, crec que el que s'ha de fer és un debat de la crisi a la comarca. Avui ha vingut el diputat arbocenc Jordi Jané, un dia d'aquests el Martí Carnicer ens ho torna a explicar. Doncs a veure si som valents i muntem un debat entre els diferents partits i la gent i en parlem. Millor això que cadascún ens expliqui la seva vida. No us sembla?

Un Mercadona pel Vendrell

L'expresidenta del CIT i flamant vendrellenca adoptiva, Pepi Mercader en el meu facebook m'ha dit que al Vendrell tindrem un Mercadona per la zona de l'Archilla. Ja ho sabeu. Ja s'ha acabat això d'anar a Vilafranca i Vilanova. Per comprar Hacendado no cal que ens movem del Vendrell. Ara falta saber quan ho posaran, però sembla ser que el Carrefour de l'Avinguda Sant Vicenç i el Mercadona de l'Archilla viento en popa i sembla ser que si que es mouen. Molta sort i esperem que es faci realitat ben aviat.

Un any més hem fet el ridícol a Eurovisió.

Un cop més hem fet el ridícol a Euvorisió. A més ningú sabia ni que se celebrava amb tanta dosis de Barça que la majoria porten a les benes. Hem quedat els penúltims 32 punts menys que Chikiliquatre, el nostre heroi, cutre, però la millor imatge que podiem oferir a l'estranger. Ara anem de tia guapa amb música moderna i res de res. Som el que som i no hi podem fer res més Torna Rodolfo amb la teva guitarreta, et necessitem.

divendres, 15 de maig del 2009

No m'agrada el nou 3 de Vuit

Ho sento, però he de dir públicament que el nou disseny del 3 de vuit no m'agrada. És una còpia ampliada de l'Avui. A més el Baix Penedès hi té molt poc específic, un cop més. Ho sento, però no crec que aquest sigui el millor canvi d'imatge que poguessiu fer. Potser és perquè encara no estic acostumat, però el primer que he vist no m'ha donat molt bona impressió. De totes maneres el seguirem llegint, encara que només sigui la informació del Baix Penedès i la de l'Alt ho continuaré fent aleatòriament.

Diumenge al matí a caminar pel Vendrell

Per les persones que vulguin caminar una mica de bon rollo amb esmorzar inclós i fer vida social. Diumenge hi ha la 12 edició de la caminada popular del Vendrell. 12 km a peu que surten a les 9 del matí a la plaça Vella del Vendrell. Enguany toca Masos de Coma-ruga i Clotes. Una bona proposta i més si fa sol. Jo vaig veure els tríptics el passat diumenge, no us la deixeu escapar

Aquest cap de setmana Romeria

La Romeria d'abril arriba aquest cap de setmana a la zona de Tomoví del terme municipal d'Albinyana. Ja ho sabeu, festa, música, fino, braves, manzanilla, guitarra, cante, faralaeos, tradició i folklore. Una versió petita com la de Cunit. Per anar bé, has de conèixer algú o tenir contactes perquè va per casetas i aquí ja depen de les relacions socials o del morro que tinguis. Però està bé per veure de que va tot plegat. També fan una missa rociera

Els Laxen són els reis de Razznatazz


Pas a pas. Concert a concert. Festa a festa i d’allau en allau de vibracions. El dissabte dia 18 era el torn de Navàs. Els Laxen tocaven en el territori Gossos, un dels grups amb qui han mantingut una millor relació al llarg dels 15 anys d’existència d’aquest grup manresà. El grup local Barra Lliure va començar a animar la pista amb les seves creacions i alguna versió en espanyol de grups prou coneguts com Barricada. Les seves peces eren bastant homogènies i tota i la bona voluntad els hi faltava un toc d’estil propi que els defineixi, però amb el temps tot es pot aconseguir.
Va ser un concert diferent on van repassar sobre tot les peces recollits en els dos darrers treballs marcats per la incorporació del nou vocalista. També van sortir temes claus com “Toca’m els ous Maria”, “La meva terra és el Mar” i l’emblemàtica “Miami beach” va cloure els esperats visos com també ho va fer a la sala barcelonina. El pavelló no era gaire gran i va estar molt animat en tot moment. Les persones que estaven en les primeres fileres van poder veure la força dels nous focus que es dirigien als seguidors més propers a l’escenari. Després de Torrelavit, un cop més s’ha demostrat que aquest grup ara per ara és dels que més gent reuneix en els seus concerts encara que sigui pagant. En el concert del passat dissabte juntament amb Pastora i els Whyskin’s van estar en plena forma i es van convertir en els més aplaudit Va ser els grans grans triomfadors d’aquesta festa del Club Tr3s C. La propera cita és el 30 de maig a Perpinyà. La seva música un cop més creua fronteres.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 15 de maig del 2009

Tindrem sort aquest cop?

A principis dels anys 90 la comarca seguint l’empenta del Consell Comarcal capitanejat per Benet Jané i els seus seguidors va decidir que això que la comarca no tingués una universitat no podia continuar. S’havien de posar mans a l’obra. Aquestes inquietuds formatives van portar a què tots els consistoris amb el Consell creessin el Consorci Universitari del Baix Penedès. Ara calia buscar una universitat que els proporcionés professors i que els acollís sota la seva capa protectora Llavors van optar per anar a la Rovira i Virgili que és el que toca per proximitat. La província sempre té preferència. La seva intenció inicial era dotar al Baix Penedès d’una facultat de dret, però no hi va haver sort i es van haver de conformar amb Relacions Laborals. També té el seu prestigi, però els estudis per ser advocat, com metge gaudeixen de més notorietat. L’escala de valor d’aquest tema no ha canviat gaire amb el temps.
Varen tirar endavant la proposta. Durant els seus més de 15 anys de vida anaven fent un programa d’assignatures bàsic per complir amb les necessitats fonamentals de la formació. A vegades inclòs algun curs no s’havia arribat a fer per manca d’alumnes. Per la primavera, organitzaven una mena de seminari que volia unir universitat i empresa. Al principi aquest esdeveniment durava una setmana, però darrerament, els dies han anat minvant. En les dues darrers edicions no crec que passes del parell de dies. La cosa estava força bé. Fins i tot resultava interessant per als que com la gran minoria no hi anàvem per aconseguir un parell de crèdits que ens poguessin resultar molt útils. S’havien portat personatges mediàtics com el radiofonista Justo Molinero, per animar a la gent a què hi participés, però la cosa s’ha anat desinflant edició a edició.
Primer, el preu de la matrícula que era molt superior a la què podies trobar en un altre centre públic com Tarragona o Barcelona. Segon, les instal·lacions que aprofiten l’Alberg de Santa Maria del Mar i no gaudeixen ni d’una bona biblioteca, ni d’un servei de bar amb un mínims exigibles. També hi mancaven altres espais i serveis com altres facultats del nostre voltant. La seva situació tampoc és la més indicada. Si que no està lluny de l’Estació de Sant Vicenç, però els camins de comunicació amb aquest important nus ferroviari, a certes hores del dia, jo no els aconsellaria a ningú.
Més tard van destinar un espai d’aquesta infrastructura a centre per ensenyar els secrets dels fogons a càrrec d’un prestigiós centre educatiu de Barcelona. Els elevats preus de la matrícula amb el problema de la ubicació que he esmentat van provocar que al cap de pocs anys la cosa deixés de funcionar. Llavors va venir la Fundació Santa Teresa que va tenir la genial idea d’utilitzar l’Escola com a eina de reinserció laboral va aconseguir donar-li vida i aportar-li nous candidats a cambrers, cuiners i altres. La cosa continua en peu i gaudeix d’un bon nom gràcies al treball fet per les persones que hi ha allí hi ha confiat des del primer dia. En especial la Jordina que ho té molt clar juntament amb la Marta.
Aquest ciri universitari en mans del Consorci Universitari del Baix Penedès ja està consumint la darrera part del ble. No podem oblidar que durant aquests darrers anys també s’estan fent classes d’accés a la universitat per a majors de 25 anys.
Quan s’acabin els cursos vigents que s’imparteixen, desapareixerà relacions laborals de la comarca, però la Universitat Rovira i Virgili amb l’ajuda de la Fundació Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona ha decidit dotar a la comarca de nous noves especialitats. Per una banda, a partir d’ara es podrà estudiar infermeria i també magisteri. Les pràctiques sanitàries les podran fer a l’hospital comarcal que porta per nom Hospital del Vendrell. Atès que el problema de la situació d’aquest centre educatiu no el podran solucionar a no sé que inverteixin uns quants milions, el que si que podran fer és i ho faran, segons diuen, es mantenir el preu dels estudis de Tarragona. Ara ens caldrà esperar veure que passa. Les universitats si els traiem el prestigi i reconeixement que comporta la seva finalitat i denominació, no deixa de ser un pur negoci com un altre. Una universitat necessita alumnes. Llavors crec que aquesta és la raó bàsica per la reedició d’aquest centre a la comarca però ara toca gestionar-ho directament per Tarragona. Ara faltarà saber quin ventall d’assignatures podran escollir en cada curs. Potser la programació serà molt simple pel cost que això comporta. ¿De quins serveis podran gaudir dels alumnes sense necessitat d’anar a Tarragona? Per l’altra banda, realment cal pensar si realment es mantindrà en els propers cursos. Quina acollida tindrà en el primer any? Esperem que la cosa rutlli sinó s’afegirà a un altre repte comarcal: fins ara és impossible posar una discoteca al Vendrell i que funcioni més de tres anys seguits amb certa normalitat. Esperem que la sort ens acompanyi aquest cop.

Publicat el 15 de maig del 2009 al Diari del Baix Penedès

Una cita obligada pels amants del món 2.0

Crec adient donar a conèixer a la gent, ciutadans, blocaires, persones interessades en les noves tecnologies aquest important esdeveniment que tindrà lloc el segon cap de setmana de juny a a Vil·la Casals de Sant Salvador del Vendrell. He tret el text del blog del Daniel Garcia Peris que és l'ànima i l'esperit que fa que tot això tiri endavant. Gràcies a ell i a tota la resta que ho fan fet possibles, tan persones com administracions públiques i empreseses privades. Esperem que la gent, almenys en faci un tastet i millor que s'hi deixi caure una bona estona.
a
"Ja tenim el programa de les Jornades de la Penedesfera que se celebraran el 12 i 13 de juny, a la Vil.la Casals de Sant Salvador, al Vendrell. Sens dubte té un cartell amb ponents de relleu que pujaran –encara més– el llistó respecte a l’anterior edició. Això no hagués pogut ser sense aplicar un dels principis bàsics del Web 2.0 a la mateixa organització: col.laboració. En aquest cas la dels blocaires penedesencs que han pogut treure temps d’on no n’hi ha per configurar aquest esdeveniment. Estic parlant de Raül Buira, Jordi Sonet, Gemma Urgell, Ricard Espelt, Sergi Sabaté, Xavier Güell, Sonia Diaz Suriol, Sylvie Pérez, Guillem Carol, Josep Guillén, Miquel Casellas i Laia Gomis. Agrair des d’aquí i en aquest moment la seva aportació. Us adreço als seus blocs on en parlaran de primera mà de les diverses taules rodones, activitats i tot allò que les envolta. Us deixo amb la notícia que va fer RTV El Vendrell de la presentació juntament amb el mateix programa que també teniu al web de la Penedesfera. Cal recordar que l’assistència a les 2es Jornades de la Penedesfera: “Presència a la xarxa” és gratuïta, només cal una inscripció prèvia.
Aprofito per agrair també un altre blocaire penedesenc, el Josep Maria Rosell, haver resolt un problema greu d’allotjament web que va tenir el portal la setmana passada, responent la crida desesperada des del twitter penedesfèric, per salvar-nos del nefast servei de DreamHost, i val a dir que des de llavors hem doblat els followers en aquesta eina. Novament la col.laboració és el denominador comú a la Penedesfera.
Programa:
Divendres 12 Juny de 2009
17:00 Presentació i inauguració de les Jornades de la Penedesfera a càrrec de les autoritats
Daniel García Peris, Impulsor de la PenedesferaRaül Buira, Regidor de Tecnologia i Societat de la Informació de l’Ajuntament del VendrellBenet Jané, Alcalde del VendrellConsell Comarcal del Baix PenedèsDiputació de TarragonaErnest Benach, President del Parlament de Catalunya
Entrega de vals de descompte per al registre de dominis .cat per la Fundació puntCat.
18:00 Taula rodona: “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual”
Debat a càrrec d’experts en Política 2.0.
Ernest Benach, President del Parlament de CatalunyaIzaskun Bilbao, ex-Presidenta del Parlament BascHéctor Pérez, Partido de InternetGenís Roca, arqueòleg i expert en xarxes socials i internetMax Vives-Fierro i Planas, Director de la Fundació Catalunya-Europa
Modera i organitza: NuestraCausa (Gemma Urgell i Ricard Espelt)
19:30 Taula rodona: “Per ser presents a la xarxa primer cal arribar-hi”
Responsables empresarials i de l’administració analitzen les dificultats de l’accés dels ciutadans a la xarxa i les infraestructures al seu servei.
Motorola EuropaComunicàliaSistema Israelí de WiMAX Alvarion
Modera i organitza: Raül Buira, Regidor de Tecnologia i Societat de la Informació de l’Ajuntament del Vendrell
Dissabte 13 Juny de 2009
10:00 Taula Rodona: “Present i futur dels mitjans de comunicació"
Representants de portals d’informació i capçaleres tradicionals parlaran dels nous mitjans.
Salvador Cot, Director d’Edicions del diari AVUIJoan Raventós, Cap de Redacció El 3 de VuitCarles Castro, Director de VILANOVA DIGITALBernat Ferrer, Coeditor d’anoiadiari.catXavier Güell, CEO i fundador de Tendencias.tv
Modera i organitza: Sergi Sabaté, esportiudigital.com
11:30 Coffee Break
12:00 Taula Rodona: “Contra la crisi, la xarxa”
Com ser una empresa activa a la xarxa, millorant el màrqueting i la comercialització.
Joan Jiménez , Consultor de Marques i Artista MultimediaMarc Cortés , Professor de màrketing electrònic a ESADEToni Mascaró , Expert en màrqueting i la comunicació interactiva
Modera i organitza: Daniel García Peris
13:30 Dinar penedesfèric
Dinar còctel per a tots els assistents amb el millor de la gastronomia penedesenca.
15:00 Taller de Videoblogs i altres eines del Web 2.0
Les principals eines del Web 2.0 seran explicades per a tothom qui vulgui començar o aprofundir en aquest món: blocs, vídeoblogs, twitter, Facebook, MySpace, etc.
Gina Tost, videoblogger membre de Balzac.tvJosep Maria Raventós, videoblogger “informatiu” a RavenniusJesús Ferré, videoblogger i responsable de projectes socials amb les TICZitunLog, sèrie web realitzada per videobloggers adolescentsAndreu Robusté i Lucia Buenavida, ENFOCA Entitat fotogràfica de Calafell i comarca
Modera i organitza: Sonia Diaz Suriol i Sylvie Pérez
17:00 Taula Rodona: “MySpace i altres eines per a la difusió dels músics”
Descobrirem quins són els canals que fan servir i els convidats oferiran un petit concert via internet.
Lax’n'BustoBuhosMySpaceTRACK Concurs de Música Jove del Vendrell
Modera: Sara Loscos, Presentadora d’Ànima a Televisió de Catalunya
Organitzen: Guillem Carol i Josep Guillén
18:30 “Vi i Cava: Nous reptes a internet” by Cava&Twitts
Experiències en l’ús d’aquestes eines i la presència del món vitivinícola a la xarxa.
Marcel Sabaté, Caves CastellroigJosep Cusiné, Caves Parés BaltàDavid Boronat, CEO Multiplica
Modera: Marc Cortés, RocaSalvatella i ESADE
20:30 Cloenda amb un petit concert dels grups musicals convidats
Technorati Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , "

dijous, 14 de maig del 2009

Jaimito i Zapatero, enre un acudit i la dura realitat

He de reconèixer que el Zapatero a Madrid fins i tot em queia bé, però ja porto uns dies que cada dia estic més a prop d'un acudit que avui m'han explicat al jacuzzi. Anava un dia Zapatero perdut pel món i es troba a Jaimito i li diu: Escolta, tu ets els dels contes? Diu no Jose Luis, jo sóc els dels acudits, els dels contes ets tu, Zapatero. Aquest darrer li respon, uff¡ ja m'havia liat un altre cop. Tenim un president cada dia menys creible i ja no saps si mires amb ell o és que t'agrada perquè és la rèplica del del Polònia. A veure que passa amb tot plegat. La veritat que pel tema de la crisis no han fet gran cosa i tard i malament. Tots sabem qui mana en aquest país i val més estar a Endesa que anar de president víctima dels poders fàctics que aquests només surten a la secció d'economia i no sempre.

La gent votarà per Europa

En la meva darrera enquesta, 17 persones m'han dit que votaran per Europa. Només 4 no ho faran i una persona votarà en blanc. Jo veig que aquí molta molta gent anirà a votar. Si això reflecteix la realitat l'abstenció seria molt minsa. A veure que passa.

dimecres, 13 de maig del 2009

El Vendrell necessita els "carrers cremallera"

Al Vendrell necessitem que algú inventi els carrers cremallera. Hi ha un seguit de carrers que un any i l'altre també veuen que hi fan una rasa i un altre cop i tornen així anar fent. Ja sé que és una manera democràtica de donar vida a la gent que obre i tanca. Però hem de ser valents i crear el carrer cremallera. Seria un carrer amb una mena de cremallera al mig que cada cop que s'hagues d'obrir doncs estires amunt i avall, fas i ja està. Potser la seva implantació seria cara pero no veus els diners que ens estalviaríem amb el temps. A veure qui s'anima

dimarts, 12 de maig del 2009

La festa de la primavera de Santa Oliva

Per aquestes dates a Santa Oliva acostumen a celebrar la Festa de la Primavera. És una festa que no te gaire difusió i si t'enteres a vegades és pel boca orella. Jo hi havia anat fa uns anys i havia vist a Macaco i Ojos de Brujo en els seus inicis. És una d'aquestes coses que es fan a la comarca i ni t'enteres. Esperem que si ho fan facin la publicitat necessària perquè la gent hi vagi o almenys ho sàpiga.

El Vendrell - Lleida 90 km/h

Jo crec que un dia de sol, amb poca circulació anar del Vendrell a Lleida per carretera convencional a 90 km / h és una cosa que no té gaire sentit. Si que al principi hi ha corbes però a partir de Montblanc és bastant plana amb unes poques rectes molt clares i poc perill. Potser ens hem passat una mica. No demana els 120, però si els 100 km/h. Perquè no hi veig tant de perill i anar a 90 a vegades es fa força monòton. En canvi a 100 sembla que la cosi ja rutlli una mica més. No gaire.

dilluns, 11 de maig del 2009

Nous descobriments per Lleida, Huecco

Un dels concerts més esperats de les festes de Lleida era el de Huecco. Havia sentit alguna cosa i la veritat que no me'l vaig perdre. Va estar molt bé. És un grup molt animat i des la primera nota connecta amb la gent. Realment ara per ara és una proposta nova que segur que ompla i no us defraudarà. Vaig tenir també l'oportunitat de veure a un dels grups mítics del rock espanyol, Los Suaves, amb un pletòric Yosi, va estar molt molt bé. No els havia vist mai i hi ha coses en aquest món que s'han de veure perquè són un grup llegendari que encara estan en bona forma.

dissabte, 9 de maig del 2009

Contra l'abstenció, referèndum pel CIM a la comarca

Una de les coses que veig que serà un fracàs i si arriba al 50 % de la participació ja serà tot un èxit seran les properes eleccions europees. Aquí veiem que europa ens cau molt lluny, potser massa i per alguna cosa serà. No només nosaltres sinó Holanda, França tampoc ho acaben de veure clar. Cau tot plegat massa lluny. El que es podria fer per donar més caliu a tot això és muntar un referendum al Baix Penedès per si volem o no el CIM. Segur que si fessim les dues coses tindrien molt més èxit. Els resultats potser se'ls passarien pel forro, però a la gent li faria molta ilu que sembla que fins i tot pensin. Si fa solete, tots haurem begut més oli del que veurem esperant que la gent vagi a votar.

divendres, 8 de maig del 2009

Petit xoc entre ràpids nadadors al Vendrell


Sóc un apassionat de la natació i ahir mentre feiem esquena vaig colidir amb una altra noia que també venia d'esquena i anava rapideta. No ens varem veure a temps. Va ser una topada fortuita, però la pobra noia del cop es va marejar una mica, però aviat va tornar a estar al 100%. Gràcies a la ràpida actuació del socorrista i les monitores. A mi el cop se'm va passar ràpid, però a ella li va venir en mal moment. Una història més de natació que dóna molt de si.

La natació també és perillosa i més quan agafes les velocitats de risc que naltres agafem, uuffffff. Esperem que no torni a passar. Sinó haurem d'inventar un casc acuàtic.

Al Vendrell tenim un carril bici per circulen les bicis amb dificultat

Aquesta tarda he anat al dentista i la noia que ajuda al dentista em deia que el carril bici que va del Vendrell a les platges ja no és bici perquè està ple de vianants a peu o amb els seus gossos. Clar si vas amb bici has d'anar en compte perquè hi ha molt de transit. Ara el que toca fer és el carril bici sense vianants perquè aquesta ha quedat saturat i no precisament de bicis.

La Senyora Democràcia

La senyora democràcia ja fa 30 anys que es passeja plàcidament pels ajuntaments espanyols amb tot el seu seguici d’amics i fidels. Més d’un quart de segle compartint experiències, vivències i altres aventures amb aquesta dona de bella figura i formes esveltes. La seva antecessora, la senyora Dictadura, també tenia nom femení, però no era de casa bona com la nostra protagonista d’avui. Tenia unes formes i uns procediments poc populars i transparents. Tampoc no acabava de caure bé a tothom. Mira que també s’hi esforçava. Només uns quants hi varen fer una amistat ferma
L’any 1979 es va produir un important canvi en tots els ajuntaments estatals. Es van aparcar uns mètodes més propis de l’antic règim. Per altra banda, van començar a triomfar tot aquest món de la sobirania popular on per, casualitats de la vida, els partits es podien presentar amb els seus candidats. Alguns dels representants de la vella guardia van provar sort utilitzant els nous procediments. Van tenir sort i van continuar amb el suport dels electors. Altres es van retirar perquè no ho venien molt clar en tot aquest nou joc. Eren altres temps i les petites trampes ja no estaven tan ben vistes. No feia gaire havíem aprovat una Constitució espanyola que incloïa un rei jove, ros, alt, guapot i força proper al poble sobirà. Aquí a Catalunya també vàrem aprovar el nostre Estatut que fa tres anys que vàrem substituir per un de més modern. Aquest encara el tenim a la vitrina a veure que hi diu la Justícia que té la darrera paraula.
En aquest llarg camí hem passat nits d’insomni com l’intent de cop d’Estat. Moments de glòria com les el Mundial de Futbol del 1982 i Olimpíades de Barcelona, deu anys després. Va caure el mur de Berlín. La URSS es va fraccionar en petites repúbliques. Tot reguitzell d’altres altres històries que van marcar tres dècades d’aquest territori.
Els partits de tota la vida que durant uns anys van estar en una mena d’estat d’hivernació o treballant en silenci i paral·lels a la llum pública van tornar a ocupar el lloc que els corresponia. Altres formacions van aprofitar les circumstàncies per sortir a la llum i competir per aquests monstres llegendaris que havien estat mig desapareguts. Tots volien recuperar el temps perdut després d’aquest llarg hivern.
Són moltes persones han ocupat càrrecs públics en aquestes tres dècades en diferents àmbits. La veritat que la majoria han estat homes, però les dones que han tingut l’oportunitat d’ocupar una cadira en un plenari municipal no han passat pas desapercebudes. Fins i tot, algunes poques han arribat a ser alcaldesses del seu municipi.
Ara és el moment de celebrar-ho d’alguna manera. Un cartell anunciador amb el número 30. Quatre fotografies, un suculent piscolabis, unes ampolles de cava servides en un fotogènic brindis i alguna cosa més. Moments per recordar un grapat d’escenes i vivències per fer realitat tot aquest món que amaga sota la llarga capa de la senyora democràcia. Perquè la democràcia no és un adhesiu que s’enganxa en un vidre i tot arreglat. És una forma complexa d’entendre la realitat i de transformar-la. S’ha d’anar construint de mica en mica amb la participació de tothom. Enguany la nostra protagonista s’ha fet gran. A hores d’ara, ja deixaria de ser de les joventuts d’un partit i passaria a formar part de la formació adulta.
La senyora democràcia encara manté massa bona relació amb la seva falsa germana bessona, partidocràcia. Tot i que no és tan popular, la punyetera encara té un pes específic molt lloable. En especial en els moments decisius. Aquesta altra noia, tot seguit després de néixer en el mateix part que la nostra protagonista va passar a ser adoptada pels principals partits polítics. Li volien imposar una vida molt estricte i al seu servei. Per això no és ni de bon tros tan brillant com la democràcia que ha viscut una mica al marge encara que li han robat vilment el nom simplement per crear confusió. Aquestes formacions serioses no han volgut cedir mai ni un segon d’aquesta noia mimada pel risc que corria de trencar el marcatge al que sempre ha estat sotmesa. És una bona nena i sempre s’ha deixat portar.Esperem que la senyora democràcia vagi agafant força amb els pas dels anys amb mesures tan senzilles, com llistes obertes, en especial a les municipals. També s’haurien de marcar els passos previs a cada cita electoral com si fossin les primeres eleccions. No pas seguint els resultats dels darrers comicis a l’hora de concedir espais electorals a la via pública i als mitjans de comunicació. Hem de pensar, dins de cada formació, en renovar els caps de cartells electorals, alguns ja fa massa anys que surten volen arreglar el tros de món que correspongui, segons l’ocasió. Han convertit la política en una professió. A més, resulta una de les millors pagades del mercat laboral. Això és molt dolent per la salut d’aquesta noia que segurament és mileurista, en el millor dels casos, paga un préstec bancari pel cotxe i pateix els efectes de la crisi. Visca la democràcia i no l’hem de confondre amb aquesta submisa partidocràcia que ens volen donar com si fos la solució als nostres problemes. Encara ens queda un bon tros per arribar a l’autèntica democràcia de sobirania popular.

Publicat el 8 de maig del 2009 al diari del Baix Penedès

dijous, 7 de maig del 2009

Cap de setmana al Sam de les Mates del Vendrell

Aquest cap de setmana està força interessant al Sam del Vendrell. Demà divendres serà el torn de Track amb La Cova del Caliu amb el seu lider espiritual i carismàtic Pau Saura i després els Plou com Mai de Llorenç que també tenen en el seu cantant una persona molt especial. Dissabte serà el torn del Jimmy i el Pemi dels Laxen amb cançons noves, velles i una mica de bona música cantada pel Pemi Rovirosa. Una proposta que també dóna molt de si. Si entre una cosa i l'altra us passeu per la Rambla del Vendrell veureu que hi ha flors i alegria i una mica de primavera. Ja ho sabeu Sam per 2. També és primavera al Vendrell

La part de l'Assegurança de la casa contra incendes desgrava a la declaració de la Renda

Avui he descobert que la part destinada a cobrir la part d'incendi de l'assegurança de la llar també pot desgravar a Hisenda. He investigat i la part que pago sobre aquest concepte en un any puja a 1,37 euros. Realment és irrissori en una quota d'uns 60 euros anuals. Però ja ho sabeu, si algo vol desgravar fins el darrer cèntim, penseu en això.

El dinar dels primers 50 anys de l'Angel Guimerà

EL dia 27 de juny tindrà lloc el dinar per celebrar les bodes d'or d'aquest centre educatiu del Vendrell. Les persones que hi vulguin participar tenen fins el dia 9 de juny per portar els 25 euros que costa el ticket del dinar. S'ha d'anar a l'oficina de Caixa Tarragona del Puig del Vendrell. Us espero allí per recordar els moments viscuts en aquesta institució vendrellenca. La cosa pot estar molt bé. No espereu el darrer dia.

dimecres, 6 de maig del 2009

El comerç tradicional el més afectat per la crisi

El que tinc comprovat és que el comerç tradicional en temps de crisi va perdent. A canvi augmenten els xinos, grans superfícies i altres establiments on les ofertes i la cosa clara: una bossa amb carn em costa tant i punt. Això és el metge ja preparat per vendre. Les converses de carnisseria i aviat les de peixateria van desapareixent. Tot en bosses i ben claret. Esperem que la cosa no vagi per aquí, però no sé que em diu que si que hi va. Que podrem fer?

Mals temps per les opos

En els moments que vivim molta gent vol estudiar opos per entrar a treballar a l'administració sigui del que sigui, però ara surten moltes places perquè primer de tot que hi ha pocs calers i això també afecta clarament a les administracions i segon que es presentarien molta gent i aquest caràcter endogàmic que te l'administració corre perill. Per tant, pel bé dels que ja hi són, la cosa és fa el mínim possible. Però sempre hi ha una escletxa de llum que t'obre una porta.

La gent llegeix la Vanguardia

La majoria de gent llegeix la Vanguardia segons la meva darrera enquesta, 6 persones en total. El Periodico 3 vots. Amb dos vots, "depèn del dia" i el País. L'Avui només una persona i el Mundo i la premsa esportiva ningú vot registrat. La cosa està força clara.

Europa, on està això?

Ara per ara fer que la gent vagi a votar el dia 7 de juny per Europa és una cosa una mica complicada. Per dissimular el que es podria fer és fer coincidir aquest dia amb altres eleccions. Per exemple, les catalanes que són l'any que ve. Ara fem el 2 per 1, la gent va a votar i aquí arreglem tots els problemes al tripartit que veuria com la seva correlació de forces estaria almenys actualitzada si guanya. Però, al juny, un diumenge anar a fer votar la gent per Europa és una mica dur. Jo crec que les llonganisses, la cervessa i altres festes no crec que facin molt per arreglar aquest panorama. A veure que passa, però la gent ja està cansat de tot i d'Europa, potser encara més. Ara que cada dia ens dóna menys subvencions i ajudes. No sé no sé.

dimarts, 5 de maig del 2009

Llocs on perdre's

En moments com els actuals i per aprofitar el temps és molt bo anar a la biblioteca o a practicar un esport. Sempre t'enriqueix personalment i a part que t'ajuda a fer alguna relació social que et pot anar bé. Tancar-se a casa davant l'ordinador no és gens bo. Ens hem d'anar movent perquè mentre ens distraiem a veure si tenim una mica de sort.

La circulació al Vendrell torna a ser una mica preocupant.

El Vendrell està en obres i per tant té molts punts per quedar col·lapsat. El pont del Ribas per sota la N-34o està tallat per obres, llavors la cosa comença a complicar-se seriosament, en especial en els moments de més trànsit. Ara feia dies que viviem tranquils en aquest aspecte, però ja tenim un punt negre que cal sortejar i quan la cosa ja és bastant caòtica es complica seriosament. Esperem que duri poc i ens afecti menys

dilluns, 4 de maig del 2009

Un programa per als que ja passen els 70 anys

Una de les coses bones de Casal Rock és que és un programa dirigit en certa manera amb gent que supera els 60 anys d'edat. La televisió en particular i la societat en general no tenim gaire cuidada aquest franja d'edat de la nostra societat. Cada dia la gent arriba amb més salut i amb més ganes de fer cosa. S'organitzen caminades, excursions d'un dia i altres invents, però fer que uns avis de més de 70 anys cantin cançons dels Laxen o de ACDC és tota una osadia. Ho trobo molt molt encertat

Els comerciants de la Platja de Calafell en peu de guerra

Els comerciants de la Platja de Calafell estan en peu de guerra en contra del decret de l'alcalde que no els deixa posar mostres al carrer. Jo no ho entenc. En canvi si que deixa posar taules i cadires al passeig. Potser la diferència és que uns paguen i els altres no. Llavors l'alcalde hauria de dir, per treure un artilugi d'aquests tants euros. Llavors tot arreglat, però jo crec que parlant la gent s'enten. Si es fa un abús s'ha de corretgir, però hem passat d'una punta a una altra. A veure com evoluciona la cosa. Aquest cap de setmana estava a tope Calafell.

diumenge, 3 de maig del 2009

Uns semàfors que fan l'orni al Vendrell

A l'avinguda Camp d'Esports del Vendrell en la seva cruïlla amb a l'Avinguda Baix Penedès hi ha uns semàfors moderns, d'aquest que detecten moviment i canvien de color. Els de la banda del carrer Sant Xavier, si que funcionen bé, però els de l'Av. Camp d'Esports molts cops fan l'orni. Avui he estat 5 minuts esperan que es poses verd. Si ha posat perquè ha vingut un en sentit contrari i s'ha produït el miracle. Molt moderns, però quan no funcionen són una putada.

dissabte, 2 de maig del 2009

Feria de Abril de Cunit

Ahir vaig anar a la Feria de Cunit a donar un tomb. Està bé, però tampoc és res de l'altre món. HI ha una poques casetes, dues de partits polítics PP i PSC, alguna entitat i ja està. Tot això en un espai sense asfaltar i on el terreny puja i baixa perquè no està prou pla. Hi havia força ambient. Encara no hi havia anat mai i ahir em vaig decidir. Si us agrada aquest ambient allí el trobareu i sinó doncs a buscar alternatives

divendres, 1 de maig del 2009

Paco Gonzalez Ledesma, un vendrellenc il·lustre

Gràcies al Diari s'està promocionant un escriptor de renom que té la bona costum de passar findes i vacances en el barri de Sant Salvador. Ningú deia res, però de mica en mica. La setmana passada en el Visor, està sortint a la llum pública. Ja era hora. El seu problema era que escrivia en castellà, però jo crec que això de l'idioma és una futilesa. Si aquí hagués nascut el Javier Cercas, jo crec que que ho haguéssim aprofitat, doncs edavant Francisco González Ledesma que passa moltes estones amb nosaltres i a més ens cita a les seves obres, que més volem?

Una xinxeta rovellada


Una de les propostes artístiques que ofereix la comarca als seus veïns i als turistes qui es deixen caure en aquests dies primaverals per la nostra comarca és Salmaldon. Una interessant combinació de música, poesia i pintura. Tres persones són la base creativa d’aquest somni fet realitat, Montserrat Olivé, Montse Solé i Pemi Rovirosa i li continuen insuflant vida perquè vagi navegant endavant i arribi a altres punts de la geografia catalana i espanyola. En una d’aquestes creacions artístiques, la Montse Solé ens descriu el mar dins un petit poema que comença “Galopen les ones / cap a l’horitzó més proper / acariciant me la mirada, / amb la lluna semblen / un mar de plata / Els esquitxos esporàdics / trenquen l’abstracte / compàs del temps / mentre una / xinxeta rovellada / em recorda que / no tan sols el ferro / també l’anima,/ es deteriora amb l’aigua./” Us l’heu llegit bé? Sinó us aconsello que tireu enrere unes poques ratlles. La jove poeta, que jo crec que és una pintora en paraules, ens descriu una imatge idíl·lica d’aquesta part del nostre planeta. Una pintura que no costa gaire d’imaginar si acluquem una mica els ulls deixant la ment en blanc. El que destaca en aquest quadre emmarcat en un poema de formes lliures fruit d’un raig d’inspiració és la xinxeta rovellada.
La xinxeta rovellada amagada dins el mar m’ha portat al cap una imatge nítida i clara d’aquest peça metàl·lica sobre un plafó de suro. Aquests petites formes metàl·liques atravessen vilment la superfície del paper a canvi de què aquestes quedin atrapats vilment en una superfície plana. Ens esforcem per ser mar, per ser aire i en alguns moments volem ser foc i brisa marina de tarda d’estiu. La vida ens ha ensenyat, dia a dia, capítol a capítol, que en qualsevol moment ens podem trobar amb la maleïda xinxeta rovellada que convertirà els nostres projectes i il·lusions en somnis passatgers d’una història acabada i sense possibilitat de recuperar.
Volem complir amb els nostres objectius, donar vida a les nostres il·lusions, però en qualsevol moment el nostre destí pot canviar a un ritme vertiginós. Aquesta xinxeta rovellada, en el seu lloc, ens ensenya la seva petita porció de la nostra programació setmanal. Per mil motius a vegades el que sostenia la seva punxa s’havia de tirar directament a la brossa perquè resultava obsolet o inviable. Ens van vendre magnífiques agendes diàries, setmanals, mensuals, PDA, ordinadors, telèfons mòbils perquè cada dia els hi poguéssim confiar més informació i més projectes emmagatzemats en les seves memòries diverses. Però aquest esperit de la xinxeta és manté viu en tot moment encara que dins un format ben diferent.
Les clàssiques xinxetes rovellades ens servien per penjar coses a les parets del nostre dormitori. Una cosa temporal que amb el pas del temps anava perdent la seva provisionalitat i es perllongava esperant que hi poséssim un clau o un altre mena de suport que fos més consistent. Allí estaven sense fer soroll mentre suportaven un somni, un ídol o la llista de les assignatures de l’escola primària.
La xinxeta rovellada a vegades tenia una vida més arrastrada. De cop i volta s’afegia sense que el titular en fos conscient a la sola nostre calçat esportiu. Allí volien deixar el seu so característic a la part més llunyana de les nostres orelles per intentar passar desapercebudes. Sinó hi havia molta gent i el soroll de l’entorn no era gaire elevat, la seva vida era fugissera i en els millors dels casos queien pel seu propi pes en una paperera del camí del seu portador. Un final esperat per a qui es posa on no li demanen.
La versió més discreta de la xinxeta rovellada s’amaga cada dia darrera multitud d’aparadors per aguantar allò que el comerciant espera que ens deixi garratibats. Ens provoqui perquè almenys entrem dins el seu establiment per comprovar les seves característiques de més a prop. Si hi ha sort alguna cosa caurà i sinó almenys des de fora altres com nosaltres veuran que en aquella botiga hi ha moviment, per tant potser té alguna cosa interessant.
L’inoportunisme de xinxeta rovellada es allò que ens podem trobar quan caminem per la sorra i anem descalços. Tot seguit, ja ens ve al cap la pregunta obligada de la vacuna del tètanus. Una història que tots coneixem, especialment en la nostra infància i adolescència. Quan era el moment de provar coses i d’assolir nous reptes. Doncs us proposo que gaudiu d’aquest darrers dies d’aquest mar submergit en el portal del Pardo amb les seves ones, esquitxos amb aigua i ànima en forma de música. Us aviso que també hi ha una xinxeta rovellada, però no patiu que ni us farà mal ni us desfarà l’agenda dels propers dies. Està en un poema ben controlada. Els artistes l’han localitzat a temps perquè tothom la vegi com un quadre en la nostra habitació. Pels més atrevits, com a dins un aparador en un ambient on es combinen música, pintura, poesia i emocions moltes emocions. (La il·lustració forma part d'aquesta performance i m'ha estat proporcionada per Montse Solé 1/3 de Salmaldon)


Publicat el 30 d'abril del 2009 al Diari del Baix Penedès.