Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 30 de desembre del 2008

Unes campanades molt "molineres"

Una de les coses interessants d'aquest cap d'any és veure el Tomàs Molina i el seu clònic de Polònia donant les campanades. Potser espetarrant. Jo no m'ho penso perdre. A les 12 de la nit de cap d'any allí davant la tele.

Molt bon any 2009 a tothom

Molt bon any 2009 a tothom. Abandonarem la crisi, reemprendrem una bona economia familiar, estarem sans i mirarem amb optimisme el futur. Que sigui un gran any per tothom. Visca el 2009 o viu el 2009

diumenge, 28 de desembre del 2008

Jordi Sánchez fitxa Miquel Barceló per donar un toc artístic al municipi

L'Ajuntament de Calafell ha decidit contractar el popular escultor Miquel Barceló perquè en cada ple que se celebri al consistori, mentre els polítics estan discutint sobre coses banals ell vagi decorant tot el sostre de la sala de plens de la plaça Catalunya. De mica en mica, sessió a sessió. El públic podrà escoltar els grans discursos de la classe política local mentre admira l'obra del creador mallorquí. Avui dia 28 de desembre se signarà aquest interessant conveni que canviarà la noció de molts calafellencs al costat del monument al Pescador. Més endavant, Barceló s'ha compromès a estudiar la possibilitat de decorar el fons de la nova piscina municipal perquè els nadadors mentre nadin puguin gaudir del seu art a l'abast de tothom. Jordi Sánchez és mostra molt content d'aquest gran fixatge. "Varem deixar perdre Calatrava per fer el pont del Louie Vega, però aquesta no se'ns escaparà. Ja ho traurem d'alguna part".

Calafell Platja aguanta la festa nocturna

Ahir era el torn d'anar de marxa per Calafell i la cosa encara agunta. Entre el Kildo, el Salomé i el Sammy's encara un pot passar una nit guapa. Ni de bon tros com abans. La policia vetlla en cada cantonada perquè ningu se surti de la norma, però encara hi ha caliu, almenys molt més que la nit anterior al Vendrell. Que duri la festa i que a veure si la cosa s'anima en els propers mesos, perquè ara està en els mínims de sostenibilitat

dissabte, 27 de desembre del 2008

EL Redroom de les Matas del Vendrell durara poc

El redroom de les Matas del Vendrell no crec que duri gaire. Ahir sobre les 3 de la nit quan s'han acabat les golfes del cinema el pàrquing estava mig buit. Era perquè plovia, però al pujar al bar dels 30 i que i veure que no hi havia ningú és bastant trist quan et vénen a la mèmòria quan tot allò estava molt ambientat. És una pena, però si la cosa no canvia molt, allò no te vida perquè no té gent. Crec que aviat ho tornarem a perdre, només ens quedarà Calafell, un altre cop.

Austràlia, bona però massa llarga

Austràlia és la peli d'aquests Nadal, perquè és una de les principals estrenes d'aquests i ja fa dies que l'anuncien. El invent dura més de dues hores i és fa una mica pesada. Si traeissin mitja hora o més quedaria molt més visible. Val la pena pels paisatges que surten, per conèixer una mica millor la vida dels indígenes i per veure el gran paper que fa la Nicole Kidman. Tot plegat donen un bon resultat a la gran pantalla, però és massa llarga encara que no es fa pesada, però es nota que sobra alguna cosa. Jo portava molt bones espectatives. No em va defraudar, però tampoc es van complir. Ja em direu el que.

divendres, 26 de desembre del 2008

Mirant el cap d'any

El Nadal ja ha marxat. Avui toca sant Esteve, demà dia per anar a comprar i diumenge dia dels innocents. Ara ja hem de pensar seriosament en què farem per cap d'any. Una cosa sembla clara, s'ha de sortir de casa i fer alguna cosa. A veure si enguany trobem la millor proposta adaptada a les nostres necessitats

dijous, 25 de desembre del 2008

Una postal de la Ràdio el Vendrell com Déu mana.


No m'agradat mai ser mal nen, però a vegades un es cansa que li prenguin el pèl dia rera dia. Alguns es pensen que la gent és tonta i jo que he après a escriure i a llegir entre línies intento treure la meva versió del producte que ens volen vendre. Però tot això és simple rollo. Jo només volia felicitar al Pep Vinyes a a la gent de la ràdio del Vendrell ( també la tele si és que al final li deixen alguna cosa a la TDT), perquè ha aprofitat la foto que va fer l'altre dia en el sopar d'aquest empresa municipal que es dedica a la comunicació que va tenir lloc al local dels Nens del Vendrell i servit per una de les marques comercials de la Fundació Santa Teresa per felicitar el Nadal. Hi ha polítics que fan un buscar a internet i fan un copiar i enganxar i et trobes amb poemes que de ben segur que no saben ni de la rima la meitat. El Vinyes i la seva gent ha aconseguit fer una postal xula amb la gent que fa possible aquesta emissora local amb voluntat comarcal, però li deixen fins on pot. Molt bé pel sopar i molt bé perquè la gent que estem per allí a part de la nostra veu i imatge ( en alguns casos) podem tenir una part de protagonisme en aquesta felicitació que tot i no ser original té molts punts més que lloables. Espero repetir. Endavant i molta merda

El cap d'any es passa a casa o a la dels amics

Els enquestats d'aquesta setmana ens diuen que passaran el cap d'any a casa 4 amb 4 vots i a casa els amics també 4 vots. 3 persones es decanten per quedar-se al llitet. Els més agosarats que aniran a la disco només suma 1 vot i també ha aparegut una persona que treballa

Estampa nadalenca pròpia dels nous temps

La recessió i l’atur ja fa anys que es coneixien. Ambdós vivien sigilosament en pecat, però el seu amor als ulls de la majoria d’humans era més aviat discret, gairebé imperceptible. Cap d’aquests dos personatges progaonitzava un blog ni una pàgina al facebook. A la seva llar anaven alternant el seu poder sobre els comandaments a distància del poder domèstic, encara que la prosperitat, econòmica, el negoci immobiliari, els bancs, les hipoteques, els interessos sempre les havien limitat la seva àrea d’influència. Els mesos passaven silenciosos. L’home del temps de la tele ja fa anys que pronosticava que tota aquesta bonança s’acabaria i arribaria el cru hivern i les vaques grasses deixarien el seu pas a les seves companyes magres. Però ningú en feia cas. La situació econòmica els va empènyer a abandonar per impagament la seva llar amb totes les seves avantatges modernes. No hi havia periodistes, ni fotògrafs. Al carrer es van començar a escoltar les primeres veus anunciant que l’atur i la recessió anaven buscant posada. Ningú els volia allotjar a la seva llar. Anaven tocant portes i més portes i tothom defugia de la seva companyia encara que fos per una sola nit. La foscor de l’hivern els va amagar sota la seva gruixuda capa . De mica en mica el fred els anava multiplicant fins a l’infinit i escampant com un lleu polsim per l’espai terrenal. El seu esperit transparent s’afegia als comptes d’estalvi de moltes famílies, als dinerons deixats dins de la guardiola, a les llibretes de xec. Tot quedava marcat per aquests dos esperits errants en el seu itinerari improvisat.
Els Mossos d’Esquadra davant d’aquest situació crítica i insostenible van decidir plantar una patrulla a cada rotonda vetllant per la seva prompta detenció, però de moment encara no han trobat res de res. El jutge els està esperant novetats al seu despatx. Tenen fotos i una fotocòpia del DNI per si els enxampen. A la patrulla que l’atrapi te garantida una bufanda doble a la de cada any i un complement de productivat molt temptador.
El fruit d’aquest amor encomanadís i eteri a cada llar avui farà néixer un infant bufó, embolcallat amb roba comprada en establiments regentats per xinesos. L’estrella que guiarà als seus primers visitants serà una simple xispa d’uns rètols d’uns grans magatzem que tot seguit s’apagarà per una problema en el subministrament elèctric. L’esperit del pessimisme apagarà ben aviat tot signe d’alegria que vulgui apropiar-se d’un temps i d’un espai que no li corresponen. Allí acudiran els nous rics que han invertit els guanys dels darrers anys en cotxes i vicis mundanals, prestamistes que per art de màgia t’ajuntaven tots els deutes i els podies tornar sencers si tenies la sort d’una reencarnació afortunada; venedors de fum i comerciants de somnis que et permetien pujar de cop l’escala social fins a compartir actes socials amb la gent amb un poder i riquesa consolidada amb el pas de les generacions.
Al cap d’uns dies apareixeran pel forat de la xemenia els tres reis mags vestits amb roba recuperada d’un container d’una gran superfície comercial. Seran els nostres reis que cada dia ens els presenten a través dels mitjans de comunicació, en especial en la secció d’economia. El Govern també sap que existeixen perquè dels Mossos els van enxampar per excés de velocitat tal com ho demostra el seu informe redactat en castellà. Els nous protagonistes reials: l’IPC, l’Euribor i la globalització li faran a mans al nou nat números números vermells, ERO i un grapat de pessimisme.
Mentre aquesta escena llegendària es va concretant en un lloc imprecís d’un centre comercial, a cada llar hi trobarem un naixement normal més o menys lluït. Al seu voltant, uns ho viuran amb tristor perquè la sort i la fortuna no els ha visitat. Altres encara lluiran la seva bonança econòmica. Alguns s’ho miraran de lluny com si la cosa no va amb ells. Altres esperaran que passa en els propers mesos. Entre tots, esperem que aquest infant immaterial que ha nascut al bell mig de la nostra realitat econòmica camini ben aviat i fugi del nostre entorn, dels nostres números de compte i fins i tot es desentengui de les nostres hipoteques. Mentrestant aprofito per desitjar a tothom un bon Nadal i un pròsper 2009 i esperem que els nostres pessebres no siguin víctimes d’aquest visitant inoportú.

Publicada el 25 de desembre del 2008 al Diari del Baix Penedès

dimarts, 23 de desembre del 2008

Molt bon Nadal i pròsper 2009

Pots ser catòlic practicant o no. Pots creure en Déu. Pots ser ric o pobre, pots viure al Vendrell, Lleida o Calafell però el Nadal és una d'aquestes festes entranyables per estar amb família i compartir taula. Si no existís algú se l'hauria d'inventar perquè és la festa més casolana i com coincidiex quan hi ha menys llum solar encara ve més de gust estar a casa. En definitiva molt BON NADAL A TOTHOM I UN PRÒSPER 2009. A viure el Nadal segons els vostres gustos i mesures, però que no us passi per alt.

dilluns, 22 de desembre del 2008

Ja no hi ha pista de gel a les Matas del Vendrell

Els altres anys a les Matas del Vendrell hi havia una pista de gel ocupant un bon tros del pàrquing. Enguany uns pocs autos de xoc en plan barato i econòmic i poca cosa més. Aquí també és nota la crisi.

Como en casa en ningún sitio. Cine familiar per passar l'estona

Una peli de Nadal amb un parell o tres d'escenes divertides que ens ensenya una mica la relació de parella amb els respectius pares és el que ens proposa Como en casa en ningún sitio. Per passar l'estona. No defrauda, però tampoc és res de l'altre món. Volia anar a veure la Ola, però estava la cinta en mal estat i l'han tret de la programació dels cines del Vendrell.

La Grossa 32365 i PxC al Vendrell 31165.

Una de les coses curioses que té la sort és que a vegades et dóna sorpreses curioses. Enguany la podem trobar en el número de PxC que et permetia jugar amb 8 euros a la loteria i 2 pel partit. El número que jugava aquesta formació amb 4 regidors al Vendrell era el 31165 i la grossa era ha estat 32365. Per poca. La gent que n'ha comprat alguna cosa piscarà, però quasi quasi l'encerta. Us imagineu què hagués passat?

diumenge, 21 de desembre del 2008

Primera prova de la Dula de Bufons a Lleida

La Dula dels Bufons és una de les propostes difererents que han aparegut per Lleida en els darrers mesos. La cosa consisteix en estar totalment inmobil durant un parell o tres de minuts en un lloc cèntric mentre la gent passa amb tota normalitat. La primera cita va ser el passat dissabte davant la Paeria a les 12 i cinc minuts del migdia. Erem uns 7 persones que hi preniem part. Esperem que l'invent es repeteixi. Allí hi faltava una mica gent en moviment perquè fos molt més rellevant, però com a primer assaig va estar molt bé. Esperem que es torni a repetir ben aviat.

Al Vendrell "passa per on puguis"

Al mes de gener començaran les obres al carrer Santa Anna del Vendrell. Un dels més importants i transitats. Fa unes setmanes que la cosa estava una mica tranquil·la però aviat tornarem a descobrir aquell Vendrell que des coneixem quan haguem de fer mil virgueries per anar d'un lloc a un altre. A veure quan duren i que molestin quan menys millor. El Vendrell i passa per on puguis són temes que sempre han anat units, encara que com ha passat en els darrers mesos sembla que hi hagi hagut una treva. Esperem que almenys estigui ben senyalitzat.

Demà el dia de la Grossa de Nadal

Demà és santa Sort o el dia que et pot canviar la vida. Ja fa mesos que la gent espera que passarà demà. Esperem que la sort sigui repartida i caigui en aquells més necessitats. Si tens un dècim premiat pots pagar la hipoteca i alguna cosa més perquè tampoc et soluciona la vida, però si et dóna una alegria. Diuen que la grossa acabarà en cinc. A veure si és veritat. Demà ho sabrem i que guanyi el que més ho necessita.

divendres, 19 de desembre del 2008

La Borsa de treball de l'Ajuntament de Calafell

L’Ajuntament de Calafell ha tingut una excel·lent iniciativa que s’ha vist crescuda pels temps que corren. La gran decisió del consistori és crear una borsa de treball per treballar en aquesta administració pública. La proposta es pot veure ben clarament en el BOP de la província de Tarragona del dia 26 de novembre passat. Entre els candidats professionals que hi poden aspirar hi ha subalterns, brigades d’oficis i fins i tot treballadors i educadors socials. A l’anunci del diari oficial s’inclou una mena d’instància que s’ha de presentar al consistori amb el currículum i altres dades pertinents per poder participar en aquesta iniciativa. Tampoc hi falten la baremació dels punts per valorar l’experiència dels candidats per accedir a les places vacancts del consistori. Jo no sé la voluntat real d’aquest anunci. Potser ens trobem amb proposta amb voluntat ferma per configurar una borsa de treball d’on anar seleccionant el personal que vagin entrant a treballar pel consistori o en alguna de les seves empreses municipals. Aquest municipi tampoc es vol mantenir al marge de les noves fórmules de contractació de l’administració pública i fa unes setmanes a la premsa sortia la voluntat de crear una mena de brigada municipal multifuncions per cobrir les necessitats del municipi. A hores d’ara a ningú se li escapa que aquest és un mètode legal i fàcil per contractar treballadors amb unes pitjors condicions laborals que els que treballen directament pel consistori. A l’Ajuntament tracta al personal adscrit com si fos una empresa normal sense les cada dia més minses avantatges que gaudeix el personal al servei de les administracions públiques. També potser que aquesta iniciativa de la borsa de treball que sigui un mecanisme dirigit a la galeria i que només serveix per quedar bé davant l’opinió pública perquè sembli que es fa alguna cosa . Ho desconec totalment i només apunto les dues opcions on cadascú trií la que més l’interessi.
Si fins fa uns pocs anys treballar a l’administració pública era un cosa que no gaudia de gaire prestigi. A mesura que passen els anys és totalment la seva vàlua s’ha anat incrementant constantment. Allí pots trobar una cosa que avui en dia és bàsica, si et toca plantejar seriosament el teu futur amb uns mínims de seguretat. Aquest característica va unida a una estabilitat professional. En teoria, com passa en la resta hi ha possibilitat de promocions internes. Un fet que ja depèn de molts factors i precisament la vàlua i la professionalitat no sempre són els més importants perquè els efectes col·laterals de la mala praxis política està fent molt de mal als ajuntaments. Les entitats públiques són éssers animats que necessiten factors com motivació, organització, professionalitat, innovació objectius clars i altres elements que cada dia són més necessaris per tirar la maquinària endavant. Massa persones es pensen encara que aquesta mena d’entitats són com unes màquines mecàniques amb un moviment i un objectiu predifinit que sempre es mostra inalterable i estanc.
M’ha sobtat aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Calafell com a persona que treballa en un ajuntament i com a representant sindical he trobat molt adient que amb uns criteris objectius clars es creessin aquesta mena de borses de treball perquè tothom tingues les mateixes oportunitats de poder treballar en un lloc semblant com passa en molts altres llocs de l’administració: des dels Mossos d’Esquadra, fins als mestres passant per metges i altres serveis públics que ja fa anys que utilitzen mètodes més o menys objectius que t’agraden o no, però són ser prou clars i evidents per tothom.
També hem de tenir en compte l’espai físic on es treballa. Poques vegades es escoltat que els polítics anomenin es plantegin una ampliació o millora dels edificis públics. Doncs és una cosa que convé i ja fa anys que és una de les peces de l’engranatge que no acaba de funcionar. Es van posant diferents pegats provisionals que al final es tornen en definitives, però la cosa no passa d’aquí. Quan és fa alguna cosa abans que s’inauguri potser ja ha quedat obsolet. No hi ha ningú a la comarca que digui clarament fem un edifici de l’ajuntament nou on hi hagi tots els serveis i la gent deixi de fer turisme pel poble amb una instància a la mà o buscant on hi ha un departament o una persona que porti una cosa.
El que passa realment és que les eleccions són cada quatre anys i encara que mani el mateix govern la gent és ben diferent. Llavors la cosa sempre resulta més interessant electoralment fer grans piscolabis a tort i a dret que no pas fer una inversió en un edifici públic. Els vots és el que importa. Aquest és el joc de la democràcia que perverteix aquesta situació real. Confio en la iniciativa de Calafell i espero que altres entitats públiques segueixin el seu exemple.
Article publicat el 19 de desembre al Diari del Baix Penedès

dijous, 18 de desembre del 2008

El sopar de la tele i ràdio locals

Molts dels col·laboradors de la Tele i Ràdio El Vendrell ens varem trobar en un sopar patrocinat i pagat per l'empresa al Local dels Nens del Vendrell i amb cuina de l'Escola d'Hosteleria del Baix Penedès de Coma-ruga. Va ser una bonica experiència perquè així vam descobrir qui havia darrere moltes veus de la ràdio i com eren els nostres presentadors i tècnics de la tele local a taula. Esperem que l'any vinent repetim. Aquest tipus sempre són bones i no calen gaires excuses. Repetirem.

La gent utilitza les targetes de crèdit

La gent utilitza les targetes de crèdit segons la darrera enquesta. 8 persones diuen que sempre, 5 a vegades, 4 vots per només quan no tinc més remei i només una persona ha dit mai. La cosa està més que clara

Els lots nadalencs

El lot de l'Ajuntament del Vendrell hi havia entre altres menges nadalenques: vi blanc, negre, cava; els tres tipus de torrons, panetone, una pinya natural, una capsa de té verd, una mena de "nocilla" del comerç just, polvorons. La qualitat era força bona i a la gent li ha agradat força. Avui m'he assabentat que a l'Ajuntament de la Bisbal han donat un pernil d'aglà. Mmmmm. Aquesta és la meva reivindicació. Reconec que aguantar aquell alcalde & cia no és fàcil, però un pernil d'aglà són paraules majors. Almenys al Vendrell hem tingut lot que ja és important pels temps que corren.

Hem aconseguit un preacord amb un un gran suport de vots

Un dels reptes dels darrers mesos ha estat la negociació del nou conveni laboralde l'Ajuntament del Vendrell. Aquesta és la segona legislatura que he estat posat en tot això com a comitè. Avui hem fet votació sobre el preacord que s'ha d'aplicar a partir d'aquest proper gener. Al final el resultat ha estat força favorable: 86 vots a favor, 24 en contra i 4 abstencions. Ha valgut la pena arribar fins aquí perquè nosaltres com a comitè estem al mig i ho entenem tot. Sempre s'ha de buscar un punt mitjà dins les possibilitats. La votació ha estat prou clara al nostre favor. Moltes gràcies a tots els que heu participat. Aquesta és una tasca molt ingrata, però s'ha de fer. Hem fet el que hem pogut. Esperem tirar endavant perquè tots millorem les nostres aspiracions. Gràcies un cop més

dimecres, 17 de desembre del 2008

Disculpes per un malentès informatiu

Primer de tot vull demanar disculpes a totes les persones que avui han anat a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell perquè es pensavan que hi havia l'escriptora catalana d'origen marroquí Najat al Hachmi. Jo ho vaig llegir en aquesta nota de premsa de la pàgina web de l'Ajuntament del Vendrell que copio i enganxo tot seguit.

Per a aquesta setmana la Biblioteca Pública Terra Baixa ha organitzat les activitats següents: CLUB DE LECTURA - Dimecres 17 de desembre a les 19.30 hores, a la Biblioteca Terra Baixa. - Tertúlia amb Najat el Hachmi sobre el seu llibre: "Jo també sóc catalana". Najat el Hachmi, guanyadora de l'edició d'enguany del Premi Ramon Llull de literatura amb el llibre "L'últim patriarca", serà la protagonista de la sessió del Club de Lectura que se celebrarà aquest proper dimecres, 17 de desembre, a la biblioteca Terra Baixa. La trobada amb els lectors estarà centrada, en aquest cas, en la seva primera obra: "Jo també sóc catalana". Publicada l'any 2004, es tracta d'un text on es recull part de la seva experiència des que va deixar el Marroc, el seu país natal, amb vuit anys, i el seu procés d'integració a Catalunya, on viu des d'aleshores. El llibre, en aquest sentit, aborda qüestions diverses vinculades amb l'experiència de ser immigrant: la llengua, la identitat, la religió, les dones, així com el sentiment de pèrdua vers el seu país d'origen i, alhora, de pertinença a Catalunya, el seu país d'adopció. L'HORA DEL CONTE - Divendres 19 de desembre a les 19.00 hores, a la Biblioteca Terra Baixa - "Contes d'hivern", amb Ferran Martin El proper divendres 19 de desembre, a les 18 h, el contacontes Ferran Martin actuarà a la Biblioteca Terra Baixa amb "Contes d'hivern". La sessió, protagonitzada per narracions vinculades a l'època més freda de l'any, conduirà al públic infantil a través d'un viatge pels racons més gèlids del planeta sense perill de refredar-se, visitant mons fantàstics on s'amaguen històries per les cantonades, i escoltant contes que arriben amb l'hivern des de les fredes terres del nord.

De la lectura d'aquesta un pot pensar que si que ve aquesta gran escriptora pel text que jo he subratllat. Reconec que no és clar i es poden donar diferents interpretacions. Ho sento per les persones que s'hi han apropat, però ha estat un mal entès.

Un gran sopar amb els Laxen a Barcelona


Una vetllada inolvidable. Ahir va ser el gran dia esperat en el què vam anar a sopar a Barcelona al restaurant l'Auca del carrer Aribau. La gràcia és que els nostres companys de taula eren ni més ni menys que els Laxen Busto. Aquest va ser el premi que vam aconseguir pel sorteig del programa Hem de parlar de Catalunya Ràdio. A la cita no van acudir ni l'Edu Font ni el Cristian G Montenegro, pero la veritat és que la resta estava allí acompanyats per un dels seus productors de Musica Global. Vam parlar com a persones de les nostres vides i del nostre futur. Ens varem trobar com a casa, com si ens coneguessim de tota la vida. Des del primer sorb de cava que estava molt bo la cosa ja va anar com fil a l'agulla. El curiós del cas és que varem compartir cotxe amb el Jimmy, El Jesús i el Pemi des de d'aquí el Baix Penedès fins el cor de Barna. Una vetllada inolvidable. Ha estat un gran regal que la sort ens ha fet. Els Laxen són persones collunudes i darrera uns grans artistes hi ha unes grans persones amb els seus problemes i els seus somnis. Si ho tornen a fer, prove-ho. Realment val la pena. Va ser com un somni fet realitat sota una pluja fina d'hivern

dilluns, 15 de desembre del 2008

Ultimátum a la tierra no val la pena

Avui tenia ganes de veure una gran pel·lícula amb una mica de ciència ficció. El seu títol Ultimátum a la Tierra. La veritat que m'ha decepcionat. S'acaba quan la cosa comença a ser interessant. No us la recomano. Una mica de fantasia amb alienigenes amb poders sobrenaturals i poca cosa més. Aneu a veure Crepúsculo que és més interessant i encara la fan.

Najat alHachmi aquest dimecres al Vendrell

Aquest dimecres a dos quarts de vuit de la tarda a la biblioteca Terra Baixa del Vendrell vindrà Najat al Hachmi autora premiada amb el darrer Ramon Llull amb el seu llibre el darrer Patriarca. Vindrà per comentar el seu llibre Jo també sóc catalana. No fa gaires setmanes la vaig veure a Calafell i com a persona a part de la seva vàlua literària és molt humana i espero que hi aneu. Val la pena. Ja ho veureu.

Calafell em meravella

Ahir vaig descobrir el carril bici de Calafall. Va de la rotonda de l'antiga N-340 a l'estació de tren. No és ni ample per passar una bici amb condicions mínimes de seguretat i els cotxes també han d'anar en compte perquè la calsada queda estreta. Tot plegat una mica cutre que serveix per dir que hi ha carril bici però dubto de la seva funcionalitat. A la rotonda que hi ha al mig del carril bici hi han posat per la nit llums blaves. Sinó ho saps sembla que hi hagi un control de policia i res. No han tingut una idea més bona que posar llums blaves. Tot plegat bastant patètic.

Un gran concert dels Laxen a Onyx

Un dels concerts mítics que ha acollit la comarca va tenir lloc ahir a la nit a l'Onyx de Calafell que celebrava els primers 30 anys. En aquell carrer em viscut part de la nostra joventut i aventurilles. Vip's ja fa un parell o tres d'anys que ha tancat i ahir era el torn que Onyx celebres la tercera dècada. Els Laxen Busto van fer un concert molt especial. Allí quasi en família amb els seus amics i alguna fan que tampoc hi va voler faltar. Tot molt bonic per una nit inolvidable. El concert va durar quasi una hora i la veritat que va fer delir a tota la gent que encara que el dia següent fos dilluns i toques treballar ens hi vam acostar. Molt bé Lax i Onyx. Feu una bona combinació molt recomenable que defineix la nostra joventut.

diumenge, 14 de desembre del 2008

Un gran Fira a l'Arboç

Aquest matí he anat a la fira de Santa Llúcia de l'Arboç i la veritat és que m'ha agradat. Allí hi havia comerços i entitats de la vila, vingudes d'altres llocs, artesans, puntaires i moltes coses més que fan aquesta cita prenadalenca punt de visita de moltes persones. Els carrers estaven atapaits de gent que miraven aquí i allà. Aquesta fira en els darrers anys ha agafat empenta. Esperem que continui i enhorabona per tot el que heu aconseguit. Ja teniu un base més que consolidada ara cada any heu d'anar llimant petits detalls, però el més difícil ja està fet. Al balcó de l'ajuntament a l'hora dels castells només hi vist algun regidor local, l'alcade i el diputat local, Jordi Jané. És notava que no estava la TV3. Però hi havia els que hi van per amor a l'art i no per altres fins més mediàtics.

divendres, 12 de desembre del 2008

Concert dels Laxen a l'Onyx de Calafell

No ho volia dir perquè pensava que era un rumor amb moltes possibilitats de ser cert, però pel local on tindrà lloc no hi cap molta gent. Aquest diumenge cap a dilluns toquen els Laxen al mític Onyx de Calafell. Una cita històrica. Molts que hem pujat amb els aquest grup ens trobarem allí per recordar que aquest és un dels darrers bastions de les nostres farres i festes a Calafell. La cita és aquest diumenge, dia de la Marató de tv3 al carrer Monturiol a partir de les 12, però suposo que la cosa començarà més tard. Ens veiem.

Una aposta pel comerç local

El Zapatero i el Montilla en diferents discusos ja ens han animat a consumiren aquestes festes. Per tirar el país endavant és necessari que la gent inverteixi els seus diners en objectes i serveis perquè tota la roda econòmica del país i també del món faci el seu procés. Sinó exisitis el Nadal s’hauria d’inventar. Encara que només sigui per donar al consumisme el lloc que li pertoca.
En el cas de la comarca hi ha un seguit de mesures que poden ajudar a donar força a aquest verb que els polítics ens recomanen fervorasament. Una de les propostes que segur que tindria assegurada una bona acollida que la primera hora de la zona blava o en un pàrguing municipal fos gratuïta. Com a contrapartida s’hauria d’ensenyar un tiquet o comprovant de compra en algun establiment del voltant realitzada en un temps prudencial. Els compradors tindrian menys excuses per anar a una gran superfície a realitzar les seves compres. Un altre tema derivat és el transport urbà. L’any passat per aquestes dates nadalenques es van agafar el trenet dels barris marítim per plantar-lo al mig del Vendrell. Un mitja estiuenc que en ple hivern servia per unir les Mates, el Centre i el Tancat. La realitat i la seva posada en pràctica va ser bastant patètica. Els menuts s’hi passejaven com a simple distracció sense que complis el seu principal objectiu La proposta no anava mal encamiada, però les temperatures aconsellen a utilitzar un transpot més adequat per fer front a les temperatures hivernals.
El Vendrell ja és hora que crei la seva marca comercial. Entre altres productes que promocionin aquesta marca són molt visibles i útils unes bosses adients estampades per a l’ocasió. Bosses elaborades amb productes d’imitació a la roba que substitueixin a les de plàstic d’un sòl ús. Aquestes sembla que tenen els anys comptats per la destrucció del medi ambient que suposa la seva utilització. A grans trets, és configurar uns grans magatzems, però a força d’anar sumant els representants d’aquest petit comerç tradicional que és tan propi d’aquest tipus de municipis. Aquests recipients també servirien per promocionar una marca única identificada amb la vila com succeeix en moltes altes localitats similars que això ja fa molts anys que ho tenen molt clar.
Pensem també en algun servei per facilitar les compres. Des d’una mena de guarderia per als més menuts per deixar-los durant el moment de la compra. Una proposta que ja ha funcionat amb més o menys acollida en altres edicions. Fins apostar per crear un parell o tres de llocs on els comprardors puguin deixar les noves adquisicions i estalviar-se anar carregat amb totes les compres fins a casa o el pàrquing.
No podem oblidar que els comerços intentin arribar a un pacte sobre els diumenge de desembre que s’han d’obrir. És bastant trist passejar un diumenge sense saber si la teva botiga aquell dia té obert o no. Sempre hi ha persones que discrepen de la majoria, però intentar buscar el màxim consens perquè es vegi un cert ambient que convidi a comprar. Abans de surtir de casa pots intuir amb força fiabilitat si aquell comerç estarà obert o tancat. Ara les possibilitats són força incertes.
Hi ha encara massa comerços que el fet d’entrar i no comprar o simplement demanar coses i sortir sense deixar un cèntim provoca algun petit recel traduït en forma de mirada. Cada dia menys perquè cada dia sóm una mica més ciutat i menys poble, però aquesta mirada rància per als que surten sense comprar s’ha d’eliminar del tot.
El CIT treballa per millorar el comerç local, però tinc constància que molts cops els seus consells topen amb les postures fermes d’alguns comercians inamobivles. Les seves iniciatives es veuen molt limitades per la manca de col·laboració dels seus associats, però s’ha d’apostar per aquests grans magatzems format per molts petits comerços locals. També és necessària una nova lectura dels principals esdeviments que tenen lloc aquí al Vendrell des del Turismar que és incapaç d’adaptar-se als nous temps i cada any va assolint una imatge més preocupant. Més lluny del que s’acostuma a identificar per una fira i més propera al mercat estiuenc de bijuteria de davant de l’Alberg de Santa Maria del Mar. La Fira de Santa Teresa que hauria de ser l’aparador de la comarca o almenys del Vendrell de cara als visiants també fa temps demana a crits un canvi radical. Enguany la part que no era de gastronomia no va registrar tans visitants com edicions anteriors. Per suposat el mercat de Nadal tampoc s’escapa d’aquest canvi de filosofia, una cita que mai ha acabat de convèncer als seus visitants. I enguany sembla una mena de versió dolenta de Turismar amb crepes i coques incloses. En els darreres edicions un dels estands amb més èxits era un que venia creps. Una proposta molt interessant i molt suculent i apetitosa, però crec que no ha de ser ni de bon tros el més reexit d’aquest mercat que hauria d’anar per altres viaranys. Clar que hi hauria de tenir cabuda, però possiblement no hauria de ser el més concorregut. Això ens indica clarament que la cosa no funciona com ho hauria de fer, no per ells sinó per la resta.

Publicat el dia 12 de desembre del 2008 al Diari del Baix Penedès

dijous, 11 de desembre del 2008

Pizzes fines i riquíssimes a Vilafranca del Penedès

Un lloc per menjar bones pizzes la trobareu a Vilafranca del Penedès. El seu nom és La Llar de la Pizza. Hi ha una gran varietat de pizzes i són molt bones amb una massa més fina impossible. Us la recomano per si no la coneixeu. Si aneu el cap de setmana hi trobareu molta gent, perquè això ja ho sap molta gent. No us arrepentireu. Està a la Rambla de Nostra senyora, 39 de la capital de l'Alt Penedès. Ja direu el que.

L'enllumenat de Nadal augmenta les vendes

Segons la darrera enquesta l'enllumenat nadalenc augmenta les vendes. Aquest opció amb 7 vots ha guanyat la darrera enquesta. Amb 6 vots s'ha quedat les persones que pensen que l'enllumenat nadalenc no influeix en les vendes i una persona s'ha decantat per la tercera opció és només per justificar la crisi

El dilema del pont de la Constitució

Hi ha crisi, pero aquest pont s'ha consumit un 10% més que el pont passat. Les pistes d'esquis estaven plenes. No ho entenc. Avui m'han donat la solució: La gent que anava a passar el pont a l'estranger s'ha quedat a casa, pot ser?

dimecres, 10 de desembre del 2008

Barça - Madrid o viceversa

Tothom parla del Barça Madrid del proper cap de setmana. A mi el futbol no m'interessa, però per inèrcia fins i tot he jugat a una porra d'un euro que el Barça guanya 2 a 1. Jo segurament no veure el partit, però encara que no vulguis sembla que siguin com de la família. Aprofitaré el partit per anar al cine que hi haurà poca gent. Ho sento, però jo ja col·laboro amb la porra

dimarts, 9 de desembre del 2008

Un bon tracte a l'hospital del Vendrell

Aquest cap de setmana he passat pel servei d'urgències per un amic. La veritat és que molt bé. El temps d'espera va ser força curt i el tracte i tot plegat força satisfactori. Això és bo i que duri

dilluns, 8 de desembre del 2008

Crepúsculo un vampir que s'ha de veure al cine

Un altre dia que hem estat de sort en escollir la peli. Avui ha estat el torn de Crepúsculo, una curiosa relació entre un vampir i una humana. Una mica de fantasia envoltada d'una realitat coherent. Els ambients, els paisatges i fins i tot la música que la veritat que és una passada aconsellen no perdre's aquesta proposta que no fa gens de por encara que hi surti un vampir molt especial. Us la remcomano. Val la pena.

Descomptes als comerços de Calafell platja

El carrer Vilamar de Calafell platja feia goig ahir a la tarda. Un munt de gent anaven i venien comprant i mirant, però és veia ambient. Els comerciants van tenir una curiosa idea, van organitzar una mena de setmana màgica amb descomptes, però en cap moment es podia llegir la paraula rebaixes. A la fi de comptes crec que és igual, l'única cosa que canvia és la paraula.

diumenge, 7 de desembre del 2008

Qui toca la Consti?

Ahir varem celebrar els 30 primers anys de Constitució i no fa gaire els 33 anys de la mort del dictador. Ara ja és hora que la Consti marxi de casa, busqui una feina més o menys segura i és busqui un bon partit i comenci a pagar hipoteca Pot agafar la filla del Rajoy. La nena ja és grandeta i encara ningú s'atreveix a tocar-la.

Les ofertes del dominical de la Vanguardia

Avui la Vanguardia portava de titular " El gobierno aparca la reforma constitucional". És obvi perquè ara per ara ningú gosa tocar la Carta Magna. Però el que em fa gràcia és el que regala aquest diari. Pots escollir entre diari amb llibre, pel·lícula, Bichos, curs i diccionari. Hi ha una àmplia oferta i pots agafar el diari i el que vulguis. A més avui també podies comprar el llibre i el cd de la Marató. Cada dia sembla més que per comprar un diccionari a terminis et donin un diari. però són les noves tècniques de venda.

dissabte, 6 de desembre del 2008

Calafell i la borsa de treball

A la pàgina web de l'Ajuntament de Calafell t'informa d'un link d'una publicació al BOP que s'ha creat una bossa de treball i només s'ha d'enviar un currículum. Espero que la iniciativa funcioni dintre de las possibilitats. Algo és algo deia un calvo

Ja tinc el cd de la Marató

Ja tinc el CD de la Marató de TV3. Aquí al Vendrell som uns privilegiats i arriba abans que a la resta de Catalunya. La veritat és que està molt bé i és per una bona causa. Hi ha intèrprets amb peces molt curioses com Abdeljalil Kodssi que canta mirant el cel que sona molt bé i és molt genuí. No us la deixeu perdre. Són 9 euros. Amb el llibre no he tingut tanta sort. A les 9 del matí d'avui ja s'havia esgotat. És normal?

divendres, 5 de desembre del 2008

M'ha tocat un sopar amb els Laxen a Barna


El programa Hem de Parlar que fan per la tarda a Catalunya Ràdio sortejava un sopar amb els Laxen a un restaurant de Barna. Jo hi vaig participar i dels 97 candidats m'ha tocat a mi. Aquest ha estat un gran regal de Nadal que no m'esperava perquè mai em toca res. M'ha fet molta il·lusió. Amb alguns dels seus membres ja els coneixia perquè som del mateix poble, però crec que ens ho passarem molt bé. Ja us explicaré. Avui m'he sentit una persona molt afortunada per aquesta ocasió de compartir taula amb un dels grups bàsics de la banda sonora de la meva vida.

Un mercat de Nadal sense solta ni volta

Avui he anat a veure el famós Mercat de Nadal del Vendrell i la veritat que és bastant cutre. Han hagut de canviar, avui dia de mercat, a tots els paradistes del mercat per muntar aquesta cosa que no se sap si es carn o peix. Realment no val la pena. És molt pitjor que l'any passat. No perdeu el temps.

Nous robatoris als pàrquings del Vendrell

Ahir parlant amb diferents persones al vestuari em van dir que últimament al Vendrell s'han registrat algun robatori en parquings. Aneu en compte perquè fins que algu ens digui que els han enxampat van fent. No deixieu res visible al cotxe i tanqueu bé les portes.

Els negocis negatius de la vinya

Aquests dies he anat a fer caure olives. Cada dia feiem caure com a molt 100 quilos per persona, treballant molt i amb borrasses i sense vent i sense tombar gaire. Per cada 100 quilos et dóna 8 i escaig litres d'oli. La garrafa de cinc litres està sobre els 25 euros.Una persona li resultava uns 40 euros de jornal per anar a collir olives, però l'arbre s'ha de llaura, esporgar, sulfatar amb productes que cada dia són més cars. Realment resulta anar a fer caure olives? A quan s'hauria de vendre perquè no perdre diners? Jo crec que almenys a 10 euros el litre. Una animalada, d'acord, però el camp català això no ho pot aguantar. El vi a preu de sifon i l'oli no guanyes ni per anar-lo a collir. Doncs fem un pensament o fins quan podrem aguantar tot això. Les subvencions ja no resolen res.

Els dards més nostrats

Un dels regals internàutics més interessants que m’han fet els darrers dies ha vingut des de València gràcies a la meva ciber colega Teresa que amb el seu blog www.eltaodeteresa.blogspot.com m’ha atorgat un dels dards del guardó amb el mateix nom. En un posit d’internet jo també he seguit aquesta cadena. Espero que la cosa continuí per premiar les persones i els blogs que s’ho mereixen.
Però crec que aquest premi també ha de sortir de l’espai virtual. Fora d’aquest àmbit eteri hi ha persones, entitats i termes que també és mereixen aquesta preuada distinció. Aquest guardó segons la cadena està limitat a 15 objectius. Intentaré aquest objectiu, però ho veig difícil. Faré el que bonament pugui.
Començarem per la paraula “crisi”. Aquesta és l’estrella que més brilla en la nostra realitat diària d’aquest any olímpic. Uns l’anunciaven, però ningú s’ho acabava de creure. Utilitzant el seu nom en va, els treballadors queden acomiadats, altres fan menys hores que fins ara.. En l’àmbit comercial, un s’ho repensa a l’hora d’omplir la cistella de la compra. Tothom està pendent d’aquest terme que juntament amb els seus derivats no gaire optimistes porten de corcoll a moltes persones i gairebé tothom està pendent de la seva evolució.
El segon lloc l’ocupa el CIM. Simples inicials que provoca maldecaps a molts polítics. Uns hi estan a favor i els altres en contra. És una mica com els peus de porc o t’agraden o no t’agraden. Un no pot ser neutre. El Montilla i acòlits coneixem prou bé el que costa estar en contra.
Derivat del terme anterior hi trobem una entitat, Consell Comarcal del Baix Penedès. Entitat regentada per un govern presumptament d’esquerres que oficialment està en contra d’aquest complex logístic. La nota curiosa la protagonitza el soci de govern majoritari que hi està a favor. Crec que aquesta mena de incoherència pot provocar migranyes i altres símptomes molt difícils de superar. Esperem que la digestió pugui durar almenys tres anys més perquè les noves eleccions posi cada cosa al seu lloc.
El proper guardó li haurem de concedir al Centre d’Iniciatives i Turisme. Associació d’empresaris i comerciants del Vendrell que va gosar dir-li en públic al Benet i als seus companys de pressupost que estava en contra del canvi de normativa urbanística. No els feia gaire gràcia això de què es poguessin obrir bancs i altres oficines al centre del Vendrell on abans estava prohibit. No fa gaires setmanes va signar un conveni pel qual rebia de l’Ajuntament del Vendrell més de 90.000 euros. Entre altres coses amb aquest quantitat es cobria el lloguer del local del Doctor Robert i les nòmines d’alguns dels seus treballadors. Ja ho diuen els poetes que el llenguatge de l’amor és molts cops incert.
Escola de Música i orgue del Vendrell. Són els principals destinataris de les inversions culturals al Vendrell en els propers anys. En el proper curs tot apunta que ja funcionarà la nova Escola del Tívoli. Pel que fa l’orgue trigarem una mica més. Per tot plegat amb una bona paletada de calers per fer-ho realitat. Entitats públiques ja hi col·laboraren, però també serà necessari una mica de voluntat econòmic dels seus administrats
Dofí. Mamífer aquàtic molt intel·ligent, però també s’aplica en el cas d’un relleu polític tutelat pel seu mestre o tutor. Hi ha persones que fa moltes dècades que encapçalen les llistes municipals. Ja toca que facin un pensament seriós perquè hi ha vida aliena en proporcions més que considerables. S’ha d’anar treballant el nou líder.
Blog i facebook. Eines casolanes perquè tothom pugui dir la seva I tots puguem fer una mica de periodistes I divagar per nous viaranys. Una eina que molts polítics segueixen. Feu la prova i ja veureu com resulta. Només cal que ho pregunteu a la Gemma Urgell de Bellvei que va protagonitzar una història força il·lustrativa d’aquest punt.
Política. Professió de futur incert, però de moment molt valorada crematísticament en gairebé totes les entitats públiques. Juntament amb la professió de policia i pispa sembla ser que tenen el seu futur ben assegurat almenys a mig termini.
Nadal. Excusa per consumir i enviar sms al proïsme trametent petonets i els millors desitjos per aquest dies. Més d’un mes abans ja es nota amb el seu enllumenat que omple carrers i places. Aconsello fervorosament només obrir les llums fins a les 11 o 12 de la nit i no fins que gairebé surti el sol com encara passa massa llocs. Evidentment llums de baix consum.
Per acabar, 2009. Un altre excusa per enviar sms similars al Nadal. De totes maneres anyada magre. Presumptament marcat per la crisi. Anualitat en què s’acabaran algunes de les prestacions d’atur que han començat aquest any present. Pessimisme econòmic. Aquest fet pot afavorir que algunes unitats familiars puguin trontollar perillosament. Se m’acaba l’espai. Un altre dia continuaré.
Publicat el 5 de desembre del 2008 al Diari del Baix Penedès

L'incivisme és el que més preocupa

Segons l'enquesta d'aquesta setmana el que més preocupa és l'incivisme amb 7 vots. Per darrere podem trobar la crisi amb 6 vots i en les darrers posicions la seguretat ciutadana i el Barça amb només 1 vot. Pel que fa al Julian Muñoz a ningú li preocupa gaire segons aquest pols a la societat que visita aquest blog.

dijous, 4 de desembre del 2008

El verd de Calafell a la premsa comarcal

L'altre dia al 3 de vuit hi havia un anunci de tota una pàgina de les virtuts del manaires de Calafell. Ho vaig trobar un insult en els temps en què corren. La gent no és tonta. Si l'interessa ja es buscarà la vida i sinó no li farà ni puto cas. Però una pàgina sencera del Jordi Sánchez sortint d'unes obres em sembla que és poc o gens recomenable en els temps que corren amb aquell color verd de moc, patètic sincerament.

Fer esport no és barat

Un amic que fa esport al Patronat d'Esports del Vendrell m'ha comentat que força gent s'ha donat de baixa del seu curs per la crisi. Això és una de les coses que deixes quan l'economia perd pistonada. Sempre pots anar a correr al carril bici o pel passeig perquè les alternative són moltes. La veritat que fer esport no resulta barato, però tot el que hi ha allí és car des del gas-oil fins a les persones que hi treballen. A veure si ens apliquen les mateixes tarifes dels iaios que són 3 euros al mes, encara que la tripliquin ja ens està bé, però fer esport s'està convertint en un luxe. La culpa és de tots, però la cosa hauria d'estar més ben repartida.

dimarts, 2 de desembre del 2008

No tot el xató és xató

Ahir vaig anar a menjar xató a un restaurant de la platja del Vendrell i la veritat és que era molt insípid. No tenia cap gust quan en realitat és tot el contrari. Jo crec que s'hauria de passar revista als restaurants que en serveixen per donar unes garanties mínimes. En aquest cas posar una enganxina per certificar el plat. Això no és farà mai perquè la ruta del xató no deixa de ser una cosa comercial i entre els comerciants no es fan la guitza, almenys ho fan més dissimuladament.

El futur de PxC és força optimista encara que alguns no ho vulguin reconèixer

Un vendrellenc anirà a les llistes de PxC per ser diputat al Parlament del Vendrell. No crec que facin gaire gran cosa al Parlament però sempre poden treure dos o tres diputats o potser fins a cinc. El que si que faran és a le propereres municipals que segur que en treuen més que ara, almenys al Vendrell. El Valentí Vidal diu que no en trauran cap, però jo crec que es vagi preparant que potser en faran tan com el seu partit. Només falta que tornin a multiplicar com les passades. O s'espavilen o la soberania popular dirà la seva i potser a més d'un no li agradarà gens, però...

dilluns, 1 de desembre del 2008

Robatori al Vendrell en ple dia

Una coleguilla de la feina divendres va ser testimonia d'un robatori considerable a casa seva. Ella viu en una caseta vora el Cuartel de la Guardia Civil del Vendrell. Li van reventar el pany de la porta i li van remenar tot i van deixar tot de qualsevol manera. Li van prendre joies, diners i fins i tot la guardiola de la nena, però curiosament li van deixar la tele a casa. Evidentment ho van fer al matí mentre uns treballaven i altres eren a escola. La policia li ha dit que darrerament hi havia molts casos similars. Encara que aquí només agafen pispes i mai ens diuen quants robatoris hi ha al mes aneu en compte perquè vivim en males èpoques econòmiques i la gent s'espabila i a més estem a prop de l'autopista i tot això. Ja ho sabeu.

diumenge, 30 de novembre del 2008

Un gran dia Portaventura amb l'Afanoc


Un dia solidari amb l'AFANOC a Portaventura en suport dels nens amb càncer. La veritat que ha estat molt bé. Hi havia força gent, deien que 13.000 persones. Doncs segurament la cosa devia anar per aquí. M'ha agradat molt el Mag Lari. Jo l'havia escoltat que actuava a diferents llocs, però no l'havia vist mai i la veritat és que us aconsello que l'aneu a veure. Feia fresqueta, al migdia ha marxat el sol, però al cap de poc ha tornat a venir, però hi havia molt calidessa humana. Hi havia gent del País València i Aragó que han aprofitat el dia per ser solidaris i aprofitar el que ofereix aquest parc temàtic. Algunes atraccions estaven tancades, però les més conegudes com el Dragon Khan i l'Huracan Condor funcionava. El Bacus tenia algun problema i de tant en tant parava. Però tot plegat un gran dia. Esperem l'any que ve per tornar a repetir l'experiència. L'actriu catalana Anna Barrachina m'ha signat la gorra i m'ha fet molta ilu. Sóc un dels seguidors de Ventdelplà

Una festa solidària amb molta gent al Baix Penedès

El concert solidari del Baix Penedès amb la Marató de TV3 va estar molt bé. Al principi no hi havia molt gent, però de mica en mica la cosa es va anant omplint. Estava ben muntat i hi havia força gent de la comarca, encara que predominaven els joves hi havia una mica de tot. Pel que fa als grups tots ho van fer bé. Jo vaig votar per n' crisis que em va agradar molt, perquè s'havia de votar, però la resta molt aconseguit. El pavelló em va agradar molt. No hi havia estat molt i val la pena.

dissabte, 29 de novembre del 2008

Un conversa interessant amb Najat el Hachmi

Avui he tingut l'ocasió de parlar amb la jove escriptora catalana Najat el Hachmi que ha vingut a Calafell a parlar de les dones en la societat. Al final ha parlat del seu llibre que és un reflex una mica de la seva vida. Ella també ha estudiat filologia àrab com jo i hem comentat alguns profes que hem tingut. La veritat que la conversa ha estat molt natural. Ha servit per recordar el meu passat universitari de la mà del darrer premi Ramon Llull. Us recomano el seu llibre perquè sap transmetre la realitat de la dona immigrant a casa nostre. La sala de la casa Barral, evidentment ha quedat petita.

Teatre bo, jove i fet a Lleida

Una de les oportunitats que Lleida ofereix als seus conciutadans temporals de veure teatre amateur i fet a casa va ser el passat divendres, dia 22, a l’Espai 3 del Teatre Municipal de l’Escorxador. Els protagonistes i ànimes d’aquesta interessant proposta cultural va ser AEM- Belles Arts Teatre. La seva excusa artística va caure en l’obra Mala Sang de David Plana. La meva senyora i jo varem ser els primers en ocupa dos seients d’aquesta sala del costat de la Catedral. Pel facebook havíem llegit quatre pinzellades d’aquest muntatge i que tindríem davant una comèdia negra. Aquests nous mètodes cada dia són més útils per promocionar i donar a conèixer activitats d’arreu. La sala de mica en mica es va omplir fins arribar a omplir més de la meitat de l’aforament.
L’escenari es basa en una capsa mòbil gran que serveix d’ascensor i de paret amb les corresponents decoracions per ambientar les diferents escenes. Ho trobo molt encertat aquest mena de caixa multifuncions. Entre els actors em va agradar molt el paper que feia Xavier Marín com a “Professor d’Universitat”. Li va donar un sentit molt versemblant al seu personatge encara que potser va accentuar un xic massa el seu aire més aviat de persona desafortunada. Pel que fa Ares Yuguero li va donar empenta i força a aquesta galerista d’art que busqui noves experiències no sempre satisfactòries. Era el primer dia davant del públic. Això es notava una mica perquè li faltava una mica això que s’anomena deixar-se anar. Però sap transmetre aquesta vitalitat inherent al seu paper al públic. Marina Barberà com a mestra de primària va tenir alguns moments excel·lents amb els seus monòlegs davant del públic. Només polint una mica i la cosa ja veuràs com la seva actuació canviarà força. Albert Macià amagat dins aquest alumne es limita a fer el que li correspon. No viu el seu paper, però aconsegueix salvar l’expedient. Per altra banda l’altra alumna, Rebeca Segura, com a Mercè Franquesa és mostra massa “persona” i poc “personatge”. Ha d’entrar en el seu alter ego i deixar més de banda la seva identitat personal. Aquesta nena “Mala Sang”, representat per Carme Sàez la veritat és que ho fa força bé a l’igual que la direcció del muntatge del qual n’és responsable. Trobo molt encertat que els personatges facin els canvis de decorat pertinents al llarg de l’obra. Espero que aquest muntatge es torni a representar i que tingui molta sort sobre els escenaris allà on vagi. Endavant i si teniu l’oportunitat no ús la perdeu. La millor manera de potenciar els nous valors és anar al teatre i premiar amb un bon aplaudiment l’esforç dedicat per fer realitat tot aquest somni inicial fet realitat. Ja veureu com no us arrepentireu.

divendres, 28 de novembre del 2008

Una interessant proposta amb Najat el Hachmi

Calafell acull demà al matí una interessant taula rodona sobre la dona immigrant amb la presència de l'escriptora d'origen marroquí Najat el Hachmi. A les 12 a la casa Barral, allí al passeig marítim. M'he llegit el seu llibre L'últim Patriarca i l'he trobat molt interessant. Us ho recomano. Allí estaré.

Contra la crisi posa uns llavis ben pintats

El que ara és porta es donar consells per lluitar contra la crisis. El que més es veu pel carrer que és que hem de tenir una cura especial en el maquillatge i l’estètica femenina, i perquè no també masculina. És fonamental l’ús sense abús del pintallavis que sempre es vénen més en temps de malastrugança econòmica. Al sortir de casa, les dones han de mostrar que de crisis res que l’economia familiar i personal cada dia està més consolidada i que la recessió no ha tret el morro per la llar. També per ressaltar la bellesa del cos es poden utilitzar mostres gratis que alguns cops ens regalen a la botiga. En el cas que no en tinguem tocar comprar el recipient més petit que ens seduirà per gastar només la porció justa. Les compres habituals les podrem realitzar en botigues petites o el mercat municipal on es pugui escollir amb gust. No caurem en la temptació dels grans magatzems que entre els 2X1, els vuit dies daurats i altres subtileses ens fa tornar a casa molt més carregats del que teníem previst en la llista de la compra. Aquest document amb aportacions de tots els membres de la família no permetrà cap excepció i serà la nostra guia espiritual durant tota l’acció d’omplir la cistella. Hem de tenir ben localitzades les outlets que ens ajudaran a vestir bé sense perjudicar gaire la nostre economia ja tocada. Una dels coneixements que s’hauria de transmetre als més menuts és saber comprar. Moltes persones encara no n’han après i van omplint omplint i després no s’ho fiquen mai. Igual passa amb el menjar. Hem d’organitzar-nos els nostres menús setmanals i seguir-los. A partir d’aquí anar a comprar el que necessitem. Les verdures d’avui serà el caldo de demà i l’escudella d’avui serà la sopa de passat demà i l’altra perquè aquest cop ho congelarem. Com a nota curiosa, A Lleida hi ha una botiga petita que ven carn que ha crescut en vendes per la senzilla raó que la seva responsable ven el que la gent realment necessita. No ven la carn a pes ni per unitats. Sinó que utilitza mètodes més pràctics i ho fa dient “Això és el que necessita pel caldo d’avui” o “ ja en teniu prou de cuixa per fer-la a la brasa demà per sopar”. Les mesures són humanes i racionals i no segueixen el sistema mètric decimal sinó les necessitats de la casa.
En el temps lliure potenciarem la lectura. Una eina molt útil per augmentar la nostra formació i el nostre nivell intel·lectual. Visitarem les biblioteques. Sinó ho trobem les col·leccions de llibres de butxaques que de ben segur ens permetran gaudir de noves sensacions i experiències sense sortir de casa. Pensa que en el moment que vas al cinema, moltes coses estan posades allí perquè hi caiguem de quatre grapes, des de la bossa de crispetes que podem pagar 10 vegades més cara al cine que no pas si ho fem a casa en un microones dels de tota la vida. Ja no parlem de sopar que ens fa pujar el pressupost fins els núvols. Un atac de llepolia que a casa haguéssim pogut arreglar amb un simple euro i escaig i ben servits. Bé ens ho fem nosaltres mateix, però ens sortirà molt bé de preu.
Aquests productes culturals que tenim a casa com llibres, cds, dvd’s i altres invents a través d’internet o d’una forma directa les podem intercanviar amb els nostres amics. Una forma molt practica d’aprofitar aquest capital invertit que tenim a casa i amb dos o tres cops de veure un dvd ja no el mires més. Doncs aquest tresor s’ha d’aprofitar al màxim.
Aquest intercanvi també és pot fer amb roba que encara estigui en bones condicions i que pot servir per altres persones. Això de la moda és repeteix. Al cap d’un quants anys es repeteixen tendències. Llavors és el moment de tornar-se a posar l’abric de la tieta que fa dies que està a l’armari, però que encara està com el primer dia.
El temps és un altre valor que tenim. Som pobres, però ara resulta que tenim tenim més temps. Hi ha moltes localitats que han organitzat el que s’anomena banc del temps. Jo sé fer de lampista i vinc a casa teva a arreglar-te l’aigüera. Estic una hora per exemple. Llavors tu que ets un bon mecànic em mires el meu cotxe que sembla que perd oli en un temps similar. Quan es fa en parelles, la cosa és una mica complicada. Organitzar un grup de persones amb habilitats diferents i que estiguin disposades a intercanviar algun servei o ajuda és molt millor perquè la varietat i molt més gran i es pot treure un major profit. És només qüestió d’organitzar-se i posar-se mans a la feina.Les nostres eines principals seran els ordinadors que ens mostraran allà on podem trobar les coses a millor preu i el rellotge que ens ajudarà a dedicar el temps necessari i no afegir-hi més que ens pugui fer caure em temptacions innecessàries. Per viatjar mirarem interrail. Això si amb els llavis sempre ben pintats. Jo de crisis res de res.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 28 de novembre del 2008

dijous, 27 de novembre del 2008

Els meus lectors són majoritàriament votants de CiU

La gran majoria de seguidors que tinc voten CiU, en total, 11. En segona posició estan els d'ERC amb 6vots i amb pocs vots, abstenció, en blanc, PP, ICV- EUiA i altres registren només un sol vot per opció. El PSC només ha obtingut 2 votants. Per tant, la gran majoria de lectors són de la Federació Nacionalista formada per CDC i UDC.

dimecres, 26 de novembre del 2008

Un interessant debat al Vendrell

Una proposta molt interessant que ha tingut lloc al Vendrell ha estat el debat intereligiós. Hi havia musulmans, bahais, cristians, evangelistes, budista. La que m'ha agradat més ha estat el budista que venia del monestir que tenen aquí al Garraf. Els evangelistes han estat molt fluixos. Els cristians han parlat molt de que Déu és amor i aquestes coses, però els ha faltat ser una mica més practics i els musulmans han tocat una mica els tòpics com per exemple que els atemptats terroristes no estan contemplats per l'Islam. Espero que en facin una altra perquè ha estat molt ineteressant. La sala de la Lira estava plena i la moderadora, Anna Ibarz, ho ha fet molt bé.

Per vosaltres és el premi "Dardos" que m'han passat

La Teresa de València http://eltaodeteresa.blogspot.com/
m'ha passat el premi Dardos i jo faré el mateix amb 15 blocs corresponents.

http://jordinafp.blogspot.com/. A la Jordina de Lleida per la seva implicació amb la terra i amb la seva gent.

http://laiagomis.blogspot.com/. A la Laia del Vendrell per la seva continuitat i treball en els seus blogs.

http://elrincondemilocura.blogspot.com/. A la Bea del Vendrell per la seva claretat i sinceritat en exposar la seva vida i experiències a través del blog.

http://pepalovesintheworld.blogspot.com/. A la Sonia del Vendrell per saber reflectir en la distància del blog la realitat que l'envolta.

http://laxnclub.blogspot.com/. Senzillament perquè són una part important de la banda sonora de la meva vida.

http://viniesfera.blogspot.com/. A la Gemma de Bellvei perquè en el seu blog aconsegueix que el vi ens el mirem des d'una altra manera. Una important tasca per conèixer i valorar el vi. Una cosa tan nostrada.

http://jordivolta.blogspot.com/. El Jordi Voltà de Calafell. Clar i contundent. Amb les idees al seu lloc. Com ha de ser.

http://manelsastre.blogspot.com/ Un periodista de la nostra comarca que ho veu des de la seva prespectiva i a més ho diu i ho defensa. Què més volem?

http://adriagrandia.wordpress.com/. Un noi del Vendrell amb molt de futur en el món cultural i allí on el deixin perquè sap el que fa. No el perdeu de vista. En sentirem a parlar i l'escoltarem més endavant.

http://garmirbcn.blogspot.com/ Una persona molt peculiar amb les seves virtuts i defectes més que confesats. Sincer i com si el conegués de tota la vida.

http://pensamentsdescarlata.blogspot.com/. Una persona genuina i que cada dia lluita per tirar endavant. Molt emotiva. Realment cal seguir-la.

http://xivarri.blogspot.com/. El Mèlich, tota una institució a Calafell i on faci falta. Fa de cronista del seu poble. Teatre, diàlegs per croncopis i moltes coses que ens ensenyen que és un artista total.

http://nuriaupi.blogspot.com/. Una mica de tot. Ben remenat i ben servit.

http://hihacosesquesndemalperdre.blogspot.com/. Recordem una mica la nostra joventut quan anàvem de colònies, la vida en el camp i tot aquest món que cada dia ens queda una mica més lluny. Una bona oportunitat amb la mai.

http://albertrecasens.blogspot.com/. Una visió de l'apartat musical i esportiu del Vendrell. Aquí hi ha coses que van molt bé per omplir el cap de setmana sobretot música i esport.

Moltes gràcies Tere i aquesta són les meves suggerències. Hi cabria molta més gent, però ho he hagut de limitar a 15. Ara ja ho sabeu el premi és vostre i ho heu d'enviar a 15 persones amb blog.

Quan durarà el RedRom del Vendrell?

Abans teníem l'Eitwo. Ho van tancar hi ara han obert una disco que li diuen RedRoom. Hi ha gent que ho anomena, no sé perquè, el Rabo Rabo perquè han posat les RR com a inicials. El Nacho Vidal sembla que a vegades també tomba per allí. La gent que hi ha anat m'ha comentat que l'ambient no li agradat. A més els cubates a 10 euros i l'entrada a 15. A veure quan dura.

El blog és una bona bústia de suggeriments al Vendrell

Això del blog realment funciona. L'altre dia vaig dir que els arbres de l'Avinguda Camp d'esports tenien un brancatge molt baix i persones com jo d'altes no podien anar per la vorera per culpa del brancatge. Doncs a la propera vegada ja estava tot tallat a mida i arregladet. Ara només falta que treguin els sacs amb les rames podades que estan alli posades cada una en el seu lloc. Ja veureu com el tema funciona.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Unes bones vistes a Quantum of Solace del James Bond

Una de les propostes d'aquesta tardor era la darrera del 007. Dura quasi dues hores, però et posen molta publi i trhillers per parar un tren. Si arribes una mica tard a la sala la pots veure amb tota tranqui·litat que segur que comença com a mínim un quart més tard de quan està anunciada. Aquest David Craig la veritat és que ho fa molt bé i te la imatge de tipus dur amb ulls blau i amb estil. Durant tot el que dura la peli et dones un passeig per Bolivia, Itàlia i fins i tot Rússia. Veus algunes models femenines i masculins. Veus bons cotxes i art en el volant. Tot això amb acció fa que aquesta peli no et deixa badallar ni un cop durant tota la seva projecció. És una mica més del mateix, però al principi de tot hi ha una persecució per una embastida que és molt xula. M'ha semblat fins i tot original. Està bé. No és gaire original, però alegra la vista pel tot el que he dit.

divendres, 21 de novembre del 2008

Només falta sortejar hipoteques

Hi ha ajuntaments com el de Banyeres que encara sortegen pisos de protecció oficial. El problema és on aconseguir la hipoteca. Potser també s'haurien de sortejar hipoteques, perquè sense calers ja pots tenir un pis, però no el podràs pas pagar.

Enganyats pel velocimetre

El futur de l'economia de moltes adminstracions passarà per endurir les sancions i augmentar el seu nombre. Avui m'he assabentat que els velocimetres dels cotxes marquen uns 10 km/h menys que la realitat que pot venir donada pel gps. Per això diuen que si la màxima és 90 pots anar a 100 i no passa res. La veritable història és que el velocimetre t'enganya expressament.

dijous, 20 de novembre del 2008

Eufemismes i altres riqueses del llenguatge

La política està carregada d’eufemismes que en un principi passen força desapercebuts, però ben aviat vas trobant i sense gaire ajuda el significat real de les coses.
Els destinataris d’aquests malabarismes lingüístics poden ser els autòctons: les persones de tota la vida. Els nouvinguts: les persones que han vingut de fora. Alguns partits utilitzen aquest terme per denominar els que vénen de països almenys igual de rics que el nostre i a la resta se’ls inclou directament dins l’adjectiu immigrants. Altres partits utilitzen el terme nouvingut per a tots els que vénen de més enllà dels nostres límits municipals. Tant és que vinguin de Castelldefels com de Nigeria. De totes maneres el terme aconsellable a l’hora que li dóna un sentit més globalitzador és utilitzar el terme ciutadania. A partir d’aquí pots fer tot el que faci falta en el seu nom encara que ningú ens ho hagi demanat. En algunes campanyes electorals ben properes ens anuncien que volen “ser com tu”. Per sort la varietat és molt gran i és impossible que els membres d’un partit polític siguin com cadascú de nosaltres. Pensat fredament la veritat és que resultaria molt avorrit i homogeni. Tampoc ningú ens ha consultat se li donàvem permís per ser com nosaltres?
El subjecte que executa l’acció són els polítics, però no tots. Només aquells que tenen poder. Tots els que tenen una minsa particular sota els seus designis a través d’alguna entitat gaudeixen d’un petit espai en aquest món. Els altres són també polítics, però en la veu passiva del verb. Estan a la barrera i miren la cursa amb menys o més interès depenent de la proximitat d’alguna comtessa electoral. Una mica abans de les eleccions municipals comencen a treballar a veure que es pot treure.
Esquerra, centre i dreta. Això cada partit al seu municipi ho aplica com vol. No té res a veure el socialisme que et puguis trobar a Lleida amb el que apareix al Baix Penedès. Tots tenen els mateixos líders, però cada població s’ho munta a la seva manera i ho adapta a les seves necessitats. Segons els seus líders sempre indiscutibles. Pobre d’aquell que gosi a discutir el que no es pot discutir. En principi ser de dretes solament sembla que sigui dolent per la salut. Sé d’esquerres queda bé amb alguns sectors socials, però en altres elements no és prou correcte i per agafar vots no és del tot aconsellable. Per tant la millor combinació és ser de centre i alguna cosa més. Per això, al centre s’hi troben tots.
La seva forma d’organitzar-se és el partit. Aquí dins aquest marc geogràfic sense marc hi poden haver ganivetades, cops de puny, però de cara a l’exterior sempre s’ha de mostrar com una força unida amb un líder espiritual reconegut. Prohibit fer declaracions fora dels àmbits més íntims en contra de persones o decisions del partit. Pots desaparèixer directament de les primeres línies i caure en l’ostracisme polític i fins i tot social.
Quan ens parlen de millores o reformes en el nostre carrer en realitat ens poden estar dient que algunes bombetes foses seran substituïdes per unes de noves. La sostenibilitat, l’agenda 21 i altres invents moderns amb pretensions de grandesa són grans programes i projectes inclosos en uns tríptics de bones voluntats que anirà passant de despatx en despatx amb alguna roda de premsa pel mig. La seva implantació real serà difícil d’apreciar pels mortals que no acostumen a fullejar ni veure cap mitjà de comunicació local. Són conceptes, de moment aliens a la nostra realitat humana i a la nostra rutina diària i no acostumen a sortir gaires vegades fora de l’estricta promoció de l’event en qüestió
Transparència, diàleg, entesa comunicació també són conceptes a mans dels que regenten el òrgans decisius del moment. Els altres s’han de limitar a arribar fins on ordenin els manaires de torn. De totes maneres sempre és bo que s’utilitzin aquests termes perquè queda bé i no tenen efectes secundaris.
Quan ens volen dir que les ordenances s’han congelat. Molt probablement ens diguin que només pugen l’IPC o vinguin amb altres repercusions quan potser no podrem anar a nedar a l’hora de dinar perquè la piscina està tancada perquè hi ha pocs usuaris i no resulta rendible en aquesta franja horària. Mentrestant tot això passa, els de fora treballen en contractes de pràctiques que no deixa de ser una manera laica de treballar per amor a Déu, però alguna cosa sempre s’aprèn. Els altres en nom de la crisi, amb o sense raó, segurament alguna cosa veuran retallada. Començant pel lot de Nadal fins a una reducció de les hores de la feina abans de la mesura dràstica d’anar al carrer.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de novembre del 2008

Un IBI que baixa, però em puja el rebut

L'any passat el rebut de l'IBI va baixar un 3% però per coses de la vida vaig haver de pagar 4 euros més en els dos rebuts anuals perquè t'ho donen desglossat. Enguany està previst pujar un 3%. A veure quan em tocarà pagar. Suposo que la culpa la té l'Estat, però si baixa i resulta que he de pagar una mica més ja veurem l'any que ve com em resulta tot plegat.

La majoria de visitants són catalans i Baix Penedesencs

Sobre l'enquesta on vius. La resposta majoriatària és Catalunya amb cinc vots empatada amb el Baix Penedès. El Vendrell només ha registrat 3 vots i Espanya en penúltima posició amb 2 vots. Per altra banda, ningú viu a la província de Tarragona segons les opcions donades. Em sembla rar, però les enquestes són el que són.

dimecres, 19 de novembre del 2008

Policia, Kinki o Polític. Tres formes de guanyar-se les garrofes

Noves professions. Avui en dia les noves maneres de guanyar-se les garrofes des d'un punt de vista amb un toc d'humor i simpatia i que no deixa de ser la seva gràcia són bàsicament tres. La de policia, mosso o derivat. Per l'altre cantó tenim el de kinki, pispa similar i la tercera via és la política. Aquests són els camins millors per assegurar-se el pa nostre de cada dia amb un toc d'humor, però jo crec que és bastant cert tot plegat

dimarts, 18 de novembre del 2008

Està be això de Mentiras de Sangre

Una peli que parlen de les martingales americanes per la zona de l'Orient Mig entre Iraq i Jordània. Un embolic sobre qui espia a qui i de qui ens hem de fiar. És una peli una mica llarga, però la veritat és que val la pena perquè suposo que l'ambient real deu anar per aquest estil. El di Caprio ho fa molt bé. A més parlen àrab i m'ha fet molta ilu, la veritat. No us avorrireu. Hi ha trets i persecucions, però dins un límit i amb força coherència.

divendres, 14 de novembre del 2008

Solidaritat i Port Aventura

El dia 30 de novembre Port Aventura acull una activitat solidària. La recaptació d'aquest dia va destinada a l'Afanoc, una entitat que aplega els nens que pateixen cancer. Per col·laborar pots anar a alguna Ajuntament o entitat col·laborardora, l'Ajuntament del Vendrell ho és, i comprar una gorra per 12 euros que inclou una entrada al parc temàtic. Jo hi vaig anar l'any passat i val la pena. Diuen que fa dos anys hi havia molta gent i era una mica agobiant, però l'any passat s'hi estava força bé. També hi ha un autobús per 3 euros. Què més vols?

Sopar dels quarentons nascuts al 1968

Sembla ser que al Vendrell hi ha cartells que els que van neixer l'any 1968 estan muntant un sopar pel dia 13 al Xaloquell per celebrar els seus 40 anys. Jo no n'he vist cap, però si algú sap alguna cosa més per favor que ho digui i la veu corri. Uf quasi acaba l'any, però al final s'han despertat. L'any que ve és el nostre any. Ja estem treballant en el tema.

Una greu crisi al Baix Penedès

El Baix Penedès ha posat a l'atur des de juliol a setembre 1.638 treballadors. La mitjana catalana ha estat en un -1,9% i la nostra comarca ha arribat fins a un preocupant -5,5%. Realment el fong del boom de la construcció dia a dia s'esta enfonsant. Ara paguem el nostre ràpid creixement basat en el totxo. La cosa sembla que encara durarà un temps. Esperem que algú hi posi solucions sinó la comarca pot viure realment una època molt crítica. Esperem alguna alternativa que suavitzi sinó realment tots en major o menor manera ho pasarem malament.

Déu amb xancletes i barnús

Hi ha una cosa que de mica en mica se’ns va escapant de les mans i no ens donem ni compte. A mesura que passen els anys anem perdent el nostre nivell de civisme i de convivència amb altres mortals. Alguns l’han perdut fins a un nivells tan preocupants que només utilitzen els serveis mínims per no ser tatxats directament de maleducats.
Quan vam deixar d’escombrar davant de les nostres cases ens vam donar compte que l’Ajuntament havia contractat una empresa de neteja que ho feia per nosaltres. Ja fa anys que són poques les persones que ho fan. Crec que en cap cas passa més enllà dels límits de la vorera.
El nostre passotisme ens porta a deixar la bossa d’escombraries al terra si comprovem amb un simple cop d’ull que algú ho ha fet abans que nosaltres. De què serveix aixecar la tapa per veure si realment està ple? Ens limitem a emular el nostre predecessor qui ha deixat allò allí sense mirar si estava buit o ple.
El passotisme també passa per la nostra selecció de residus. Moltes persones no el fan i en el container de les escombraries tot hi cap. Encara que la veritat la fórmula que s’utilitza peñ que fa al plàstic no l’entenc gaire. Barrejar en un mateix recipient llaunes buides de cervesa i botelles de llet, entre altres varietats. Jo no li veig gaire coses en comú. Encara que la veu la tenen els especialistes
Passotisme a l’hora de portar la canalla al col·legi. Hem de deixar el cotxe ben a prop de l’entrada al recinte perquè haguem de caminar el més mínim. Tot plegat són un parell de minuts però aquesta conducta genera molts cops retards considerables per l’acumulació de persones que fan servir els mateixos criteris.
El passotisme ens empeny sense voler a estacionar el vehicle sobre la vorera impedint que les vianants facin ús de la seva part de la via pública quan no el posem en un pas de vianants o baixador per a minusvàlids.
Passotisme és aquest esport que ens obliga a anar cadascú en un vehicle diferent encara que treballem en el mateix centre i en el mateix horari. Per què he d’esperar el meu veí cinc minuts si jo amb aquest temps ja sóc a casa assegut a taula mentre el microones rescalfa el menjar preparat.
Ens estan educant per ser grans professionals i adquirir grans coneixements en temps realment miraculosos. Aprenem idiomes en 15 dies, cuinem en 2 minuts, ens plantem a Madrid en 3 hores, tenim tot el coneixement mundial a través de l’ordinador i el mòbil. Som autèntics déus. Un tret que ens permet sentir-nos superiors als nostres éssers semblants que segurament mai tindran la colecció de perfums francesos que jo he fet en les darreres deu setmanes mentre em comprava religiosament una revista de moda.
Som petits deus que no creiem ni en polítics, ni en els encarregats del torn, ni en capellans, ni en jutges, ni en el veí que ens vol remarca aquella norma cívica que acabem de superar. Ens atrevim a mentir subtilment al policia municipal que ens ha enganxat amb el cotxe mal aparcat.
Ho tenim tot a mà. Abans canviar de canals et suposava almenys que algú s’aixeques del seient per tocar una tecla de l’aparell. Ara ho pots fer còmodament des del sofà. Teníem dues cadenes i no ens atrevíem a fer zapping. Ara en tenim 26 o més i ens avorrim perquè no fan res a la caixa tonta i perquè en dos minuts i sense moure més que un dit puc saber que fan en cada cadena televisiva.
Perquè hem d’aixecar la tapa per tirar dintre les escombraries? No té cap sentit. Que em passarà? No res? Doncs ja està bé. Movent un dit puc decidir sobre si vull continuar mirant el president d’Amèrica. No aixecaré pas una tapa metàl·lica amb el peu per podent deixar una cosa si ho puc deixar al costat i ben apiladet.
Nosaltres tenim la raó. El mestre, el policia, el nostre jefe ens poden enganyar, però nosaltres si que estem ben encaminats. Fins ara els bancs ens permetin complir tots els somnis encara que estessin molt lluny de les nostres possibilitats econòmiques reals. Ara aquests poders crematístics ja s’han acabat, però ens queda totes les altres coses encara que sigui prement un botó d’algun aparell made in Xina. Som grans herois amb xancletes i barnús perquè el termòstat made in Taiwan vetlla per mantenir la temperatura de la nostra llar.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 14 de novembre del 2008

dijous, 13 de novembre del 2008

Artur Mas és el nostre Obama català

L'Obama de Catalunya és Artur Mas amb 8 vots segons l'enquesta d'aquesta setmana. En segona posició i amb 3 vots trobem el Joan Saura i amb només 1 vot empaten l'Ernest Benach i el Josep Montilla. La cosa està clara. Artur Mas és el protagonista, segons l'enquesta del canvi que Catalunya necessita.

Buscant la baixada de l'IPC

El govern ara està intentant baixar l'IPC perquè així moltes empreses que es basen en aquesta dada econòmica per pujar els salaris el proper any es veuran beneficiades. Una mesura que trobo bé, però espero que després aquest IPC no és dispari i a mig hivern faci de les seves mentre els treballadors tinguin els seus augments baixos com l'IPC de desembre que és el que volen rebaixar.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Els treballadors de l'Ajuntament de l'Arboç

La crisi també ha arribat a l'Ajuntament. Hi ha un rumor popular que afirma que els treballadors de l'Ajuntament de l'Arboç no cobraran la paga doble del mes de desembre. Algú sap si és veritat?

Els meus problemes d'alçada

Medeixo quasi 1,90 metres i quan passo per alguns carrers del Vendrell. En especial el carrer Camp d'Esports he d'anar per la vorera perquè les branques dels arbres em toquen el cap. No hi ha dret. Jo també tinc dret a passejar per la vorera com la resta de mortals. Ja n'estic fart d'anar per la calçada a veure si un dia un cotxe em prendra pel davant. Per favor penseu que la mitjana nacional ha pujat i aquells arbres estan podats a l'alçada dels poblat iber que es van carregar a les Guàrdies amb la nova autopista Pau Casals.

Catalunya independent i musulmana al 2014

Per Madrid tomba un visionari que ha escrit una obra de teatre i a més l'ha estrenat que ve a dir que Catalunya al 2014 serà independent i musulmana. Sembla ser que aquest home ja va preveure la crisi actual i és el rei de la numerologia. Però jo crec que amb això d'independent i musulmana l'ha pifiat. Per vendre llibres o de moment per fer anar a la gent al teatre queda molt bé i més a Madrid, però jo no crec que això passi ni al 2014 ni al 2034.

dimarts, 11 de novembre del 2008

Temps d'oli i olives

Abans cada època de l'any tenia les seves coses en el món de l'agricultura. Ara pots comprar de tot durant tot l'any. Ara és el temps de les olives i si la gent vol provar el bo i millor oli que es fa i és desfà al pa que vingui al Penedès que encara que sempre hem estat terra de vins entre cep i cep hi ha moltes oliveres. Oli amb pa torrat que es coneix popularment com a rostada és un menjar de reis.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Las cenizas del Cielo. No us la perdeu

Us proposo que aneu al cine a veure Cenizas del cielo. A mi em va recordar molt a la torre de Suso. És la lluita de l'home en contra d'alguns elements de la nostra modernitat. És d'aquestes pelis que poden provocar un debat sobre el seu contingut perquè apareixen molts elements interessants. És espanyola i com moltes de les produccions d'aquí està molt bé. No hi ha un gran repartiment, però els que hi ha ho fan molt bé. Realment val la pena. No hi ha herois americans ni grans escenes amb dobles i efectes especials, però t'arriba al cor. Això és l'important.

diumenge, 9 de novembre del 2008

Riure amb el Tricicle

Avorrit, agobiat, tens 40 euros, vius prop de Barcelona o tens cotxe. Doncs no t'ho perdis i ves a Barna a veure el darrer espectacle protagonitzat pel Tricicle. Durant una hora i mitja rius de valent amb l'obra Garrick. Hi ha humor, mímica, algunes imatges enllaunades i esquetxos que jo vaig trobar força original. No eren un grup de la meva devoció, però divendres en aquest espectacle que vam anar amb els Pastorets del Vendrell va ser una teràpia de xoc contra el mal humor i estress. Segons he pogut descobrir l'Associació de Dones del Vendrell un dia d'aquests van a veure Spamalot i els Pastorets ja treballen per anar a veure el dia 12 de desembre, un divendres, Cancún, una comèdia amb Ferran Rañé i Toni Sevilla que també pot servir per desconectar una mica del mundo mundial.

Dos blogs i un nom

Gràcies a les informacions de la Sandra Diaz m'he assabentat que per Barcelona hi ha blog amb el mateix nom que el meu. M'ha fet molta gràcia. És curiós. Crec que ha estat pura coincidència. Mireu aquesta és la seva adreça http://ketanavadir.blogspot.com/.

divendres, 7 de novembre del 2008

El futur dels Amics del Progrés del Vendrell

Al Vendrell hi ha una associació que s'anomena els Amics del Progrés. En algun lloc he escoltat que la seva voluntat passa per ser com una mena d'associació d'associacions de veïns. Una cosa que trobo molt bé. Però jo crec que serà un dels partits que es presentarà a les properes eleccions municipals del Vendrell. Poden anar separats o aliats amb un altre partit. Temps al temps, però jo veig que la cosa va per aquí encara que només sigui a través de la lectura que faig de les seves cartes al Diari del Baix Penedès. No conec ningú. No tinc més dades. Però aquí queda escrit el que penso.

Valls- Calafell en autobús

Van traient el nombre de trens, però cada dia tenim més autobosus per anar a cobrir aquestes mancances de la Renfe. Ara hem estrenat una línia entre Valls i Calafell amb autobús. Quatre viatges al dia en cada sentit. La cosa està molt bé. Ara només falta que ens posin un tren per anar a agafar l'AVE al camp de Tarragona perquè per anar a Lleida és més ràpid agafar un borreguero que anar amb AVE des del Vendrell a Lleida. A veure per quan ens donen aquesta ilusió i si arreglen l'estació d'autobusos del Vendrell tampoc estaria gens malament.

El finançament de les entitats

Estem en crisis. La gent ho nota, els bars, les botigues, els restaurants, el poble, l’ajuntament, el veí de dalt i el de baix. Pocs viuen al marge d’aquesta circumstància fruit d’un seguits de coincidència que han afectat la nostra comarca més que altres per un cúmul de trets diferencials que ens han marcat en els darrers anys.
Tampoc ha passat per alt per les entitats de la comarca. Algunes de sempre han viscut al marge dels fons municipals i s’han mantingut dins les seves possibilitats reals sense caure en el finançament públic. Altres des de sempre han funcionat a base d’una part important de recursos públics. Què passarà amb aquestes? Els ajuntaments podran continuar les seves aportacions periòdiques a aquest entramat soci-cultural? En aquesta part de la política social els polítics esta a l’aguait perquè els dona la sensació que s’amaga una part considerable de la intenció de vot dels ciutadans. Tot això són llegendes populars, però mentrestant els polítics van fent. Especialment en aquells municipis on la cosa està força renyida.
En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics. Buscar criteris objectius com número de socis, nombre i tipus d’activitats, pressupost anual, tipus de local en què porten a terme les seves activitats, nivell de participació en els actes locals i altres petits detalls que ens ajudaran a ser una mica més objectius a l’hora de gestionar aquesta partida del pressupost municipal.
A partir d’aquí s’han de buscar altres mètodes o normativitatzar un seguit de recursos que ja fa anys que s’utilitzen a la comarca. S’ha de posar fil a tot això que les entitats portin les barres dels concerts. És una bona proposta, però no és el mateix tenir la barra del primer dia de Festa Major que del dia de l’Onze de setembre. En cas de dubte es fan sortetjos o sistemes rotatius perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.
El moviment associatiu a casa nostra és molt important, però no és ni de bon tros tan rellevant com ens volen fer creure els polítics. Hi ha unes quantes associacions que serveixen per donar cobertura social a una persona i poca cosa més. Estan força tancades a la societat que les envolta. Altres viuen en un paradís que sembla una mica allunyat de la gent de peu. Un exemple clar són algunes de les associacions de veïns. Si algú es vol posar en contacte amb alguna d’aquestes entitats dels municipis de la comarca. Sap algú on s’ha de dirigir en la majoria dels casos? Avui en dia en el món de l’internet i del correu electrònic moltes barreres ja han quedat més que superades i és una llàstima que no les utilitzen per donar-se a conèixer a la societat. El Vendrell amb caràcter bianual acull l’Entimostra que serveix per donar a conèixer el teixit associatiu del municipi. Molts dels comentaris dels seus visitants coincideixen en el gran nombre d’entitats que conviuen en el municipi. Un fet que fins llavors no havien vist d’una forma tan propera i directe perquè. Moltes estan allí. Una al costat de l’altre. Ja no les veiem ni per cartells a la carnisseria, ni per participacions de la loteria de Nadal i per rodes de premsa en actes puntuals com succeeix al llarg de la resta de l’any. Llàstima que l’Entimostra comarcal hagi passat a la història d’aquesta manera i només de forma puntual a la Fira de Santa Teresa apareixen uns pocs estands dels municipis de la comarca. Aquesta iniciativa mereix una segona oportunitat a nivell baixpendesenc i de forma rotatiu. No sempre en el mateix indret. Però avui per avui pocs municipis de la comarca una clara vocació comarcal i cadascú fa la seva guerra.
Després també tenim en un altre apartat tenim el que són les entitats esportives que al llarg de l’any realitzen una gran tasca. Moltes persones anònimes que vetllen un parell o tres de cops a la setmana i a vegades lluny de casa perquè el seu fill pugui assistir a la cita esportiva que li correspon. Potser per recollir diners també hagin de recórrer a la foto del calendari amb poca roba i jugant amb els estris de l’esport que practiquen per tapar allò que no s’ha de veure. Aquestes entitats també tenen el seu dret a buscar finançament per altres mètodes d’acord amb els nous temps que corren.


Publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de novembre del 2008

Una figura per la comarca: Pau Casals

La figura per la comarca és segons l'enquesta Pau Casals amb 15 vots. Tres vots pel calafellenc Carles Barral. Àngel Guimerà i Josep Cañas empatan a dos vots. Una clara victòria pel nostre vendrellenc universal.

dijous, 6 de novembre del 2008

Una setmana per la gent gran típica i tòpica

L'Ajuntament del Vendrell ha organitzat la Setmana de la Gent Gran i hi ha un seguit d'ingredients típics i tòpics que m'han fet molta gràcia perquè semblen de manual. Hi ha una demostració i pràctica de petanca, un campionat de dominó, una visita a Sant Miquel del Fai i Caldes de Montbui, una conferència sobre hipertensió i colesterol i un parell de caminades: una a Sant Salvador i una a la residència d'avis del municipi. Realment està fet a mida per la gent gran. Només hi falta una excursió d'aquestes que et regalen el lot de nadal a canvi d'escoltar una conferència sobre les excel·lències d'un matalàs. Realment és la imatge de les activitats de la gent gran que molts tenim al cap. Òbviament no hi hfalta el dinar de germanor amb ball. Si a algú li interessa ho fan la setmana qeu ve aquí al Vendrell.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Què passa amb un negre, un blanc i una dona als USA?

Entre un negre i una dona va guanyar un negre. Entre un negre i un blanc ha guanyat un negre. Les dones blanques ho tenen malament. És una lamentable broma racista i sexista però també volia deixar el meu comentari a les eleccions americanes.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Les novetats de l'ITV

Aquesta tarda he anat a passar la revisió del meu turisme. M'han dit que havia de canviar els neumàtics del darrere perquè tenia el dibuix diferent. Fa 4 anys que els tinc i mai m'havien dit res. Llavors he descobert que fa uns quatre o cinc mesos es van treure una llei perquè tots els vehicles vagin amb el mateix dibuixet. No sigui que si fa unes o surcs prenguem mal. Ens estan prenent el pèl com a tontos. En comptes de tenir les carreteres amb unes voreres dignes i ben pintades. Ara resulta que els dibuixos tindran la culpa de la sinistralitat. Ja no saben que dir o algú dels manaires té un taller de neumàtics. Ves a saber.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Una de les comarques menys recicladores

El Baix Penedès com diuen els seus polítics és una de les comarques on la gent menys recicla. Alguns cops perquè no hi ha containers i altres vegades perquè simplement la gent passa. Aquesta és una de les assignatures pendents que tenim. Potser de moment no deixa de ser una cosa curiosa, però si ens fan pagar per cada tona de residus que no reciclem ja veurem d'aquí uns anys que algunes de les nostres inversions les haurem de donar al govern de torn per ser uns mals recicladors. És que entre tots som una mica deixats.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Menus de restaurant el cap de setmana

Calafell platja té uns quants restaurants que fan menus el cap de setmana. Al Vendrell no en conec gaires, però l'altre dia que era festiu i dissabte, dia 1, vam anar al Pastino de vora la cofradia de pescadors de Calafell i per uns 10 euros vam dinar. Els plats estaven força bé. Ja ho sabeu. Si el cap de setmana us va millor anar de menus a Calafell platja trobareu uns quants restaurants força recomenables.

Sant Benet de Sant Fruitós del Bages. Imprescindible


Gairebé total a trepa que l'any passat vam anar a Madrid amb AVE avui hem anat al monestir de Sant Benet a Sant Fruitós del Bagés. Hem sortit del Vendrell a les 9 del matí i a les 10 i quart ja estàvem al costat de Manresa. Primer de tot hem visitat Alicia. Un laborartori on s'estudien els aliments amb cuiners, químics, metges i altres especialistes que han convertit la cuina en una mena de ciència. Ens han dit que era únic al món i ho pot ser. La noia ha estat força bé. Hem experimentat alguns gustos i sensacions. EL curiós del cas és que avui feia un dia de gossos i tota la nit que ha plogut i allí continuava plovent. Doncs en aquest edifici que tenia menys d'un any hi havia goteres. Una mica penós aquest fet, encara que les persones d'allí s'han mostrat en tot molt molt professionals.
Després hem vist el Monestir de Sant Benet del segle XII amb molts afegits posteriors. Està molt molt bé tot el muntatge que fan amb les imatges que et van passant per trossos de paret convertits en pantalles. Inclús, es pot veure en imatges virtuals sobre l'altar com el primer abat de la cofradia beneïa aquest altar. Això m'ha impressionat i la visita al monestir també ens ha ensenseyat alguns dels secrets dels monjos que ho tenia com a convent.
Després hem dinat. Aquí és on la cosa ha fallat una mica, però per quantitat. Encara que he de reconèixer que n'hi havia suficient a una amiga que ha vingut li ha servit una sopa de galets amb 4 galets comptats i no eren dels més grans. Eren més aviat petit. Allí hi podia haver tot l'art que tu vols, però faltaven 7 ó 8 galets més per omplir. Jo menjat arròs negre que estava molt deliciós, però la quantiat no era gaire abundant. De segon, he menjat ànec farcit amb atmella a trossets. Molt deliciós, però en poca quantitat. En les postres tres tòfones amb iogurt han estat les reines del remat final del dinar.
Per la tarda, hem visitat la part modernista d'aquest monestir de Sant Benet de la família del pintor modernista Ramon Casas. Sembla una casa fantasma perquè les portes a mesura que vas escoltant les explicacions es van obrint. Les pantalles estan en marcs de fotos, miralls i altres invents que ho fan tot plegat molt apassionat. Llàstima de la pluja i que al final algú m'ha agafat el paraigües i jo he actuat en conseqüència. Era el darrer de la visista i només hi havia un paraigües. No era plant de grans problemes matemàtics. Us ho aconsello veritablement. Està tot molt bé. Entre tot plegat ens ha sortit a uns 100 euros per parella. Però val la pena. De veritat. La gent que hi treballa són molt professionals i veus que ho viuen realment i això és nota.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Els nens de Huang Shi: vista obligada

Us la recomano de veritat aquest drama que ens explica l'odissea d'un grapat de nens orfes a la Xina durant l'invasió japonesa del passat segle és una de les millors propostes que he vist en els darrers mesos al cine. Pels paisatges, pel tema, per l'ambientació i per tot plegat no us la perdeu. Us en podeu empenedir. S'ha de veure al cine. A casa queda petita.

divendres, 31 d’octubre del 2008

Adéu Novax Adéu

Avui tanca el Novax del Vendrell. Un lloc on durant 35 anys hem anat a comprar música. Després va venir la Traviata i ara ja només queda aquest local. És una llàstima que en un poble de quasi 37.000 habitants només tinguem una botiga de venda de música que només té una mica de tot. Tans de pirates musicals hi ha a la nostra vila i fins i tot comarca?

Tots podem ser periodistes

Aquest estiu vaig anar a Turquia uns dies de vacances. En un dels hotels, el guia ens va comentar que ara amb internet els hotels havien de tenir molt de compte en atendre bé als clients. Ara per ara és una veritat com un temple. Tothom des de l’ordinador o des del mòbil pot posar el seu granet de sorra perquè se’n vagi en orris o triomfi fins a límits insospitats. Fins no fa gaires anys hi havia els mitjans de comunicació locals, comarcals, nacionals, internacionals. Tota aquestes fronteres internacionals que fins ara existien s’han trencat per donar pas a una globalització que té tantes avantatges com inconvenients. Fa un parell de setmanes, Gemma Urgell, es queixava en el seu bloc que des del Consistori de Bellvei l’havien prohibit de parlar d’un tema espinós de la localitat. Doncs aquest “posi’t” ha registrat més de 40 comentaris i fins i tot ha saltat a l’apartat del Tothosap del DIARI. A partir d’aquí el consistori ha hagut de moure fitxa. La pilota estava a la seva teulada.
Al Vendrell hi ha més de 100 blocaires en actiu i més de 200 membres actius del Facebook. Això ha creat una xarxa d’implicacions impressionant. Hi ha persones que es coneixen de nou i altres es retroben després d’anys de desconnexió personal. Alguns blocs tenen un ressò mediàtic molt rellevant. El facebook pot passar una cosa molt similar encara que la seva intenció és molt més superficial, però a vegades és més enriquidora, però la veritat és que s’està estenent com una taca d’oli per la comarca a una velocitat exasperant.
Aquestes eines et permeten aproximar-te a un seguit de temes de primera mà i força copsa amb les persones directament implicades. Quan llegeixes la premsa escrita et dóna una lectura més genèrica i apta per a tots els públics. De l’altra manera, pots accedir directament a l’arrel de la qüestió.
Alguns governants encara pensen que és una bajanada que l’alcalde o el consistori tingui un blog. Jo crec que és un fet cada dia més necessari. Aquí no hi ha trampa ni cartró a no sé que es posi un filtre de comentaris com alguna persona fa. Un accés directe des de l’administració a l’administrat. No importa qui sigui l’encarregat de fer-lo realitat, però el més important és que a ulls de l’usuari, l’alcalde o el consistori li ha donat una resposta més o menys oficial amb un llenguatge clar que resumeixi el que molts cops amaga el llenguatge administratiu.
Molts polítics no hi creuen perquè seria una forma evident per on es veuria el llautó, prefereixen les notes de premsa i totes aquestes coses institucional que de tanta glòria, tan d’èxit i tanta bona acollida després d’un parell o tres resulten majoritàriament avorrides. En molts casos s’acostuma a llegir el titular i passar pàgina per buscar una cosa més sucosa.
Totes aquestes emissores que tenim a la comarca haurien de tenir almenys una hora setmanal que servis perquè un polític de l’oposició o del govern respongués a les preguntes de la gent. És una cosa ben senzilla que a Calafell ja fa el Jordi Sánchez i al Vendrell fa dues legislatures també és feia, però malauradament també s’ha perdut pel camí.
Ara també és el moment d’aquest tracte amb la gent. No només a les setmanes prèvies a les eleccions. Molts cops pel municipi van circulant grans mentires que amb aquest tipus de programes de ben segur que evitaríem perquè la realitat superaria la mentida. Ens estalviaríem alguns resultats polítics que són fruit d’aquesta manca d’informació que avui en dia pateix la nostra societat per culpa de voluntat política perquè de mitjans en tenim prou. Els blogs i el facebook són aquests eines que dóna la possibilitat a tothom de fer de periodista, poeta, mag , venedor d’il·lusions i mil coses més. És una llàstima que els nobles nus encara es pensin que porten nobles trajos com li passa al protagonista del comte número XXXII del Comte Lucanor de Juan Manuel. Un clàssic encara en plena vigència. Al final a Bellvei tot s’ha arreglat, però algun destacat individu de la classe política local ha quedat poc afavorit. El temps tot ho esborra, però sempre queda el record i el paper escrit.

Publicat al Diari del Baix Penedès el dia 31 d'octubre de 2008